Dimarts 26 tornem a Riba-roja de Túria per parlar de l’amenaça de la contaminació lumínica sobre el medi ambient, la salut i també sobre la seguretat personal per què omplir la nit de llum no ens fa estar més segurs. Hem de planificar la seguretat, també, amb criteris ambientals. Esteu tots invitats.
PRESENTACIÓ
En una societat en emergència climàtica cal determinar quines són les fonts que contribueixen a l’escalfament global i què cal fer per reduir-les o substituir-les. L’estalvi i l’eficiència energètica s’imposen, per tant, en les actuacions públiques. L’enllumenat de les nostres ciutats està actualment en el punt de mira i a molts indrets s’ha optat per substituir-lo per un enllumenat basat en LED, tecnologia que és venuda com eficient i ecològica.
Tanmateix moltes d’aquestes instal·lacions de LEDs són molt millorables ja que emeten una llum molt blanca, amb un fort component blau, amb efectes sobre els ecosistemes nocturns (insectes, ratpenats, aus, tortugues,….) i sobre la salut humana. La vertadera sostenibilitat en l’enllumenat públic seria la utilització de LED molt càlids amb una contribució de llum blava menyspreable i sense afeccions al medi ambient. Alguns ajuntaments valencians ja apliquen aquest principi que, a més a més, és el recomanat en
la Guia de Contractació verda de la Unió Europea.
OBJECTIU
En aquest context s’organitza la quarta jornada sobre contaminació lumínica, els efectes de l’enllumenat públic i privat sobre el medi ambient i la salut humana, destinada a tècnics municipals, experts, acadèmics, estudiants, responsables de la presa de decisions i al públic en general, per tal de donar a conèixer millor la problemàtica i les possibles solucions per minimitzar els seus problemes.
Les dues sessions s’organitzen al voltant de les respectives taules temàtiques en què es comptarà amb els punts de vista d’experts de diferents universitats i centres d’investigació en els camps de l’enginyeria, la criminologia, la normativa, l’òptica o la salut. Després de les intervencions es pretén obrir un debat amb tots els assistents.
PROGRAMA 9:30 h. Presentació de la jornada
– Robert Raga Gadea
Alcalde de Riba-roja de Túria
– Jorge Hermosilla Pla
Vicerector de Projecció Territorial i Societat. UV
– Paula Tuzón Marco
Secretària Autonòmica d’Emergència Climàticai Transició Ecològica. GV
10 h. Conferència: “Los retos que debe afrontar la administración local en la gestión de la contaminación lumínica”
– Josep Maria Ollé Martorell
Enginyer Tècnic en Il·luminació 11 h. Pausa-Café 11:30 h. Conferència: “La iluminación como medida de prevención del delito: seguridad objetiva y subjetiva”
– Anna Almécija Casanova
Advocada i criminòloga 12:30 h. Conferència: La iniciativa: “Iluminación nocturna respetuosa para la Comunidad de Madrid”
– Carlos Herranz Dorremochea
Físic i soci de Cel Fosc 13:30 h. Taula redona: Iniciatives per un cel fosc
Modera: Ángel Morales Rubio (Responsable científic)
– Josep Maria Ollé Martorell
– Anna Almécija Casanova
– Carlos Herranz Dorremochea
16 h. Conferència: “Luz nocturna y salud: el papel de nuestro reloj biológico”
– Ma Ángeles Bonmatí Carrión
Universidad de Murcia 17 h. Conferència: “Dispositius lluminosos eficients i saludables en espais interiors”
– Jaume Escofet Soteras
Universitat Politècnica de Catalunya 18 h. Taula redona: Llum i salut
Modera: Enric Marco Soler (Responsable científic)
– Ma Ángeles Bonmatí Carrión
– Jaume Escofet Soteras 18:30 h. Cloenda
Imatge: Edifici Jeroni Munyoz. Campus de Burjassot. Universitat de València. Les lluminaries tipus Lampadaalta són un desastre. Autor: Ángel Morales-Rubio.
En tot el món, i només per a millorar l’eficiència energètica, l’enllumenat urbà està sofrint una transformació accelerada amb la instal·lació de bombetes LED de llum blanca. Enric Marco, físic i doctor en Astrofísica per la Universitat de València, ens explica que, tanmateix, aquestes llums han empitjorat el problema de la contaminació lumínica, atés que emeten llum intensament en la zona del blau, que es dispersa de manera més eficaç al cel nocturn. L’exposició a la llum nocturna, especialment si és blanca, té efectes negatius importants sobre els animals i les plantes. També, la salut humana és afectada, ja que s’inhibeix la secreció de l’hormona melatonina, cosa que causa problemes metabòlics, d’insomni i augment del risc d’alguns tipus de càncers, com ara el de mama i pròstata.
Enric Marco és tècnic superior d’astronomia del departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València. S’encarrega, entre altres coses, de les activitats de divulgació en l’Aula d’Astronomia. Forma part del Grup de Treball Salvem la Nit i de la REECL (Red Española de Estudios sobre la contaminación lumínica), que estudien els efectes que causa un enllumenat nocturn ineficient i inadequat sobre el medi ambient i la salut.
La defensa del cel fosc i la lluita contra la contaminació lumínica ens va portar el cap de setmana passat a Santiago de la Espada, una població andalusa enclavada en el cor de la Sierra de Segura, dins del Parc Natural de Sierras de Cazorla, Segura y Las Villas. Allí vàrem participar en les III Jornades d’Astroturisme organitzades per l’Ajuntament de Santiago-Pontones en col·laboració amb Astroándalus, empresa especialitzada en turisme astronòmic i científic; l’Agrupación Astronómica de Málaga Sirio (membre de la RAdA, Cel Fosc i la FAAE) i Cel Fosc entre altres, dins de l’encontre astronòmic del cap de setmana.
Salva Bará de la Universidade de Santiago, Ángel Morales-Rubio i jo mateix de la Universitat de València participàrem en la jornada per aportar el punt de vista científic i tècnic sobre el problema de la contaminació lumínica, dins d’una jornada dedicada a la utilització del recurs del cel fosc per part de les empreses d’astroturisme andaluses.
La vespra, però, en fer-se fosc, ens desplaçàrem a l’Aldea Don Domingo, declarada Paratge Starlight des del 2016. Allí, amb la mole poderosa de la Sagra a l’esquerra, poguérem compartir amb els astrònoms aficionats el cel nocturn meravellós que se’ns presentava. La Via Làctia eixint de l’horitzó sobre Sagitari, pujant fins a dalt passant del zenit fins al Cigne i Cassiopea, Saturn navegant sobre els núvols galàctics, Mart rogenc a l’esquerra. Llàstima dels núvols que, furtius, ens furtaven a estones la visió de la Galàxia i també dels llums inadequats d’una aldea pròxima.
L’endemà la III Jornada d’Astroturisme tingué lloc al Centro Lugar de Encuentro, un modern centre que ens acollí per parlar del cel nocturn de manera científica i també empresarial.
Després de les paraules de benvinguda de l’alcalde Pascual González Morcillo, jo vaig introduir el tema de la contaminació lumínica: les causes físiques, el problema de les làmpades LED utilitzades i les afeccions sobre la salut humana.
El company de la Universitat de València, Ángel Morales-Rubio, continuà parlant de les afecciones sobre la vida silvestre i la fal·làcia dels LEDs com a font de llum ecològica.
Finalment Salva Bará, el nostre company de Santiago, comentà les acciones pràctiques que un ajuntament pot fer per reduir de veritat la contaminació lumínica, estalviant i millorant al mateix temps el medi ambient.
Després d’una breu pausa en que poguérem observar el Sol, amb els telescopis de l’Agrupación Astronómica Sirio, sense pràcticament activitat llevat d’unes poques i petites protuberàncies, tornàrem a la sala per assistir a l’interessant col·loqui amb les empreses dedicades a l’astroturisme. S’hi parlà de la situació actual, les perspectives de futur i, sobretot de les experiències d’èxit en la gestió d’activitats astroturístiques.
Antonio Mudarra de Nattule, Comercializadora de actividades de Ecoturismo, ens parlà de les activitats a l’aire lliure que gestiona, en especial les d’astroturisme, mentre que Fernando Medialdea, de l’Hotel Starlight Balneario de Alicún, per videoconferència, ens contà les bondats del cel nocturn d’Alicún.
José Jiménez, d’Astroándalus, agència de viatges de turisme astronòmic i científic ens féu cinc cèntims de la seua trajectòria, des d’una empresa consultora en qüestions d’enllumenat públic a agència de viatges especialitzada. Viatges en busca d’aurores, astroturisme, activitats en hotels, etc tot al voltant del gaudi dels fenòmens del cel.
Finalment, Gloria Jódar, gerent de Cosmolarium, centre de divulgació d’Astronomia i Ciències planetàries, ubicat al Castillo de Hornos, en el centre del Parque Natural Sierras de Cazorla, Segura y Las Villas, en Jaén, explicà les nombroses activitats que realitzen al llarg de l’any per a xiquets de Primària i Secundària com també per al públic en general.
