FUTUR ESBIAIXAT I MALS DEL PASSAT

La revista Time torna a publicar la llista de les 10 nacions que podrien assolir la independència en els propers anys, i Catalunya torna a ser ignorada, no dic que no ens ho guanyem a pols, però la frivolitat d’aquesta publicació es notable. Per altra banda els enganys del passat sempre acaben sortint a la llum, i ara veiem que Catalunya no pot triar l’operador de Rodalies, pel simple fet que l’Estat ha incomplert la seva part, i per altra banda els experts volen treure les restes del dictador del Valle de los Caidos, i reformular l’espai.

La revista esmentada torna a tractar a Catalunya com invisible, i ni els esdeveniments arrel de la sentència de l’Estatut, la manifestació del 10 J, i les tossudes enquestes de tot tipus que ja donen una majoria favorable a l’estat propi en un referèndum, son suficients. En primer lloc tenim Escòcia com la que te més possibilitats, seguida del País Basc, i altres com el Tibet, Ossètia del Sud, Kurdistan, Quebec, República de Cascadia o la República de Vermont entre d’altres, ni tant sols els milers de correus enviats a la primera edició l’any passat, han servit per modificar la seva postura. Per altra banda, els traspassos fantasma del tripartit i vergonyosos com Rodalies, veu com es fireta o focs d’artifici, ja que l’acord que facultava al govern català per escollir quin operador vol fer el servei, es troba que l’Estat no ha modificat la llei ferroviària, i per tant deixa l’acord en punt mort, i amb un posició feble de negociació amb Renfe, ja que no hi ha alternativa possible, alhora de les inversions previstes tant sols un 10% ha estat executat, i tot això se suma a que el traspàs no inclou la infraestructura com vies, estacions i trens que segueixen en poder de l’Estat. Per últim, els experts volen exhumar les restes del dictador, ja que distorsionen un monument creat per les víctimes de la Guerra Civil,  i no pel seu botxí principal, de totes formes cal el vistiplau de l’església per dur-ho a terme, i fer d’aquest espai un lloc de trobada.

 

Trobo que aquesta publicació deixa molt que desitjar, potser no som, ni ens mereixem el lloc número u, que trobo encertat amb Escòcia, amb un govern per majoria absoluta del partit independentista, que segueix un full de ruta ja anunciat per arribar a un referèndum d’autodeterminaci,ó i amb un política molt intel·ligent, i un estat dominador molt més democràtic que l’espanyol, sembla bastant viable, el País Basc, amb la fi de la violència, i la força de l’esquerra abertzale que ja ha triomfat amb el seu nou discurs tant a les municipals, com les espanyoles per davant de l’altra força hegemònica més poruca basca, i que de seguir així, no es somiar una majoria al Parlament que proclami el que portarà en el seu programa electoral sense complexos, ara bé posar per davant, i amb tot el respecte territoris que d’entrada es fa difícil situar-los al mapa per davant de Catalunya, això ja es trampa, falta d’informació o mala fe, ja que la historia, la situació actual, les enquestes, grans esdeveniments com les Consultes populars,  i sobretot l’actitud de l’Estat espanyol ens fa apropar l’estat propi, malgrat la covardia dels nostres partits, i moltes vegades aquest fals seny d’una part de la població. Aquest nou tren de la llibertat que ha de passar per força te una aturada a Catalunya. L’Alternativa son aquests falsos actes de sobirania, i avenços com els traspassos esperpèntics com el de rodalies, sense cap infraestructura real en el nostre poder, i deixant molts fils sense lligar, i a les mans de l’Estat espanyol, cosa que tractant-se de Catalunya, malauradament acaba amb incompliment com es el cas, i amb una competència fantasma més en el nostre historial.  Finalment les mancances democràtiques, i la falta d’un traspàs transparent de sistema en la inexistent transició, fa que el botxí sanguinari reposi junt amb bona part de les seves víctimes, amb aquesta mena de Museu de l’horror creat per ell mateix per la seva gloria. Ara diuen depèn de l’església  traslladar les restes, i ja se sap que l’església on hi hagi un dictador, normalment esta al seu costat, com organització fosca i amb absència de democràcia que es, quin país.

2 pensaments sobre “FUTUR ESBIAIXAT I MALS DEL PASSAT

  1. Benvolgut Albert,

    sento haver de donar la raó a les gents de la revista Time. Catalunya, ara per ara, no està fent visible tota la feina que s’ha fet, i s’està fent, per a aconseguir la independència. Maldo, com tu, perquè se’ns reconeguin les ganes i les possibilitats d’aconseguir pròximament aquesta fita, però la imatge que hores d’ara deixem entreveure de l’estat de la qüestió és ben feble. Un govern, i un partit de govern, ‘difús’ en aquest faceta, una societat civil poruga, malgrat els grans avenços aconseguits fins ara, i un moviment independentista que encara no ha aconseguit guanyar-se la credibilitat política que té, per exemple, el SNP d’Alex Salmond o, per fixar-nos pobles més pròxims, les coalicions aberzales amb Amaiur.

    I ho torno a repetir, ho sento, però anem endarrerits. Ara, no tot són males notícies, tenim tres anys per endavant de certa ‘calma’ per bellugar-nos i recuperar el temps perdut, les eines les tenim, les fem anar prou bé, i cada cop som més destres, i persones com tu i d’altres blocàires, que manteniu el ‘ritme’, en sou un bon exemple…

    El Times té raó, però per poc temps…

    Siau…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*