Pols d'estels

L’eclipsi de Sol que ens espera el mes d’agost interessa a molts veïns i veïnes, i ahir van demostrar l’interés que tenen per saber-ne tots els detalls. Així ho demostra la seua gran presència a la xarrada “L’eclipsi solar del 12 d’agost de 2026. Com podem veure’l de manera segura”, a càrrec d’Enric Marco, astrònom de la Universitat de València i veí del poble, amb una sala d’actes del Centre Excursionista de Tavernes de la Valldigna completament plena. La conferència és una de les activitats de l’actual Setmana Muntanyera del CETV.

Marco explicà detalladament el fenomen astronòmic d’aquest pròxim estiu i el descriví com el millor espectacle que ens ofereix la natura. Des de fa més de 110 anys no s’ha observat mai un eclipsi solar total a la península Ibèrica. Per això és tan interessant que la nostra generació l’observe i gaudesca de l’eclipsi, ara que el podem veure des del País Valencià.

Un eclipsi solar (parcial o total) succeeix quan la Lluna passa entre el Sol i la Terra, i cobreix totalment o parcialment el Sol vist des d’un punt concret de la superfície terrestre.  En el cas de l’eclipsi total, que serà visible a una part del territori peninsular, l’ombra de la Lluna enfosquirà una àrea d’uns centenars de quilòmetres de diàmetre on la visió del Sol desapareix i, per tant, es fa completament de nit. Com que la Terra gira i la Lluna es mou al voltant de la Terra, aquesta taca fosca d’ombra es desplaça sobre la superfície terrestre i forma una ampla banda de foscor anomenada “banda de totalitat” que pot tindre milers de quilòmetres de llargària. Doncs estem de sort, ja que just en uns mesos, el 12 d’agost de 2026, gran part del nostre País Valencià es trobarà dins de la banda de totalitat d’un eclipse total de sol.

Enric Marco tot seguit es va centrar en les característiques de l’eclipsi de 12 d’agost. La banda fosca formada per l’ombra de la Lluna  entrarà per Galícia, passarà per Castellà-Lleó i Aragó fins arribar a la costa mediterrània. Ací la banda de totalitat de l’eclipsi abastarà des de Vilanova i la Geltrú al nord fins a Cullera al sud, amb la línia central en Peníscola.  Només dins d’aquesta banda es farà de nit, en eclipsar la Lluna al Sol. Per tant, com remarcà Marco, a Tavernes no es veurà l’eclipsi, encara que estiga ben prop de Cullera.

A Tavernes la Lluna cobrirà el 99,9989% del disc del Sol però eixe petit percentatge que falta és el que fa que no gaudirem d’un eclipsi completament total i, al punt màxim del fenomen vorem una finíssima línia del disc solar però suficient perquè no es faça de nit. Per tant a Tavernes no hi haurà eclipsi total de Sol com entenen els astrònoms. Si volem veure’l, haurem d’anar més al nord.

Dins d’un context més històric de divulgació científica, va explicar la percepció que tenien les civilitzacions antigues quan el Sol desapareixia tapat per la Lluna, amb els seus mites i explicacions del fenomen. Així, a l’antiga Xina, per exemple, es deia que un drac celeste s’havia engolit el Sol i calia fer molt de soroll perquè l’expulsara i tornara la llum.

Igualment va explicar com es produeixen els eclipsis solars i per què son tan rars. Com a metodologia d’explicació, i com si fos una classe d’astronomia, va fer servir un model a escala del sistema Terra-Lluna i Sol per a descriure les moviments que s’hi donen i les circumstàncies òptimes per a que la Lluna siga capaç de tapar el Sol.

També va explicar els mètodes segurs per veure el Sol sense danyar-se la vista i des de quins llocs seria millor desplaçar-se per poder gaudir del millor espectacle de la natura.

A partir de la notícia de la Cotorra de la Vall: Enric Marco explica tot sobre l’eclipsi total de Sol del 12 d’agost en una xerrada molt interessant a la seu del Centre Excursionista

Ja som al febrer i els cels ennuvolats no ens deixen mirar el cel. Els fronts passen i passen i ens duen núvols i pluja. Algunes estones de cel ras ens deixen veure la meravella de la nit de l’hivern amb les belleses de Taure, Orió, els Bessons i Auriga. Però els telescopis estan encara guardats.