En definitiva una visita curta però molt instructiva per conèixer com es pot aprofitar un recurs tan poc valorat com és el cel fosc per generar coneixement així com productes turístics. Enllumenar bé, només on cal i com cal té premi.
Finalment cal agrair a Jesús Navas, coordinador territorial de Cel Fosc a Andalusia, la seua amabilitat i el treball que fa per preservar un patrimoni de tots.
Imatges:
1.- Portada de les jornades
2.- Vista nocturna a l’Aldea Don Domingo amb Saturn, a la dreta sobre la Via Làctia i Mart a l’esquerra. Enric Marco.
3.- Vista nocturna a l’Aldea Don Domingo amb Saturn sobre la Via Làctia i un làser indecent d’un astrònom. Enric Marco.
4, 5, 6.- Enric Marco, Ángel Morales-Rubio i Salva Bará durant les seues respectives xarrades. Enric Marco.
7.- Taula de les empreses dedicades a l’astroturisme. Enric Marco.
8. Foto final dels participants i organitzadors del l’Agrupación Astronómica Sirio.
9.- Vídeo de l’observació del 3 d’agost 2018. Aldea Don Domingo. AstroÁndalus.
El 60 % dels europeus no pot veure la Via Làctia. La contaminació lumínica no només ens impedeix gaudir del cel estrellat i de la nostra galàxia, sinó que, a més a més, els estudis científics demostren que és dolenta per a la salut.
Fa unes setmanes un equip de la cadena de televisió franco-alemanya ARTE dirigit per la periodista francesa Ilioné Schultz entrevistà no només investigadors en contaminació lumínica d’arreu de l’estat, sinó també fabricants de lluminàries i tècnics municipals per esbrinar la raó per la qual encara s’instal·len als pobles i ciutats LEDs de llum blanca que són altament contaminants, tant per al medi ambient com per a la salut humana.
El resultat ha estat aquest documental de la sèrie Vox-Pop d’uns 15 minuts de durada, en francés, subtitulat en castellà, que retrata prou bé el problema dels LEDs blancs.
La meua aportació, curta al documental, però llarga en la seua preparació, es pot veure a partir del minut 10:50
Dades tècniques:
Periodista: Ilioné Schultz
Realització: Nicolas Thepot
Presentació: Jean-Paul Lepers
País: França
Any: 2018
Aquest dimecres 22 de novembre, el Castell de Riba-roja de Túria acollirà un simposi organitzat per la Universitat de València on es donaran cita investigadors que estudien els efectes que produeix la llum artificial nocturna a Espanya. L’objectiu és informar sobre les eines adequades per a l’estalvi energètic i la protecció del cel nocturn enfront de la contaminació lumínica.
“La contaminació lumínica és una contaminació tan desconeguda com propera. Procedeix de la il·luminació artificial no útil. L’efecte més evident i més fàcil de resoldre és que el cel estrellat desapareix. No obstant, ja hi ha molts estudis científics que indiquen que també afecta els éssers vius i la salut de les persones”, explica Ángel Morales, catedràtic de Química Analítica i cap d’Iniciatives del Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial de la Universitat de València.
Aquesta problemàtica centrarà la jornada que tindrà lloc a Riba-roja de Túria aquest dimecres 22 de novembre titulada La lluita contra la contaminació lumínica. Estalvi o il·luminació responsable. És el segon any que la Universitat de València i l’Ajuntament de Riba-roja de Túria organitzen aquesta jornada amb la col·laboració de la Coordinadora en Defensa dels Boscos del Túria, l’associació Cel Fosc i la Red Española de Estudios sobre Contaminación Lumínica. “L’objectiu d’aquesta trobada és donar a conéixer els problemes associats a un excés d’il·luminació i presentar les ferramentes que hi ha per a disminuir la contaminació lumínica”, explica Ángel Morales, responsable científic de la jornada junt amb Enric Marco (Aula d’Astronomia, UV) i Joaquín Baixeras (Departament de Zoologia, UV).
