Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria: Xerrada

Planetes i ciència ficció a Conca

0

Cuenca01

De vegades reps un petit regal sense esperar-ho. Com el que m’ha tocat fa uns dies en visitar el petit però ben complet Museo de las Ciencias de Castilla-La Mancha situat a Conca. Convidat per José María Sánchez Martínez d’AstroCuenca, i responsable de l’Àrea d’Astronomia del Museu, vaig participar en el tradicional Ciclo de Conferencias AstroCuenca que ja va per la sisena edició.

El visitar la ciutat castellana sempre és interessant i, des que posaren en marxa l’AVE a Madrid només està a 55 minuts de València. S’ho val anar-hi per explorar el Museu de la Ciència inaugurat fa uns anys. L’astronomia, l’astronàutica, la biologia, la tecnologia són les àrees principals d’aquesta instal·lació de divulgació científica. També disposa d’una àrea de paleontologia on es destaquen els rics jaciments de fòssils conquesos però l’obertura pròxima del nou museu paleontològic mourà aquests materials a les noves instal·lacions.

Cuenca02L’associació d’aficionats a l’astronomia AstroCuenca organitza des de fa ja 6 anys un cicle de conferències amb diversos experts en diferents temes astronòmics i, enguany han tingut la deferència de pensar en mi.

Amb la xerrada Planetas extrasolares: de Star Wars a Interstellar. ¿Realidad o ficción? vaig tractar d’explicar els avenços en el coneixements sobre planetes descoberts fóra del sistema solar amb l’ajut de les ficcions planetàries més o menys realistes de las pel·lícules de la ciència ficció.

VI_Ciclo_Conferencias_AstroCuencaVaig detallar els sofisticats mètodes de detecció que ens han permès de conèixer les principals característiques dels nous planetes i vaig enumerar les condicions per albergar vida tal com la coneixem. Però d’altra banda, a través dels films de ciència ficció, tenim en ment planetes de molt diversa tipologia: Tatoine a Star Wars, Pandora a Avatar, el planeta de Mann a Interstellar, etc. A la llum del que actualment sabem dels exoplanetes, podem preguntar-nos si aquests planetes ficticis són realistes o bé són inversemblants, perquè només són possibles en la imaginació dels guionisCuenca03tes. Vàrem repassar algunes escenes de films ben coneguts i veiérem que en alguns d’ells els mons que ens proposen són ben reals.

Fotos: Diversos moments de la visita i xarrada. Enric Marco.

Per la protecció del cel nocturn des de la Palma

0

Eixida-Sol-Tenerife

Vivim en un món d’excessos. En poc més de 150 anys consumirem tot el petroli que el nostre planeta va trigar milions d’anys a processar. Fem un ús balafiador de l’energia. I un dels aspectes més cridaners d’aquest malbaratament energètic és la contaminació lumínica. Làmpades que llancen més del 50% de la llum cap a l’espai, projectors de poliesportius que  il·luminen tota la població cada vegada que hi ha partit, carrils bici amb llums encara que travessen zones naturals, invasió dels Leds sense avaluació ambiental. Som molts els afectats per la contaminació lumínica: astrònoms els primers, però també el medi natural i els ciutadans pel que implica pels efectes sobre la salut humana, sobre l’afectació als ritmes circadians en afectar la producció de melatonina.

Per tot això, la contaminació lumínica és un problema que s’ha d’afrontar des de molts fronts alhora. Aquesta vessant multi-disciplinar del problema de l’enllumenament excessiu, a deshora i amb colors inadequats, és la que va propiciar la creació de la Xarxa Espanyola de Contaminació Lumínica (REECL) ara ja fa cinc anys, en la que diversos grups d’investigació d’arreu de l’estat ens coordinem amb l’objectiu d’intercanviar experiències i col·laborem per estudiar la pol·lució lumínica i els seus efectes.La setmana passada, durant els dies 19, 20, 21 i 22 d’octubre, celebràrem la tercera Reunió Científica de la REECL, organizada per l’Oficina de Protección del Cielo de Canarias en l’illa canària de la Palma. Les reunions es realitzaren en Breña Baja (Playa de Los Cancajos) els dies 19, 20 i 22 d’octubre mentre que el 21 les sessions es feren en les instal·lacions  del Observatorio del Roque de los Muchachos (Garafía, La Palma).

POSTER_REECL_LaPalma2016

El primer dia es dedicà a la part més instrumental i observacional. Per saber realment l’abast del problema cal tindre dades i això només se sap realment amb mesures directes de la brillantor del cel nocturn prop i lluny de les ciutats i amb la construcció de nous detectors. En aquest sentit el projecte europeu STAR4ALL, liderat en Espanya pel professor de la Universidad Complutense de Madrid Jaime Zamorano, tracta de conscienciar la població europea sobre la pol·lució lumínica. En concret s’estan construint els detectors TESS que són més barats, més eficients i més sensibles als colors que els actuals.

lapalma_mapEn aquest primer dia també s’explicaren els resultats de les mesures in situ a través dels diversos territoris. El grup català exposà l’avaluació i seguiment de la brillantor del cel a Catalunya, especialment als parcs naturals. L’entorn de la Serra del Montsec, el lloc més fosc de Catalunya i on s’hi troben diverses instal·lacions astronò- miques, es troba amenaçat per la ciutat de Lleida que sembla que no té aturador pel que fa a la llum artificial emesa.

Nosaltres vam presentar els primers resultats de la variació de la brillantor del cel nocturn en el País Valencià després de tres anys de mesures. El nostre grup d’investigació Salvem la Nit de la Universitat de València manté una xarxa de detectors fixos i disposa de mesures obtingudes al llarg de gran part del territori. Ara ja podem començar a traure algunes conclusions del desastre.

