Pols d'estels

Arran de la nostra presentació del mes de març al Centre Octubre de València dins del cicle “Tots plens de nit, buscant la llum“, Ximo Cardenal, membre de La Colla Ecologista La Carrasca d’Alcoi- Ecologistes en Acció, ens convidà, fa uns mesos, per repetir l’experiència i parlar del problema de la contaminació lumínica en la capital de l’Alcoià. A l’organització de la xarrada per la Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció s’hi afegí també Astroalcoy (Agrupació Astronòmica d’Alcoi) per tal d’aprofundir en aquest problema i ampliar coneixements de cara a encetar un treball per reduir aquest tipus de contaminació.

Així que el divendres passat, 26 de juny, desembarcava en el Centre Ovidi Montllor d’Alcoi per xarrar del costat fosc de la llum i de les conseqüències mediambientals i de salut de la contaminació lumínica. Si bé la gent ja sap que l’excés d’il·luminació suposa un malbaratament energètic i de diners, pocs saben que, a més a més, la pèrdua del cel estrellat suposa un greu problema ambiental. Una  filera de llums encesos durant la nit en una zona natural separa poblacions d’insectes, mata per esgotament o depredació una gran quantitat d’ells i, amb aquesta pèrdua de biomassa s’afecta greument l’existència d’altres animals que s’alimenten d’ells. En resum, un excés d’enllumenament implica una pèrdua de biodiversitat.

També vaig criticar la implantació ràpida de l’enllumenat LED sense cap estudi tècnic previ, només amb la promesa que estalvien, i sense cap avaluació ambiental, sembla.

En el torn de preguntes em contaren el projecte que proposà fa uns anys la Regidoria de Turisme de l’Ajuntament d’Alcoi, un projecte d’il·luminació del barranc del Cint, a la Serra de Mariola. Una idea que la Colla Ecologista La Carrasca ja rebutjà per ser una agressió a l’ecosistema, especialment a la fauna nocturna i crepuscular, a més d’un malbaratament econòmic i energètic. És la típica idea que tenen alguns polítics que per “posar en valor” algun monument o paratge l’han d’il·luminar.

Les preguntes giraren també, com es natural, al voltant dels nous sistemes d’enllumenament basats en LEDs, generalment de color blanc, de la mà de les diputacions, especialment de la de València i de les expectatives dels nous governs dels ajuntaments respecte al medi ambient. El públic, format per gent molt conscienciada, ecologistes, tècnics d’il·luminació i treballadors del medi ambient va ser molt receptiu.

La conversa continuà en un restaurant proper, on amb Ximo, Tirs i Júlia compartirem unes hores d’agradable conversa.

Imatge: Dos moments de la xarrada. Enric Marco

Fa temps que ho teníem aparaulat però fa uns mesos no va poder ser. Ara, a la primavera, ens hem aplegat a l’IES el Quint de Riba-roja per parlar de cometes, del que ens ha aportat la missió Rosetta i dels efectes de la contaminació lumínica sobre el medi ambient.

Davant d’un auditori d’unes cent persones, format per alumnes d’ESO i batxillerat, per pares i mares d’estudiants del centre i per professors, començarem explicant com els cometes després de ser considerats precursors de desgràcies van ser considerats membres de ple dret de la família del sistema solar. La història fantàstica de la missió europea al cometa 67P/Churyumov–Gerasimenko, l’orbitador Rosetta i el seu aterrador Philae, va centrar la segona part de la xerrada. La determinació de la proporció isotòpica de deuteri/hidrogen del cometa ha desinflat la teoria actual per la qual els mars terrestres provenen en gran part dels xocs d’antics cometes. La xerrada acabà amb l’explicació dels components orgànics trobats al cometa i l’olor pudent que fa per a un nas tan sensible d’un humà.

En la segona xarrada, més reivindicativa, tornarem a parlar del problema de la contaminació lumínica centrant-nos en les conseqüències que té per a la fauna i la flora, així com per a les persones l’excés de llum de les nostres ciutats. Els insectes amb un milió d’espècies és el grup animal més perjudicat. La majoria viuen a la nit i un sol llum encés en una zona natural actua com a trampa mortal.

