EL PACTE DE LA VERGONYA
Les fotografies que veiem avui a la premsa amb l’acord d’Oriol Junqueras i el Ministre espanyol per la investidura es un fidel reflex d’aquests 6 anys de vergonya aliena que hem viscut, un nou engany de grans dimensions que sembla no te aturador.
Avui ens venen una Llei d’Ammistia que no està tancada ja que falta acord amb Junts i que caldrà llegir amb atenció ja que pot ben ser que sigui aturada per l’aparell judicial espanyol i quedi en un no res. De fet veiem als detractors de la mateixa demanant raons per fer-la, potser caldria dir que el 77 a Espanya hi va haver una llei ammistia per tots els assassins i torturadors del Règim franquista i no sembla que els hagi importat gaire, ara no parlem de cap delicte de sang, però al mateix temps es una manera dae blanquejar l’Estat per la seva actuació al 2017 i posterior davant la comunitat internacional i això els partits catalans ho haurien de valorar molt per damunt de les seves intencions personals, però ja sabem que no serà així.
En venen per segona vegada a la historia el Traspàs de Rodalies i com el primer no deixa de ser un nou engany de cara a la galeria, la creació d’un consorci a parts iguals Estat-Generalitat, però amb la particularitat de que les decisions important necessitaran majories qualificades, és a dir per molt que el President del Consorci el posi la Generalitat, la part espanyola podrà vetar qualsevol decisió important. Alhora el Govern ja ha reconegut que s’haura de negociar via a via i estació a estació fruit de la lletra petita de l’acord. Una nova vergonya en marxa.
En tercer lloc la condonació de deute de la Generalitat pel FLA (Fons de liquiditat autonòmica). Un prestec de l’Estat fet amb els nostres diners espoliats any rere any i cobrat posteriorment, un autèntic drama econòmic que fa bona aquella frase “Espanya ens roba”.
En quart lloc la continuitat de la Taula de Diàleg per resoldre el conflicte polític, la mateixa que ha estat totalment inútil la darrera legislatura i on per cert en les seves poques reunions el Govern espanyol ja va dir ben clar que no es parlaria d’Autodeterminació, ni referèndum. A la pràctica assumir que la independència queda al calaix
Aquests titulars son els que veurem amb un acord de Sanchez amb Esquerra que a la pràcica li surt gratis i sense massa concessions com ens tenen acostumats els repúblicans. Ara falta veure la posició de Junts i es consumi el pacte de la vergonya.