Des del Observatori de Yebes se’ns contà les activitats de la població per controlar la contaminació lumínica i se’ns presentà els problemes encara més desconeguts de la contaminació radioelèctrica tan perjudicial per aquest observatori de radioastronomia.

La segona sessió del 20 d’octubre se centrà en els problemes de la introducció massiva de la tecnologia Led en l’enllumenat de les ciutats i que ha canviat completament el color del cel nocturn. Els leds blancs tenen un fort component blau que és perjudicial per al medi ambient i la salut humana. Poc a poc s’està tendint d’instal·lar leds excessivament blancs (6000-4000 K) a instal·lar leds més càlids (3000 K o menor) però  aquesta evolució no elimina el problema, només el redueix. La indústria ja disposa de leds ambre que NO tenen pic en la zona del blau i que presenten una eficàcia lumínica (lumens/Watt) equivalents a la dels leds clàssics. I la cosa va millorant ràpidament. Ja no hi ha excuses per il·luminar el cel amb colors adequats, amigables amb l’entorn.

LaPalma-EnricÉs molt interessant la labor que fa l’Oficina de Protección del Cielo de Canarias en la regulació i certificació de les lluminàries a les Illes Canàries. Les activitats científiques i tecnològiques associades als dos grans observatoris astronòmics internacionals depenen de la qualitat del cel nocturn i això suposa un gran retorn econòmic en les illes. L’enllumenat vial de les ciutats està estrictament regulat, especialment en l’illa de la Palma. Ací només es poden utilitzar làmpades de descàrrega de sodi d’alta pressió (groga com encara les de les nostres ciutats), de sodi de baixa pressió i leds color ambre (ambre pur i PC ambre) sense blau. I per suposat totes les luminàries són de flux hemisfèric superior instal·lat zero, és a dir, no es llença cap llum en direcció vertical ni horitzontal.

Per comprovar l’efectivitat de la regulació de l’enllumenat a l’illa, a la nit realitzàrem una excursió per visitar les instal·lacions d’enllumenat del municipi de San Andrés i los Sauces i Puerto Naos en Los Llanos.

A San Andrés y Sauces l’avinguda principal compta només amb llum PC Ambar que fa brillar l’entorn amb 15 lux fins les 12 de la nit, passant a només 5 lux a partir d’aquesta hora, amb una uniformitat perfecta i amb una eficàcia per làmpada de 88 lumens/Watt.

Però va ser a Puerto Naos, en el municipi de los Llanos en la costa occidental de l’illa, on l’experiència en directe del control de les instal·lacions lumíniques fou més gran. En aquesta urbanització costera, en cada post de llum convivien dues luminaries: una de led càlid a 3000 K, i una altra de led ambre pur. I a les 12 en punt de la nit veiérem en directe com el led càlid s’apagava i la ciutat quedava inundada en una llum de color ambre que resulta molt relaxant i poc contaminant.

Puerto-Naos-pre12 Puerto-Naos-post12

El dia següent 21,  la conferència es traslladà a l’Observatori del Roque de los Muchachos. Allí es parlà de l’afectació sobre la salut humana de la llum led de dispositius mòbils com ara portàtils, mòbils i tauletes. S’hi parlà també de com afecten a l’ambient marí la iluminació amb leds blancs de les ciutats costeres. La resta del dia la passàrem visitant les instal·lacions de l’Observatori. Aquest observatori és, ara mateix, el més important de l’hemisferi nord pels telescopis instal·lats i pel cel nocturn que gaudeix. I com que la visita als telescopis va ser extensa i l’observació posterior del cel nocturn va ser impactant per a tots els que veníem de la hiperenllumenada península ibèrica, deixaré l’explicació per a un posterior apunt.

IMG_9360-4Deixàrem l’illa de la Palma la vesprada del 22 d’octubre amb un gust agredolç. Dolç per l’èxit de la xarxa de col·laboració que em muntat al voltant de l’estudi de la contaminació lumínica des de tots els aspectes. Hem retrobat amics, hem fet noves coneixences, hem resolt dubtes i, més important encara, ens hem plantejat nous reptes. La sortida tenia també algun aspecte agre, com veure que es poden fer les coses bé en el tema de l’enllumenament i com els nostres ajuntaments, quan tenen un poc d’interés, s’apanyen instal·lant leds càlids. Així que cal treballar més…

Fotos:

1.- Eixida de Sol darrere de l’illa de Tenerife, amb el Teide ben present, vist des de la Palma. Enric Marco.
2.- Cartell de la conferència.
3.- Enric Marco presenta els resultats sobre el País Valencià. Alejandro Sánchez de Miguel.
4.- Leds 3000 K – Ambre pur abans de les 00 h. /  Ambre pur a partir de les 00 h. en Puerto Naos. Salvador Ribas.
5.- Parc a San Andrés y Sauces. Llum PC Ambar. Enric Marco

El costat fosc de la llum a Bétera

1

Betera-CL-06sTal com vaig anunciar fa uns dies, divendres passat, dia 14 d’octubre, vàrem començar la campanya de tardor de conscienciació sobre els efectes de la contaminació lumínica sobre el medi ambient i la salut humana. La nova Associació de Tecnologia i Ciència de Bétera ens va invitar per inaugurar el cicle de conferències científiques d’aquest curs.

És molt gratificant veure com des de la societat civil es creen aquest tipus d’associacions per parlar de manera divulgativa, no acadèmica, sobre ciència.

Betera-CL-01sAixí que divendres, davant d’una seixantena de persones, vàrem parlar a la gran sala de plens del Castell de Bétera de les conseqüències de l’excés de llum nocturna que omple els nostres carrers i que ara va a empitjorar amb l’entrada massiva de la tecnologia Led, generalment de color blanc.

Betera-CL-02sCom ja he dit nombroses vegades en aquest bloc, aquests leds blancs presenten un gran pic d’emissió en la banda del blau que afecta sobretot els insectes nocturns. A més a més l’exposició a aquest tipus de llum inhibeix la producció de melotonina en humans, afectant, en conseqüència el son, i causant altres efectes sobre la salut humana.

Molts municipis estan canviant la il·luminació només per l’estalvi energètic però no en saben res dels efectes nocius i/o no els tenen en compte.

Betera-CL-03sLa xarrada acabà amb un llarg torn d’interessants preguntes que demostren l’interés del públic pel tema. Cal destacar les preguntes que es feren al voltant dels efectes de l’ús del mòbil i tablet pels adolescents al llit abans de dormir.

En acabar la xarrada estava prevista una observació astronòmica de la Lluna i els planetes però els núvols cobrien pràcticament tot el cel amb la qual cosa el sopar previst als peus dels telescopis es va traslladar a l’Ateneu.

Betera-CL-04sEl nostre grup de treball Salvem la nit vol agrair l’amable tracte que l’Associació de Tecnologia i Ciència de Bétera ens va dispensar

Fotos: Diversos moments de l’acte.

Conseqüències de la contaminació lumínica, ara a Bétera

0

BETERA161014

Comencem la campanya de tardor de conscienciació sobre els efectes de la contaminació lumínica. El nostre grup de treball Salvem la nit ha estat invitat per la nova associació de Tecnologia i Ciència de Bétera.

És molt gratificant que des de la societat civil es creen aquest tipus d’associacions per parlar de manera divulgativa, no acadèmica, sobre ciència.

Així que divendres 14 d’octubre serem a Bétera per parlar de les conseqüències de l’excés de llum nocturna per a la salut i el medi ambient. A més a més, si els núvols ens deixen, després de la xarrada, hi haurà una observació astronòmica de la Lluna i els planetes.

La xarrada és completament oberta al públic. Si esteu prop divendres, proveu d’acostar-vos-hi. Esteu invitats.

Parlant d’astronomia a Alberic

0

Xarrada-Alberic02

Sempre és agradable tornar al poble que t’ha vist créixer. Per això quan des de la regidoria de Cultura de l’ajuntament d’Alberic (la Ribera Alta) em van proposar fer una activitat astronòmica, no m’ho vaig pensar dues vegades. Des de fa tres anys s’organitza un cicle de conferències amb científics amb orígens a Alberic i enguany han pensat en mi. Però com que d’astrofísics del poAmelia-Ortiz-Albericble en som dos, va caldre que ens repartirem la faena.

Amelia Ortiz, membre del Gabinet didàctic de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València, faria un viatge per l’Univers per explicar els darrers descobriments del Cosmos, mentre que jo em dedicaria a fer una observació astronòmica per veure en directe la Lluna, els planetes i sobretot, tractar d’encisar els més joves per les meravelles del cel.

I així va ser que divendres 7 d’octubre al vespre la regidora Sara Arnau ens presentà al Saló de Plens de l’ajuntament a tots dos. Seguidament Amelia va fer el seu viatge per l’Univers amb parades al Sol, els planetes, la Galàxia fins arribar a l’origen de l’Univers, el Big Bang.

En fer-se fosc el punt d’interés astronòmic canvià al sector R, a les afores de la ciutat. Malgrat els abundants núvols que a aquestes hores tapaven parcialment el cel, la Lluna, Saturn i Mart encara eren visibles i, per tant, va ser possible muntar el telescopi i, amb els llums del carrer apagats, esperar l’allau d’observadors novells d’Alberic.Observacio-Alberic3

I així vàrem estar fins ben passades les 12 de la nit amb un centenar de persones que observaren aquests objectes celestes, però també el nucli de la Galàxia d’Andròmeda, la nebulosa de l’anell de Lira o l’estel doble d’Albireo amb uns colors màgics.

Espere que els amants del cosmos del meu poble s’ho passaren bé malgrat els núvols.

IMG_8790-2

Fotos:
1.- Presentació de les activitats per Sonia Arnau amb Amelia Ortiz i Enric Marco.
2.- Xarrada d’Amelia Ortiz
3.- Cua per observar la Lluna.
4.- Quart creixent de la Lluna captada amb el mòbil.
Totes les fotos són d’Enric Marco, llevat de la primera.

Planetes de pel·lícula a Requena

0
Publicat el 28 de juny de 2016

Requena01Acaba el curs acadèmic i la Universitat ha clos també els cursos d’Unisocietat, destinada a les persones majors (> 30 anys) amb inquietud per aprendre i motivació per la cultura.

Dijous, 23 de juny, vespra de Sant Joan, a la seu de Requena, la Plana d’Utiel, després de la presentació del curs d’UNISOCIETAT 2016/2017 per part del Cap d’Iniciatives Ángel Morales, del tècnic Antonio Briz i de l’alcalde Mario Sánchez, vaig tindre el plaer de compartir una estona amb aquests estudiants tan especials  per parlar d’astronomia des d’una vessant un mica diferent. La xarrada es va centrar en la realitat o ficció dels planetes extrasolars des d’una òptica cinematogràfica.