Mentrestant els planetes Saturn i Júpiter senyoregen el cel, Mercuri ens fa una visita fugaç al capvespre mentre la Lluna recorre el cel. I finalment Venus torna per il·luminar el capvespre.

Planetes

Després d’uns mesos, els planetes interiors Mercuri i Venus tornaran a ser visibles en el cel del capvespre.

Mercuri començarà a veure’s per l’horitzó oest poc després de la posta de Sol a partir de la segona setmana del mes. El 19 de febrer Mercuri aconseguirà el seu punt més alt en el cel, en la seua aparició vespertina, cap a la constel·lació de Peixos. També es situarà en la seua màxima elongació oriental.

Venus, més prop de l’horitzó encara, també es farà visible a partir de la segona setmana del mes. La nit del 27 de febrer Venus i Mercuri estaran en conjunció, amb Venus a 4° 41´ minuts d’arc al sud de Mercuri, en direcció de la constel·lació de Peixos. Bon moment per fer-los una fotografia.

Els planetes gegants Júpiter i Saturn estan presents al cel nocturn de la primera part de la nit. Poc després de la posta de Sol es pot veure Saturn cap a l’oest, en la constel·lació de Peixos. La nit del 15 al 16 de febrer Saturn es situarà a 54´ minuts d’arc al sud de Neptú.

Júpiter, ben brillant en la constel·lació dels Bessons, ja es veu cap a l’est en fer-se de nit. La nit del 27 de febrer una Lluna quasi plena se situarà ben prop del planeta. Amb les estrelles Càstor i Pòl·lux i la Lluna, Júpiter fa un bell espectacle celeste.

Fenòmens d’interés

La Lluna amb el seu recorregut pel cel nocturn passarà ben prop de dos cúmuls estel·lars.

El primer de febrer la Lluna plena farà una aproximació al cúmul obert M 44 (Preseape, El Pesebre), passant a només 1° 26’ minuts d’arc, en direcció de la constel·lació de Càncer. La nit del 28 de febrer tornarà a passar-hi prop.

L’any 2026 ja ha començat a caminar i és costum d’aquest bloc descriure els pròxims avanços en ciència, especialment en els camps de l’astronomia i astronàutica.

Increment dels viatges a la Lluna

Aquest any la Lluna serà una destinació preferent per a diverses agències espacials. Cap al mes de març s’enlairà finalment la segona prova del programa Artemis per tornar a posar humans sobre la Lluna. La missió de l’Artemis II serà circumnavegar la Lluna en un viatge de 10 dies. La tripulació estarà formada pels astronautes de la NASA Reid Wiseman, Victor Glover, i Christina Koch, juntament amb Jeremy Hansen de l’Agència Canadenca de l’Espai.

Xina està preparant-se per a enviar durant el mes d’agost la sonda lunar Chang’e-7 que hauria d’aterrar prop del pol sud lunar. La seua missió és cercar aigua i mesurar sismes lunars.

Llunes marcianes i més enllà

Malgrat l’interés per la Lluna, Mart no deixa de ser prioritari per a l’exploració espacial. Japó enviarà la Martian Moons eXploration (MMX) per explorar les diminutes llunes marcianes, Deimos i Fobos. Recollirà mostres dels satèl·lits i les retornarà a la Terra el 2031.

Però obtenir més coneixement més enllà del Sistema Solar també hi ha missions preparades. La nostra Agència Espacial Europea (ESA) llançarà a finals d’any la missió caçaplanetes PLATO. El propòsit és estudiar més de 200 000 estrelles brillants per identificar-hi planetes “bessons de la Terra”, dins de la zona d’habitabilitat del sistema planetari, és a dir, amb temperatures que permeten la formació d’aigua líquida. La nau s’enviarà al punt de Lagrange L2, un punt d’estabilitat gravitatòria situat a 1,5 milions de la Terra en direcció oposada al Sol.