Inauguraran la jornada a les 9:30 hores, al Castell de Riba-roja de Túria, l’alcalde de la localitat, Robert Raga, i el vicerector de Participació i Projecció Territorial, Jorge Hermosilla. A continuació, diversos especialistes en la matèria analitzaran la pol·lució lumínica, les seues causes i conseqüències. En la primera sessió, les conferències seran a càrrec del president de l’Associació Cel Fosc, Fernando Jáuregui; la física Susana Malón; i Josep Maria Ollé, professor de Luminotècnia de la Universitat Rovira i Virgili. A més, els tres ponents participaran en una taula redona, titulada L’eficiència energètica vs. contaminació lumínica, que moderarà Ángel Morales. En la sessió vespertina el professor de Física Aplicada de la Universitat de Santiago de Compostel·la Salvador Bará, i el doctor en Astrofísica Alejandro Sánchez, se centraran en explicar els efectes de la contaminació lumínica i debatran en una taula redona, moderada per Enric Marco, sota el títol La necessitat d’il·luminar correctament.
La contaminació lumínica és una contaminació ambiental produïda per l’emissió de llum directa o indirecta cap a l’atmosfera, procedent de fonts artificials nocturnes amb intensitats excessives, orientacions incorrectes, rangs espectrals (colors) i horaris inadequats.
A fi d’informar els professionals del disseny i de la instal·lació dels llums de l’enllumenat, tant pública com privada, així com tot el públic interessat de les ferramentes adequades per a l’estalvi energètic i l’eficiència energètica així com dels efectes ambientals i sobre la salut humana d’una il·luminació insostenible, s’ha organitzat una jornada en l´Espai d´Art Contemporani “El Castell” el 22 de novembre a les 9:30 hores.
L’entrada és lliure. No és requisit imprescindible realitzar la inscripció telemàtica que s’oferix en esta pàgina web encara que es recomana per a la previsió de l’expedició de certificats d’assistència. Els certificats seran enviats per correu a l’adreça postal indicada en la inscripció en un termini màxim de 6 mesos.
Experts de tot l’estat en qualitat ambiental, luminotècnia i contaminació lumínica participaran el pròxim 29 de novembre en la jornada ‘Noves eines per a la valoració de la contaminació lumínica‘ que se celebrarà en el Castell de Riba-roja de Túria, el Camp de Túria, organitzat pel nostre grup de treball Salvem la nit, i en el que participarà la Universitat de València, la Diputació de València i la Coordinadora en Defensa dels Boscos del Túria en col·laboració amb l´Ajuntament de Riba-roja de Túria.
En principi la jornada està pensada sobretot per a tècnics municipals i regidors encarregats de la il·luminació. També per a gent interessada en el medi ambient, parcs naturals i en el problema del malbaratament de recursos energètics.
Aquestes jornades pretenen donar a conéixer la importància de l’establiment de mesures d’estalvi i eficiència energètica juntament amb la protecció del cel nocturn enfront de la contaminació lumínica. La jornada és gratuïta però cal apuntar-se.
El conductor de l’autobús està avisat. Els assidus al lloc on ens dirigim l’havien advertit que no correga molt ni que agafe les corbes massa tancades. Així que l’hora llarga que triguem en pujar al cim és en honor als visitants peninsulars que estem poc avesats a les infinites corbes que cal recórrer per arribar al Roque de los Muchachos, l’observatori astronòmic més important de l’hemisferi nord, situat a l’illa canària de la Palma.
La lenta pujada és ideal per conéixer la geomorfologia i geobotànica d’aquesta l’illa que atresora un patrimoni natural notable, amb la presència de laurisilva i del pi canari (Pinus canariensis) originari de les illes Canàries i des d’on s’ha estès per tot el món mitjançant repoblacions forestals atès el seu ràpid creixement i rusticitat. Una característica d’aquest pi és que té tres acícules per beina, l’únic d’aquest tipus en Euràsia occidental, mentre que el pi pinyer mediterrani només en té dos. Ens conten com és de resistent al foc, ja que de l’incendi que afectà aquesta zona de l’illa l’any 2009 només en queden les soques ennegrides dels pins, però amb la capçada ben verda. El pic canari és resistent al foc gràcies, en part, a la grossa escorça surosa però, a més a més, té un mecanisme per regenerar les cèl·lules danyades. Tot i això, la sequera fa que no tot siga tan verd com caldria.
Una vegada superada la capa d’inversió, a partir dels 2000 metres, els núvols hi passen difícilment i el bosc de pi desapareix. Aleshores, tot d’una, l’illa se’ns mostra nua, amb les diverses colades volcàniques acolorides en els talls de la carretera, i en la vegetació predomina el matoll d’alta muntanya amb comunitats arbustives com el codeso (Adenocarpus viscosus spartioides), i altres endemismes típics canaris i específics de l’illa, com diverses espècies de tajinastes (Echium sp.) i la violeta palmera (Viola palmensis).
