ALBERT CORTES MONSERRAT

Aquesta campanya catalana com veiem segueix endavant tot hi que molts experts han demanat que els afectats per la Covid no vagin a votar presèncialment pel perill que això suposa amb els membres de les meses que com hem vist han batut el record d’al·legacions per no assistir i que pot portar molts problemes pel desenvolupament normal dels comicis.

Uns comicis on sembla que el que actua amb més intel·ligència es l’Estat espanyol que va imposar la data que més li va venir bé, deixant en un no res el decret d’ajornament de la Generalitat, cosa que dona entendre el nul poder de les institucions catalanes, que ha promocionat el vot per correu fàcilment manipulable i que ara fa cas omís per portar als infectats a votar i davant l’allau de peticions per no ser a les meses, ja promociona el voluntariat per ser-hi, una nova greu irregularitat que podria alterar els resultats. Tot amanit amb unes enquestes del CIS, que per si no n’hi havia prou amb una, excepcionalment en fan una a mitja campanya que gairebé fa que Illa aconsegueixi més diputats que cadires hi ha al Parlament i on l’independentisme segueix baixant a nivells de fa molt de temps sense cap rubor.

Mentrestant els nostres partits segueixen el joc, i cauen de quatre potes amb aquesta jugada estratègica de l’Estat per aconseguir el que no van aconseguir fa 3 anys amb Ciudadanos i culminar d’aquesta manera la destrucció del procés.

Escoltem Junqueras com ens diu que no vol una DUI per uns segons o Laura Borràs com ens diu que activaran la DUI quan es pugui controlar el territori. Alhora es parla de la corrupció de la candidata de Junts com si tal cosa. De fet el líder republicà oblida potser que ell era el Vicepresident d’aquell Govern i el seu partit formava part del Govern que va fer durar uns segons la DUI, i per tant en te una bona part de responsabilitat que ara amb cinisme no es pot espolsar. Pel que fa Borràs, es evident que el control del territori es bàsic, no ho van pensar fa 3 anys, i com ho pensa fer ara, son preguntes que hauria de respondre. Per últim en el cas de la corrupció, es el cas flagrant del lliri a la mà de les nostres forces quan compren el relat espanyol i valident completament la justícia espanyola, que alhora desprès deslegitimen en molts altres casos, o una cosa o un altra. Es més quan Junqueras va ser escollit Eurodiputat també era imputat i condemnat i no veig que ningú ho questioni.

Misèria política i una operació d’Estat que ningú podrà dir que no es veu venir, i en bona part per culpa nostra.

l’Estat espanyol sembla que insisteix en passar full a Catalunya, esborrar aquest últims 10 anys, presentar-los com un forat negre en el temps i tornar a relligar la política per anar un altre cop a la casella de sortida com si res hagués passat.

Es d’un cinisme que fa fredat, i encara més greu pels nostres partits que segueixen validant aquesta manera de fer actuant i confirmant que com si res hagués passat, es pot seguir amb els nostres Diputats a Madrid, es poden donar suport a investidures i pressupostos o espanyols, o governar Diputacions com la de Barcelona posem el cas. Flac favor ens fan i s’ha de denúnciar amb tota la força que siguem capaços.

Si escoltem les paraules del candidat del PSOE, Salvador Illa nomes parla de passar pàgina com si res i s’atreveix a dir que no ens preguntarà que hem fet els últims darrers 10 anys, com si des d’un pedestal estant ens pugues jutjar pel que hem fet o no i tinguessim la obligació de gaudir de la seva validació per fer-ho, francament venin d’algú que s’ha manifestat al costat del feixisme i que no respecta les normes bàsiques de qualsevol democràcia, com es el vot i la mateixa societat i els seus anhels en el centre de tot. Ahir la Ministra Calvo ens donava per acabada la temptativa de l’independentisme també amb la potestat d’esborrar els anys, la societat i tota la repressió i violència d’un Estat dictatorial com el seu. De fet les paraules del Primer Ministre Belga equiparant Polònia, Hongria i Espanya en el mateix sac pel que fa a la vulneració de drets es un nou pas per dir les coses pel seu nom.

Un Estat com aquest te la barra desprès de com s’ha comportat, imposar esborrar la història, i les reclamacions democràtiques legitimes de la societat catalana en aquest cas, primer amb la recepta de la violència, i ara per la via del relat i ara segrestant una societat sense veu ni vot aparent. En definitiva com qualsevol Dictadura de manual.

Com deia, el més trist es que encara no veiem que els nostres representants amb les seves actuacions segueixen validant el sistema trampós estatal, cosa que dona ales als que pretenen que la nostra memòria quedi en un no res en benefici dels de sempre.