La primera missió lunar índia Aditya-L1, llençada el 2023, i que ara està situada al punt de Lagrange L1, un punt d’estabilitat gravitatòria situat a 1,5 milions de la Terra en direcció al Sol continuarà observant l’atmosfera solar durant el present màxim solar.

Nous telescopis espacials

Mentrestant, el telescopi espacial Nancy Grace Roman de la NASA es llançarà a la tardor del 2026 o a la primavera del 2027. Estudiarà el cosmos a la recerca d’energia fosca i matèria fosca, alhora que perfeccionarà les seues habilitats d’imatges d’exoplanetes. Va ser un dels projectes cancel·lats en 2025 per l’administració Trump però encara es discuteix al Congrés del Estats units si ho serà finalment o no. Aquest telescopi va ser un regal de l’Oficina de Reconeixement Orbital  (NRO), una de les 16 agències d’espionatge dels EEUU i especialitzada en l’observació de la Terra. Els va fer arribar a la NASA el 2013, eren nous de trinca i no havien arribat mai a ser llançats a l’espai. Són similars al Telescopi Espacial Hubble però amb un camp d’observació més gran.

La Xina està a punt de llançar Xuntian, un telescopi espacial amb capacitat per acoblar-se amb l’estació espacial xinesa Tiangong, per a ser reparat o per manteniment.

Eclipsi de Sol del 12 d’agost 2026

I no ens oblidem de l’eclipsi de Sol del 12 d’agost observable en bona part de la península Ibèrica. Ja n’he parlat en algun article en aquest bloc.

Molta de la informació d’aquest article prové de:

Science in 2026: the events to watch for in the coming year, Miryam Naddaf, Nature, 18 desembre 2025.

Science Carries On. Here Are Our Top Topics for 2026, 16 desembre 2025.

Després d’uns dies de pluja forta comença finalment 2026, l’any de l’eclipsi. El cel nocturn deixa lluir els atributs, les veritables llums de Nadal: Orió, Taure, Auriga, els Bessons mentre Júpiter, planeta resplendent ens guaita des de l’horitzó oriental.

El cel de gener és sorprenent. Enguany, a més, adornat per les dues llumeneres Júpiter i Saturn.

Planetes

Al principi del mes els planetes interiors, Mercuri i Venus, continuen sent planetes matutins. Però aquest panorama canviarà al llarg del mes.

El 6 de gener Venus es trobarà en conjunció solar superior, alineat amb el Sol. El planeta passarà a només 0° 42´ de la direcció solar; al mateix temps, estarà al punt més distant de la Terra a 1,71 ua. Venus deixarà de ser un objecte matutí per a ser un vespertí. Però no el podrem veure encara ja que encara estarà massa prop del Sol durant aquest mes.

De manera similar el planeta Mercuri se situarà en conjunció solar superior el 21 de gener. Al mateix temps, estarà en el seu apogeu, punt més distant de la Terra, a 1,42 ua Mercuri deixarà de ser un objecte matutí per a tornar-se un vespertí. Però no el podrem veure encara ja que encara estarà massa prop del Sol durant aquest mes.

El 9 de gener Mart farà també el mateix i se situarà en conjunció solar. Mart passarà a 0° 56′ minuts d’arc del Sol, quasi al mateix temps estarà en apogeu, màxima separació amb la Terra, a 2,40 ua.

Els planetes gegants son ara els reis de la nit.

Júpiter ja ix per l’horitzó est just en fer-se de nit. De fet el 10 de gener Júpiter estarà en oposició. Júpiter, ben brillant al cel vespertí amb una magnitud -2,7) estarà situat al costat oposat al Sol, a 180º del Sol. Gener serà, per tant, un bon moment per a la seua observació la major part de la nit, en direcció de la constel·lació de Besson.  El dia anterior el planeta haurà passat pel perigeu a una distància de 4,23 ua de la Terra.

Júpiter brilla moltíssim al cel. Però si algú el vol trobar fàcilment, el 3 de gener la Lluna plena se situarà ben prop del planeta per ajudar a identificar-lo.