Una parada ràpida ens permet estirar les cames per veure fugaçment la impressionant Caldera de Taburiente, formada per una gran depressió erosiva de parets verticals de fins a 1500 metres de desnivell i 10 de km de diàmetre. Un corb descarat se’ns planta al davant, no sabem si demanant menjar i, donada la seua grandària apreciable, amb perill per a la nostra integritat física. Per allí se solen veure excursionistes, autèntics homes i dones de ferro que han de salvar desnivells de 3000 metres, que recorren la ruta dels volcans que, de nord a sud de l’illa, passa pels cims dels pics i volcans més importants. Un cartell ens indica que entrem en una zona StarLight, marca que otorga la Unesco per reconéixer la qualitat del cel nocturn.
Finalment arribem a les portes de les instal·lacions de l’Observatori. Ací i allà, surten com bolets les cúpules dels telescopis, ara encara amb les cúpules tancades a l’espera de la nit. Mentrestant cotxes de turistes s’acosten a les diverses instal·lacions astronòmiques per fer-se la selfie corresponent.
L’autobús ens deixa a la Residència. A l’entrada un espill de cos sencer d’1,9 metres de diàmetre mostra la grandària real d’uns dels 36 segments hexagonals del Gran Telescopi Canarias que visitarem a la vesprada.
La darrera sessió de la III Reunió de la Red Española de Estudios sobre la Contaminació Lumínica (REECL), que des de fa uns dies ens ha aplegat a l’illa de la Palma, se celebra en una sala pròxima. Avui parlem dels efectes mediambientals i sobre la salut humana dels excessos de la il·luminació nocturna. I és que la contaminació lumínica no només afecta als astrònoms sinó que en la vida diària tenim molts exemples de com ens afecta la llum artificial durant la nit, per exemple, amb la sobreexposició davant d’una pantalla siga d’ordinador, tauleta o mòbil, la incidència sobre el medi natural i fins i tot l’afectació a la vida marina.
Serà després de dinar quan visitem les instal·lacions de l’Observatori. Per qüestions de temps només ens mostraran els dos telescopis més grans, el Gran Telescopio Canarias (GTC) i el William Herschel Telescope (WHT). Ens haguera agradat visitar també el NOT i, sobretot, el telescopi solar DOT. Però, ho haurem de deixar per a una altra ocasió.
L’estrella de les instal·lacions telescòpiques de l’illa és, sense dubte, el Gran Telescopi Canarias (GTC). Ara mateix és el major telescopi òptic del món, amb un espill segmentat de 10,4 de diàmetre. El telescopi va realitzar la primera llum oficial en la matinada del 13 al 14 de juliol de 2007 i va començar la seua producció científica a principis del 2009. El GTC té caràcter internacional, perquè s’han firmat acords per a la participació en el projecte de Mèxic, a través de l’Institut d’Astronomia de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic i de l’Institut Nacional d’Astrofísica, Òptica i Electrònica de Puebla, Mèxic. A més d’aquestes institucions també és soci d’aquest projecte la Universitat de Florida. Cadascuna d’aquestes institucions participa amb un 5% en el finançament i, rep a canvi, un 5% del temps d’observació.
El telescopi observa en llum visible i infraroja i l’espill primari no està format per una única peça sinó que és segmentat. 36 peces hexagonals vitroceràmiques, d’1,9 m de distància entre vèrtexs, 8 cm de grossor, i 470 kg de pes cadascuna que s’acoblen per formar, entre totes, un espill primari de 10,4 metres de diàmetre. El sistema òptic es completa amb un espill secundari i un terciari que pot enviar la llum perpendicularment a l’eix òptic del telescopi per situar el focus en set estacions focals situades a punts específics situats sobre un anell que envolta el tub del telescopi.
Megara en l’anell del GTC
Sobre un d’aquest punt se situarà pròximament l’instrument MEGARA (Multi-Espectrógrafo en GTC de Alta Resolución para Astronomía), la construcció del qual està liderada per l’equip d’instrumentació astronòmica de la Universidad Complutense de Madrid (UCM) i en el qual participen més organismes públics i privats a través del Consorci MEGARA. Una vegada instal·lat permetrà fer espectroscòpia multi-objecte i en una zona del cel de 3.5 x 3.5 minuts d’arc podran ser observats simultàniament fins a 100 objectes, siguen galàxies o estrelles. Així, l’observació dels objectes celestes un a un sembla que ja ha passat a la història de l’astronomia per estudiar ara grans zones del cel de colp, amb instruments revolucionaris com aquest i d’altres que vindran.
Tot això ens ho conta l’enginyer del GTC Agustín Nuñez i l’equip de la UCM present, mentre passegem per la cúpula oberta a l’aire fresc de la vesprada per tal que adquiresca la mateixa temperatura de l’exterior, a l’espera de l’observació de la nit. Una gran infraestructura científica i sobretot tecnològica. Però cal anar coberts amb casc per protegir-nos el cap de les innumerables barres metàl·liques, escales, plataformes, etc… que et trobes pel camí.
Seguidament la comitiva es dirigeix al telescopi William Herschel (WHT). Aquest telescopi reflector de 4,2 metres de diàmetre ja és un clàssic de l’Observatori del Roque de los Muchachos. La construcció va començar el 1983, va ser traslladat a La Palma el 1985 i va veure la llum el 1987. Durant molts anys va ser l’instrument més gran de l’observatori però l’arribada del GTC el va deixar el segon. Tot i això, és un gran telescopi i la visita a la cúpula ens ho demostrà.
La muntura del WHT és altazimutal com tots els de la seua grandària mentre que l’òptica és de configuració clàssica Cassegrain. L’espill primari parabòlic està fet d’un material vitroceràmic (Cervit) que té prop de zero de coeficient d’expansió sobre el rang de temperatura de funcionament. L’espill primari és, a diferència del GTC, d’una única peça sòlida amb una apertura de 4,2 m de diàmetre i amb una longitud focal de 10,5 m (f/2,5). Aquest equipament i els pocs problemes que ha tingut al llarg del temps han convertit el William Herschel és un dels telescopis científicament més productiu del món.
Tot això ens ho explica Chris Benn, gerent del WHT, i especialista en instruments d’òptica adaptativa. A banda del seu treball en astrofísica, Chris també ha dedicat esforços a estudiar la brillantor del cel nocturn a l’Observatori, amb mesures des del anys 90. Pels seus estudis sabem que el 75% de les nits estan sense núvols i que la brillantor del cel arriba a 21,9 mag/arcsec2 en les condicions més fosques.
En sortir podem accedir a la sala de control del telescopi, encara sense massa moviment. Amb un impressionant aspecte vintage dels anys 80 encara funciona perfectament.
No hi ha temps per a més visites. El telescopi solar neerlandés DOT i la torre solar sueca es veuen en la llunyania mentre que MAGIC (Major Atmospheric Gamma Imaging Cherenkov), un sistema de dos telescopis de 17 m de diàmetre dedicat a l’observació de raigs gamma procedents de fonts galàctiques i extragalàctiques en el rang de molt alta energia (30 GeV i 100 TeV), brilla sota els raigs del Sol camí de la posta.
Després de sopar, però, queda la millor activitat millor: l’observació del cel nocturn a ull nu i amb telescopis. L’astrònom aficionat Toño González de Cielos-LaPalma.com, que ens ha acompanyat durant la visita, ens prepara uns telescopis per veure els planetes i les nebuloses en el cel immaculat del Roque. Tanmateix jo preferesc preparar la càmera de fotos per captar, a partir de la posta de Sol, Venus prop de l’horitzó i els planetes Mart i Saturn sobre la galàxia de la Via Làctia. I és que el cel que tenim damunt és el més impressionant que he vist mai. Les nebuloses es veuen a ull nu així com les zones fosques de la Galàxia, el seu centre en direcció a Sagitari…
L’Estació Espacial Internacional fa acte de presència creuant la Galàxia a l’altura del Triangle d’Estiu, mentre cap a l’est, la galàxia Andròmeda es distingeix perfectament a l’extrem de la cadena que lliga la princesa d’Etiòpia entremig d’innombrables estrelles que fan difícil reconéixer les constel·lacions.
I mentrestant el Telescopi de Trenta Metres (TMT) que s’havia de construir en el cim del Mauna Kea a Hawaii potser no es construesca allí perquè els natius hawaians consideren que la muntanya és sagrada i ja suporta 13 telescopis. Entre les opcions que el consorci està estudiant està la instal·lació d’aquest telescopi gegant en el Roque. Científics del TMT ja han visitat l’observatori i ja s’ha pensat on podria situar-se, donat el cas. A banda del cel ben fosc, han valorat molt la gran velocitat de transmissió de dades de que disposa l’observatori. Ara caldrà esperar que es decideix finalment.
Imatges:
1.- Grup de visitants a l’Observatori davant de la Galàxia. Toño González de Cielos-LaPalma.com.
