ELS ENEMICS A CASA
Aquest concepte l’utilitzo per fer veure que no ens podem fer trampes al solitari ni amb la llengua ni amb els partidaris de la República, i això de moment veig que alguns ho obvien sense saber on volen arribar.
El debat de TVE Catalunya amb els candidats al Parlament de Catalunya i l’assetjament del presentador als candidats per utilitzar el castellà, una norma del programa, es com ja s’ha qualificat de supremacisme lingüístic i un reflex si es que calia del que l’Estat vol fer amb la nostra llengua. En primer lloc un debat al Parlament de Catalunya per tot l’Estat espanyol crec que no genera massa interés com va quedar demostrat amb les audiències, el mateix que si TV3 fes un debat amb els candidats per unes eleccions al Parlament d’Extremadura posat el cas. A damunt i saben que el gran percentatge d’espectadors seran catalans, es vol obligar a desnaturalitzar els candidats utilitzant una llengua que no es la seva propia. Per sort alguns partits com Esquerra, Junts, CUP o PdCat no van seguir aquestes directrius i senzillament es van plantar. Els partits filial espanyol evidentment van utilitzar la llengua castellana com molts ho fan sempre amb un comportament monolingue constant. De fet i com he dit sempre quan els nostres partits ens parlaven d’una Constitució per la República on el castellà seria oficial conjuntament amb el català i tots compraven aquest model deien per respectar la realitat del carrer ens estaven fent un flac favor i una mentalitat colonial que simplement ens posa l’enemic de la llengua a casa.
El mateix podríem dir quan el darrer CEO ens diu que un 49,5% de votants Esquerra no votarien a favor de la independència en un Referèndum, ells això li diuen aixamplar la base de la independència, i es un altre flac favor que ens fan, es aixamplar la base de votants d’un partit, però no l’objectiu de la República que es molt diferent i malauradament sembla que alguns no saben distingir entre una cosa i una altra, i de fet posar els contraris dins de casa alhora de la veritat es un autoengany que no serveix de res.
Son conceptes que ens donen a veure que molts cops els principals enemics dels nostres objectius som nosaltres mateixos, que comprem els relats de l’altra banda i amb un bonisme incomprensible que cap Estat utilitzaria, ja que no es viable ni digne.