Saturn és encara visible mirant cap al sud-oest prop de l’horitzó a la posta de Sol. El capvespre del 23 de gener la Lluna se situarà prop per ajudar a identificar-lo.

Fenòmens d’interés: Superlluna i periheli

Donat que la Lluna arribarà al perigeu, el punt més pròxim a la Terra, el primer de gener a les 22:44 h a una distància geocèntrica (des del centre de la Terra) de només 360182 km i que unes 36 hores després la Lluna serà plena, la grandària angular de la Lluna serà relativament més gran, d’uns 33,0 minuts d’arc. Així es que es produirà una superlluna, una Lluna lleugerament més gran del normal, fenomen que darrerament s’ha fet molt popular.

Per una altra banda el 3 de gener a les 18:15 la Terra arribarà al periheli, el punt més pròxim al Sol i se situarà a només 0,9833 ua de la nostra estrella.

Pluja de meteors

Gener 03. Pluja de meteors Quadràntids. Activitat entre el 12 de desembre i el 12 de gener, amb un màxim el 3 de gener. La taxa màxima observable serà de 120 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació del Boier. El cos menor 2003 EH1 i el cometa C/1490 Y1 són els responsables d’aquesta pluja, sent el millor moment des de les primeres hores del dia 3, cap a la part nord-est de l’esfera celeste. La presència de la Lluna plena segurament disminuirà dràsticament el nombre de meteors.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Avui 21 de desembre, un dia nuvolós, fred i trist, torna l’hivern. A les 16:04 el Sol, en el seu camí aparent entre les estrelles, se situarà en el punt més baix del cel. Acaba la tardor i comença l’hivern. Serà el solstici d’hivern per a l’hemisferi nord. L’estació hivernal durarà 88 dies, 23 hores, 42 minuts, essent la més curta de totes les estacions astronòmiques.

Com a conseqüència ben notable, avui el recorregut del Sol a la volta celeste serà ben curt i les hores d’insolació seran les mínimes de l’any. A més a més, l’ombra dels objectes verticals serà la més llarga de l’any.

El Sol que al llarg de la tardor, dia rere dia, ha anat assolint una altura cada vegada més baixa a migdia, amb un increment de la llargada de les ombres i amb l’entrada cada vegada més profunda de la llum solar en les nostres cases, ha arribat finalment al seu punt més baix al cel, a 23º 27′ per sota de l’equador celeste. Això serà el que passarà a l’hemisferi nord ja que a l’hemisferi sud serà tot ben diferent.

Per contra, avui, el Sol es veurà a la màxima altura a l’hemisferi sud. Allí comença l’estiu austral. A Austràlia, Nova Zelanda o Argentina ja van a la platja i Nadal i Any Nou se celebra en manega curta.

Avui el Sol, vist des de qualsevol indret del nostre país, fa un camí ben curt al cel, amb molt poca alçada respecte a l’horitzó sud. L’eixida del Sol ocorre aquests dies molt prop del sud-est. Mentre van passant les hores, l’altura de l’astre va creixent fins assolir una alçada màxima de només uns 26,6º a migdia. Després davallarà per pondre’s prop del sud-oest. Un camí que, a València, fa en 9 h i 22 min. Avui, per tant, serà el dia més curt de l’any i la nit més llarga.

Passat, però, uns dies, el Sol semblarà renàixer. De mica en mica el Sol assolirà alçades majors al migdia i, per tant, les hores de llum augmentaran. Aquest renaixement del Sol, de l’astre rei, a partir del solstici d’hivern ha estat percebut per moltes civilitzacions antigues com un fet cabdal del calendari i de les seues mitologies. Per aquest fet molts edificis antics van ser orientats cap al punt de l’eixida del Sol el dia del solstici d’hivern. La Seu de Palma és l’exemple més bonic i més nostrat. Allí podrem admirar aquests dies l’espectacle del calidoscopi de la Seu. I això és així ja que la catedral es va construir amb una azimut respecte al Nord de 120º de manera que es troba exactament orientada respecte a l’eixida del Sol del solstici d’hivern.

