Facilisme

Llisc algun d’aquests articles costumbristes que se solen escriure sobre la selectivitat. Hi apareixen queixes generalitzades per la “dificultat” de la prova de català. Llisc, encuriosit, que la queixa consisteix en que en català han posat textos de l’Iliada i de Josep Carner i en espanyol en canvi han posat un text d’una de les ministres espanyoles aquestes modernes (què pinta això en una selectivitat?) i de l’Ana Maria Moix. 

Home, estem parlant de l’accés a la Universitat. Em sembla de riure la tria en espanyol i en canvi seriosa la tria en català. La Iliada i Josep Carner són dues referències sòlides. La Moix segons el text que posaren pot estar bé però en qualsevol cas, posen el que posen, sempre estarà molt per sota de Carner i d’Homer (suposant que ens posem d’acord sobre l’autoria del poema grec). I si els estudiants que van a entrar a la Universitat troben que això és un problema per mi ja s’hi poden posar fulles.

Fa anys el Manolo Molins ho explicava dient que hi ha gent que opina que a les escoles no es pot ensenyar Rodoreda perquè escriu massa bé. I es preguntava tot seguit quina societat d’idiotes estem creant a base d’aquesta actitud que ell la definia com la del “facilisme”. Doncs mira: els poses un fragment de la Iliada i hi ha estudiantets que responen agres dient que això és una putada feta aposta per a que suspenguen. Ja em diràs…

9 pensaments a “Facilisme

  1. Cada dia que passo em sento més alienat de la realitat que m’envolta.

    Sóc de ciències i, en el seu temps, vaig treure un nou de català a la meva selectivitat.

    No recordo que fos tan complicat.

    Però quan escoltes i veus qui es queixa de la dificultat de la prova… no pots evitar preguntar-te com nassos han arribat fins a batxillerat.

  2. Però, ¿qui s’ha queixat? És això el que hauríem d’esbrinar. Segons el meu parer, han sigut castellanoparlants, d’eixa gent que soles utilitza el català quan estan en classe de català, i encara sort. Els jóvens catalans, els qui viuen en català, dubte molt que s’hagen queixat, perquè saben qui és qui i el perquè de tot plegat.

  3. … una societat de mediocres. I la universitat s’ha convertit en una extensió, no ja de l’institut, sinó de l’escola… No anem bé…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *