No parleu amb els extraterrestres

ESPURNES
Don’t talk to aliens
Martí Domínguez

Quadern El País. País Valencià. 13 maig 2010

Té raó Stephen Hawking quan alerta que la vida extraterrestre pot ser hostil. Hawking ha arribat a la sàvia conclusió que res com el nosce te ipsum per a saber alguna cosa sobre els alienígenes. Seria del tot ingenu pensar que una civilització extraterrestre poguera vindre a visitar-nos moguda per algun tipus d’interés filantròpic. Evidentment, tot és possible, però al parer de l’autor de Breu història del món no hi ha més que mirar com ens hem comportat nosaltres en els països colonitzats per a imaginar com ens tractarien els alienígenes en el nostre planeta Terra. D’altra banda, si la humanitat descobrira un planeta habitat, no massa lluny, en alguna galàxia accessible, i amb una prodigiosa quantitat de recursos energètics i de minerals de gran valor, com es comportaria amb els hipotètics aborígens? És fàcil d’imaginar. Hawking ha mirat al seu voltant, ha reflexionat, i des del seu estatisme físic, però armat amb aquella prodigiosa capacitat per a arribar a visualitzacions concretes, ha teclejat en el seu ordinador una frase: Don’t talk to aliens. Ai, si ens descobreixen!, ha conclòs. Si els d’allà fora són com els d’ací dins, estem perduts. I per què no haurien de ser-ho? Què ens pot animar a pensar el contrari? Per què creure que allà fora no està ple de gent sense escrúpols, d’empresaris depravats, d’especuladors borsaris, de periodistes canalles, de manipuladors, assassins i mentiders? Per què no imaginar que tenen la seua religió, el seu dogma inqu?estionable, que es creuen, com nosaltres, fills de Déu, i que envien pels universos els seus fanàtics sacerdots amb catequesis alienígenes? Tot plegat un risc massa gran, esfereïdor, que ha posat la pell de gallina al senyor Hawking. I que ha conclòs que Carl Sagan, l’impulsor del projecte SETI de recerca de vida extraterrestre, va actuar d’una manera bastant irresponsable quan va enviar per l’espai missatges amb les nostres coordenades i indicant què i qui som, i que els esperem amb els braços oberts. Hi ha un risc evident en ser descoberts: “És perfectament possible que existisca una intel·ligència superior que desitge tindre’ns com a mascotes o éssers inferiors, tal com fem nosaltres amb altres éssers vius” adverteix. Perquè Hawking està convençut que existeix vida extraterrestre intel·ligent, i tan sols li queda una esperança en el cas hipotètic que ens visiten: que nosaltres siguem més roïns que ells i els guanyem la partida. El nostre tarannà és tan dolent que tem que es puga repetir, sota qualsevol altra forma viva, en l’univers. I això, ben mirat, és del tot nou: mai ningú no havia projectat des de la ciència una percepció tan negativa de la naturalesa humana.

Stephen
Hawking el 2001.

8 pensaments a “No parleu amb els extraterrestres

  1. Si la naturalesa humana fos tant negativa, de ben segur que el senyor Hawking ja faria bastants anys que estaria mort. Gràcies, entre altres persones, als científics (i “pseudocientífics” també) per millorar la vida dels demés, i fer possible que malalts com el senyor Hawking puguin allargar la vida (què, tot sia dit, no tothom té les mateixes oportunitats que ell per viure).
    El gran pecat de la humanitat, ademés de voler ser Déu, ha estat els diners (però això és una opinió moooolt personal).
    Atentament

  2. Jo puc entendre la posició de Hawking, que al mirar com és la humanitat es pregunta perquè els de fora han de ser millors….però que el puga entendre no vol dir que puga compartir el seu punt de vista…tinc entés que Sagan pensava que si alguna civilització alienígena es posava en comunicació en nosaltres, com que probablement seria més evolucionada, també seria pacífica…ingenuitat? segurament…..però estic més d´acord en eixa idea que no medir al extraterrestres segons els parametres humans.

  3. Si els ETs roins volen saber on estem, ens descobriran ràpidament. No te cap sentit allò que diu Hawking de no enviar missatges, perque estem enviant quantitats elevadissimes d’emissions en radio i TV continuament. Es com si, des de una ciutat sobreilluminada com València, algú diguera “no envieu cartes per correu, que no s’enteren els “malos” d’on està Valencia”, quan es prou caminar de nit per a vore la llum de la ciutat (des de 100 km!) i delatar la seua presència.

  4. Retroenllaç: Els punts febles del viatge interestel·lar de Stephen Hawking | CATnews

  5. Retroenllaç: Els punts febles del viatge interestel·lar de Stephen Hawking | CATzona

Respon a Jordi Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *