Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria: Xerrada

Parlem de turisme astronòmic als Serrans

0

Els habitants de l’interior valencià es mouen per explotar el millor que tenen. Si el paisatge, la gastronomia, la història i les muntanyes són motius suficients per perdre’s pels Serrans, el cel nocturn ha començat a ser valorat per a promoure un turisme especial però molt respectuós amb el medi ambient: el turisme astronòmic.

Aquesta comarca és segurament, juntament amb els Ports, la més fosca del País Valencià. Per això mateix, els telescopis de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València, així com els de l’Asssociació Valenciana d’Astronomia comparteixen la Muela de Santa Catalina a Aras de los Olmos. Una mica més al nord, ja a terres aragoneses, però sota un mateix cel, els telescopis del Centro de Física del Cosmos de Aragón (CEFCA) coronen el Pico del Buitre a la Serra de Javalambre.

Per parlar de com protegir i treure rendiment econòmic a aquest cel meravellós, l’ajuntament d’Alpont, organitzà les Jornades de Turisme Astronòmic i Enllumenament Exterior Sostenible els dies 14, 15 i 16 de març passat.

En la primera jornada sobre turisme astronòmic, celebrada a l’ajuntament d’Alpont el 14 de març, i amb 4 ºC i un vent gelat, es va parlar del problema creixent de la contaminació lumínica, tant per l’excés d’il·luminació, pel mal disseny de les luminàries, com per l’ús de llums de colors inadequats. Susana Malón, directora de l’empresa Lumínica Ambiental, amb una disertació molt clara i didàctica, ens parlà de l’enllumenament sostenible i del fet que enllumenar millor no és més car. Joan Manel Bullón, tècnic mediambiental i astrònom aficionat, ens endinsà en la bellesa del cel de la Serrania mentre que nosaltres, com a Grup de Treball de Contaminació Lumínica de la Universitat de València, mostràrem amb les nostres mesures la foscor del fons del cel d’aquestes comarques i remarcàrem els perills que amenacen el cel dels Serrans: els projectors blancs intermitents dels aerogeneradors i la implantació dels LEDs blancs impulsats per la diputació de València.

Finalment Mariano Moles, director del CEFCA, i impulsor dels telescopis de la Serra de Javalembre, ens animà a defensar el cel nocturn ja que ens hi juguem molt.

Entre els nombrosos assistents es trobaven alcaldes, tècnics municipals, tècnics mediambientals, tècnics de parcs naturals i professionals del sector d’il·luminació, tots ells molt conscienciats amb aquest problema. Aquests municipis d’interior estan apostant per un turisme diferent emprant un recurs que hauria de ser patrimoni de la humanitat i que a més a més no costa diners: les estrelles presents en el firmament.

Per la vesprada, aguantant un vent glaçat, visitarem, de la ma d’Ángel Flores i de l’alcaldessa d’Alpont, els altars neolítics descoberts per Flores que es troben orientats cap a l’eixida del Sol en el dia del solstici d’estiu.

Per a complementar la jornada, a boqueta de nit, es va realitzar una observació amb telescopis dels astres del cel que ressaltaven sobre un fons realment fosc: el cometa C/2011 L4 Panstarrs per l’oest, la Lluna més amunt, Júpiter, nebuloses i cúmuls d’estrelles. Tanmateix, per l’horitzó s’observaven els perills a que s’exposa la Serrania: la il·luminació LED de Titaguas i Sinarcas, els projectors blancs intermitents dels aerogeneradors en direcció al NE i el balafiament de la cúpula lluminosa de la ciutat de València i la seua àrea metropolitana.

Foto 1. Taula redona de discussió dels efectes de la contaminació lumínica.

Foto 2. Cartell de les jornades.

Foto 3. Sobre el fons del poble d’Alpont, el grup de contaminació lumínica.

 

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb | Deixa un comentari

Mirar les estrelles des del Benicadell

1

Beniatjar, la Vall d’Albaida, es convertirà dissabte en un observatori astronòmic de la mà de l’Ajuntament, que ha organitzat una observació d’estrelles i planetes al Calvari amb telescopis professionals. Abans, especialistes parlaran sobre astronomia i contaminació lumínica.

