ALBERT CORTES MONSERRAT

Finalment l’acte de menyspreu de Pedro Sanchez celebrant la cimera hispanofrancesa a Barcelona i repetint als quatre vents que el procés es mort ha provocat un efecte contrari com es de nou la unitat de l’independentisme davant la mateixa amb Esquerra anunciant que participarà a les mobilitzacions.

Les entitats, el Consell per la República, Junts, CUP i ara Esquerra ja han confirmat que estaran allà on es celebri la cimera Sanchez-Macron. El President Aragonès ha estat convidat a la mateixa, i de fet des del Govern no han aclarit la seva posició. Ens diuen que participaran a les manifestacions que defensin el conflicte polític encara no resolt i que demanin l’autodeterminació i l’ammistia com sempre i demanen fer pinya davant l’adversari. De fet la Taula de diàleg ha incomplert el seu compromís de reunió abans d’acabar el 2022, encara que el Govern valora l’eliminació del delicte de sedició i malversació i aposen per seguir negociant, encara que com deia Sanchez ho dona per acabat.

Crec que davant aquest nou intent d’humiliació i mostrar un relat al mon equivocat, Catalunya no hi pot col·laborar, no es pot fer la puta i la ramoneta, el món ha de veure un altre missatge clar i inequivoc de rebuig amb aquesta farsa. La cimera en un territori on pel Tractat dels Pirineus va ser escuarterada una nació amb una part per l’Estat de França i l’altra per Espanya no es de rebut. Els incompliments constants de Sanchez o el Govern espanyol negant el conflicte no es de rebut i per tant si Esquerra decideix unir-se a l’independentisme per fer front amb aquest acte, alhora el President o representant del Govern escollit no pot participar ni acceptar la invitació enverinada de Sanchez a la cimera. No es pot estar dins validant aquest acte amb normalitat i ser davant rebutjant-lo.

Seria una nova mostra d’aquesta farsa política que vivim fa 5 anys i que no ens ha donar absolutament res. La lluita pel relat es molt important i l’independentisme hauria de deixar clar que hi ha un territori al sud i al nord dels Pirineus que fa 5 anys va votar ser independent i que entre d’altres coses la manca de democràcia espanyola encapçalada per la violència policial i la repressió judicial va impedir l’exercici lliure de la democràcia que cada poble hauria de gaudir, un exercici que no es demana, simplement s’exerceix i es defensa. Aquest es el relat que el món hauria de veure i escoltar, altra cosa serà una nova oportunitat perduda.

No es pot fer un doble paper a la cimera.

Els fets que han passat a Brasil amb l’assalt a les institucions per part dels seguidors de Bolsonaro, recorda molt al que van fer al Congrès americà els seguidors de Trump, i amb el denominador comú de no acceptar el vot de la ciutadania i voler modificar-lo per la força.

Quan l’extrema dreta agafa el poder, el fa seu amb caràcter definitiu i sense comptar que no es per sempre i que sobretot la ciutadania te el poder per canviar-lo. Tant a Estats Units com ara a Brasil la derrota electoral ha portat a no acceptar els resultats, acusacions de frau i finalment l’enviament de les masses per modificar per la força la sobirania popular. Fa gracia escoltar les reaccions dels representants espanyols com Pedro Sanchez condemnant l’assalt i fent crida al retorn a la normalitat democràtica. El president de la Generalitat diu que la raó de l’extrema dreta es la destrucció de la democràcia i assegura estar al costat de la legitimitat ciutadana i la legitimitat dels vots. Yolanda Diaz diu que una minoria no aconseguirà doblegar la voluntat del poble brasiler.

Realment aquest fenomen ara repetit denota la manca de respecte de la democràcia de segons quins personatges que han aprofitat el sistema per anar al poder, però que ja no els interessa quan el resultat es diferent, ignorant la voluntat popular. Molt curiós es la reacció de segons qui, com el president espanyol parlant de normalitat democràtica quan el seu partit es un dels signants del 155 aplicat a Catalunya deixant la voluntat popular i les seves institucions legitimes en res. Per la seva part el President Aragonés està al costat de la legitimitat i del vot, potser no recorda la legitimitat de les lleis del Parlament aprovades i el resultat del referèndum de l’1 d’octubre que ara ignora totalment i el vol deixar en res demanant un nou referèndum impossible, o això nomes val pel Brasil. El mateix podríem dir de Diaz on el joc de les majories i minories es veu que per Catalunya no es vàlid, deu ser la excepció mundial que confirma la regla.

En definitiva unes reaccions per aquesta anomalia democràtica, que nomes es criticable en altres parts del món, però que com hem comprovat en carn pròpia no es vàlida per Catalunya, la qual se li pot aplicar una ignorància total del vot de la ciutadania i un menyspreu a les seves institucions i representants sense fre.

Son lliçons de cinisme.