Cap a les 21:00 férem una petita pausa per recuperar forces i a les 21:45 començà el taller de fabricació de cometes, com el que ha visitat la nau Rosetta. Utilitzant els seus components bàsics: aigua, terra i gel sec (diòxid de carboni congelat), i descartant utilitzar els components tòxics com l’àcid cianhídric (CNH) o el sulfur d’hidrogen (H₂S), molt verinós amb una típica olor d’ous podrits, construirem petits nuclis cometaris. L’escalfor d’una làmpada sublimava el gel sec dels nuclis i el gas CO₂ s’escapava a través de petites escletxes del material i formava uns dolls d’allò més vistosos, tal com passa en els cometes de veritat.

Els estudiants es meravellaven amb l’observació de la formació d’aquest dolls i feren moltes preguntes per entendre el fenomen. Això desconcertava els xiquets que obrien els ulls com a plats veient com eixia fum d’un cos ultracongelat. En el seu món quotidià el fum està associat a un cos calent que crema.

Per acabar les activitats estava prevista una observació astronòmica al pati de l’institut per observar la Lluna i Júpiter però, com últimament sol passar, l’aparició d’uns núvols ben gruixuts ens ho impediren.

Més informació: Construïm un cometa. L’anterior visita a l’IES el Quint. 13 desembre 2013.

Imatges: Nucli d’un cometa al laboratori. Enric Marco parla de cometes. Ángel Morales ens explica els efectes de la contaminació lumínica.  24 d’abril 2015. Enric Marco.

Dijous passat parlàrem dels problemes de la contaminació lumínica a la seu de l’Agrupació Astronòmica de la Safor, a la ciutat de Gandia, dins del cicle de conferències Dijous Astronomia.

La nostra xarrada, El costat fosc de la llum, començà parlant sobre l’aspecte econòmic de l’excés de l’enllumenament i com la planificació, el disseny i la correcta instal·lació dels fanals als carrers són fonamentals per l’estalvi econòmic, molt més que el simple canvi dels tipus de làmpades.

Per poder comprendre el problema, es va comentar l’espectre dels tipus de làmpades més usats per a l’enllumenament dels carrers. Mentre que la llum de sodi de color groc dels fanals no sembla tindre incidències medioambientals, els LEDs de color BLANC si que semblen tindre efectes nocius en els ecosistemes ja que la seua llum presenta un fort pic d’emissió en la zona blava de l’espectre.

Els efectes de la contaminació lumínica sobre el medi ambient i els ecosistemes són objectes d’estudi per molts investigadors. El grup d’animals més afectat són els insectes, ja que hi ha més d’un milió d’espècies i a més és a la base de l’alimentació d’altres animals predadors. La irrupció descontrolada de llums nocturns en el medi natural divideix poblacions d’insectes, causa la seua mortalitat i afecta, per tant als consumidors secundaris.

Però l’aspecte que més interessà l’audiència va ser la incidència de la llum blava i de la component blava de la llum blanca sobre el sistema circadià dels humans. L’exposició nocturna a aquest tipus de llum inhibeix la producció de l’hormona melatonina i causa, nombrosos problemes de salut ja que la melatonina participa en la regulació d’una gran varietat de processos cel·lulars, neuroendocrins i neurofisiològics.

Més de 40 persones estigueren atentes a les nostres explicacions i en la roda de preguntes la gent s’interessà sobre quin és el millor tipus d’enllumenat interior i sobre els LEDs de llum blanca que l’ajuntament de Gandia ha instal·lat fa poc als carrers.

Fotos: del Facebook de l’Agrupació Astronòmica de la Safor i de Roger Mira. Amb permís.

Enguany és l’Any de la Llum. Aquest fet ens dóna l’oportunitat d’aprofundir en la divulgació de l’ús racional de la llum als carrer, tant des del punt de vista econòmic com ambiental i de salut.

Dimecres passat, 4 de març, vam ser convidat a parlar de les nostres recerques en el tema de la contaminació lumínica a l’Espai Ciència coordinat pel professor de Bioquímica Juli Peretó, dins de les activitats de l’edifici cultural Octubre, Centre de Cultura Contemporània de València.  Amb la nostra xarrada començava el cicle de conferències Tots plens de nit, buscant la llum, dedicat a l’Any de la Llum que enguany se celebra a tot el món.

