SENSE DONA MISTERIOSA 4.02.2007
Publicat el 5 de febrer de 2007 per Bicicorriols
Per Joan Lladó
Desil·lusió en arribar a la Plaça Fiveller i no trobar la Dona Misteriosa. No crec pas que siguem uns monstres, ni uns torturadors, ni res que s’hi assembli. Si alguna vegada hem hagut d’utilitzar fil i agulla per cosir-nos els traus, tal com diu la llegenda, no hi té res a veure. Tampoc som uns mans llargues, com algú podria pensar. Bé… depèn. Tant s’hi val. Hi ha alguns intents d’adhesió al grup, de gent
novella, desconeguda, que no reïxen. Amb això no volem fer cap mena de crida; som prou colla, gaudim i continuarem fent-ho. Tothom és lliure de fer el què li plagui. El que no és gens seriós, és la xerrameca. Es té, en definitva, massa vent a la flauta. Feta la introducció, anem a la sortida.
Els nou corriolers d’avui hem decidit d’anar cap a can Ferrerons, a la serra d’El Corredor i baixar cap al Vallès.
Hem
emprès doncs, pel camí de les Cinc Sènies, el Camí del Nord pel Torrent del Castell fins la Torre d’Onofre Arnau. Feixuga pujada que incrementa la seva duresa en ser tan sobtada. Passem el veïnat de Mata i pel Bosc de la Vendrella, enfilem al turó i alhora mirador dels Tres Turons, voregem la vinya de Can Flequer i seguim pel torrent de Sant Martí.
Hem
emprès doncs, pel camí de les Cinc Sènies, el Camí del Nord pel Torrent del Castell fins la Torre d’Onofre Arnau. Feixuga pujada que incrementa la seva duresa en ser tan sobtada. Passem el veïnat de Mata i pel Bosc de la Vendrella, enfilem al turó i alhora mirador dels Tres Turons, voregem la vinya de Can Flequer i seguim pel torrent de Sant Martí.
D’aquest pas i els seus graons, ja no en tenim per res. És per això darrer que decidim de serrar les dents i arribar fins la Cabana dels Caçadors al Turó de Can Tunyí. Enllacem la pista i fem la drecera trialera fins el Pla de Can Xerrac. Continuem per ponent de la Plana del Sastre i flanguejant per la pista, agafem el corriol que en direcció a llevant i en pendent, travessarem la Plana d’en Pere de la
Pepa, per baixar, en un bonic descens fins el Camí Ral. El deixem tot seguit per baixar per un nou corriol, que ens ensenyà el Nét de la Trini fa unes setmanes, cap a la vall de Can Rimbles. Ens avoca exactament a tocar de can Maltes. Val a dir que el descens és llarg, dins les dimensions de la nostra comarca. No té obstacles, pràcticament llis, ràpid, sense una pendent molt pronunciada, molt apte per pujar-lo. En arribar a la vall, deliberació sobre el camí a seguir.
Pepa, per baixar, en un bonic descens fins el Camí Ral. El deixem tot seguit per baixar per un nou corriol, que ens ensenyà el Nét de la Trini fa unes setmanes, cap a la vall de Can Rimbles. Ens avoca exactament a tocar de can Maltes. Val a dir que el descens és llarg, dins les dimensions de la nostra comarca. No té obstacles, pràcticament llis, ràpid, sense una pendent molt pronunciada, molt apte per pujar-lo. En arribar a la vall, deliberació sobre el camí a seguir.
Optem per continuar la pista, passar Can Rogent i per La Corbata i en la seva drecera de turment, ens enlairem fins la Plana de can Vallalta. En arribar en aquest punt, ja no ens recordem de la gelor del fons de la vall. A les fondalades s’hi concentra aquell aire humid i espès, que fa enrogallar-nos la gola i contraure’ns el pit.
Fem l’expeditiu descens de can Vallalta que ens mena al barri de Can Cunit. Avall pel Pou de Glaç i l’esmorzar ens espera a Canyamars. El Màster s’acomiada sense fer un mos. Té deures. A més dissabte va anar a gastar pells a la Molina. Tot no s’hi val.Havent esmorzat, ens acomiadem del Senyor que ja en té prou i travessem el poble cap a nord per pujar fins les planes de can Bosch, tot passant per la Creu d’Aguilar, les Pedreres d’en Bosc i el Pont de Dosrius. El segon tram de camí, quan tomba cap a ponent, s’ha suavitzat, no és tant treballós. S’està esbrossant el bosc i han passat la màquina pel camí.
Abans hi haviem de posar els cinc sentits. Travessem les Passadores i seguint la pista, de seguida ens trobem sota l’alzina de can Ferrerons. Sembla, pel reguitzell de cotxes que hi ha aparcats fora el mas, que dins hi ha una bona colla. Passem el revolt de l’era i uns dos-cents metres més enllà, als Quatre Camins, agafem el corriol a la dreta, que en descens, però sense gaire desnivell, ens menerà, travessant les Cabarances altre cop a la pista que baixa a Collsabadell. Fem un bon
tram d’aquesta fins tornar a agafar un corriol-drecera, aquest si, força trialer, que ens avocarà a Collsabadell, passant per les Artigasses. Val a dir que aquest descens ens entusiasma. És d’aquells trams on convé esmerçar tota la nostra habilitat i estar molt a l’aguait de les arrels, aquelles arrels descarnades com ossos escurats
i polits, xopes, humides i llefiscoses del gebre que, en un tres-i-no-res, si bades, ets de morros a terra.
tram d’aquesta fins tornar a agafar un corriol-drecera, aquest si, força trialer, que ens avocarà a Collsabadell, passant per les Artigasses. Val a dir que aquest descens ens entusiasma. És d’aquells trams on convé esmerçar tota la nostra habilitat i estar molt a l’aguait de les arrels, aquelles arrels descarnades com ossos escurats
i polits, xopes, humides i llefiscoses del gebre que, en un tres-i-no-res, si bades, ets de morros a terra.
