Ulisses20

Bétera, el camp de túria

La xylella acabarà de fotre’ns, el camp i la moral llauraora

0

La xylella fastidiosa, ves quin nom, és un bacteri que ataca oliveres, ametllers, vinya i tarongers. Acaben de detectar-la al sud del país, a Guadalest, malgrat que a Mallorca el forat ja no té tap ni tapó. Així que ja ho tenim ací sense remei, sinyors, savis, enginyers, polítics, la mare que vos va parir, a tots vos ho diem: caguerà de bou!

Un nou greuge, un element de dissort, un verí, una de les plagues que José va enviar al faraó de torn —ací entrem els llauradors—, un parany contra els llauradors com una casa, com una catedral! Ara mateix no n’hi ha una solució, ni cap tractament que siga eficaç. Cal cremar l’arbre on s’hi detecta, tots els arbres del camp en un perímetre suficient perquè no afecte més parcel·les. Un perímetre d’un quilòmetre valencià. Foc, foc al camp!

En un temps rècord apareixeran els oportunistes, els espavilats, els magatzems de guanos, herbicides, fungicides, bactericides, jo què sé!!! Apareixeran els fàrmacs, les provatures, que ens vendran el producte que valdrà el seu pes en or. Paguem, paguem, paguem sense remei… Això o el foc. Però ara mateix no n’hi ha cap remei, ni salvació possible! Sí, sí, el foc, el foc!

—Ca, si sou exagerats, els valencians… Si al Brasil només han hagut de tallar quaranta milions de tarongers!

No serà això un nou agent indicador del canvi climàtic, de la globalització, de la geolocalització del mal, un nou enviat de l’infern per anunciar-nos que abandonem, els valencians, la terra i l’ofici que ens va parir?
Mentrestant, la xylella també s’ha carregat milions d’oliveres a Itàlia i a Mallorca, i el berenar començarà ara a València. Itàlia ja ha rebut l’avís d’Europa, per no haver actuat amb diligència i celeritat… No van voler eliminar-ne milers, d’oliveres, i ara ja les compten per milions: oliveres al cel, convertides en fum i en cendra. Un desastre. A veuràs l’oli, posar-se content.

Mallorca, si fa no fa, també viu aquest festeig de l’olivera i la xylella. De fet, ja importen oliveres d’Andalusia via Bétera, el Camp de Túria. Què què!

Aquest apunt hauria d’haver començat així: “Això que va entrar per les illes, ja és al sud del país”. Un regal com un campanar d’alt!

Jordi Sebàstia ho avisava en un article contundent ahir. Les polítiques mundials i d’Europa no ajudaran els llauradors valencians. Qui governa Europa, Compromís o el pp? Doncs el pp o el psoe, tant se val (perquè la conselleria d’agricultura en mans del psoe, ai, ja puc parlar-ne???? No? Xa, dos anys governant el camp, per a què, xiques?, Com deixeu en mans de tararots el camp? Els francesos no li’n passarien ni una, ja podem dir noms?)
Els espanols del pp ja no saben què fer, per atacar els valencians; però els llauradors els continuaran votant com si haguérem de redimir-nos en canvi del cel i d’una caseta al cementeri. O som idiotes o torpalls o ulls de poll d’homes, els llauraors!

A veure què diran a la cooperativa aquesta setmana, els savis del camp. A veure si caldrà venir amb un garrot, una lupa, una brúixola per atrapar l’escopinyà d’aqueix maleït bacteri fastidiós, la xylella… Enguany que tenia bona taronja, xa! I collita!

—Però l’esperança que no es perda, xa.

—Que no es perda! Passa’m la botija!

—La vols amb cassalla?

—Això, embufem-nos!

Si encara no és tard, xa

0

El doctor en biodiversitat Andreu Escrivà va venir a Bétera a parlar del seu llibre ‘Encara no és tard’, Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General, que ha editat Bromera. El Canvi Climàtic és el major repte del segle XXI, segons aquest ambientòleg valencià, un comunicador jove però expert que no fa tremendisme ni gaire llenya sobre la fi del món o tot el que els passarà als habitants del planeta si no canviem hàbits i una certa actitud fatxenda de viure dels recursos. Entre més perles, em va interessar que digués que l’educació és fonamental per entendre què passa amb aquest canvi, malgrat que una majoria de mestres no en parlen a l’escola, ni ho han incorporat als seus curriculums. I encara dels que en parlen, de canvi climàtic, el 30% (aquesta va ser la dada que va dir), ho expliquen malament. La primera part de la conferència va servir perquè ens expliqués l’evidència: les dades dels científics, els estudis, els resultats, l’escalfament global…

 

El 98% dels científics coincideixen amb l’afirmació del canvi. Només un 2% posa dubtes, però no posa gaires proves dels dubtes. Una altra observació és que fa molts anys que el canvi climàtic és un fet, per com les temperatures mitjanes globals han variat significativament, sobretot els últims 100 anys, que les dades s’han disparat. I tot aquest escalfament on ens portarà? Tindrem platja a Bétera? Les taronges es faran a Finlàndia i Dinamarca?, el Camp de Túria serà la sabana europea i per això ja han començat a plantar kivis i caquis? Andreu Escrivà no va perdre l’humor en cap moment de la seua intervenció sòbria, fluïda i didàctica (això jo ho vaig gaudir especialment), i convidava a accions a petita escala: parlar de canvi climàtic amb qualsevol excusa, per posar al centre de les converses, dels interessos, dels temes de debat, el gran repte. I aprendre, aprendre, xa, educar-nos en ciència, en divulgació, per formar correctament els joves, l’escola, els mestres. Si de tot això aconseguim aturar la pujada mitjana de les temperatures, i la reduïm en dos graus, potser no haurem fet tard. Ens haurem espavilat i, encara, ens haurem demostrat una mica d’intel·ligència, els homes. Segons l’Andreu, hem sabut detectar el problema, tenim la solució i els recursos per atendre’l, només caldria posar-nos a treballar, però ací apareixen uns altres interessos. Però, ai, encara així cal actuar si volem evitar-nos un estiu que durarà mil anys (Polunin&Grineval&Kolbert).

Convidem-nos a llegir el llibre, a aprendre, i a trobar dades de molt d’interés, curiositats científiques, errors conceptuals que tothom, fins i tot els mestres responsables d’educar, ensenyen malament, o regalem-nos sorpreses intel·ligents, que n’hi ha…

No és només per la salut del planeta, és per la salut de cadascú de nosaltres. Per la teua salut.

Post: a mi no em convenç tant de bilingüisme, per exemple, perquè no crec que afavoresca aturar el canvi (lingüístic): quan el doctor i ambientòleg Andreu Escrivà respon en castellà si li adrecen una pregunta en castellà, l’escalfament lingüístic se’n ressent, és el mateix que era o pitjor. Potser que tothom, també els científics convençuts, han d’ajudar a equilibrar l’excés de temperatura mitjana global contra una de les llengües.

Post2: la xerrada havia sigut organitzada per ASSTECbétera, una associació que promou la divulgació científica.