Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Les Illes són ara la referència

0
Els mestres de les Illes han obert una finestrota a l’esperança. Una altra de nova. El coratge dels mestres s’ha posicionat al capdavant de les grans expectatives. Els mestres i l’escola, a València, a través d’Escola Valenciana han demostrat durant anys que som un moviment especial i extraordinari. Però mai no havíem aconseguit de moure un país sencer, o una part del gran país que som.

Ahir, el Consell Escolar Municipal de Picanya va signar el suport incondicional a la vaga de mestres de les Illes. Divendres l’Ateneu de Bétera farà una festa convocada per les AMPES de les escoles i l’Institut del poble per contribuir a la caixa de resistència. Divendres també ens faran arribar les samarretes verdes a la nostra escola, via Vilaweb.
En aquest període convuls, de crisi política tan pregona, enmig de la torpesa cada vegada més inútil i enquistada de governs generals i autonòmics, la societat civil ens empeny a avançar amb alenades que obrin via i encaminen possibles solucions a tants paràsits com atenallen la cultura, l’economia, l’atenció social i sanitària o els mínims de viure, de Pirineus avall.

L’abús de lleis educatives que amenacen la convivència a l’escola, amb articles que atempten contra la mateixa democràcia… Pressupostos que castiguen la disidència i fins i tot la crítica… La permissivitat de declaracions i accions que reclamen el retorn del franquisme… La involució que no amaga ni formes ni maneres… Va preparant un camí tan difícil com imprevisible.
Sort d’Europa, encà sort d’aquesta mena d’Europa que, esperem-ho, frenarà la pobresa d’esperit d’un llast que arrosseguem anys i panys, d’oligarquies, cavernes i forces de xoc i de shoc…

Sí, les Illes i les mestres són una gran esperança. I tots els suports que van apareixen ací i enllà, ensenyen una altra manera de de viure amb tanta dignitat com mereixem.
— Però, comencem per parlar-ne dels preus?