Voregem el santuari i arran d’autopista ens dirigim cap a Llinars, passem el poble i a Can Diviu comencem a enfilar cap a la Torrassa del Moro. La primera rampa, que pel torrent puja a la casa, no se la pot desmerèixer. Quins esbufecs! Agafem el corriolet travessat d’alguns pins tombats i pel bonic pontet de fusta, que sempre envoltat de mullena ens fa una certa basarda i els quatre graons, també de fusta, que en relliscar com el glaç ens costa de superar-los, enllacem amb la pista que paral·lela al torrent, la seguirem en pujada uns centenars de metres i on agafem un corriol a llevant. Aquí ens acomiadem de la Flor, que ha de ser d’hora a casa. Acabem de grimpar fins a tocar de la Torrassa i ens aturem una estona per agafar aire. És en aquestes llargues ascencions quan a en Pistons li cau la llosa de la inactivitat dels tres mesos, principalment quan ja s’han acumulat en la sortida gran desnivell i distància. És un ascens molt entretingut, de variat terreny, diferents pendents i un darrer repetxó per postres. Molt esportiu.
Baixem el petit tram trialer de GR per tornar a pujar per la pista fins a agafar un dels més engrescadors, fanatitzants, capritxosos, enfervoridors i delirants descensos de la comarca. Els anomenem dels Misser. Molt bon treball. En arribar a la carretera de Dosrius a Cardedeu, baixem un caminoi que ens portarà a la Font del Sot. Passem Dosrius i riera avall. El Mamalló i en Prosciutto ens deixen i continuen per anar a “citar-se”.
Fins la propera.
Distància recorreguda: 47 qms. Desnivell+: 1.450 m.
Els corriolaires: La Flor, L’Home Senzill, El Maestro, El Mamalló, El Màster, La Pantera Rosa, En Pistons, El Prosciutto i El Senyor.
Els corriolaires: La Flor, L’Home Senzill, El Maestro, El Mamalló, El Màster, La Pantera Rosa, En Pistons, El Prosciutto i El Senyor.
Les fotos: cliqueu aquí.
Publicat dins de Bici de muntanya i etiquetada amb bicicorriols, BTT, Joan Lladó | Deixa un comentari
Hola reiets i reiets…
Una setmana més podem gaudir, gràcies al Pistons, del recorregut que vàrem pedalar el diumenge. Ho fem d’una manera exacta recordant fil per randa cada pedalada, cada comentari com si estiguèssim al bosc fins i tot sentint aquella olor de fulles humides….
De la sortida de veritat que us haig de dir, disfrutem tant a les baixades com a les pujades !!! serveixi d’exemple el corriol que enfilàrem de Can Diviu a la Torrassa del Moro i que en Pistons qualifica de molt esportiva. Bé doncs arribàrem a dalt contents i més satisfets que unes pasqües, en cap moment és vàren sentir queixes. De les baixades és millor no fer cap comentari dels que ja s’han fet, no creieu?
Per acabar afegir que ara a més d’un Home Misteriòs tenim una Corriolera Misteriosa, aneu a saber si entre ells dos……… hi ha una miqueta de marru no se sap mai, tenim també un noi enigmàtic que deu pedalar només per el teléfon, que hi darem……………….
A reveure
Aquest diumenge vam pujar desde riudamella cap a Òrrius per un corriol que surt cap a l’esquerra fent un gir d’uns 280 graus i que pica molt sobretot al començament, més endavant baixes una miqueta i puges per una pista no gaire ample amb un fort pendent a la part final i practicament a dalt de tot passem pel costat d’un dipòsit d’igua per continuar pujant per un corriol fins a dalt de tot, de manera que després de baixar per un altre corriol vam arribar a Òrrius, concretament vam anar a parar a la carretera de l’entrada d’Òrrius quasi al davant d’on arriba el camí dels burros. Després vam pujar cap a la pedrera i finalment vam baixar per la via romana.
Tinc 3 o 4 fotos i m’agradaria penjar-les però no he tingut temps de fer-ho i tampoc n’he sabut (Si es pot fer en un comentari, si us plau expliqueu-m’ho), així també us penjaria més fotos com la de les cames i d’altres sortidetes que fem i donar-vos més pistes.
Abans d’acabar vull donar records a la corriolera i a l’italià, que tot i que no els coneixo pel que diuen semblen prou eixerits!!!
Jo
Bones!!
No se si sou els que algun cop us he vist que quedeu per sortir de la Plaça Fivaller, sou vosaltres? És que jo soc veí de la zona (visc a mig minut caminant), i algun cop sortint en BTT el diumenge potser us he vist.
Us ho pregunto perquè últimament el grupet en que sempre he anat, ja no surt amb tota la regularitat que jo voldria, i a més….últimament només pensen en anar a prop per esmorzar!
En fi, que com si dieu en el post voleu algun altre novell al grup, em podria afegir. Tinc un nivell mig (ni soc un crack ni soc un patata), i podeu visitar alguna de les meves rutes a http://personales.ya.com/atriquell/Muntanya_viatges/Tracks/TracksBTT.htm
i algunes fotos BTT a
http://personales.ya.com/atriquell/Caixa%20de%20Pixels/Pixels_Uec/index.htm