Aquesta campanya catalana crec que es de molt baixa intensitat, tant per l’efecte de la pandèmia com pel desencís de molts votants amb els seus partits que provocarà abstenció o votar amb la pinça al nas que es el pitjor que pot passar en un sistema democràtic.

Ahir vam veure un capítol més de la mateixa quan Esquerra va presentar la proposició al Congreso de Madrid per reactivar la Taula de diàleg un cop el nou Govern català es posi en marxa, aquesta va ser aprovada pel suport de PSOE i Podemos la divisió independentista amb Junts i CUP amb abstenció i mostrant la seva disconformitat amb una Taula inútil i electoralista.

Fets com aquests encara fan més trista la campanya, una Taula que va ser condició dels repúblicans per donar suport a l’investidura del Govern espanyol i que en realitat nomes s’ha reunit un cop per fer la fotografia de la mateixa i ara fa més d’un any que no ho ha fet. Per altra banda una taula on a pesar de la insistència des dels partits espanyol ja s’ha dit per activa i per passiva que no es parlarà del dret a l’autodeterminació i tampoc de l’ammnistia, es a dir una cortina de fum per justificar aquests suports que evidentment no son cap solució pel país.

De fet el primer ministre de Bèlgica va posar les cose al seu lloc quan va comparar per primera vegada Espanya amb Hongria i Polònia donant a entendre que s’hauria d’exigir respectessin els valors europeus i l’Estat de dret. Es simplement això donar llum a la realitat del que representa i exerceix l’Estat, on no hi cap cap Taula per resoldre el problema de Catalunya, ja que la seva solució ja l’han aplicada, la violència, la repressió i la retallada de drets tants individuals com col·lectius. Aquesta es la recepta que un Estat tant poc democràtic com l’espanyol ha posat en pràctica i s’ha de dir alt i clar.

Una Taula com la que proposa Esquerra nomes podria ser útil amb un Estat democràtic i receptiu per resoldre els problemes de la ciutadania, i evidentment no es el cas. Per tant un nou gest electoral que provoca vergonya aliena i dona entendre quina mena de partits tenim i quins son els seus objectius reals.

La conseqüència es el cansament de la societat catalana en forma d’abstenció o pinça al nas en un futur incert i marcat per la mediocritat i interés dels nostres partits que segueixen volen enganyar a la gent per seguir en la seva zona de comfort.

Aquest concepte l’utilitzo per fer veure que no ens podem fer trampes al solitari ni amb la llengua ni amb els partidaris de la República, i això de moment veig que alguns ho obvien sense saber on volen arribar.

El debat de TVE Catalunya amb els candidats al Parlament de Catalunya i l’assetjament del presentador als candidats per utilitzar el castellà, una norma del programa, es com ja s’ha qualificat de supremacisme lingüístic i un reflex si es que calia del que l’Estat vol fer amb la nostra llengua. En primer lloc un debat al Parlament de Catalunya per tot l’Estat espanyol crec que no genera massa interés com va quedar demostrat amb les audiències, el mateix que si TV3 fes un debat amb els candidats per unes eleccions al Parlament d’Extremadura posat el cas. A damunt i saben que el gran percentatge d’espectadors seran catalans, es vol obligar a desnaturalitzar els candidats utilitzant una llengua que no es la seva propia. Per sort alguns partits com Esquerra, Junts, CUP o PdCat no van seguir aquestes directrius i senzillament es van plantar. Els partits filial espanyol evidentment van utilitzar la llengua castellana com molts ho fan sempre amb un comportament monolingue constant. De fet i com he dit sempre quan els nostres partits ens parlaven d’una Constitució per la República on el castellà seria oficial conjuntament amb el català i tots compraven aquest model deien per respectar la realitat del carrer ens estaven fent un flac favor i una mentalitat colonial que simplement ens posa l’enemic de la llengua a casa.

El mateix podríem dir quan el darrer CEO ens diu que un 49,5% de votants Esquerra no votarien a favor de la independència en un Referèndum, ells això li diuen aixamplar la base de la independència, i es un altre flac favor que ens fan, es aixamplar la base de votants d’un partit, però no l’objectiu de la República que es molt diferent i malauradament sembla que alguns no saben distingir entre una cosa i una altra, i de fet posar els contraris dins de casa alhora de la veritat es un autoengany que no serveix de res.

Son conceptes que ens donen a veure que molts cops els principals enemics dels nostres objectius som nosaltres mateixos, que comprem els relats de l’altra banda i amb un bonisme incomprensible que cap Estat utilitzaria, ja que no es viable ni digne.