Amb aquesta orientació el Sol, en eixir per l’horitzó, projecta els rajos que travessen simultàniament les dues rosasses de la Seu, entrant per la més occidental i sortint per la més oriental, la que es troba sobre la porta principal. I l’efecte és espectacular amb la posada en marxa d’un calidoscopi de colors. Els vitralls de les rosasses mostren un ventall de vermells tal com un calidoscopi còsmic anunciant-nos uns dies més benignes.

Imatge:

A la sortida del sol durant el solstici d’hivern, un raig de llum il·lumina la cambra subterrània central de Newgrange, una tomba irlandesa de 5.000 anys d’antiguitat a la vall del riu Boyne. Flick. Winter Solstice Sunrise’ — Newgrange, Valley of the River Boyne (Ireland). Crèdit de la foto: Ken Williams

El cel, aquesta volta blava o negra que ens embolica, sempre ha despertat el nostre màxim interès. Hi hem projectat els nostres anhels, el nostre coneixement, l’esperança de nous descobriments i, potser, el nostre futur com a espècie exploradora. Això va ser així fins i tot abans que la disponibilitat d’aliments permetera que alguns humans pogueren dedicar-se exclusivament a observar les estrelles. El moviment dels astres —les estrelles, el Sol, la Lluna i els enigmàtics camins dels planetes— va servir prompte per a determinar la duració de l’any i dels mesos, així com per a predir fenòmens com els eclipsis. L’observació dels cicles celestes i la previsió del millor moment per a sembrar i collir van ser probablement els primers objectius de mirar al cel.

Encara que els fenòmens celestes es van associar inicialment a manifestacions dels déus, uns pocs van utilitzar la raó per a tractar de comprendre el cosmos. La geometria va intentar explicar els estranys moviments circulars del firmament, imaginat com un univers esfèric i concèntric, format per capes on cada planeta descrivia la seua òrbita al voltant d’una Terra també esfèrica. Així va nàixer el primer model d’Univers: el sistema geocèntric, vigent durant uns 1500 anys. Més tard, el Sol va passar a ocupar el lloc central i l’Univers es va concebre girant entorn de la nostra estrella: era el sistema heliocèntric, que va tardar a ser acceptat. Després van arribar Galileu, Kepler i Newton, els qui van acabar amb la “música de les esferes” i van inaugurar la nova física celeste.

Aquestes idees sobre com es concebia el cosmos en cada època es van compartir àmpliament i es van representar en nombroses manifestacions artístiques: literatura, pintura, escultura i altres disciplines.

El llibre Mirar los cielos, de Montserrat Villar, s’emmarca en l’Astronomia Cultural, un àmbit interdisciplinari que estudia com diferents societats han entès i representat el cel al llarg de la història. Villar, especialista en galàxies actives i coordinadora de les activitats de l‘Any Internacional de l’Astronomia a Espanya en 2009, ha impulsat també el projecte Cultura amb C de Cosmos, des del qual ha explorat museus amb una mirada d’astrònoma per a mostrar com el cel ha inspirat a artistes i pensadors de totes les èpoques.

El llibre demostra com el coneixement celeste acumulat al llarg de la història s’ha transmès a la col·lectivitat, que l’ha anat adoptant —a vegades amb reticències— i representant en publicacions, gravats i obres d’art.

Mirar los cielos és un llibre deliciós. A primera vista sembla només una història del cosmos molt ben escrita, en la qual desfilen els diferents models d’Univers (geocèntric, heliocèntric), els presagis celestes, la misteriosa Lluna, els cometes i com van derrocar l’antiga visió del cosmos, com es va ordenar el temps. Finalment ens delecta amb la possibilitat de vida en altres mons. Però és molt més que això. El que fa tan extraordinari el llibre és la gran quantitat de material gràfic que ocupa la segona part de cada capítol: nombroses obres que il·lustren la relació entre la ciència del cosmos i l’art, mostrant l’estat del coneixement astronòmic en cada època i, en molts casos, també els descobriments més recents. Així que el lector acaba realitzant un viatge racional per la història de l’astronomia a través de la ciència i l’art, tal com indica el subtítol del llibre.

