Ulisses20

No tenim solució, o justament perquè no en volem tenir una de gaire fàcil, els mestres continuem a l’escola durant l’estiu. Milers de mestres d’aquest país, de fet. I d’altres països, supose. Cada estiu ens apleguem en escoles d’estiu, en cursos de formació, en trobades, en congressos, en jornades, ací i enllà, els mestres no parem perquè malgrat això i allò que ens diuen, volem continuar aprenent, cerquem respostes, o cerquem les millors preguntes a la feina que fem, a millorar per atendre aquells xiquets que cada any són responsabilitat nostra, que ens preocupen si aprenen o no, si milloren, si són atesos com mereixen, si encara podríem fer millor la nostra feina, que no és minsa ni fàcil, que cada colp que descobrim noves maneres, noves metodologies, en volem saber més, que som incorregibles, per això, o justament per això som corregibles, els mestres.

Ja sé que he pegat dur en aquesta experiència que hem visitat enguany d’Escola d’estiu a Barcelona, acompanyant els mestres de Rosa Sensat, però és que hi havia coses a dir i les hem dites, com hem dit allò que ens ha agradat, però també allò que no ens agradat gens. I l’ús de la llengua, justament al cor d’allò que se suposava era la innovació pedagògica, la llengua dels valencians era bandejada completament. La sort és que ara mateix a Catalunya hi ha en marxa dèsset escoles d’estiu, poca broma, sense comptar les escoles que fan la formació interna, individualment,  i això significa milers de mestres que continuen formant-se a l’estiu, posant en qüestió allò que fan per començar amb major garantia a setembre.

Nosaltres començarem la nostra formació especial aquesta setmana que entra, en unes jornades de juliol que hem preparat amb detall, amb cura, per trobar mestres que ens puguen aportar modernitat, reflexió, investigació i, sobretot, ciència a partir d’allò que fan. A l’IES Abastos de València, l’escola de mestres AKOEeducació proposa als mestres tres jorns de lo alto, amb experiències reeixides de mestres i alumnes, amb tots lúdics de cultura, de música, de teatre, amb la invitació especial a les editorials valencianes perquè mostren als mestres les seues apostes lectores de l’estiu: hem cercat qui ens podia aportar debat, ciència i coneixement, als mestres. Potser que ho encertem, potser, però l’esforç va encaminat en aquest sentit. Així que us esperem per formar part d’una gran escola, viva, que manté el coratge viu i il·lusionador que l’escola mereix, l’escola que volem. Sense els mestres no fóra possible. Benvinguts.

Per inscriure-t’hi: https://akoeducacio.wordpress.com/

Uns quants mestres valencians participem de l’escola d’estiu Rosa Sensat que enguany commemora els cinquanta anys amb unes jornades titulades ‘Sense límits’, de tanta programació, tan intensa i diversa com han preparat per atendre la formació voluntària dels mestres aquests primers quinze dies de juliol. Tres eixos obrin via i conviden els mestres a participar-hi, ecologies, desigualtats i cultures. El primer jorn, que vam trobar de molt d’interés, va començar per la ciència, la geografia, l’economia, la cultura, la divulgació científica, un coneixement globalitzat que no acceptava la superficialitat ni l’estudi regalat, jo vaig trobar especialment lúcid Martí Boada, però també Martínez Alier que insistia que llegíssem l’encíclica del papa, fins a sis vegades, i també Ramon Nogués, o la contundent denúncia d’Adrienne Diop contra les desigualtats, o l’Angel Pérez… Tot plegat una presentació densa, provocadora, de calat exigent, amb propostes per farcir l’escola amb idees i un pensament que reclama abandonar la ximpleria i reclama ciència —ep, això em recordava de nou Lucreci i Martí Domínguez. Compromís social, polític, a partir de les realitats socials d’escoles del món: la desigualtat nord-sud es viu sobretot en les escoles del nord, que no faciliten l’equitat, més aviat el contrari. Que sense pensar-hi, o justament, continuen abonant aqueixa desigualtat.

En el segon jorn, l’ús de les llengües en els diferents tallers ens ha copsat, perquè el català ha sigut bandejat voluntàriament en canvi que els forasters que hi participen puguen entendre allò que s’exposa. Ai, em sembla que som l’únic país que els mestres renunciem a la llengua, quan tenim convidats. I m’ha semblat que s’hi ha renunciat amb molta facilitat. Una llàstima, doncs, sobretot quan s’hi vol donar la sensació plurilingüe a l’escola, en canvi de bandejar una de les llengües que, casualment, és la nostra. I pitjor, tots els mestres joves que s’incorporen a aquesta dinàmica de les escoles d’estiu, entendran que el català no serveix, per entendre’ns de pedagogia amb el món, que només servirà per tancar-lo quan siguem a l’escola i prou, que després ja n’hi ha les llengües que són importants, però la nostra, no.

Estic convençut que això no passa a París, ni a Londres, ni a Milà, però a Barcelona, sí. Que encara exercim de provincians. Una llàstima, amb el goig que veníem, que ens passe com fa gairebé cinquanta?, trenta?, vint anys? Ah, que això abans no passava?, que la llengua justament era el puntal sobre el qual es bastia una pedagogia nova, moderna, necessària, de major llibertat i respecte? Una llengua que era la punta de la resistència!

Amb tota la devoció per un programa que no resta mèrits a Rosa Sensat i a la seua història. O sí.

Per molts anys.