BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Joan LLadó

Diumenge, en Guillem va estrenar-se com a corrioler. Haviem sortit alguna vegada al Bosc de can Marianga, prop de can Comalada, però bàsicament per fer algun descens i rampes cafres. Aquesta vegada volia experimentar com reaccionava en les pujades mantingudes. Us haig de dir que em va sorprendre. Vam pujar un dels

corriols dels Misser fins a la Torrassa i només vam fer un descans. I anava amb un bon ferro. Vam baixar pel descens del pont, que per cert, el tram estret, el flanqueig de la timba, estava tot trinxat i descalçat per les motos. Vam arribar fins on s’acaba el corriol i vam tornar a enfilar fins a la cruïlla on hi el camí que baixa a la carretera. Hi teniem el cotxe.

A primer cop d’ull, sembla que pot ser un bon element. De ganes no n’hi sobren. En definitva, el pare, evidentment, tot cofoi, i el nen, doncs què voleu que us digui: amb ganes de bici nova. Això si, haurà de clavar colzes. Nois, ens empenyen per sota i d’aquí quatre dies tindrem nou corrioler.

Fins aviat,
En Pistons.