El psoe o la granera
El psoe fa dissabte, però no fa net. Han obert els sarcòfags i han deixat anar les mòmies. N’hi ha que li mancava el cap… Els hi han enganxat el plomall, el drap de la pols i l’espray. Però han oblidat la granera. Pobres. Tot s’acaba. O gairebé tot. La mort forma part de la vida. Morir-se de gana. O de riure. O d’avorriment. Morir-se a seques. I continuar vivint del conte. A veure quan trigarem a anar-mos-en, els valencians. N’hi ha qui ja ho té servit. Només falta que felipe corleone anuncie que la culpa és de maduro, o del clan colombià, o de portugal. Als valencians què se’ns ha perdut, en tot això?, doncs la vergonya, i la por. I començar a decidir què volem fer del nostre futur sense cordó umbilical. Si el que que queda de ponent és el pp (el mateix pp de camps, gurtel, taula, rita, blasco, fabra… i el guisat de mandonguiila i botifarra monàrquica) per a què volem quedar-mos ni un cap de setmana més? Si moatros tenim benidorm, xa!
—La maaaanta al coll i el postigueeet!!!
I pa granerers, els de Torrent!