2.- Vista de l’illa on s’observa la separació entre la zona de pins i la del matoll d’alta muntanya.
3.- Zona de colada volcànica i primers telescopis.
4.- Mirador de la Caldera de Taburiente.
5.- Telescopis de l’Observatori vistos des de la Residència.
6.- Segment de l’espill del GTC al hall de la Residència.
7.- Espill del GTC
8.- Esquema del GTC i situació de MEGARA
9.- Cúpula del GTC
10.- Torre solar sueca i telescopi solar neerlandés DOT
11.- Telescopi William Herschel
12.- Sala de control del telescopi William Herschel.
13.- Telescopis MAGIC
14.- Via Làctia amb Venus a l’esquerra, Mart i Saturn i la zona de Sagitari.
15.- Andròmeda, la galàxia i Cassiopea.
Les del cel nocturn tenen baixa resolució. Els originals són més impactants. Totes les imatges són d’Enric Marco, llevat de la del grup posant davant de la Galàxia que és de Toño González de Cielos-LaPalma.com i la de MEGARA que és de la UCM.
Vivim en un món d’excessos. En poc més de 150 anys consumirem tot el petroli que el nostre planeta va trigar milions d’anys a processar. Fem un ús balafiador de l’energia. I un dels aspectes més cridaners d’aquest malbaratament energètic és la contaminació lumínica. Làmpades que llancen més del 50% de la llum cap a l’espai, projectors de poliesportius que il·luminen tota la població cada vegada que hi ha partit, carrils bici amb llums encara que travessen zones naturals, invasió dels Leds sense avaluació ambiental. Som molts els afectats per la contaminació lumínica: astrònoms els primers, però també el medi natural i els ciutadans pel que implica pels efectes sobre la salut humana, sobre l’afectació als ritmes circadians en afectar la producció de melatonina.
Per tot això, la contaminació lumínica és un problema que s’ha d’afrontar des de molts fronts alhora. Aquesta vessant multi-disciplinar del problema de l’enllumenament excessiu, a deshora i amb colors inadequats, és la que va propiciar la creació de la Xarxa Espanyola de Contaminació Lumínica (REECL) ara ja fa cinc anys, en la que diversos grups d’investigació d’arreu de l’estat ens coordinem amb l’objectiu d’intercanviar experiències i col·laborem per estudiar la pol·lució lumínica i els seus efectes.La setmana passada, durant els dies 19, 20, 21 i 22 d’octubre, celebràrem la tercera Reunió Científica de la REECL, organizada per l’Oficina de Protección del Cielo de Canarias en l’illa canària de la Palma. Les reunions es realitzaren en Breña Baja (Playa de Los Cancajos) els dies 19, 20 i 22 d’octubre mentre que el 21 les sessions es feren en les instal·lacions del Observatorio del Roque de los Muchachos (Garafía, La Palma).
El primer dia es dedicà a la part més instrumental i observacional. Per saber realment l’abast del problema cal tindre dades i això només se sap realment amb mesures directes de la brillantor del cel nocturn prop i lluny de les ciutats i amb la construcció de nous detectors. En aquest sentit el projecte europeu STAR4ALL, liderat en Espanya pel professor de la Universidad Complutense de Madrid Jaime Zamorano, tracta de conscienciar la població europea sobre la pol·lució lumínica. En concret s’estan construint els detectors TESS que són més barats, més eficients i més sensibles als colors que els actuals.
En aquest primer dia també s’explicaren els resultats de les mesures in situ a través dels diversos territoris. El grup català exposà l’avaluació i seguiment de la brillantor del cel a Catalunya, especialment als parcs naturals. L’entorn de la Serra del Montsec, el lloc més fosc de Catalunya i on s’hi troben diverses instal·lacions astronò- miques, es troba amenaçat per la ciutat de Lleida que sembla que no té aturador pel que fa a la llum artificial emesa.
Nosaltres vam presentar els primers resultats de la variació de la brillantor del cel nocturn en el País Valencià després de tres anys de mesures. El nostre grup d’investigació Salvem la Nit de la Universitat de València manté una xarxa de detectors fixos i disposa de mesures obtingudes al llarg de gran part del territori. Ara ja podem començar a traure algunes conclusions del desastre.
Des del Observatori de Yebes se’ns contà les activitats de la població per controlar la contaminació lumínica i se’ns presentà els problemes encara més desconeguts de la contaminació radioelèctrica tan perjudicial per aquest observatori de radioastronomia.
