Ja fa uns mesos que la comarca aragonesa de Gúdar-Javalambre ha estat declarada reserva Starlight, juntament amb la part nord de la comarca valenciana dels Serrans. Un passeig nocturn et retorna a la natura, al cel estrellat dels avis, i a la visió de la Via Làctia que hem perdut els que vivim a la ciutat. El cel nocturn d’aquelles contrades és realment espectacular.
Dissabte 15 de juliol, convidats per l’ajuntament de Manzanera, parlàrem d’aquest cel estrellat i de les seues amenaces. L’enllumenat excessiu, que emet més enllà del necessari i amb colors inadequats és la principal causa de la pèrdua del cel fosc. La llum artificial a la nit no ha estat fins fa poc percebuda com un contaminant, com una amenaça, no només per a l’astronomia, sinó per a tots els éssers vius, incloent-hi l’ésser humà.
A la Casa de la Cultura, i davant d’una quarantena de persones, després de la presentació per la bibliotecària Pilar, explicàrem detalladament perquè la llum artificial nocturna pot esdevindre un contaminant, com la il·luminació inadequada d’una ciutat com València afecta al cel de les poblacions d’interior situades a més de 100 km, i com l’obtenció de la qualificació Starlight ha d’ésser un incentiu per a la comarca ja que atraurà més turisme de qualitat amant de la natura, diürna i també nocturna.
Joanma Bullón, agent medioambiental, relatà les seues experiències per defensar el cel fosc de la comarca. Ens conta la seua lluita contra els llums blancs i intermitents dels aerogeneradors instal·lats a la Muela de Santa Catalina l’any 2010, al costat d’Aras de los Olmos i dels observatoris de l’Associació Valenciana d’Astronomia i de la Universitat de València. Una lluita que aconseguí canviar els llums contaminants per llums rojos fixos menys nocius per a l’astronomia i el medi ambient.
Després de sopar a l’hotel Duque de Calabria (un personatge singular, antic senyor de l’indret al segle XVI i marit de Germana de Foix, virreina del Regne de València) tocava la segona part de les activitats. Desplaçats al Mirador d’estels de la població muntarem els nostres telescopis per explorar al Via Làctia i els planetes visibles. Tots els pobles aragonesos de la Reserva disposen d’un indret similar situat prop i amb prou foscor per admirar el cel estrellat.
La visió del cel era espectacular encara que quan es canvie la llum blanca de Manzanera per un enllumenat més amigable ho serà encara molt més. La Via Làctia travessava tot el cel des de Cassiopea fins a Sagitari passant pel Cigne. La gent es meravellà observant Júpiter i Saturn, la galàxia d’Andròmeda, el doble cúmul de Perseu, Albireo, etc. Cap a les 1:30, la Lluna en quart minvant aparegué per l’est i la visió dels cràters amb llum rasant solar deixà una empremta, espere que duradora, en els majors i menuts que encara aguantaven.
A les 3:00 ja érem a l’hotel per descansar. Diumenge visitaríem Galàctica, el complex divulgatiu de l’astronomia, relacionat amb l’Observatorio de Javalambre.
A les 10:30 amb els nous amics de Manzanera marxarem cap a Arcos de las Salinas, situat a uns 20 km. De camí pararem en Las Pozas del Gavilán, un bonic paratge natural amb cascades i senders per fer-hi bones caminades.
A les 12:00 h ja erem a Arcos. En el seu terme es troba el nou Observatori Astronòmic de Javalambre i el complex divulgatiu astronòmic de Galàctica que anàvem a visitar de la mà de l’alcalde de la població José Luis Alvir. L’enllumenat públic del poble es troba en procés de canvi a llum Led ambre ja que ens trobem en el nucli de la Reserva Starlight de Gúdar Javalambre. De fet trobarem algunes làmpades de prova ja instal·lades.
Uns onze quilòmetres de pista forestal ens van dur al cim del Pico del Buitre on es troba l’Observatori de Javalambre, l’equipament científic del Centro de Estudios de Física del Cosmos de Aragón (CEFCA). Allí se situa el projecte J-PAS que consta d’un telescopi de 80 cm (T80) d’obertura i un altre de 2,5 m (T250) per dur a terme una cartografia extensa del cel. El T250 observarà el cel en 56 colors amb una gran càmera de 1.2 Giga-píxels, constituïda per una sèrie de 14 CCD. J-PAS observarà més de 8000 graus quadrats (aproximadament 1/5 de tot el cel) durant uns 6 anys.
El complex es impressionant i la vista abasta totes les serralades fins a València. Però hem de davallar la muntanya per aturarnos a Galáctica, el Centre de Difusió i Pràctica de l’Astronomia promogut pel CEFCA que naix amb l’afany d’apropar l’Astronomia als ciutadans, posant al seu abast unes instal·lacions semiprofessionals destinades a usos de caràcter científic, divulgatiu i d’educació cultural i ambiental. L’edifici, impressionant, ja està acabat i quan es pose en marxa de segur que mourà tants amants del cel estrellat com amants dels dinosaures mou Dinópolis en Terol.
Finalment la ronda de visites a Gúdar-Javalambre acabà a l’hora de dinar en el Balneari de Manzanera, el Paraíso, un bell indret enclavat enmig de la natura, que també ha estat declarat Destinació Turística Starlight.
En conjunt un cap de setmana molt interessant en el que hem fet nous amics i conegut uns paisatges encisadors d’una comarca aragonesa ben pròxima a casa. Tornarem.
Imatges:
1- 4.- Diversos moments de la xarrada. Enric Marco.
5.- Observació astronòmica al Mirador de estrellas de Manzanera. Enric Marco.
6.- Pozas del Gavilán. Manzanera. Enric Marco.
7.- Led filtrat en ambre. Il·luminació sostenible. Arcos de las Salinas. Enric Marco.
8.- Observatorio de Javalambre. CEFCA. Enric Marco.
9.- Vista de Torrijas amb la serralada de Javalambre al fons. Es veu el telescopi de 2,5 m. Enric Marco.