Planetas-extrasolares-RequenaDes de la descoberta de l’existència d’un planeta al voltant de l’estel 51 Pegasi l’any 1995, sabem que els planetes del nostre sistema solar no són únics a l’Univers. La utilització de noves tècniques d’anàlisi des de la superfície de la Terra, i sobretot la missió Kepler, han permès descobrir milers de nous planetes en la nostra galàxia. Ara ja sabem que segurament cada estrella del cel va acompanyada d’un o de diversos cossos que giren al seu voltant. Com són els nous exoplanetes? La majoria són gegants gasosos com Júpiter, d’altres estan coberts d’aigua o són cossos rocosos calents, i, fins i tot, uns pocs s’assemblen molt a la Terra.

Requena02En la xarrada vaig explicar els sofisticats mètodes de detecció que ens han permès de conèixer les principals característiques dels nous planetes i vaig enumerar les condicions per albergar vida tal com la coneixem. Però d’altra banda, a través dels films de ciència ficció, tenim en ment planetes de molt diversa tipologia: Tatoine a Star Wars, Pandora a Avatar, el planeta de Mann a Interstellar, etc. A la llum del que actualment sabem dels exoplanetes, podem preguntar-nos si aquests planetes ficticis són realistes o bé són inversemblants, perquè només són possibles en la imaginació dels guionistes. Vàrem repassar algunes escenes de films ben coneguts i veiérem que en alguns d’ells els mons que ens proposen són ben reals.

Requena03

Al Fòrum de Debat de Vic: de la Terra a Plutó i més enllà

0
Publicat el 10 de juny de 2016

P6030186-800x600Torne a Vic. Aquesta vegada no hi vaig per assistir a la sempre interessant Jornada d’Història de l’Astronomia i Meteorologia sinó que ara és el Fòrum de Debats de Vic qui ha tingut l’amabilitat de convidar-me.

I és que el passat divendres, 3 de juny, la meua xerrada: De la Terra a Plutó i més enllà, va cloure el cicle de debats oberts d’aquest curs, després d’una introducció ben amable de l’amic Josep Selva.

2016_06_03_Enric_Marco_De_la_Terra_a_PlutoEntre el públic atent, poc acostumat a escoltar xarrades de ciència, segons em van comentar, estaven alguns dels amics de +Vilaweb. A part de Josep Selva, que li va tocar presentar-me, la Belén de Madrid i la Roser Giner també van vindre per veure que contava. Espere que s’ho passaren bé.

Al llarg de la meua xarrada vaig fer un recorregut sobre alguns dels fets centrals de la revolució del coneixement dels darrers anys sobre el Sistema Solar. Els instruments com el Telescopi Espacial Hubble, els satèl·lits astronòmics o les sondes planetàries han redefinit la nostra manera de veure el nostre entorn més pròxim del Cosmos.

Forum_Debats01sVaig començar parlant sobre l’asteroide Ceres que amb les misterioses taques blanques i els probables criovolcans revelen segurament un mar interior. Vaig seguir amb el misteri del metà a Mart i la seua relació a una suposada vida bacteriana marciana (o no) per continuar amb l’exploració recent de Plutó i de les seues llunes. El recorregut pel sistema solar va fer parada al cometa 67P/Churyumov–Gerasimenko on arribà l’estiu del 2014 la sonda europea Rosetta. La descoberta de nombroses molècules orgàniques en aquest cos celeste suggereixen que el bombardeig cometari d’aquest material en la Terra primitiva segurament va enriquir la sopa primordial i afavorí l’origen de la vida terrestre.

Forum_Debats02sVaig cloure la xarrada amb una vista ràpida sobre un tema de màxima actualitat com és la detecció de les ones gravitatòries i el seu interés per conéixer objectes tan estranys com són els forats negres.

Forum_Debats03s2Tots aquests descobriments realitzat en els darrers dos anys ens han canviat la nostra percepció del Sistema Solar i també de l’Univers, després de dècades de planificació, viatges per l’espai i de la construcció de grans equipaments científics.

L’intens debat amb el públic es va centrar en les possibilitats de vida a altres planetes i a la manera de detectar planetes al voltant d’altres estels.

Forum_Debats04s2La meua intervenció al Fòrum de Debats acabà amb la construcció de diversos cometes ben reals fets amb aigua, terra i una mica de gel sec. Observar com el diòxid de carboni sublima en un vapor blanc que cau del got és sempre bonic de veure. Que  un cometa no siga més que una barreja heterogènia de diversos tipus de gels que emeten dolls de gas fa pensar en la simplicitat i la bellesa de la natura.

P6040378-800x600Espere que s’ho passaren bé. Vos deixe la galeria de les fotos que em feren en l’acte. M’han promés que la gravació de la xarrada es penjarà més endavant. Ja us l’enllaçaré per ací.

Fotogaleria del Fòrum de Debats: Enric Marco: De la Terra a Plutó i més enllà.

Resum i vídeo de la conferència i preguntes: Enric Marco: Vídeo. De la Terra a Plutó i més enllà.

1.- Presentació de l’acte de Josep Selva. Fòrum de Debats.
2.- Cartell de l’acte.
3.- Públic atent.
4.- Parlant de Ceres i els seus criovolcans.
5.- Jugant amb el gel sec.
6.- El cometa fabricat emet dolls de gas sota la font de calor.
7.- Amb la gent del Fòrum de Debats de Vic.

