RESIDUALS O INDEPENDENTS? O ALGUNA ALTRA SOLUCIÓ?

Aquest es el títol de la Conferència que ahir va protagonitzar l’expresident Jordi Pujol, que seguint amb la seva línia dels últims mesos, ens diu que si la idea de l’Espanya que ara preval es consolida, l’alternativa esta entre la independència o el gradual esborrament de la catalanitat i de Catalunya, va fer un bon repàs de la seva trajectòria, i va lamentar que la seva lleialtat per Espanya no hagués estat corresposta.  Tot això, a 11 dies de la gran Consulta a Barcelona, i 14 del debat en seu parlamentaria de la Llei pel full de ruta cap a la Independència, presentada per Solidaritat, i on curiosament, el partit de Govern no sembla voler seguir les directrius de l’expresident, com sempre el vull i no vull que ens ha portat al lloc on ens trobem posant per davant els mesquins interessos personals per davant del país.

En Pujol davant d’alts càrrecs del govern actual va admetre errades del passat al menystenir l’independentisme, però que els seus arguments s’han acabat, ja que amb un espoli financer del 10% la posició més digne es l’estat propi, nomes va trobar una dificultat en forma del xoc amb l’estat espanyol, i també amb Europa, separant els processos de l’Europa de l’Est per la disgregació de grans imperis amb l’Europa Occidental, però va dir que en el món passen coses que son tan difícils com aquest objectiu, i els independentistes ja no podran ser criticats en nom de l’ètica, ja que Espanya no l’ha practicada mai en tots els seus àmbits, i Catalunya ha començat a recular. Va presentar l’actitud de responsabilitat del seu partit, quan  sempre ha donat suport pel progrés d’Espanya, com recentment a Zapatero per no ser intervinguda per la Unió Europea, cosa que va ser pagada amb la sentencia del TC sobre l’Estatut, han acceptat el cafè per tothom en nom d’un progrés comú, i ara se sent enganyat. Destacaria la frase respecte a la solidaritat practicada per l’estat “lo mio es mio y lo tuyo a mitges”. Se’ns dubte xoca amb les paraules de Turull per part de CIU, i la seva negativa a llibertat de vot, i la seva postura no positiva a votar favorablement a iniciar el camí que ens ofereix l’expresident en la votació del mes d’abril,  a la llei presentada per Solidaritat.

 

Se’ns dubte, les opinions de l’expresident sempre son escoltades, i el seu període de mandat amb una anestesia general, basada en uns suposats guanys per una lleialtat i compromís amb un projecte, en aquest cas l’espanyol, on la seva resposta, ja des de la parodia autonòmica  feta per deixar una nació com Catalunya, aigualida entre tots els territoris hispànics, i amb 30 anys de greuges constants com a resposta, i un projecte uniforme molt clar, ha arribat a un punt on sembla que comença  a veure la seva errada estratègica com a país, ja que ha hipotecat el nostre futur, per mantenir una relació malaltissa que ens ha portat  a la situació desesperada actual, com diu be amb un 10 %  del nostre PIB, regalat a canvi de la nostra decadència, i la nostra retallada a l’estat del benestar, pel que fa els inconvenients, la ment colonial encara el traiciona amb el xoc espanyol, mai cap independència s’ha fet amb el beneplàcit de l’estat que te sota control aquest territori, això es una obvietat, el tema Europa es el que ens ha de preocupa,r i no hi ha cap motiu per pensar que un procés democràtic no serà respectat, per tant la cultura de la por ja no enganya a ningú.  Aquesta relació que en el terreny econòmic es un espoli constant,  i a més aprofitant la crisi el greuge s’ha incrementat, ja que el greuge de despesa o robatori sense precedents segueix, però les mesures de control i austeritat son les mateixes que la resta, per tant la política del seu govern de retallar el nostre estat del benestar fins a límits infinits, per seguir validant aquesta estratègia espanyola no se sap on vol anar a parar, i més encara quan ens aboquem amb esforços a una proposta fiscal impossible, i alhora neguen el dret a decidir  com a resposta a la proposició de llei que ens encamina precisament a la proposta que defensa l’expresident, i que sembla no entrar en aquest estrany dret a decidir que pregonen, que tal si son coherents d’una vegada per totes.

 

 

 

4 pensaments sobre “RESIDUALS O INDEPENDENTS? O ALGUNA ALTRA SOLUCIÓ?

  1. Hola Albert. Permet-me que faci  una petita prèvia  o pregunta /reflexió: per tu , -millor l’escrit que el verbal ?.
    RESIDUALS O INDEPENDENTS.- A dia d’avui: som massas  per acabar sent  residuals , i pocs per ser independents. Però ara mateix, l’independetisme té un argument molt comprensible i básic en el benestar personal i col.lectiu , o sigui,  l’argument economic , més potent que l’identitari. 
    Estic d’acord amb tu,- perquè serveix el dret a decidir? ,  no és millor anar directament  “pel dret”?.  Salut
    Magí. 

Respon a M. Farr Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*