ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA MARCA ESPANYA I ELS PROJECTES INVIABLES

General

Des del govern espanyol, es convida a abandonar les marques pròpies de totes les comunitats per potenciar la marca Espanya a l’exterior, en un pas més cap aquesta homogeneïtzació imparable de l’Estat. Aquest cap de setmana hem tingut un gran exemple del que pot fer una nació convertida amb regió dins de l’Estat espanyol, i hem vist com el projecte Spanair s’ha condemnat al fracàs, principalment per condemnar al seu aeroport a ser un aeroport de segona per sempre, sense veu ni vot. Es un nou greuge per afegir a una llarga llista que anem assumint sense pausa.

Efectivament, el ministre d’exteriors vol abandonar les marques regionals, i potenciar una marca única espanyola, ja que considera que moltes empetiteixen el global, i ho vol fer de la ma de les principals empreses del país, i en tots els àmbits, per això ha convidat les autonomies ha abandonar les seves marques, i sumar-ne a la causa comuna.  Se’ns dubte aquet projecte comú inclou enfonsar qualsevol iniciativa que no sigui del centre de l’Estat, i sobretot si be de  Catalunya, com a última víctima tenim a Spanair, curiosament desprès de l’anunci del govern espanyol de deixar el Prat com un aeroport de vols de baix cost, i poca cosa més, i tallant les ales a qualsevol intent de fer un pol de negoci de primera magnitud esdevenint un hub intercontinental, cosa nomes reservada a Barajas (Madrid), la reacció ha estat rapida, i Quatar Airways ha decidit no entra com a soci de la companyia, i aportar un gran capital, alhora que la Generalitat ha vist inviable la sortida, i ha decidit no seguir amb les subvencions, suspenent les operacions com a conseqüència, i abandonant el somni de convertir-se en l’aerolinia que fes possible un aeroport de primera divisió.

Realment es comprova dia a dia que sense un estat propi, i sobretot dins l’estat espanyol, es inviable qualsevol estructura de poder, sense cap poder de decisió a l’aeroport, amb una institució com la Generalitat dèbil i ofegada, i unes acusacions de rebre ajudes publiques, quan per exemple Iberia, n’ha rebut per un valor deu vegades major amb total normalitat, i a Catalunya companyies com Ryanair també n’han rebut sense més complicacions, però esclar, son objectius i projectes diferents. Uns son els que ens corresponen com una regió de tercera dins l’Estat, i l’altra era un anhel de país, i sortida econòmica que no ens poden permetre. La paranoia espanyola es reflecteix a la premsa on culpen el sobiranisme de fer fallida a la companyia per completar una operació perfecte, on l’únic perjudicat com sempre es Catalunya. Aquí mentrestant mirant cap un altre costat, i amagant el vertader culpable d’aquesta situació per la covardia política dels nostres partits. Es una estratègia harmonitzadora a tots nivells, i que resumeix molt be la marca espanyola a l’exterior que ara pretenen englobar a tota la resta, que han d’abandonar la seva identitat i interessos, en benefici d’una que ja sabem a qui afavorirà i que ensenyarà, aquesta es la gran pluralitat de l’Estat, que sense complexos, s’inventa que com més marques més es debiliten amb una teoria sense cap ni peus, i que es basa en la competència absurda que en un mateix estat sembla inviable, i no es permesa des de Madrid, on tenen la exclusiva absolutament de tot, reservant el paper de comparses a tota la resta de territoris que no poden aprofitar cap oportunitat que es vista com un atac a la idea única, que es confosa amb el projecte comú obligatori que ells mateixos marquen.

En definitiva, un greuge més a afegir, i una sortida menys per la nostra crisi, i pel desenvolupament de la nostra societat, sincerament no se que cal més per donar el pas cap a la plena sobirania, i abandonar aquesta humiliació constant.

 

 

  1. Ara ens toca recolzar l’ANC i SCI.

    Haurem de treure Ciu del Palau de la Generalitat primer de tot del nostre cap.

    Els independentistes hem d’entendre que amb Convergència no hi haurà independència!

    Hem d’expulsar Ciu del nostre cap i demostrar a totthom la seva caducitat.

    És molt difícil que CDC i Ciu enfoquin la seva acció política vers la Independència, més que difícil és pràcticament impossible. Si no es reciclen en aquest sentit són un tap i un obstacle per l’alliberament i maduració del nostre Poble.

    Desbancar Ciu és possible. Quan van néixer CDC i Unió democràtica no crec que tinguéssin el suport del 53% que avui té la Independència, a més molts catalans que han votat Ciu no ho són pas de Ciu.

    També hem de tenir en compte que hi ha molta gent a l’abstenció i sols es mouran quan vegin un capadavanter que de veritat va per feina de veritat amb la Independència com a únic objectiu immediat.

    Salvador Molins, BIC-CA

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.