Publicat dins de Sistema solar i etiquetada amb , , , , , | Deixa un comentari

El costat fosc de la llum a Meliana

0
Publicat el 8 de juny de 2016

Setciencies01Dimecres passat, dia 1 de juny, ens trobàrem a Meliana, en el marc de la Setciències, la Setmana de la ciència i el medi ambient d’aquesta localitat de l’Horta, per parlar de la manera responsable i sostenible d’enllumenar la ciutat. Aquesta primera setmana pensada per acostar la ciència a la societat ha estat organitzada per l’equip de Medi Ambient format per Maria José Bayarri i Xesco B. Martínez.

La xarrada que va tindre lloc a l’Institut Municipal de Cultura (IMC), va ser presentada pel regidor de Medi Ambient, Pere Cano, que destacà la voluntat del municipi d’anar millorant els llums dels carrers, com ja s’ha fet en els carrils bici del municipi amb la instal·lació de leds amb baixa temperatura de color.

Setciencies02Entre el públic s’hi trobaven gent coneguda i que em va fer molt feliç retrobar com ara Rafa Pla, antic professor de la facultat de Matemàtiques i company de departament, i Rosa Boyer, estudiosa dels rellotges de Sol.

En la xarrada, una vegada explicats els fenòmens físics que causen l’excés de llum, l’emissió incontrolada i sobre tot l’allau de leds de llum blanca (amb un fort component en el blau), ens centrarem en els problemes mediambientals produïts per la contaminació lumínica, en el que els insectes són els primers afectats.

Setciencies03Els efectes de la contaminació lumínica, però, no s’aturen ací, sinó que estudis recents  demostren que l’excés de llum per la nit, i sobre tot l’emissió de llum amb alt contingut blau, és un potent cronodisruptor. La llum nocturna inhibeix la producció de melatonina durant la nit, una hormona que regula els ritmes circadians. Molts estudis han trobat relacions sòlides entre el treball a torns nocturn i la llum durant la nit amb el risc de patir alguns tipus de càncer (pit, pròstata), diabetis, malalties cardíaques i obesitat.

Les solucions als problemes de la contaminació lumínica són fàcils però demanen la conscienciació de la població. Cal disminuir l’excés de llum nocturna i no emetre cap al cel però el gran perill ara són els leds blancs que són venuts com a mitjà ràpid per a l’estalvi energètic de les arques municipals però que amaguen un efecte devastador per als ecosistemes i la salut humana. La població ha de ser crítica amb el tipus de llum que tenen a la porta de casa.

Setciencies04I és que Meliana és el famós poble que utilitzà l’anterior president de la Diputació de València per vendre els seus Leds blancs de canvi directe. Per això no dubtà en utilitzar una imatge nocturna de l’àrea metropolitana de València obtinguda des de l’Estació Espacial Internacional per afirmar que els Leds no contaminen lumínicament. Però realment la llum de Meliana desaparegué per culpa d’un núvol. Aquest fet el denunciarem amb una entrevista que ens feren des del diari El Mundo València.

Com a herència de temps anteriors, ara Meliana té llum blanca per tot arreu, però, així i tot, la gent creu que hi ha poca il·luminació al carrer des de que el nou ajuntament ha baixat la potència. Cal fer molta feina encara per sensibilitzar envers la contaminació lumínica.

Imatges:

1.- Presentació de l’acte per Pere Cano.
2-4.- Diversos moments de la xarrada.

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb , , , , | Deixa un comentari

Parlant de la llum a Quart és Ciència

0

És admirable la feina que fa l’associació cultural de Quart de Poblet (l’Horta) Quart és Ciència per divulgar i impulsar el coneixement de la Ciència en la societat per tal que siga considerada com una part de la cultura humana.

Com ells mateixos exposen en la motivació de l’associació:

És fàcil comprovar que la Ciència, malgrat haver influït poderosament en el benestar de les nostres vides, està marginada de la majoria de les celebracions culturals que se celebren en la nostra població. És com sí la Ciència no pertanyera al que generalment entenem per Cultura, com sí estiguera fora d’aqueix àmbit de la creativitat humana.

QuartesCiencia01

No obstant açò, la Ciència en general és, possiblement, el major assoliment cultural i el major avanç intel·lectual de l’espècie humana. Cert que té una ambivalència és les seues manifestacions, doncs, els seus avanços són a voltes utilitzats no per al benestar i la construcció d’un món millor, sinó per al contrari. Hem de recordar, com a al·legat a favor de la Ciència, que el seu desenvolupament depèn dels científics, però la seua aplicació pràctica correspon a la societat que està dirigida per la política, no per la Ciència, i en aquest sentit tots tenim una mica de responsabilitat en la utilització que d’ella es faça. Potser per açò la informació és la millor arma que poden disposar els ciutadans per a evitar que es faça un mal ús de la mateixa.

El que pretenem a Quart de Poblet, és divulgar els aspectes positius de la Ciència, com a activitat històrica, cultural i intel·lectual humana….

L’activitat principal de Quart és Ciència és l’organització de la Setmana de la Ciència a principis de cada mes de novembre. Enguany s’acaba de celebrar la IV Setmana de la Ciència amb un programa ben abellidor.

Quartesciencia04Entre les interessants xarrades que s’han fet caldria destacar la de Carmen López Moreno (Directora del Observatorio Geofísico Central, Madrid) que ens parlà dels sismes i volcans, centrant-se en que ella ha estudiat especialment, el volcà submarí de El Hierro en “Cuando la Tierra ruge y tiembla”. Carlos López-Otín, Catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular en la Universitat de Oviedo ens parlà sobre la seua recerca en les malalties associades als gens en “Vida y enfermedad en el planeta de los genes” mentre que Mª Ángeles Bonmatí Carrión (Bióloga. Doctora en Fisiologia, Universitat de Múrcia) ens explicà els efectes de la contaminació lumínica sobre la salut humana en la xerrada “Conociendo nuestro reloj biológico: pon en hora tu salud y la del medio ambiente”.