Aquest concepte l’utilitzo per fer veure que no ens podem fer trampes al solitari ni amb la llengua ni amb els partidaris de la República, i això de moment veig que alguns ho obvien sense saber on volen arribar.

El debat de TVE Catalunya amb els candidats al Parlament de Catalunya i l’assetjament del presentador als candidats per utilitzar el castellà, una norma del programa, es com ja s’ha qualificat de supremacisme lingüístic i un reflex si es que calia del que l’Estat vol fer amb la nostra llengua. En primer lloc un debat al Parlament de Catalunya per tot l’Estat espanyol crec que no genera massa interés com va quedar demostrat amb les audiències, el mateix que si TV3 fes un debat amb els candidats per unes eleccions al Parlament d’Extremadura posat el cas. A damunt i saben que el gran percentatge d’espectadors seran catalans, es vol obligar a desnaturalitzar els candidats utilitzant una llengua que no es la seva propia. Per sort alguns partits com Esquerra, Junts, CUP o PdCat no van seguir aquestes directrius i senzillament es van plantar. Els partits filial espanyol evidentment van utilitzar la llengua castellana com molts ho fan sempre amb un comportament monolingue constant. De fet i com he dit sempre quan els nostres partits ens parlaven d’una Constitució per la República on el castellà seria oficial conjuntament amb el català i tots compraven aquest model deien per respectar la realitat del carrer ens estaven fent un flac favor i una mentalitat colonial que simplement ens posa l’enemic de la llengua a casa.

El mateix podríem dir quan el darrer CEO ens diu que un 49,5% de votants Esquerra no votarien a favor de la independència en un Referèndum, ells això li diuen aixamplar la base de la independència, i es un altre flac favor que ens fan, es aixamplar la base de votants d’un partit, però no l’objectiu de la República que es molt diferent i malauradament sembla que alguns no saben distingir entre una cosa i una altra, i de fet posar els contraris dins de casa alhora de la veritat es un autoengany que no serveix de res.

Son conceptes que ens donen a veure que molts cops els principals enemics dels nostres objectius som nosaltres mateixos, que comprem els relats de l’altra banda i amb un bonisme incomprensible que cap Estat utilitzaria, ja que no es viable ni digne.

Quan de temps fa que escoltem dirigents espanyols a Fórums espanyols i també internacionals dir amb rotunditat que Espanya es una democràcia consolidada i un Estat de dret sense rubor. Es un tema que ja hauria d’aixecar sospites sobre la seva veracitat, ja que per exemple no veiem la cancellera alemanya o el primer ministre danes per posar uns de molts exemples esmentar el que hauria de ser una obvietat.

De fet, no qüestionar això o fer-ho amb la boca petita ens porta moltes conseqüències no desitjables i que simplement fan el joc al sistema establert. Aquest dissabte vam poder escoltar a la Televisió Pública Catalana dos exemples d’això, en Dani Gallardo i el raper Pablo Hassel. Un més d’un any de presó preventiva i ara condemnat per assistir a una manifestació contra la repressió a Catalunya i defensar una noia de la brutalitat policial, i l’altre per les lletres d’algunes de les seves cançons que per exemple qualificaven els Borbons de lladres cosa ja prou demostrada. Una indefensió total davant el sistema espanyol que els ha portat ha ser víctimes del sistema espanyol, en una llarga llista que no para de créixer i indigna del que podríem anomenar democràcia europea amb els drets més elementals trepitjats com el dret d’expressió o de manifestació, tots fonamentals.

Arribats en aquest punt, no es pot legitimar un règim que no es democràtic i que el seu sistema es basa en unes estructures provinents de la passada Dictadura i que no han fet cap Transició a un nou règim, vers al contrari ha patit una involució com hem pogut veure amb la recepta per Catalunya i el seu dret a l’autodeterminació pagat amb violència i repressió desfermada sense control.

Per tant s’ha de dir ben clar que el règim espanyol no ès democràtic i per tant els parametres canvien. Les lleis marcades a foc perden legitimitat i per tant no poden ser obeides cegament, igualment l’aparell judicial com hem vist i les seves sentències que des d’Europa ja els han dit que no garanteixen els drets més bàsics i per tant tampoc tenen que ser paraula sagrada. Alhora l’aparell policial pel simple fet de portar una placa i la legitimitat de l’us de la força no ens ha de deixar en un pla inferior, ni han de gaudir de més drets que nosaltres. Per tant el canvi de paradigma ha de ser total, qualsevol seguiment de les normes normals d’una democràcia no pot ser vàlid en un Estat com aquest.

Les coses pel seu nom.