Els encarregats de la xarrada informativa seran Ángel Morales, del Departament de Química Analítica de la Universitat de València i president de la Coordinadora en Defensa dels Boscos del Túria, i Enric Marco, del Departament d’Astronomia de la mateixa universitat i coordinador valencià de Cel Fosc. Això serà a la Casa de la Vila, a les vuit de la vesprada. En acabat, es farà un sopar al carrer, després del qual començarà l’observació astronòmica amb telescopis professionals i els aparells que els assistents hi vulguen dur també. En l’organització hi col·laboren la Universitat de València, la Coordinadora en Defensa dels Boscos del Túria, l’Agrupació Astronòmica de la Safor i la Coordinadora Ecologista de la Vall d’Albaida.

De Vilaweb Ontinyent. Mirar les estrelles des del Benicadell, 20 juliol 2012.

 

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Per què cal tindre les faroles enceses tota la nit?

2

La X Reunió de la SEA començava dilluns 9 amb els parlaments habituals de presentació i el discurs del president Emilio Alfaro amb l’amarga constatació de la retallada brutal que ens espera en ciència. Un nou “que inventen ellos“, idea que sembla que no ha abandonat mai a certa èlit espanyola.Després, passades les 11, ens conduïren a una sala situada al quart pis de l’ADEIT per presentar la Reunió Científica davant la premsa. La meua primera roda de premsa! Els mitjans presents eren nombrosos, diverses ràdios (la Ser, Ràdio 9), premsa escrita (Levante, Las Provincias, el Pais, el Mundo) i Canal 9, sembla, i TVE.

L’espectació dels mitjans era enorme en escoltar les paraules del president de la societat, Emilio Alfaro, investigador del Instituto de Astrofísica de Andalucía, que denuncià que els retalls i “les erràtiques decisions en les polítiques científiques poden carrregar-se en dos o tres anys l’extraordinari avanç assolit per l’Astronomia espanyola en 30 anys“. En l’actualitat els grups d’astronomia de l’estat són els autors del 7% de la producció científica mundial en el camp. Espanya, va dir “està entre els 10 primers països del món productors d’artícles científics“.

A més a més, criticà que el programa de contractes Ramón y Cajal per a joves doctors, “la iniciativa amb més èxit per atraure científics joves d’èlit“, s’ha convertit en un fiasco en no crear els llocs de treball permanents per a aquests científics després dels cinc anys de contracte. Aquesta promesa incomplida “suposa un dels majors fracassos d’Espanya en l’àmbit internacional i passaran generacions per a que la comunitat científica europea torne a confiar en el nostre país“, va advertir.

En acabar, la premsa s’interessà per l’altre tema candent i ben actual en temps de crisi: el malbaratament de l’energia per la il·luminació artificial inadequada, altrament dit contaminació lumínica. Un problema per als astrònoms, tant professionals com aficionats, ja que ens furta el nostre camp de treball, el cel, però també per al ciutadà, com tractàrem de demostrar en la roda de premsa.

València és una de las ciutats més enllumenades del món, amb una despesa en enllumenament públic de 137 kWh per habitant i any, el doble que Madrid o Barcelona i el triple que les ciutats alemanyes.

Jaime Zamorano, professor de la Universidad Complutense de Madrid i expert en contaminació lumínica, començà definint el terme per a saber del que parlem:  Contaminació lumínica és tota llum que creem de manera artificial i que es difon cap a l’espai sense que resulte útil per a enllumenar. “Si l’enllumenat d’un parc a les tres del matí et permet llegir una novel·la, és un enllumenat que no té cap sentit.

Continuà dient que l’enllumentat públic “no hauria d’estar destinat a convertir la nit en dia, ja que això és un malbaratament.” És important que les faroles “enllumenen només cap a baix, ja que enllumenar façanes o cap amunt és llum que es perd.” També argumentà que és necessari reduir la potència de las lluminàries, “ja que si la llum és excesiva, aquesta rebota en el terra i arriba a l’atmosfera“. L’estudi de la Complutense dóna a conéixer que la potència mitjana per farola a Espanya supera els 160 watts (W), quasi 20 vegades més que a Holanda.