La nostra xerrada: La cara fosca de la llum: conseqüències per a la salut i el medi ambient va ser presentada per Fernando Sapiña. Ángel Morales, Joaquim Baixeras i Enric Marco, un rere l’altre anàrem desgranant els problemes d’un enllumenament irracional de les nostres ciutats.

Enric Marco començà fixant les claus del problema, que s’entén per contaminació lumínica, quins colors de  la llum l’afecten més, de quina manera la pol·lució causada per l’excés de llum no només té efectes locals sinó que afecta a paratges impol·luts a grans distàncies. Joaquim Baixeras explicà els efectes sobre el medi ambient. El grup animal més afectat és el dels insectes en ser molts sensibles a la llum blava. A més a més, en estar en la base de la cadena tròfica, la seua mortaldat afecta a d’altres animals. En una clara exposició en termes energètics comentà el que costa obtindre una papallona i com l’encesa d’un sol llum en una zona natural pot malmetre la inversió energètica realitzada. Acabà la seua part parlant dels efectes de l’excés de llum sobre la salut humana amb la inhibició de la producció de melatonina. Finalment Ángel Morales parlà de les bombes químiques de la il·luminació, de com la nova tecnologia LED no és tan eficient ni ecològica com ens la volen vendre.

Foto: Enric Marco, Joaquim Baixeras i Ángel Morales presentats per Fernando Sapiña. De @JuliPereto

Nota: El títol de l’apunt no és cap error. El nom del cicle és: Tots plens de nit, buscant la llum però realment nosaltres busquen la nit entre tanta llum…

Dimecres 4 de març a les 19 h parlaré del costat fosc de la llum al Centre Octubre de València juntament amb els companys Ángel Morales i Joaquim Baixeras. Esteu invitats a la sessió. Per parlar de tot el que volieu saber dels LEDs i que no t’atrevieu a preguntar. Demà, ens ho preguntes…

El costat fosc de la llum: conseqüències de la contaminació lumínica per a l’ambient i la salut

Per Joaquim Baixeras, Ángel Morales Rubio i Enric Marco

Grup de treball per a l’estudi de la contaminació lumínica. Universitat de València

L’enllumenament públic nocturn ha permés que la vida dels humans no es reduesca només a les hores de llum natural. Tanmateix el seu abús ha generat un nou tipus de contaminació que ens furta un bé que sempre havíem posseït: el cel estrellat.

Els primers afectats foren els astrònoms, que no podien accedir fàcilment al seu objecte d’estudi. Però ben aviat els biòlegs s’adonaren que la irrupció descontrolada de llum artificial en el medi natural causa un gran efecte negatiu sobre la vida silvestre. Finalment, la recent introducció de la tecnologia LED de llum blanca en l’enllumenat públic, amb una forta contribució de llum blava, inhibeix la producció de melatonina, l’hormona reguladora dels cicles circadians, i com a conseqüència, també afecta la salut humana.

La contaminació lumínica és un clar exemple de com un gran avanç de la tecnologia humana pot tornar-se contra nosaltres si no hi posem mecanismes de control.

Programa complet del cicle Tots plens de nit, buscant la llum de l’Espai Ciència del Centre Octubre de València.

Dissabte passat, 7 de febrer, compartirem part de les activitats de la reunió V San Pablo – L’Albufera organitzada pels Scouts Valencians. Al barri de Sant Marcelí de València i amb una bona presència de scouters (17-18 anys), participàrem en les activitats de consciència mediambiental amb una xerrada sobre el malbaratament dels recursos que suposa la contaminació lumínica. Així mateix, davant l’allau incessant del missatge de la bondat de la il·luminació per LEDs  i del seu suposat caràcter ecològic, demostrarem amb dades tècniques que realment aquest tipus d’enllumenat nocturn no és encara un producte sostenible des del punt de vista mediambiental. A més a més la il·luminació amb llum blanca que s’està instal·lat a tot arreu és nociva per als ecosistemes, així com per a la salut humana. Les preguntes posteriors ens confirmaren que el nostre propòsit d’augmentar l’esperit crític sobre la forma en que malgastem l’energia estava aconseguit.

Finalment amb els telescopis els scouters mirarem el cel nocturn, encara que la brillantor de la nit valenciana només ens permeté admirar la Lluna i el planeta Júpiter.

