ELS ZOOMBIES DE LA MANI

En aquesta època d’indignació, de crisi d’un sistema que ja es demostra obsolet, i que deixa grans capes de la societat en situacions molt precàries, i on els moviments catalans per canalitzar la indignació, sembla que no veuen o no volen veure que amb la reclamació de l’autodeterminació s’acabarien molts dels drames que estem vivint, hi ha un factor molt poderós com son el mitjans de comunicació, que creen opinió, sobretot amb la part de població desinformada, i que ja no s’amaguen alhora de manipular qualsevol noticia, i fer-la venir be pels seus interessos.

Aquest diumenge les manifestacions del moviment indignat han tornat a on no havien d’haver sortit mai, o sigui utilitzar els canals adequats per contrastar la seva força, i donar a conèixer la seva reivindicació, fugint de violència d’uns quans que afecten tot el col·lectiu, o coaccionar els representants escollits pel poble siguin millors o pitjors, fins hi tot ocupar indefinidament un espai públic que es de tota la ciutadania, i no nomes d’uns  quans. De totes maneres el mètode assembleari es molt democràtic, però al final uns representants o caps visibles han de fer efectiu el que aprova la majoria, pel contrari no val de gran cosa, i cal dir que el lema “el carrer es nostre, no pagarem la seva crisi”, recorda aquella cèlebre frase d’un ministre de la dictadura feixista que degut a la inexistent transició ha seguit ocupant càrrecs públics, i ara es president d’honor del Partit Popular com si tal cosa.  El carrer es de tots, i ningú se’l pot apropiar a la seva parcel·la, això ha de quedar clar, però el principal problema es que aquí mai es depuren responsabilitats, en aquest cas els mandataris polítics o els principals bancs han estat decisius per afavorir aquesta crisi que ara vivim.  En un país democràtic, se’ns dubte el president espanyol Zapatero o el president del Banc d’Espanya Ordoñez entre d’altres, haurien d’haver comparegut davant la justícia per justificar la seva mala gestió, i la ocultació interessada de la informació del moment que venia, cosa que evidentment no han fet, i que finalment ha repercutit amb els de sempre.

 

Els mitjans com deia, i amb una població en una bona part despreocupada son fonamentals, i fa vergonya veure un diari extremadament nacionalista espanyol i per definició anticatalà com La Razon, intentant treure importància a la mani, i retocant les fotos generals de la gent amb photoshop, per fer veure que la mobilització era inferior, però amb el detall de no fer-ho correctament, i quedant gent totalment esborrada, i altres sense cap a la foto impresa, cosa que ràpidament ha estat detectada, com que no crec amb els morts vivents, es un autèntic frau manipulador que ja passa de mida, de fet a Madrid tenen ja una gran experiència en el tema, ja se sap quan no hi ha arguments, o es vol amagar la realitat, aquesta s’ha de deformar, i per exemple, aquesta temporada passada en el terreny esportiu i per denunciar possibles jugades que afavorien al Barça, ja van aparèixer fotos de  jugades manipulades misteriosament.  Es simplement una actualització dels mitjans de comunicació en un regim dictatorial, pura propaganda del regim, i manipulació i ocultació de la informació sempre mirant pels interessos del dictador. Una prova més que amb la inexistència d’aquest canvi, moltes coses continuen exactament igual.

 

De totes maneres, i des d’un punt de vista català, determinades actituds de molts personatges avalen aquesta tàctica, persones com explicava ahir, el conseller Pelegrí o en el terreny esportiu el president actual de l’entitat blaugrana amb una actitud tant poc ferma davant el frau, la mentida i l’insult, es donar ales a aquesta caverna que no ha evolucionat, i que nosaltres amb la nostra manera de fer donem sentit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*