Donat que enguany és l’Any Internacional de la llum, per tancar la setmana d’actes, es va organitzar un debat sobre la llum en que vaig participar com a ponent junt amb d’altres físics i enginyers. Vos deixe unes poques fotos.

Al principi d’aquest apunt podeu veure el vídeo d’invitació a les activitats de la IV Setmana de la Ciència de Quart. Parla de contaminació lumínica des de la visió d’una xiqueta.

Fotos: Són les fotos que podeu veure al facebook de Quart és Ciència.

I ara en Gandia, parlem de llums sostenibles

0

Cartell-Gandia2015

Avui divendres parlem d’una contaminació no massa valorada, la contaminació lumínica. Costa diners, afecta els ecosistemes terrestres i marins i provoca cronodisrupció en humans. És a dir, els últims estudis confirmen que també afecta la salud humana. Posar llum en excés i amb colors inadequats té importància.

Si esteu per la Safor, i més lluny també, esteu invitats.

Contaminación lumínica: Unha nova fronteira

0

Santiago2015-EnricMarco

La contaminació lumínica és un problema que s’ha d’afrontar des de molts fronts alhora. Aquesta vessant multidisciplinar del problema de l’enllumenament excessiu, a deshora i amb colors inadequats és la que va propiciar la creació de la Xarxa Espanyola de Contaminació Lumínica (REECL) ara ja fa tres anys, en la que diversos grups d’investigació d’arreu de l’estat ens coordinem i col·laborem per estudiar la pol·lució lumínica i els seus efectes.

En el marc de la Universidade de Verán de la Universidade de Santiago de Compostela, els dies 2, 3 i 4 de Setembre de 2015 es van celebrar les Jornades sobre Contaminació Lumínica CONTAMINACIÓN LUMÍNICA: UNHA NOVA FRONTEIRA organitzades per Salvador X. Bará i Josefina F. Ling. AqueIMG_3958nstes jornades s’emmarquen dins dels actes de l’Any Internacional de la Llum que s’han estant realitzant al llarg de l’any en la Universidade de Santiago de Compostela.  A més a més de contribuir a les jornades amb diverses ponències també vam aprofitar per mantindre la II Reunión Científica de la Red Española de Estudios sobre Contaminación Lumínica (REECL). La primera Reunió Científica es va celebrar l’any passat al Montsec.

L’objectiu d’aquestes Jornades realitzades a la Facultade de Óptica e Optometría va ser  oferir un espai d’encontre i de formació multidisciplinar sobre el problema de la Contaminació Lumínica, una nova frontera del coneixement amb repercussions directes sobre les decisions públiques en matèria d’il·luminació sostenible.

IMG_6664Els nous sistemes d’enllumenat públic estan substituint les tradicionals làmpades de sodi d’alta pressió que tenim als nostres carrers. Els Leds s’estan imposant a tot arreu només per l’estalvi econòmic que suposen en la factura de la llum. I la pregunta pertinent és aquesta: És suficient aquesta raó? O cal mirar els pro i els contres abans? Cal reduir l’emissió de CO2 a qualsevol preu (mediambiental)?

Si bé aquest estalvi es interessant per a les economies malmeses dels ajuntaments, la instal·lació de Leds de llum blanca per a enllumenat vial s’està fent sense cap informe d’impacte ambiental, ni tan sols es planteja si tindrà afectacions. En les jornades de Santiago parlarem del tema, i de com la llum blanca, amb una forta component blava, té uns efectes comprovats sobre les ecosistemes terrestres i marins i, encara més, té una incidència directa sobre la inhibició sobre la producció de melatonina en humans.

Si ja està clar que la llum de sodi groga als carrers té els dies comptat, caldria estudiar si es pot il·luminar utilitzant la nova tecnologia Led amb la mínima afecció possible.

El Led PC Ambre és el més adequat per a zones de protecció mediambiental o astronòmica com els que s’han instal·lat a l’illa de la Palma a Canàries. També es poden instal·lar a ciutats si es pretén conservar el color tradicional groc dels carrers. El seu espectre d’emissió no té pràcticament cap emissió en la zona del blau i, per tant, és el menys nociu per als ecosistemes nocturns i, per suposat, per als humans.

La majoria dels ajuntaments, però, ja ha optat per abandonar el càlid color groc dels carrers i vestir les ciutats de blanc. Generalment s’instal·len Leds blancs freds, amb una forta component blava, altament nociu, en el seu espectre d’emissió. Aquest pic blau es pot minimitzar utilitzant Leds de temperatura de color molt baixa, de 3000K o millor 2700 K o inferior, normalment anomenats Leds càlids.

Espectre d'un led blanc fred amb una forta pic en el blau
Espectre d’un led blanc fred amb una forta emissió en la zona del blau

Però en Santiago es parlà també de les formes de mesura de la contaminació lumínica. Com a científic no ens serveix dir que “em sembla que hi ha molta llum” sinó que hem de ser capaços de “mesurar i dir quanta llum tenim”. Sense dades concretes no podem previndre ni solucionar problemes. Per això, a banda de presentar dades en xarxes com la Rede galega do Brillo do ceo nocturno  o la xarxa promoguda per la REECL, s’hi presentaren diversos dispositius per mesurar la contaminació lumínica des de terra o des de l’espai amb les imatges nocturnes des de l’espai amb el projecte Cities at night.

trevincavialacteaAlgunes zones del planeta conserven encara la bellesa natural del cel estrellat i han de ser preservades. El municipi de A Veiga y Trevinca a Galicia ha obtingut la certificació Starlight, que l’avala com a destí turístic astronòmic. Els seus impulsors Óscar Blanco i Pablo Canedo ens explicaren la bellesa del lloc i com la climatologia (és una de les zones amb menor pluviometria de Galícia), l’altitud d’A Veiga i la foscor del cel van ser els condicionants perfectes.