La segona sessió del 20 d’octubre se centrà en els problemes de la introducció massiva de la tecnologia Led en l’enllumenat de les ciutats i que ha canviat completament el color del cel nocturn. Els leds blancs tenen un fort component blau que és perjudicial per al medi ambient i la salut humana. Poc a poc s’està tendint d’instal·lar leds excessivament blancs (6000-4000 K) a instal·lar leds més càlids (3000 K o menor) però aquesta evolució no elimina el problema, només el redueix. La indústria ja disposa de leds ambre que NO tenen pic en la zona del blau i que presenten una eficàcia lumínica (lumens/Watt) equivalents a la dels leds clàssics. I la cosa va millorant ràpidament. Ja no hi ha excuses per il·luminar el cel amb colors adequats, amigables amb l’entorn.
És molt interessant la labor que fa l’Oficina de Protección del Cielo de Canarias en la regulació i certificació de les lluminàries a les Illes Canàries. Les activitats científiques i tecnològiques associades als dos grans observatoris astronòmics internacionals depenen de la qualitat del cel nocturn i això suposa un gran retorn econòmic en les illes. L’enllumenat vial de les ciutats està estrictament regulat, especialment en l’illa de la Palma. Ací només es poden utilitzar làmpades de descàrrega de sodi d’alta pressió (groga com encara les de les nostres ciutats), de sodi de baixa pressió i leds color ambre (ambre pur i PC ambre) sense blau. I per suposat totes les luminàries són de flux hemisfèric superior instal·lat zero, és a dir, no es llença cap llum en direcció vertical ni horitzontal.
Per comprovar l’efectivitat de la regulació de l’enllumenat a l’illa, a la nit realitzàrem una excursió per visitar les instal·lacions d’enllumenat del municipi de San Andrés i los Sauces i Puerto Naos en Los Llanos.
A San Andrés y Sauces l’avinguda principal compta només amb llum PC Ambar que fa brillar l’entorn amb 15 lux fins les 12 de la nit, passant a només 5 lux a partir d’aquesta hora, amb una uniformitat perfecta i amb una eficàcia per làmpada de 88 lumens/Watt.
Però va ser a Puerto Naos, en el municipi de los Llanos en la costa occidental de l’illa, on l’experiència en directe del control de les instal·lacions lumíniques fou més gran. En aquesta urbanització costera, en cada post de llum convivien dues luminaries: una de led càlid a 3000 K, i una altra de led ambre pur. I a les 12 en punt de la nit veiérem en directe com el led càlid s’apagava i la ciutat quedava inundada en una llum de color ambre que resulta molt relaxant i poc contaminant.
El dia següent 21, la conferència es traslladà a l’Observatori del Roque de los Muchachos. Allí es parlà de l’afectació sobre la salut humana de la llum led de dispositius mòbils com ara portàtils, mòbils i tauletes. S’hi parlà també de com afecten a l’ambient marí la iluminació amb leds blancs de les ciutats costeres. La resta del dia la passàrem visitant les instal·lacions de l’Observatori. Aquest observatori és, ara mateix, el més important de l’hemisferi nord pels telescopis instal·lats i pel cel nocturn que gaudeix. I com que la visita als telescopis va ser extensa i l’observació posterior del cel nocturn va ser impactant per a tots els que veníem de la hiperenllumenada península ibèrica, deixaré l’explicació per a un posterior apunt.
Deixàrem l’illa de la Palma la vesprada del 22 d’octubre amb un gust agredolç. Dolç per l’èxit de la xarxa de col·laboració que em muntat al voltant de l’estudi de la contaminació lumínica des de tots els aspectes. Hem retrobat amics, hem fet noves coneixences, hem resolt dubtes i, més important encara, ens hem plantejat nous reptes. La sortida tenia també algun aspecte agre, com veure que es poden fer les coses bé en el tema de l’enllumenament i com els nostres ajuntaments, quan tenen un poc d’interés, s’apanyen instal·lant leds càlids. Així que cal treballar més…
Fotos:
1.- Eixida de Sol darrere de l’illa de Tenerife, amb el Teide ben present, vist des de la Palma. Enric Marco.
2.- Cartell de la conferència.
3.- Enric Marco presenta els resultats sobre el País Valencià. Alejandro Sánchez de Miguel.
4.- Leds 3000 K – Ambre pur abans de les 00 h. / Ambre pur a partir de les 00 h. en Puerto Naos. Salvador Ribas.
5.- Parc a San Andrés y Sauces. Llum PC Ambar. Enric Marco