Agraïm la presència de Roger Mira, de l’Associació d’Astronomia de la Universitat de València, que ens ajudà en la xerrada i en l’observació.

Fotos: Roger Mira i Enric Marco.

El tractar de fer estimar la ciència i la tecnologia des dels primers cursos de primària té una importància cabdal per al desenvolupament dels infants. Les ciències no s’han de veure com una cosa estrany i llunyana sinó pròxima i sobretot útil. Per això agraïm a l’equip directiu de l’escola pública Pare Jofré de El Puig, l’Horta Nord, que ens invitara per parlar d’astronomia a les classes de quart, cinqué i sisé de primària de la seua escola. Durant tot el matí del passat dimecres, el meu company Manel Perucho i jo els parlarem de l’exploració espacial, de l’origen del sistema solar i dels cometes parant atenció en les gestes de la sonda Rosetta i de la nau d’aterratge Philae. Les cares dels xiquets mirant les fotos i animacions ens demostraven el seu interés. Però va ser en la llarga sessió de preguntes, directes, fetes sense por i sempre interessants, quan veierem que el tema els havai colpit de veritat.

I després, per aplicar la teoria, van anar a veure com funciona un coet. Al pati, i, sota l’expectant mirada de desenes de xiquets, muntarem el nostre coet d’aigua a pressió. Emulant a un Goddard d’estar per casa, no va funcionar a la primera. Ens va costar una mica que s’enlairara, però amb perseverància, al final ho aconseguirem. El coet va recórrer el cel del col·legi amb l’alegria dels nens, com es pot veure al vídeo penjat en el bloc de l’escola. Com diuen al bloc: “Ha costat un poquet per problemes tècnics però… així és la ciència! Han insistit fins que, finalment, s’ha enlairat…. i molt!”

Els xiquets s’ho han passat bé i espere que també hagen aprés alguna cosa de l’univers. I també els vaig animar per al futur: Vosaltres sereu els científics del futur, vos necessitem i resoldreu grans enigmes.

Fotos: de la l’escola.

Que la ciutat de València és el paradigma de la contaminació lumínica no és cap secret. D’això ja n’he parlat en aquest bloc diverses vegades i fins i tot hem publicat fa poc un article periodístic per replicar-li a l’alcaldessa de València quan va dir això que “En València no existe contaminación lumínica, a pesar de lo que digan los expertos“.

Per això era tan interessant explicar al cor de la ciutat amb les dades de que disposem i amb els articles científics que s’han publicat com València està sobreil·luminada. I la invitació de la secció de Cultura de la Intersindical Valenciana era perfecta per fer comprendre l’excés i el balafiament que es comet cada nit als carrers del Cap i Casal.

Així que el passat dimecres 10 de desembre explicarem com Una mar de llum ens ofega i de quina manera podem millorar la situació.

Joan Ribó, portaveu del Grup Compromís a l’ajuntament de València, presentà l’acte recordant com l’actual alcaldessa prometé en arribar al càrrec que els habitants de la ciutat podrien llegir el diari de nit al carrer. I, ausades, que ho ha aconseguit.

La nostra xerrada, que sempre fa un repàs de les activitats pel territori, es va centrar, aquesta vegada, en el coneixement actual sobre el problema de la contaminació lumínica en la ciutat de València.

I és que València és una ciutat excessivament il·luminada. Les dades que provenen de diverses fonts ho confirmen.

La comparació directa feta des de satèl·lits confirma que la ciutat és la més brillant d’Europa, o siga, més llum en menor àrea. I alguna cosa tindrà que veure quan es constata que el creixement de la despesa en enllumenat públic de la ciutat de València es multiplicà per 2 entre l’any 1990 i el 2000. I altra vegada per 2 entre el 2000 i el 2007. Tanmateix la població de València tan sols ha crescut un 2.5%. O siga que en 20 anys la despesa energètica ha crescut un 400% i la població només un 2.5%.

Però, a més a més, un element tan natural com els núvols sobre la ciutat s’ha demostrat que són amplificadors de la contaminació lumínica en reflectir la llum dels fanals i dels carrers. Les dades mostren com la cobertura nuvolosa multiplica per 15 la brillantor del cel.