Més prop de casa, Susana Malón ens contà els seus treballs sobre l’enllumenament d’Aras de los Olmos (els Serrans) per aconseguir una altra destinació StarLight. Cal recordar que tot l’Alt Túria valencià està en la zona d’afectació del gran telescopi instal·lat al Pico del Buitre a la Serra de Javalambre. A més a més en Aras es troben els telescopis de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València i els telescopis de l’Associació Valenciana d’Astronomia. Susana ha fet un gran treball per aconseguir una il·luminació sostenible i sense afectació a l’astronomia.

El nostre grup Salvem la nit presentà dues ponències, una de la didàctica de la contaminació lumínica a partir de la nostra experiència en Expociència 2015 i una altra sobre els metalls tòxics presents en els dispositius d’enllumenat.

IMG_4029nL’últim dia les Jornades es desplaçarem a Vigo, a Centro de Visitantes del Parque Nacional Marítimo-Terrestre das Illas Atlánticas de Galicia. Després d’una visita i explicació per part del seu director José Antonio Fernández Bouzas de la qualitat del cel nocturn en les Illes que formen el parc , ens tocà explicar en la ponència que tancava les Jornades els efectes de la contaminació lumínica sobre els ecosistemes terrestres i marins. Les Jornades foren clausurades per la directora general de Conservación da Natureza, Verónica Tellado (Nota de la Consellería de Medio Ambiente)

Unes Jornades que han servit per aprofundir en un tema candent i del qual la gent no n’és totalment conscient. Ha de quedar clar que la contaminació lumínica no és un problema d’estalvi energètic. Els nous Leds també contaminen. Per això cal que s’utilitzen els que menor incidència tinguen sobre la vida silvestre i sobre la salut humana.

Informació:
Fullet en gallec: Contaminación lumínica: Unha nova fronteira
Fullet en castellà: Contaminación lumínica: una nueva frontera

Fotos:
1.- Enric Marco en la conferència Efectes mediambientals de la contaminació lumínica. Vigo, 4 de setembre 2015.
2.- Visita a l’Observatorio Astronòmic Ramón María Aller.
3.- Angel Morales ens parla de les bombes químiques de l’enllumenat públic. Santiago, 3 de setembre 2015.
4.- Trevinca, de la web de la Federació Gallega d’Astronomia i Radioastronomia.
5.- Acte de coenda a Vigo amb Salva Bará, Verónica Tellado i Jaime Zamorano.

Altra vegada a la Tinença de Benifassà

0

IMG_2549Divendres 17 de juliol tornàrem a la Pobla de Benifassà, al bell mig del Parc Natural de La Tinença de Benifassà, per parlar de la problemàtica de la contaminació lumínica i de la plaga del canvi d’enllumenat públic amb LEDs de color blanc.

Cartel_ElcelTinenca2015-2sConvidats pel Parc Natural, i presentats per Alejandro, el seu tècnic, a les 8:30 de la vesprada ja estàvem preparats per explicar com enllumenar de manera sostenible, amb sentit comú, i interferint el mínim possible amb el medi ambient. Una trentena de persones, la major part del poble i de la comarca, però també molts visitants de les comarques veïnes, estigueren pendents de la nostra xerrada que començà amb el vídeo de la IDA Luces en la noche, i continuà amb explicacions de l’efecte de la llum artificial nocturna, primer sobre l’economia i l’observació del cel nocturn, per continuar amb l’efecte sobre els ecosistemes nocturns i la salut humana. Una conferència per alertar del problema de la contaminació lumínica, l’anomenat costat fosc de la llum.

IMG_2554nDurant la xerrada els xiquets presents tingueren l’oportunitat de participar en un taller de contaminació lumínica, en la que mitjançant retallables, animals per pintar i dibuixar i laberints, s’iniciaven en el problema de la contaminació lumínica.

En acabar de sopar el programa preveia una observació astronòmica per contemplar els objectes celestes. La Tinença és un lloc privilegiat per a l’observació del cel nocturn a causa de l’escasa il·luminació de l’entorn. Observar per un telescopi atrau molt a la gent i els assistents a la xerrada en tenien moltes ganes. Aquest any si que va ser possible ja que el cel estava pràcticament ras, encara que uns amenaçadors núvols sortien per darrere de l’horitzó.

IMG_2562nAixí que en uns camps dalt de l’església del poble muntàrem el telescopi per admirar el cel de la Tinença. Una gran quantitat de públic es presentà per admirar el planeta Saturn i diverses nebuloses mentre amb el làser vaig fer un recorregut per les diverses constel·lacions, les seues històries, els planetes visibles, els moviments del cel i vaig acabar amb la mitologia del cel com ara les històries amoroses de Zeus amb Leda, la saga de Cassiopea i Andròmeda i l’Escorpí enviat per Zeus per matar Orió.

El Parc Natural de la Tinença de Benifassà es troba al nord del País Valencià. Es va declarar al maig de 2006, abastant unes 5.000 hectàrees. Es troba en la comarca històrica del mateix nom, que comprén les poblacions de la Pobla de Benifassà, Coratxà, Boixar, Fredes, El Ballestar, Bel i Castell de Cabres. Per accedir-hi la manera més directa i fàcil és a través de La Sènia, el Montsià.