En suma, aquest llibre constitueix una aportació valuosa per als qui desitgen comprendre com el coneixement astronòmic ha influït en la cultura i com la cultura, al seu torn, ha donat forma a la nostra visió del cosmos. Una invitació a explorar la interacció constant entre ciència, art i societat, i a reconèixer que mirar els cels continua sent una de les activitats més profundament humanes.

Enric Marco
Departament d’Astronomia i Astrofísica
Universitat de València

Aquest article va ser publicat originalment en el butlletí d’hivern de 2025 de la Sociedad Española de Astronomía: Mirar los cielos, de Montserrat Villar Martín

Entrem finalment en l’últim mes de l’any. Un any plujós i calorós i que, en general, ens ha deixat poques nits sense núvols. Aquest desembre presenta l’important pluja d’estels dels Gemínids, una superlluna, i, finalment la possibilitat d’observar dos planetes gegants al cel de la primera part de la nit. I també gaudirem del canvi d’estació el 21 de desembre per a entrar en l’hivern.

Planetes

Les meravelles planetàries estaran centrades en la possibilitat d’observar finalment els planetes Saturn i Júpiter durant la primera part de la nit.

Mercuri passarà el mes en el cel previ a l’alba. Durant una hora abans de l’eixida del sol el podrem veure prop de l’horitzó sud-est. La matinada del 7 de desembre Mercuri aconseguirà situar-se en el seu punt més alt en la seua aparició matutina, cap a la constel·lació de Lliura. Poques hores després el planeta es trobarà en la seua major elongació a l’oest, l’anomenada màxima elongació occidental. Mercuri aconsegueix la seua major separació del Sol, en la seua aparició matutina.

Venus també serà observable abans de l’eixida del sol en direcció sud-est però només durant uns minuts ja que estarà molt prop de l’horitzó. De dia en dia s’enfonsarà en la lluïssor del sol i serà inobservable.

Mart també es troba prop de la direcció solar i, per tant, serà inobservable durant el mes de desembre.

Els planetes interessants seran els gegants. Saturn ja fa mesos que senyoreja el cel en la constel·lació d’Aquari mentre que Júpiter ja guaita per l’horitzó est a partir de les 21 h.

Júpiter ja és visible durant les primeres hores de la nit. Si mireu cap a l’est a partir de les 21:00 el podreu veure en la constel·lació dels Bessons, fent un trio de lluminàries amb Càstor i Pòl·lux. La vesprada del 7 de novembre tindrem una conjunció de la Lluna i Júpiter, en la que la Lluna passarà a 3° 42′ al nord de Júpiter.

Saturn ja molt a l’oest del cel durant aquest més continua en Aquari. La nit del 26 al 27 de desembre tindrem una conjunció de la Lluna i Saturn, amb la Lluna passant a 4° 01′ al nord de Saturn.

Fenòmens d’interés: Superlluna

Donat que la Lluna serà plena el 5 de desembre a les 00:13 h a una distància geocèntrica (des del centre de la Terra) de 357 190 km i que només unes 12 hores abans la Lluna arribarà al perigeu, el punt més pròxim a la Terra a només 356 942 km, la grandària angular de la Lluna serà relativament més gran, d’uns 33,4 minuts d’arc. Així es que es produirà una superlluna, una Lluna lleugerament més gran del normal, fenomen que darrerament s’ha fet molt popular.

Solstici d’hivern

El 21 de desembre 21 a les 16:04 el Sol se situarà en el punt més baix del cel, a 23,27º per sota de l’equador celeste. Acaba la tardor i comença l’hivern. Serà el solstici d’hivern per a l’hemisferi nord. L’estació hivernal durarà 88 dies, 23 hores, 42 minuts, essent la més curta de totes les estacions astronòmiques.

Pluja de meteors

Desembre 02. Pluja de meteors Fenícids. Activitat del 28 de novembre al 09 de desembre, amb el màxim el 2 de desembre. La taxa de meteors observables és variable entre 0 i 100 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació del Fènix. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja és el cometa 289P/Blanpain. El millor moment per a observar-la serà durant la primera part de la nit del dia 2, cap a la part sud de l’esfera celeste.

