LA TAULA DE LA VERGONYA
Aquesta campanya catalana crec que es de molt baixa intensitat, tant per l’efecte de la pandèmia com pel desencís de molts votants amb els seus partits que provocarà abstenció o votar amb la pinça al nas que es el pitjor que pot passar en un sistema democràtic.
Ahir vam veure un capítol més de la mateixa quan Esquerra va presentar la proposició al Congreso de Madrid per reactivar la Taula de diàleg un cop el nou Govern català es posi en marxa, aquesta va ser aprovada pel suport de PSOE i Podemos la divisió independentista amb Junts i CUP amb abstenció i mostrant la seva disconformitat amb una Taula inútil i electoralista.
Fets com aquests encara fan més trista la campanya, una Taula que va ser condició dels repúblicans per donar suport a l’investidura del Govern espanyol i que en realitat nomes s’ha reunit un cop per fer la fotografia de la mateixa i ara fa més d’un any que no ho ha fet. Per altra banda una taula on a pesar de la insistència des dels partits espanyol ja s’ha dit per activa i per passiva que no es parlarà del dret a l’autodeterminació i tampoc de l’ammnistia, es a dir una cortina de fum per justificar aquests suports que evidentment no son cap solució pel país.
De fet el primer ministre de Bèlgica va posar les cose al seu lloc quan va comparar per primera vegada Espanya amb Hongria i Polònia donant a entendre que s’hauria d’exigir respectessin els valors europeus i l’Estat de dret. Es simplement això donar llum a la realitat del que representa i exerceix l’Estat, on no hi cap cap Taula per resoldre el problema de Catalunya, ja que la seva solució ja l’han aplicada, la violència, la repressió i la retallada de drets tants individuals com col·lectius. Aquesta es la recepta que un Estat tant poc democràtic com l’espanyol ha posat en pràctica i s’ha de dir alt i clar.
Una Taula com la que proposa Esquerra nomes podria ser útil amb un Estat democràtic i receptiu per resoldre els problemes de la ciutadania, i evidentment no es el cas. Per tant un nou gest electoral que provoca vergonya aliena i dona entendre quina mena de partits tenim i quins son els seus objectius reals.
La conseqüència es el cansament de la societat catalana en forma d’abstenció o pinça al nas en un futur incert i marcat per la mediocritat i interés dels nostres partits que segueixen volen enganyar a la gent per seguir en la seva zona de comfort.