ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

CAMPANYES QUE ES FAN ESPERAR

General

Al mateix temps que els populars sembla preparen una campanya per explicar la seva veritat sobre Catalunya, o sigui una mentida rere un altre, negant qualsevol discriminació al nostre territori, la gent es comença a preguntar per quan una campanya des de les institucions per explicar l’espoli que patim, causa de molts dels mals que desprès veiem reflectits a la nostra vida. Crec que cal passar de les denuncies individuals o les proclames, a simplement explicar aquest fet sense precedents a la ciutadania. 

Fa mesos que arrel del pacte fiscal molts membres de la societat civil i del propi partit de govern, demanant aquesta campanya, per fer pedagogia interna sobre les causes principals del dèficit econòmic. Qui millor que la màxima institució catalana per dur a terme aquesta explicació que es una qüestió de país, i on moltes entitats podrien posar els seus coneixements al servei d’aquesta causa, penso per exemple amb el Cercle Català de Negocis o la Fundació Catalunya Estat, que ja tenen molt definit aquest tipus de conferencies amb dades contrastades, i molt ben estructurades que reflecteixen la crua realitat, i siguin apart una finestra oberta de cara a que molta gent vegi que la independència es l’única sortida. Des de l’Estat veiem com l’insult es continu, l’escriptor Alvaro Pombo premi Nadal 2012 assegura que en democràcia no hi ha hagut cap sentiment anticatalanista a Espanya, ni es persegueix la nostra llengua, això ho porta el fonamentalisme català, o el ministre espanyol que parlant de la xiulada a l’himne espanyol de la final de Copa, ho exemplifica dient que tot espanyol ben nascut guardaria un protocol de respecte al escoltar-lo.

 

Realment, i com deia l’altre dia no podem estar amb el victimisme permanent i el dret a pataleta, o inventant maratons per la pobresa com el passat diumenge, o retallant causes tant sensibles com educació o sanitat, sense explicar la causa fonamental de tota aquesta indignitat. Tenim les dades fiables, fins hi tot l’Estat espanyol amb els diferents mètodes que va utilitzar per confondre al personal sobre el tema va reflectir clarament el greuge català. Ens cansem de sentir com hi ha un rumor de fons sobre l’espoli, però sembla que fa por exposar-ho directament a la població, com qualsevol govern competent hauria de fer. Aquesta xacra s’ha de denunciar, i la societat te dret a saber sobre el tema, i que pugui gaudir d’elements de judici quan arribi el moment per prendre decisions, segurament es per això que no se’n fa campanya, ja que els nostres partits, be per covardia o be per interessos, no volen el xoc de trens que tard o d’hora s’ha de produir, i prefereixen passar de puntetes sobre el tema fonamental, aquests 20 mil milions que marxen cada any per no tornar mai més, deixant de banda la resta de greuges en inversions, infraestructures, desenvolupament, i una llarga llista que afegiríem a la quantitat inicial. No pot ser que segurament alhora de portar aquest pacte fiscal a Madrid els partits nacionalment espanyols comencin la seva intoxicació amb total impunitat, els populars amb la seva campanya, i els socialistes venen que independents seriem pobres i abandonats sense cap més argument que la falsedat, i la demagògia, i nosaltres no puguem explicar el nostre mal, es com si un doctor que ens visita, no ens digues quina es la nostra malaltia.

 

En definitiva, un poble que no s’estima a si mateix, no val gaire la pena, i sembla que els nostres representants, i una bona part de la societat civil viu encegat per la retallada i les culpabilitats properes, i no vol veure més enllà les causes principals del problema, entomant tots els insults peninsulars, cosa que li faria pensar amb el guariment en forma d’estat propi.

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.