• Desembre 07. Pluja de meteors Púpids-Vèlids. Activitat de l’1 al 15 de desembre, amb el màxim el 7 de desembre. La taxa màxima observable serà de 10 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació de Vela. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja no ha sigut identificat. El millor moment per a observar-la serà durant les primeres del dia 7, cap a la part sud-est de l’esfera celeste.

• Desembre 14. Pluja de meteors Gemínids. Activitat entre el 4 i 17 de desembre, amb un màxim el 14 de desembre. La taxa màxima observable serà de 120 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Bessons. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja és identificat com a asteroide 3200 Phaethon. El millor moment per a observar-la serà a partir del vespre del 13 i les primeres hores del dia 14, cap a la part aquest de l’esfera celeste.

• Desembre 22. Pluja de meteors Úrsids. Activitat entre el 17 i 26 de desembre, amb un màxim el 22 de desembre. La taxa màxima observable serà de 10 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de l’Ossa Menor. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja ha sigut identificat, el cometa 8P/Tuttle. Serà visible en la matinada del 22 de desembre, cap a la part nord de l’esfera celeste.

La Lluna

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.

Anit vaig estar parlant amb Reis Juan, conductora del programa L’hora de la cultura a la ràdio d’À Punt sobre l’objecte interestel·lar 3I/Atlas que actualment està travessant a gran velocitat el Sistema Solar. Un cometa que ha causat gran expectació per vindre de fora del nostre sistema planetari després de viatjar milions d’anys per la Galàxia. Un cometa amb un nucli format per gels de distinta composició, com tots els cometes nostres, però amb algunes característiques una mica especials. Res de massa diferent per a un objecte que ha estat sotmés a temperatures extremes lluny de qualsevol estrella i atacat durant molt de temps pels raigs còsmics.

Però també hem parlat de conspiranoia al voltant de 3I/Atlas promogut a partir de les declaracions d’Avi Loeb, astrònom de la Universitat de Harvard, que propugna que l’objecte podria ser una nau espacial extraterrestre. A partir d’ací tot de teories estranyes omplen la xarxa, des de que ens volen atacar, que canviarà de rumb, que en vindran més. La veritat és més senzilla. És un cometa vell amb una òrbita hiperbòlica que prové d’una zona prop del centre galàctic.

Ah! I comente al final l’experiència que vaig tindre en parlar amb una persona que volia convèncer-me que realment la Terra és còncava.

Ací baix està l’enllaç

26.11.2025 | L’hora de la cultura: Cometa 3I/Atlas

Des de la Universitat de València hem col·laborat amb 5 tallers per a estudiants de secundària i batxillerat que s’ha desenvolupat a les aules del Centre Internacional UV.

Dilluns 10 de novembre José Antonio Villena Gómez i Natalia Conejero Ortega del Museu UV d’Història Natural ens portaren el taller Tecnologia 3D aplicada a la identificació de minerals. Els minerals poden ser caracteritzats amb diferents propietats químiques, físiques i òptiques, encara que no sempre són senzilles d’obtindre o resulten ser determinatives en la identificació.

En l’activitat es proposava muntar de forma econòmica una balança hidroestàtica per estimar la densitat relativa o pes específic dels exemplars mineralògics, dada molt estable i precisa que, a més a més, pot ser corroborada amb la resta de propietats físiques com la duresa, el color de la ratlla o la brillantor del mineral. Calia muntar la balança i veure quants minerals es podien identificar en dues hores.

Dilluns 11 de novembre Ángel Morales Rubio i Gianni Gallello dels departament de Química Analítica i del de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga respectivament ens portaren el taller Arqueo-Química: desxifrant Matrix. Es tractava de conéixer per a què serveixen les anàlisis de Raigs-X i de l’Espectroradiòmetre a l’hora d’estudiar materials arqueològics (ceràmica, os, pedra, pintura, metalls, etc.).

