BRANDAR UN BATALL, BRANDAR L´ALLIOLI, FER BRANDADA, MASTURBAR-SE

No és pas una secció de poonografia: es tracta, simplement, d’ una recepta de cuina occitana, la famosa brandada…Però aquí no solament descobrireu com fer-la de forma correcta, sinó els secrets del nom

BRANDADA DE BACALLÀ.BRANDADE.BRANDADA DE MERLUÇA.

Aquest plat d’ origen provençal (ja documentat a Catalunya des del segle XVIII, justament amb el nom de “bacallà a la provençal”) és popular arreu,i també a Catalunya, on, fins i tot, n’ hi ha versions antigues sota diversos noms pintorescos- bacallà a la “brandi” (o “grandi”) colloni”, i altres de similars, que fan relació a l’ efecte del “brandar” a aquest adminicle masculí, justament en elaborar el plat. Es branda el batall de la campana i es “branda” el batall de l´home quan es fa allioli o brandada: per això aquests plats són , en el seu origen, estrictament masculins. Els francesos, amb el seu odi lingüístic, es perden, és clar, el significat del plat: “brandar” o en el seu cas “brander”, en aquesta llengua no vol di res (si de cas branler, masturbar-se).

La recepta tradicional no porta ni crema de llet ni puré de patates, ingredients que ara s’ hi solen afegir. Igualment difereix la presentació.

Dintre la família hi ha el bacallà a la grandi colloni, el baccalà  alla grand’ cuiun dels pescadors de la Ligúria, el bsacsacollons dels pescadors de Castelló, o ja , en un altre context, l´”Atascaburras” de la Mancha. Aquestes variants solen incloure pates i ou.

Ingredients

1/2 kg de bacallà ja net

oli (uns 200 cm3, mig got

½ got de llet

aigua

Elaboració

Dessaleu el bacallà i escorreu-lo.Poseu-lo al foc en un recipient amb aigua, i quan estigui a punt de bullir i faci escuma, deixeu-lo uns 10 minuts a foc ben baix.

Escorreu-lo, netegeu-lo de les espines, però deixant-hi, si voleu, una mica de pell, que ajuda a emulsionar.

Teniu, al costat del foc, dos recipients amb oli i llet tebis. Poseu una cassola de fons pla al foc, amb una cullerada d’ oli; hi afegiu el bacallà i hi doneu uns tombs; aneu remenant amb una mà de morter , cullera de fusta o una forquilla sòlida.

Quan ja és ben esmicolat, hi aneu tirant, alternativament, cullerades d’ oli i de llet (o, millor, l’ oli amb un setrill).

Aneu-ho brandant, fins a aconseguir una pasta untuosa, ben lligada i sense rastre de cap trosset.

Proveu-ho de sal (cosa important!) i ja podeu servir-ho.

Notes

-També, un cop seguit el primer pas, es pot elaborar en un morter.

-La forma tradicional de presentar-la a taula és en forma de piràmide, o munt de forma cònica,però ara se sol servir en cassoletes individuals.

-Per Nadal es guarnia amb làmines de tòfona fresca (ara n’ és la temporada), resultant llavor una brandada veritablement sumptuosa.Es passen una mica per la paella i s’ afegeixen a la brandada, tant a l’interior com a l’ exterior, per adornar-la.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *