ALBERT CORTES MONSERRAT

El tema amnistia ha despertat de nou el feixisme sense vergonya a Espanya i podem comprovar com les institucions segueixen “atadas y bien atadas” com deia aquell i senzillamen ho miren amb normalitat el que en un Estat democràtic no seria gens normal

Sabem per exemple que un regidor de VOX a Lleida fa un tuit en referència a Cuixart i Sanchez ” En un altre país, haurien estat abatuts, amb Pedro Sanchez n’han sortit airosos… però pagaran”. Això ho acompanya de la foto dels dos activistes pujats dalt del cotxe de la Guardia Civil el 20 de setembre del 2017. El delicte d’odi sembla clar però evidentment ni la Justícia intervindrà, ni la llei deixarà aquest gran democrata sense lloc com a representant de ningú.

Per altra banda a Hospitalet implanten senyals bilingües per la denúncia de l’entitat feixista Convivència Cívica. Ja son vuit les subtituides i que abans nomes eren en català, l’argument de l’Ajuntament ha estat no esperar la sentència del jutjat i evitar que moltes més facin el mateix camí. De fet però, el seu objectiu es fer el mateix a tot Catalunya. El denunciant diu que son petites batalles que si fem tots ens faran guanyar la guerra i ho considera una defensa dels drets lingüístics trepitjats pel règim totalitari dels separatistes de Catalunya.

Son nomes dos exemples de la realitat espanyola que vivim i com els ultres van al seu aire atacan amb tot un Estat darrera que els protegeix Catalunya i com es habitual la seva llengua, una croada que ja bé de molt enrere. El regidor de VOX a Lleida en qualsevol Estat i amb aquesta piulada d’odi irracional i amenaces evidentment hauria de dimitir o seria cesat ja que una democràcia vertadera no pot ser representada per aquests personatges però aixì com el delicte d’odi ha estat aplicat a independentistes en aquest cas segur que serà tractat o ignorat molt diferent.

Pel que fa a les senyals, forma part d’aqueta obsessió malaltissa per eliminar el català i de totes les formes se l’intenti afeblir i buscar problemes allà on no n’hi ha, com son les senyals de trànsit on la majoria de vegades els canvis entre un idioma i l’altre son gairebé inexistents. Aquesta es la protecció del català que la Generalitat té, o sigui cap i sempre a la voluntat d’aquests inadaptats que tenen molt clar que el castellà ha de ser la llengua primera i única.

Un feixisme amb barra lliure.

Ens vam afartar d’escoltar representants de l’Estat espanyol en cada acte internacional on intervenien repetien la cantarella que Espanya és una democràcia plena. De fet un mantra que evidentment no te suport amb la realitat espanyola.

Aquests dies veiem les manifestacions contra l’ammistia davant les seus socialistes amb el Cara al Sol de fons, banderes amb el pollastre franquista i cantics molt allunyats de qualsevol democràcia. Per si no n’hi havia prou, ara entra en escena la Fundación Francisco Franco, ja de per si incompatible amb qualsevol democràcia normal, no imagino a Alemanya, la Fundación Adolf Hitler per exemple. Una Fundació en honor a un Dictador sanguinari totalment legal i titlla el PSOE d’organització delinqüencial per negociar l’amnistia i que respon a una exclusiva perpetuació del poder. Ens diuen que es el principi i la fi del règim del 78 i no els estranya del partit socialista una organització criminal que va ser al màxim esplendor entre el 34 i el 36 provocant una Guerra Civil. Volen atorgar la impunitat del delicte més greu i devastador per la convivència futura.

Aquesta democràcia plena espanyola, no nomes permet una Fundació que honora el Dictador, sinó que te veu per titllar els altres de delinquents, quan precisament defensen un assassi sanguinari que dona nom a la Fundació. Segurament saben que el PSOE forma part de la falsa transició espanyola aquella que si va acceptar una amnistia per tots els assassins, torturadors i col·laboradors del Règim, nomes cal veure el paper de Felipe Gonzalez com a líder i col·laborador d’aquesta farsa democràtica. Parla de perpetuació del poder quan defensen un Dictador que hi va estar 40 anys i va morir al llit també sona molt surrealista. Alhora el Règim del 78 és una simple perpetuació del règim dictatorial actualitzat amb una capa democràtica externa i unes estructures que no han canviat mai i que han validat que les victimes segueixen sent culpables per sempre i el morts segueixen als vorals de la carretera enterrats. Parlar de provocar una Guerra Civil quan va ser una sublevació militar contra un règim validat democràticament i encapçalat pel General Franco i que sempre han volgut distorsionar amb el conte del dos bàndols com si la responsabilitat fos per igual.

Per últim parlar de convivència futura, per una amnistia on una majoria parlamentària ha seguit el programa promés a la ciutadania i finalment ha donat la paraula a la mateixa en forma de vot per validar-ho no veig per enlloc que afecti a cap convivència, al contrari la fa més forta. No crec que sigui el cas de la Dictadura criminal que ells defensen.

Una dictadura plena.

Aquest Estat podrit i al·lergic a la democràcia anomenat Espanya, ha donat un pas més en el seu deliri imperial, ara posant el Tsunami Democràtic com a terrorisme i fins hi tot amb una mort a la seva esquena. Crec i desitjo que cal posar fí a aquesta comèdia i acabar les negociacions d’aquesta investidura amb un no ben gran abans no sigui massa tard.

El tema de l’ammistia ha regirat tot el feixisme sociològic amb manifestacions al carrer davant les seus del PSOE i amb atacs constants per terra, mar i aire. El poder judicial també s’ha posat en marxa agafant funcions en molts casos que no li corresponen però que demostren la nul·la separació de poders i com les estructures no han canviat des de la Dictadura. Ara tocava un nou pas i el jutge Manuel Garcia Castellon el mateix que va dir que l’ammistia no estava prohibida a la Constitució però l’esclavatge tampoc o quan investigant els desapareguts a la Dictadura xilena es va negar a instruir un cas contra el Dictador Pinochet. Aquest personatge ara desprès de molt de temps amb el cas aturat, el treu a la llum pública amb el delicte de terrorisme, imputant al President Puigdemont i Marta Rovira entre d’altres i amb un atac paranoic imputa un mort a l’organització que en realitat era una persona francesa que el dia de l’acció a l’Aeroport i caminant per la Terminal va patir un atac de cor que li va provocar la mort.

Aquest nou pas suposant que l’ammistia fos aprovada deixaria fora de la mateixa els implicats en aquest cas i per tant no serviria de res. Davant aquesta nova reacció en augment de l’Estat i saben que l’interlocutor socialista també forma part d’això ja que ha participat i avalat la repressió i la manera de tractar el problema polític català que ara obligats per la investidura de Sanchez ho reconeixen, però en canvi fins ara no ho han fet. El segon problema es que queda demostrat que qualsevol pacte no serà definitiu, ja que el PSOE no el pot assegurar, ni te els mitjans per fer-ho, ni tampoc la voluntat. Per tant simplement es fum que mai es complirà com ha passat normalment amb les relacions i obligacions d’Espanya amb Catalunya.

Esquerra i el seu afany autonòmic ja han signat a canvi de res i ni això els farà canviar d’opinió, ara falta veure si Junts i el President Puigdemont tenen prou dignitat i força per dir no a Sanchez i provocar unes noves eleccions.

Simplement, protestar no es terrorisme.

Sembla ser que el PSOE sense ganes ha acceptat parlar dels casos de Lawafare dins la Llei d’Ammistia, casos que per mesquinesa i simple rivalitat política a Esquerra no li preocupen, però que crec cal tenir en compte.

El Lawfare com sabem es una pràctica maquiavelica, ja que utilitza abusivament les instancies judicials amb aparença de legalitat per inhabilitar o provocar el rebuig contra un oponent polític. En definitiva una manipulació per la porta del darrera per deixar fora de combat un rival polític i que hem vist a Catalunya aquests darrers anys amb la cruesa de la repressió contra l’independentisme.

Hi ha molts casos, segurament el més discutit el de Laura Borrás, on hem vist com les misèries dels nostres partits sortien a la llum per intentar aprofitar la repressió per eliminar i els afectats per aprofitar l’ocasió i el context per desviar el tema. En aquest cas concret no podem dir que directament es pugui considerar repressió contra l’independentisme concretament, però saben el personatge que parlem, el cap visible d’un dels dos partits i figura a primera línia evidentment mitjançant aquesta tècnica l’Estat ha trobat l’escletxa per mala praxi per poder acabar amb la seva carrera i saben que el seu partit rival en aquest cas Esquerra també faria mans i mànigues per treure profit i per tant des d’aquest punt de vista te tota la pinta de repressió encoberta o lawfare. Segurament en cas d’un altre polític de segona línia el mateix cas mai hagués vist la llum, la diferència es clara i deixant de banda les responsabilitat si hi ha hagut responsabilitat en una mala praxis ha de ser inclosa dins la futura llei. Trobariem altres casos dins aquest apartat que han estat inclosos en actes delictius simplement per pertànyer a l’entorn independentista, com el cas del Conseller Buch i l’escorta del President Puigdemont per exemple.

Deixant de banda les actuacions miserables dels nostres partits apuntant en benefici propi, cal veure les eines que l’Estat ha utilitzat, per una banda la violència, però per altre utilitzant la justícia de diferents formes per acabar amb el moviment independentista, i totes s’haurien d’incloure en una llei d’ammistia indiferentment del partit que en surti afavorit o no.

Crec que tancar un acord d’ammistia que no ha llegit ningú per part d’un partits sense pensar això o nomes en benefici partidista no porta enlloc i deixa ben clar quins personatges volen ser els nostres representants.