Foto: Un moment de la xerrada a la Pobla de Benifassà.

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

La màgia de la llum a Ca les Senyoretes

0

IMG_6421s

La llum juga un paper fonamental en la nostra vida quotidiana i el seu estudi és una disciplina transversal de la ciència en el segle XXI. Ha revolucionat la medicina, ha obert la comunicació internacional a través d’Internet, i segueix sent vital per a la vinculació dels aspectes culturals, econòmics i polítics de la societat global. Per tot això, enguany l’ONU ha proclamat 2015 com l’Any Internacional de la Llum.

Però, sabem realment que és la llum? Quines són les seues propietats bàsiques? Com es produeix? Com es propaga? Per què hi ha colors? Hi ha llum invisible?

Gluhwendel_brennt_durchDivendres passat 24 de juliol, vaig tractar de respondre aquestes preguntes a Ca les Senyoretes, davant d’unes seixanta persones mitjançant unes senzilles explicacions i uns pocs experiments per mostrar com hem sabut aprofitar-nos de la màgia de la llum per al progrés de la humanitat.

Vaig començar parlant de la històrica controvèrsia, que ha portat de cap els científics durant segles, de si la llum és una ona o una partícula, per continuar parlant de la descomposició en colors de la llum blanca, de la polarització de la llum, de la formació de les imatges en un ull normal, miop i hipermetrop, de com veuen els insectes, que com fer visible llums invisibles, per acabar explicant la màgia dels colors dels focs artificials.

Tota aquesta explicació de la màgia de la llum va ser amanida amb la realització d’una sèrie d’experiments senzills, alguns reproduïbles a casa, d’altres més sofisticats.

FuncionaUllsLa xarrada acabà amb la menció de l’internet del segle XXI construït per una gran xarxa de fibres òptiques creuant els mars i oceans i amb els malbaratament de l’energia que és la contaminació lumínica.

Els assistents més resistents continuaren després en la sessió d’observació astronòmica en que pogueren admirar la superfície crateritzada de la Lluna, l’anellat Saturn, la nebulosa de l’anell de Lira i la galàxia d’Andròmeda. Finalment uns impertinents núvols, com era d’esperar, ens obligaren a tancar la sessió vora les dues de la matinada.

FentColorss

Imatges:
1.- La xarrada comença amb el malbaratament energètic que és la contaminació lumínica. Paco Colomer.
2.- L’ampolla de vidre de la bombeta s’ha obert, provocant que el gas inert a l’interior s’escape. Quan s’activa, el filament de tungstè crema amb una flama, a causa del oxigen que entra en el focus. Stefan Krause, Germany. Wikimedia Commons.
3.- Com funciona un ull? Rosa Magraner.
4.- Fem colors. Rosa Magraner.

Salvem la nit a Alcoi

0

IMG_2290

Arran de la nostra presentació del mes de març al Centre Octubre de València dins del cicle “Tots plens de nit, buscant la llum“, Ximo Cardenal, membre de La Colla Ecologista La Carrasca d’Alcoi- Ecologistes en Acció, ens convidà, fa uns mesos, per repetir l’experiència i parlar del problema de la contaminació lumínica en la capital de l’Alcoià. A l’organització de la xarrada per la Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció s’hi afegí també Astroalcoy (Agrupació Astronòmica d’Alcoi) per tal d’aprofundir en aquest problema i ampliar coneixements de cara a encetar un treball per reduir aquest tipus de contaminació.

Així que el divendres passat, 26 de juny, desembarcava en el Centre Ovidi Montllor d’Alcoi per xarrar del costat fosc de la llum i de les conseqüències mediambientals i de salut de la contaminació lumínica. Si bé la gent ja sap que l’excés d’il·luminació suposa un malbaratament energètic i de diners, pocs saben que, a més a més, la pèrdua del cel estrellat suposa un greu problema ambiental. Una  filera de llums encesos durant la nit en una zona natural separa poblacions d’insectes, mata per esgotament o depredació una gran quantitat d’ells i, amb aquesta pèrdua de biomassa s’afecta greument l’existència d’altres animals que s’alimenten d’ells. En resum, un excés d’enllumenament implica una pèrdua de biodiversitat.

IMG_2295sTambé vaig criticar la implantació ràpida de l’enllumenat LED sense cap estudi tècnic previ, només amb la promesa que estalvien, i sense cap avaluació ambiental, sembla.

En el torn de preguntes em contaren el projecte que proposà fa uns anys la Regidoria de Turisme de l’Ajuntament d’Alcoi, un projecte d’il·luminació del barranc del Cint, a la Serra de Mariola. Una idea que la Colla Ecologista La Carrasca ja rebutjà per ser una agressió a l’ecosistema, especialment a la fauna nocturna i crepuscular, a més d’un malbaratament econòmic i energètic. És la típica idea que tenen alguns polítics que per “posar en valor” algun monument o paratge l’han d’il·luminar.

Les preguntes giraren també, com es natural, al voltant dels nous sistemes d’enllumenament basats en LEDs, generalment de color blanc, de la mà de les diputacions, especialment de la de València i de les expectatives dels nous governs dels ajuntaments respecte al medi ambient. El públic, format per gent molt conscienciada, ecologistes, tècnics d’il·luminació i treballadors del medi ambient va ser molt receptiu.

La conversa continuà en un restaurant proper, on amb Ximo, Tirs i Júlia compartirem unes hores d’agradable conversa.

Imatge: Dos moments de la xarrada. Enric Marco

 

 

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb , , | Deixa un comentari