ALBERT CORTES MONSERRAT

El dia que el primer ministre escocés Alex Salmond donava el tret de sortida al referèndum per la independència, i on explicava detalladament el full de ruta, sortia una enquesta que deixa igualades les opcions del SI i del NO, cosa que es un gran avenç per l’opció sobiranista, i que coincideix amb les valoracions del Conseller Puig,que enveja les reaccions d’Anglaterra, i curiosament no d’Escòcia, se’ns dubte tot un símptoma de les diferencies entre els dos casos, i les seves actituds.

Efectivament, el Si segons l’última enquesta escocesa obtindria un 44% per un 45% el vot negatiu, un augment de 6 punts del vot favorable, quan encara no ha començat la campanya pel referéndum. A Anglaterra ja més partidaris de la separació que de la unió, un 38 a 34. Cal destacar que més de la meitat d’escocesos també es mostra favorable a obtenir la màxima autonomia fiscal. Com deia Alex Salmond, ha proposat la pregunta i possibles respostes del referèndum al 2014 amb, “Està d’acord que Escòcia hauria de ser un país independent? Si o No, i no es descarta la tercera opció. Això va de debò, i ara s’obre una consulta pública, també ens diu que negociarà amb Londres per aconseguir les competències sobre la qüestió, i així donar legalitat al fet, i evitar que es posi en dubte el resultat als tribunals. Ha explicat  que no ser independent es l’excepció, i que el país te molt de potencial. El conseller Puig per altra banda, s’ha auto definit com a sobiranista, i assegura que no li fa enveja Escòcia, sinó Anglaterra, i vol l’actitud anglesa per l’Estat espanyol, de totes maneres ha reclamat prudència, ja que ha recordat el cas del País Basc, i la fallida consulta d’Ibarretxe. Mentrestant, l’Estat ha tallat l’accés del català als tribunals espanyols, com ha manifestat el ministre amb l’excusa dels costos de traducció, i personatges com Camps al País Valencià son absolts.

Crec que les actituds del govern d’un territori i de l’altre son molt diferents, per un costat Escòcia va seriosament, i amb tot el rigor per decidir el seu futur, i fa els passos necessaris per anar cobrint les passes del procés, i no arrugant-se per les maniobres des de Londres, deixant clar que es una qüestió del territori i pel territori, de ningú més, dona participació a la ciutadania per una possible tercera opció, i dona passes fermes sense embuts i amb decisió. Parla clarament de Londres com una part per validar i donar legalitat al procés, i per això reclamarà la competència per fer referéndums, i estalviar qualsevol sorpresa posterior, ho tenim aquí a la vora, ja no parlem de territoris amb noms molt estranys o altres que no sabíem ni que existien. Per tant la noticia pren més relleu per la nostra causa. A Catalunya, i pel que fa al nostre govern, ja veiem que va en una direcció contraria, i dona suport al govern espanyol de torn, i mira cap un altre costat a cada greuge que be de Madrid amb tota la virulència, i malgrat tot segueix buscant aquest pacte obstinadament que no ens porta enlloc, en Puig enveja Anglaterra, cosa que dona prova de la seva mentalitat autonomista, ja que crec que qui hauria d’envejar es al govern escocès, per la seva dignitat i coratge, cosa que poca cosa te a veure amb els governs catalans i les seves misèries. Encara creuen que l’estat espanyol ens guiarà en el procés de secessió, quan saben perfectament que nomes es cosa nostra, i no poden traspassar la responsabilitat a ningú. L’Estat mentrestant simplement fa la seva feina d’assimilació, i de nul respecte a qualsevol diversitat, no en te cap culpa de si nosaltres ho acceptem, i preferim mirar cap un altre costat que afrontar la realitat, i obrar en conseqüència, evidentment que Londres no es Madrid, tant debò, però això poc te a veure amb la dignitat i la seriositat d’un govern, que vol el millor pel seu país, i com diu Salmond, no ser independent es la excepció, i jo no vull viure en una excepció.