PIT I COLLONS: ANSCARI 28.07.2011
Per Joan Lladó
El darrer dijous abans d’entrar en el mes de les vacances i ja amb les Santes cuejant, vam anar a fer un tomb amb en Pep i l’Anscari. Els de Mataró recollírem en Pep a Argentona i anàrem pels verals del Rocar, Mal Pas, Torrent de les Fonts, tornar al Mal Pas, Font d’en Quico i tornant per la Pedrera, en Pep proposà de baixar la “gran llosa”.
En Pep i l’anscari s’hi enfilen i s’ho miren des de dalt. Jo m’espero a baix amb la càmera del mòbil a punt. En Pep no ho acaba de veure massa clar. L’Anscari s’hi encara però s’ho repensa.
Jo, mentrestant, faig una presa de la llosa sense cap protagonista baixant-hi. La frase màgica flota en l’aire: pit i collons. La llosa és neta i la roca és de bona adherència.
No em preparo la càmera perquè en el primer intent no hi he vist gaire empenta i mentre penso això, veig l’Anscari fent tentines damunt la bici a punt de baixar. Ja té la roda del davant encarada al pendent. Ara no pot recular, ni desdir-se’n. Avall! Hi entra bé, s’embela en el darrer tram, passa la porta de matolls i…
Jo no havia tret la meva bici del mig del pas just en la recepció de la baixada. L’Anscari hi va de pet i per no aixafar-la, clava el fre del davant i surt disparat per sobre. Ha fet un bon control i per sort d’ell i de la meva bici, només ha rebut algun cop i alguna rascada. Més tard se n’adona que la roda del davant ha quedat com un tortell.
Ha estat un gran èxit del Nét de la Trini. Hi ha posat el que calia.
Salut,
Joan
En els arxius adjunts hi teniu el video de la llosa.
Efectivament són dos collons.
La volta era engrescadora i relaxant alhora. A la tarda, bona temperatura, el ferm humit, sense massa claca per esverar-nos… Vam baixar per algun corriol mig oblidat però de digne esforç, i també amb el cul apretat en algun pujador.
Però l’home anava alt de voltes. D’un temps ençà ho hem comprovat, no només dalt de la bici.
Tot baixant pel corriol del Dalipà proposo acostar-nos a la gran llosa, tot just per treure el nas, com aquell que aixeca una estepa per cercar un rovelló fora d’època.
I vet-ho aquí que l’element, el mascle semental, va i s’hi fot. Amb dos collons.
Els que ho provin aniran al seu darrera. Tot el mèrit per ell.
Si senyor.