Però encara que estiga ras la volta de llum que engloba la ciutat és tan brillant que la variació de llum causada pel cicle lunar és totalment indistingible en el cel de València, fenomen que afecta, sense dubte, els insectes dels parcs naturals pròxims, com ara l’Albufera.

En l’última part de la xerrada vàrem parlar del Programa d’Eficiència Energètica de la Diputació de València. Aquest programa que pretén bàsicament canviar els llums de sodi d’alta pressió dels carrers dels pobles per LEDs de llum blanca, adduint un suposat estalvi econòmic, ha estat recentment qüestionat per la dubtosa contractació de les empreses subministradores.

Nosaltres hem estat denunciant aquest programa des del 2012 pels greus problemes mediambientals i de salut que poden provocar. Però també per les greus deficiències tècniques dels LEDs de la Diputació que incompleixes la legislació en matèria d’il·luminació exterior, com avisa l’agrupació de fabricants d’il·luminació, ANFALUM, en el seu comunicat num. 15.

Esperem que el futur ens porte millors gestors de la cosa pública.

Fotos d’Enric Marco.
1.-Presentació de l’acte,
2.- Un moment de la conferència
3.- Un led blanc i altre groc exactament iguals no brillen igual. El blanc es veu més en la boira. La llum blanca té un fort component blau. Per la llei d’espargiment de Rayleigh, la llum de longitud d’ona curta, com és el cas de la llum blava, es difon més intensament en l’atmosfera que la llum d’altres colors. Per això els leds blancs són tan brillants.

Fa uns dies presentàrem les activitats del nostre grup d’investigació sobre contaminació lumínica  de la Universitat de València a la primera Reunió Científica de la Red Española de Estudios sobre la Contaminación Lumínica (REECL).

Contar el que fem als companys de tot l’estat que fan coses similars o complementaries és una sana costum. Parlàrem dels punts permanents i fixos de mesura que tenim instal·lats en tot el territori, dels milers de quilòmetres recorreguts pels camins i carreteres valencianes, de les desenes de xerrades de conscienciació realitzades pels pobles, de l’exagerada contaminació lumínica de la ciutat de València i de la foscor de la comarca dels Serrans. I sobretot de la ingent feina que queda per fer en un territori tan gran com el valencià.

El lloc on es va fer el congrés organitzat pel PAM, és la serra del Montsec, un dels indrets més foscos de Catalunya i on fa tres anys presentàrem els nostres primers treballs sobre la contaminació lumínica al Parc Natural del Túria, situat a l’entorn de la ciutat de València.

La REECL és la nostra xarxa acadèmica estatal, organitzada amb l’objectiu de facilitar l’intercanvi d’experiències, donar resposta a necessitats de formació i contribuir a estructurar l’espai d’investigació estatal sobre contaminació lumínica.

L’encontre del Montsec estava dirigit preferentment a personal investigador, tant consolidat com en formació, pertanyent als grups que integren la xarxa. També van participar com a invitats persones pertanyents a altres Organismes Públics de Recerca i identitats d’iniciativa social com ara Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica.

Fotos:
1.- La nostra intervenció a la reunió científica
2.- La foto de grup a l’entrada del Parc Astronòmic del Montsec.

Els congressos són els examens presencials dels científics. Tots els que ens dediquem a això de la ciència hem de passar, de tant en tant, per davant d’una audiència per explicar el treball que fas. Amb 15 minuts has de contar els teus resultats davant d’un públic que treballa en el mateix tema i, són, per tant, especialistes. I després venen les preguntes.

La sang, però, quasi mai no arriba al riu, per sort.

Els congressos també serveixen per conéixer altra gent que treballa en el teu camp i, que, potser, només coneixes dels seus articles, i, sobre tot, et permet conéixer temes d’altres camps allunyats del teu. Això passa a les anomenades sessions plenàries.

Tot, però, no són flors i violes. Les successives retallades en investigació fan cada vegada més dificil acudir als congressos científics, sobre tot si estan fora d’Europa. I alguns investigadors joves que solen ser els més actius i productius, pel tipus de contracte que tenen no poden demanar finançament.