La lawfare es repressió política, una evidència.

Les fotografies que veiem avui a la premsa amb l’acord d’Oriol Junqueras i el Ministre espanyol per la investidura es un fidel reflex d’aquests 6 anys de vergonya aliena que hem viscut, un nou engany de grans dimensions que sembla no te aturador.

Avui ens venen una Llei d’Ammistia que no està tancada ja que falta acord amb Junts i que caldrà llegir amb atenció ja que pot ben ser que sigui aturada per l’aparell judicial espanyol i quedi en un no res. De fet veiem als detractors de la mateixa demanant raons per fer-la, potser caldria dir que el 77 a Espanya hi va haver una llei ammistia per tots els assassins i torturadors del Règim franquista i no sembla que els hagi importat gaire, ara no parlem de cap delicte de sang, però al mateix temps es una manera dae blanquejar l’Estat per la seva actuació al 2017 i posterior davant la comunitat internacional i això els partits catalans ho haurien de valorar molt per damunt de les seves intencions personals, però ja sabem que no serà així.

En venen per segona vegada a la historia el Traspàs de Rodalies i com el primer no deixa de ser un nou engany de cara a la galeria, la creació d’un consorci a parts iguals Estat-Generalitat, però amb la particularitat de que les decisions important necessitaran majories qualificades, és a dir per molt que el President del Consorci el posi la Generalitat, la part espanyola podrà vetar qualsevol decisió important. Alhora el Govern ja ha reconegut que s’haura de negociar via a via i estació a estació fruit de la lletra petita de l’acord. Una nova vergonya en marxa.

En tercer lloc la condonació de deute de la Generalitat pel FLA (Fons de liquiditat autonòmica). Un prestec de l’Estat fet amb els nostres diners espoliats any rere any i cobrat posteriorment, un autèntic drama econòmic que fa bona aquella frase “Espanya ens roba”.

En quart lloc la continuitat de la Taula de Diàleg per resoldre el conflicte polític, la mateixa que ha estat totalment inútil la darrera legislatura i on per cert en les seves poques reunions el Govern espanyol ja va dir ben clar que no es parlaria d’Autodeterminació, ni referèndum. A la pràctica assumir que la independència queda al calaix

Aquests titulars son els que veurem amb un acord de Sanchez amb Esquerra que a la pràcica li surt gratis i sense massa concessions com ens tenen acostumats els repúblicans. Ara falta veure la posició de Junts i es consumi el pacte de la vergonya.

La competició vergonyosa entre Esquerra i Junts per les peticions al PSOE i garantir la seva investidura ens ha fet veure els darrers dies com per part repúblicana es donava per tancada l’Ammistia i ara ens diuen que el traspàs de Rodalies es un fet. Per la part de Junts ens diuen que l’Ammistia no està tancada tal com la volen, però ja van donar per fet el Català a Europa per exemple.

Cal dir que en aquesta competició de la vergonya res del que ens anuncien serà amb pagament per avançat i comprovat com es reclamava en principi. Ho veiem amb el català a Europa on el més calent es a l’aigüera, igualment en el Congreso. Tenim a la memòria el traspàs de Rodalies passat que ens van vendre els nostres partits com la vuitena meravella i simplement era fum o una ammistia que l’aparell judicial pot tombar i deixar en zero per molta llei que es tramit. Vull dir amb això que aquests acords tornen a dependre de la bona voluntat del PSOE del 155 que ja sabem com les gasta.

De fet per un costat son acords autonòmics sense cap previsió de donar via lliure a la declaració d’independència votada pel poble en un referèndum el 2017. Això que ja es prou greu hauria de comportar el rebuig de la gent als nostres partits i els seus acords de cartró pedra. Crec que els socialistes espanyols saben que una repetició electoral els faria tornar a l’oposició amb tot el que això comporta i per tant estan en una situació de feblesa que dins el prisma autonòmic hauria de fer per demanar altres temes enquistats com la fi del deficit fiscal o el traspàs de l’Aeroport del Prat per exemple. De fet si els nostres partits mai haguessin cregut amb la independència catalana simplement haurien de demanar si no volen acceptar el resultat i les conseqüències del 2017, un referèndum pactat i segellat amb un mediador internacional que ho avali per resoldre el tema d’una vegada. No ho faran, ja que ni en tenen intenció, ni els interessa aquest risc pels seus partits que dins l’autonomisme poden seguir fent negoci i poder encara que sigui autonòmic.

Una visió clara independentista, veuria que ara seria l’hora d’afeblir el PSOE, un gran obstacle pel nostre alliberament nacional, una nova oportunitat perduda, com ja es va perdre fa uns anys quan van tocar mínims dins el nostre Parlament i l’independentisme va avançar.

Es conformen amb les peticions de l’autonomisme.