De manera amena, es prepararan diferents mostres que es mesuraran explicant com funcionen els instruments emprats i com s’interpreten els resultats obtinguts. D’aquestes anàlisis se’n poden determinar moltes dades de les comunitats i civilitzacions del passat, les seues rutes comercials, l’origen dels seus edificis i eines, com vivien, s’alimentaven i morien.

El dimecres 12 de novembre Enric Marco del departament d’Astronomia i Astrofísica i Marcelino Álvarez i Paco Pavia de l’Agrupació Astronòmica de la Safor presentaren el taller Astronomia: Sol i eclipses, una activitat a l’aula per parlar del fenomen dels eclipsis solars fent referència al pròxim eclipsi total solar del 12 d’agost de 2026. Es van explicar les seues principals característiques i com observar-lo de manera segura. Després l’activitat es va complementar amb una observació del Sol amb diversos telescopis des de la terrassa de l’edifici.

El dijous 13 de novembre Sergi Maicas del departament de Microbiologia ens portà el taller Microbiologia a l’escola. L’objectiu del taller era avaluar la presència dels microorganismes al nostre cos i a l’entorn. El taller pràctic constava de tres activitats: 1) cerca de microorganismes en diferents parts del cos, especialment a les mans 2) detecció de la presència de microorganismes en la nostra roba o les nostres sabates 3) aïllament de microorganismes presents en l’aire així com en diferents superfícies i ubicacions de l’escola.

I finalment el divendres 14 de novembre personal del departament de Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica i Parasitologia ens presentaren el taller Com s’elaboren els medicaments? Els estudiants van conéixer què li passa al medicament a l’interior de l’organisme. Els donaren respostes a preguntes com ara “sap el medicament on ha d’anar?” I finalment elaboraren una forma farmacèutica (placebo) a petita escala, utilitzant material de laboratori i treballant de manera adequada.

L’edició de la Setmana de la Ciència s’obrí el passat dia 10 de novembre amb la conferència ‘La ciència viatja entre el Japó i València per a prevenir desastres’, a càrrec de la investigadora i divulgadora de Tavernes de la Valldigna (la Safor) Carmen Grau Vila, de l‘Insitute for Sustainable Community and Risk Management de la Waseda University, al Japó.

Presentada per la directora del Centre Internacional de Gandia de la Universitat de València, Carme Melo, la investigadora ens contà la seua experiència vital, com arribà al Japó. La tesi doctoral la dedicà a l’estudi de les comunitats humanes afectades pel tsunami del 2011 i com les dones principalment foren capaces d’afrontar el desastre en els seus pobles aïllats. A partir d’ací desenvolupà el que ha de ser la política de prevenció de desastres en les societats actuals a partir de la seua experiència al país nipó. La importància de la memòria col·lectiva o les actuacions individuals per previndre, protegir-se i fer més resilients els nostres territoris es troben entre algunes de les qüestions que va abordar.

Molt important va ser la seua interacció amb el públic per animar-los a pensar com protegir-se, a tindre preparada la motxilla d’emergència, o a conèixer al seu poble vies d’escapament o refugi front a riuades.

Amb la Sala d’actes de la Cada de Cultura de Gandia plena, el públic va quedar ben assabentats de com enfrontar el pròxim desastre. I les autoritats de l’ajuntament de Gandia presents també. A veure si a la pròxima es fa millor.

Per altra banda per la Setmana de la Ciència en Gandia de 2025 es completà amb l’exposició ‘Jeroni Munyós: matemàtiques, cosmologia i humanisme en l’època del Renaixement’, que ens traslladà a les aportacions científiques de l’astrònom valencià i precursor de la ciència moderna. Es podrà visitar del 10 de novembre al 5 de desembre, al Centre Internacional de Gandia de la Universitat de València.

Del 10 al 15 de novembre Gandia es convertirà en punt de trobada de la curiositat, la innovació i el coneixement.

Gandia es prepara per a acollir una nova edició de la Setmana de la Ciència i la Tecnologia. Del 10 al 15 de novembre la població de la ciutat podrà descobrir la ciència de manera pràctica, divertida i propera a través de tota una sèrie de tallers i activitats adreçades tant al públic més jove com a la ciutadania en general.