BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

L’AIXERNADOR 6.02.2007

Per Joan Lladó

Cada vegada que hi passo, i ho faig sovint, se’m trinxa el cor en veure aquell paratge, que tants records em retorna, malmetre’s amb tanta roïnesa. Transcric uns paràgrafs –i me’ls faig també meus– d’en Jaume Clavell del seu llibre “Argentona: Història i records” d’un article publicat en néixer “L’Aixernador Edicions Argentonines” el 1.983:

El mot de L’Aixernador, per nosaltres, és evocador de grats records d’infantesa. Bell recer de positiva i remarcable bellesa, d’ubèrrimes alberes, alzinars i pollancredes. Afavorit espai d’ambient acollidor i extremadament càlid, en el que, el gran cabal en el seu descórrer enmig d’arbres, era filtrada pels raigs del sol amb tocs argentats. En ell viuen i viuran aquelles tardes estivals baix la mirada de les nostres mares, banyant-nos, rient i jugant amb els companys.

El d’aquelles tardes tardorals en la festivitat de Sant Francesc (onomàstica del nostre estimat mestre Francesc Burniol), dia esperat en el transcurs de l’any per ésser l’única tarda que ens movíem amb una tímida llibertat deixant el silenci i la rigidesa imposant de l’escola. Més tard, amb els papers que havíem embolcallat el berenar, doblegats convenientment, n’eixien les petites barques que lleugeres, silencioses, navegaven pel curs de l’aigua perdent-se riera enllà. Amb els anys, aquell recer excepcional (possiblement engrandit pels ulls d’infant), ha viscut i viu encara incorporat en el nostre interior.”

Faig una crida als nostres governants perquè tinguin en compte aquell recer. No demano gran cosa. Proposo que sigui una zona d’esbarjo, pic-nic, amb quatre bancs i taules per poder-hi fer un mos. Crec que seria un bon espai per emplaçar-hi una font construïda amb l’encert del Grup de Fonts. Ja tindríem un lloc de descans del que en un futur immediat, si els nostres polítics hi ajudessin, seria la xarxa de carrils-bici de la comarca, tenint com a eix principal el de Barcelona a Blanes en la línia de la costa, del qual anirien sortint els ramals cap a l’interior. Crec que a hores d’ara, aquesta estructura, ja hauria de ser feta. Us imagineu quin potencial turístic per la comarca? Heu vist com creix l’ús de la bici en els darrers anys? Tenim molt per ensenyar. No ens adormim.

La imatge –pròpia– és d’una bicicletada popular de la Festa Major d’hivern de l’any 1.991 passant per can Matabens.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.