La xylella acabarà de fotre’ns, el camp i la moral llauraora
La xylella fastidiosa, ves quin nom, és un bacteri que ataca oliveres, ametllers, vinya i tarongers. Acaben de detectar-la al sud del país, a Guadalest, malgrat que a Mallorca el forat ja no té tap ni tapó. Així que ja ho tenim ací sense remei, sinyors, savis, enginyers, polítics, la mare que vos va parir, a tots vos ho diem: caguerà de bou!
Un nou greuge, un element de dissort, un verí, una de les plagues que José va enviar al faraó de torn —ací entrem els llauradors—, un parany contra els llauradors com una casa, com una catedral! Ara mateix no n’hi ha una solució, ni cap tractament que siga eficaç. Cal cremar l’arbre on s’hi detecta, tots els arbres del camp en un perímetre suficient perquè no afecte més parcel·les. Un perímetre d’un quilòmetre valencià. Foc, foc al camp!
En un temps rècord apareixeran els oportunistes, els espavilats, els magatzems de guanos, herbicides, fungicides, bactericides, jo què sé!!! Apareixeran els fàrmacs, les provatures, que ens vendran el producte que valdrà el seu pes en or. Paguem, paguem, paguem sense remei… Això o el foc. Però ara mateix no n’hi ha cap remei, ni salvació possible! Sí, sí, el foc, el foc!
—Ca, si sou exagerats, els valencians… Si al Brasil només han hagut de tallar quaranta milions de tarongers!
No serà això un nou agent indicador del canvi climàtic, de la globalització, de la geolocalització del mal, un nou enviat de l’infern per anunciar-nos que abandonem, els valencians, la terra i l’ofici que ens va parir?
Mentrestant, la xylella també s’ha carregat milions d’oliveres a Itàlia i a Mallorca, i el berenar començarà ara a València. Itàlia ja ha rebut l’avís d’Europa, per no haver actuat amb diligència i celeritat… No van voler eliminar-ne milers, d’oliveres, i ara ja les compten per milions: oliveres al cel, convertides en fum i en cendra. Un desastre. A veuràs l’oli, posar-se content.
Mallorca, si fa no fa, també viu aquest festeig de l’olivera i la xylella. De fet, ja importen oliveres d’Andalusia via Bétera, el Camp de Túria. Què què!
Aquest apunt hauria d’haver començat així: “Això que va entrar per les illes, ja és al sud del país”. Un regal com un campanar d’alt!
Jordi Sebàstia ho avisava en un article contundent ahir. Les polítiques mundials i d’Europa no ajudaran els llauradors valencians. Qui governa Europa, Compromís o el pp? Doncs el pp o el psoe, tant se val (perquè la conselleria d’agricultura en mans del psoe, ai, ja puc parlar-ne???? No? Xa, dos anys governant el camp, per a què, xiques?, Com deixeu en mans de tararots el camp? Els francesos no li’n passarien ni una, ja podem dir noms?)
Els espanols del pp ja no saben què fer, per atacar els valencians; però els llauradors els continuaran votant com si haguérem de redimir-nos en canvi del cel i d’una caseta al cementeri. O som idiotes o torpalls o ulls de poll d’homes, els llauraors!
A veure què diran a la cooperativa aquesta setmana, els savis del camp. A veure si caldrà venir amb un garrot, una lupa, una brúixola per atrapar l’escopinyà d’aqueix maleït bacteri fastidiós, la xylella… Enguany que tenia bona taronja, xa! I collita!
—Però l’esperança que no es perda, xa.
—Que no es perda! Passa’m la botija!
—La vols amb cassalla?
—Això, embufem-nos!