Fa uns dies vaig estar a la XI Reunió Científica de la Sociedad Española de Astronomía a la petita i ben cuidada ciutat de Terol. La van fer a les instal·lacions del CEFCA, institut de recerca de les ciències del cosmos que està al càrrec del nou observatori de Javalambre, situat a només 7 quilòmetres en línia recta del nostre observatori d’Aras de los Olmos. En el congrés vaig exposar els nostres últims treballs sobre la contaminació lumínica al País Valencià amb algunes novetats interessants respecte a la ciutat de València que ja aniré detallant els pròxims dies.

Anna Boluda ha fet uns vídeos magnífics sobre la trobada. Aniré posant-ne per ací alguns d’ells per il·lustrar algunes de les xarrades que més m’han interessat.

I també les sessions van ser piulades (twitejades) i, per això, els piuladors “oficials” ens vam fer una foto després de la foto oficial del congrés.

 

Vídeo: Resum del congrés. Jo isc al minut 0:29. Anna Boluda.
Foto 1: Exposició dels resultats de la campanya de conscienciació ciudadana del problema de la contaminació lumínica al País Valencià. Enric Marco.
Foto 2: El meu pòster. Enric Marco.
Foto 2: Selfie amb els piuladors més actius del congrés.
Foto 3: Els piuladors del congrés.

Va ser dissabte passat. El mes d’agost s’acabava i les vacances també. Però encara teniem un compromís estiuenc per explicar els problemes d’un enllumenat públic deficient i el seu efecte sobre els animals, les plantes i sobre la salut humana.

Ja eren vora les 7 de la vesprada quan els membres de l’Associació Cultural Arrels ens van rebre al Centre Cultural d’Estivella, el Camp de Morverdre, lloc on els seus membres ja havien fet un taller de construcció de material astronòmic.

La xerrada, “Enllumenar o enlluernar, aquesta és la qüestió” com sempre, amb una durada d’una hora i quart, va repassar tots els problemes que causa un enllumenament públic deficient, obsolet i excessiu, però encara majoritariament de llum de sodi (groga) encara que ara, a més a més, ens els volen canviar per llum blanca i, per tant, amb rangs espectrals (colors) totalment inadequats (LEDs blancs).

El públic present sempre ens sol dir que no n’havia sentit a parlar del problema ni tampoc de quina manera la contaminació lumínica afecta els ecosistemes nocturns i també la salut humana. D’això en parlem a les preguntes que ens fan després de la xerrada així com intentem donar solució a algun cas particular d’intrusió lumínica.

Després, donat que uns núvols ben gruixuts tapaven completament el cel, va ser impossible fer la sessió d’observació prevista en el poliesportiu. Però això no va aturar els membres d’Arrels que improvisaren un sopar d’entrepà a la porta.

Cada estiu, i en van 10, l’Associació organitza una jornada amb unes activitats que acaben en un sopar nocturn al Garbí, al cor de la Serra Calderona. Enguany no va poder ser i ens vam quedar al poble. Però després del sopar encara hi havia més coses preparades.

Allí, al carrer, com toca a l’estiu, vam acabar la jornada parlant sobre mitologia grega, història de l’astronomia i d’astronomia en general. I al final destacarem, amb diversos videos, la fita científica i tecnològica de l’arribada de la nau europea Rosetta al cometa 67P/Chuyrumov-Gerasimenko i la inexplicable indiferència dels mitjans de comunicació espanyols.

Imatge 1: Després de sopar, parlem de mitologia amb la gent d’Arrels. AMR
Imatge 2: Un moment de la conferència. Enric Marco

Aquesta nit continuem la ronda estiuenca de xarrades sobre el problema de la contaminació lumínica i la seua incidència sobre els ecosistemes i la salut humana. Aquesta nit serem a Estivella, el Camp de Morvedre, invitats per l’Associació Cultural Arrels. Abans hi haurà un taller astronòmic i després de sopar, si l’oratge ho permet, observarem els planetes, la Lluna i totes les nebuloses possibles des del Poliesportiu Municipal. Esteu convidats.

Anit dijous vàrem estar a Aras de los Olmos, els Serrans, convidats per l’ajuntament, per parlar del problema de la contaminació lumínica i els seus efectes sobre l’observació del cel nocturn, el medi ambient i la salut humana. Ara, a més a més, l’allau de la instal·lació dels LEDs de llum blanca en l’enllumentat públic ha empitjorat encara més el problema.

Donat que ara mateix estan en festes en Aras, la nostra xerrada es va fer en horari nocturn. Així que cap a les 22:30 començà la nostra exposició. En totes les nostres presentacions, el que més ens interessa és la interacció amb el públic i les seues preguntes. Ahir estigueren preocupats per la creixent presència de la llum blanca en l’enllumentat públic però també sobre quin tipus d’enllumentat seria millor per a casa.

I després de la xerrada, amb els telescopis anirem a admirar el cel fosc d’Aras. De primeres ja és meravellós poder veure la grandesa i bellesa de la Via Làctia just al costat del poble, com es pot fer pràcticament a tot els Serrans, un privilegi del qual els que vivim en les comarques costaneres valencianes no podem gaudir. A més a més, la presència de la constel·lació de la Lira, que ja anava declinant cap a l’oest, es incità a observar el més famós dels seus objectes, M57, la nebulosa de l’anell, Es tracta d’una de les més conegudes i un exemple de nebulosa planetària. Veure el nuvolet en forma de donut, residu de la mort d’un estel, sempre sorprén a la gent. Entre altres objectes, també observàrem M56 un cúmul globular en la mateixa constel·lació. L’M56 està a una distància d’uns 32.900 anys llum des de la Terra. Vàrem veure també l’objecte NGC 457 en Cassiopea, cúmul obert d’unes 80 estrelles a el que alguns troben alguna semblança al personatge ET.

Però els núvols van començar a fer acte de presència i, a poc a poc, amagaren tot el cel. Així que cap a les 3 de la matinada vàrem haver de plegar i tornar cap a casa.

 

 

Imatges:
1. Un moment de la conferència. Enric Marco.
2. El cel estrellat d’Aras mentre els núvols pujaven. AMR.

El divendres 22 d’agost entre 40 i 50 persones assistiren a la jornada programada dins de les activitats del Parc Natural del mes, “Nit d’estrelles”.

En la sala de la Herrería de La Puebla de San Miguel, davant d’un públic atent, exposarem els fets, origen i conseqüències de la contaminació lumínica sobre l’economia, els ecosistemes naturals i la salut humana. També, és cal, presentàrem els nostres estudis sobre la comarca, destacant la foscor del seu cel que vam animar a preservar. Després amb converses posteriors, alguns dels assistents se sorprenien en assabentar-se que el color de la llum, i especialment el blanc i blau, puguen ser tan nocius.

Encara que les previsions de l’oratge no eren gens favorables, i alguns dels assistents s’havia plantejat anar-hi o no a la jornada, finalment els núvols no van fer acte de presència. Només cap a l’horitzó nord-est, els llamps il·luminaven intermitentment el cel fent encara més interessant l’observació. L’observació va ser perfecta encara que es notava prou humitat a l’ambient. Els observadors van gaudir amb el pas de l’Estació Espacial Internacional, diversos satèl·lits, Saturn i la seua lluna Tità, cúmuls estelares com el doble cúmul de Perseu o M13 d’Hèrcules, estels fugaços, la Via Làctea, en tot el seu esplendor des de la constel·lació de l’Escorpí al Sud, a la constel·lació de Cassiopea al Nord, passant pel zenit amb Cigne, la dèbil constel·lació del Dofí, indicador de la foscor del cel… i, fins i tot, com ja he dit, amb l’espectacle dels llamps que s’observaven cap al NE. Cap a la 1:00 h de la matinada el públic, sobretot els nombrosos xiquets presents, ja no aguantaven i acabàrem la part divulgativa de la jornada.

Però com que llavors el cel estava completament ras, ens animarem a fer una ruta nocturna de presa de dades per la part nord del Racó d’Ademús, i arribarem fins a Castellfabib, conquerida en 1210 per Pere I de Catalunya-Aragó, pare de Jaume I. Des de les 2:00 h fins a les 5.00 h recorreguerem uns 110 km per les carreteres i camins sinuosos del Racó i aconseguirem valors por dalt de 21 mag/sec², indicació de la foscor del cel del Racó.

Imatge:
1.- Un moment de la xarrada. AMR.
2.- Un aspecte del cel de Puebla de San Miguel. Al fons es veuen les llums dels llamps llunyans. AMR.