L’interés per l’enllumenament excessiu de la ciutat de València va ser la pregunta següent dels periodistes, a la qual l’expert de la Complutense matisà que encara que “València és el paradigma del que no s’ha de fer en enllumenat públic, la seua situació no és molt pitjor que qualsevol altra gran ciutat espanyola“. El principal problema dels ajuntaments són les queixes dels veïns que volen més i més llum i per això és essencial conscienciar a la població sobre el tema “Si ningú deixa encesa la llum del corredor quan va a dormir per si s’alça per anar al bany, per què cal tindre les faroles enceses tota la nit?“, es preguntava.

Zamorano féu notar que França “apaga des de 2008 l’enllumenat públic en municipis petits des de mitjanit fins les cinc de la matinada, mentre que a Itàlia s’ho estan pensant“. Va reconèixer, no obstant això, que la crisi “està ajudant a reduir la contaminació lumínica“, ja que alguns ajuntaments opten per apagar faroles alternes -València ho féu de forma testimonial fa uns mesos- o rebaixar la seua potència.

Jo, Enric Marco, astrònom de la Universitat de València, i que presentaria dies més tard en la biennal de la SEA un informe sobre la contaminació lumínica dels parcs naturals valencians, entre ells els del Túria i la Calderona, vaig assenyalar que alguns municipis de l’entorn d’aquestes zones protegides “s’estan saltant a la torera la normativa que des de 2009 impedeix instal·lar luminàrias energèticament ineficients com les faroles de bola“.

Altre aspecte preocupant que vaig anomenar va ser la substitució de lluminàries per llums de LED blanques, que en tindre un component blau en l’espectre de la làmpara són nocius per a la salut ja que “agreujaran l’insomni i el problema dels mals de cap ja que afecten a la producció de la melatonina, necessària per a poder dormir bé“.

Text basat en els articles de premsa i en les pròpies vivències:

Foto1: Eduardo Ros, José Carlos Guirado, Emilio Alfaro, Jaime Zamorano i Enric Marco presenten el congrés d’astronomia a València. / José Jordán, El País.

Foto2: Evolució de la contaminació lumínica en la Península Ibèrica, 1996-2006. Zamorano et al. 2012.

 

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

A Pedralba parlem de contaminació lumínica

0

Divendres 18 serà quan farem la primera d’una sèrie d’activitats per conscienciar als habitants dels pobles del Parc Natural del Túria que la llum artificial nocturna no és innòcua i que, a banda de furtar-nos les estrelles, afecta greument els ecosistemes. La fauna i els animals nocturns queden afectats en la seua vida natural. La primera activitat es farà a Pedralba (els Serrans) divendres 18 de novembre. Us deixe la convocatòria oficial.


Us convidem a contemplar el Parc Natural del Túria des d’una perspectiva una mica diferent durant la celebració de la jornada “Observació Astronòmica en el Parc Natural del Túria. Contaminació Lumínica“. La jornada tindrà lloc divendres que ve 18 de novembre a les 19.30 h. en la Casa de la Cultura de Pedralba, C/ Rocheta nº 2.

Programació:

1.- Comunicacions a càrrec de:

– Dr. Enric Marco Soler, Técnic Superior d’Astronomia, Departament d’Astronomia i Astrofísica, Universitat de València.

– Dr. Ángel Morales Ros, professor del Departament de Química Analítica de la Universitat de València, membre de la Junta Rectora del Parc Natural del Túria i President de la Coordinadora en Defensa dels Boscos del Túria.

2.- Observació astronòmica en La Torreta de Pedralba (Inici a les 21:00 h) de Pedralba.

Aconsellem:

  • Roba d’abric.
  • Entrepà i alguna cosa per picar.
  • Llanterna.
  • Prismàtics (opcional).

Per aparcar el vehicle particular us recomanem utilitzar el pàrquing del col·legi públic Juan Bernia.

Des de la Coordinadora en Defensa dels Boscos del Túria s’ha iniciat una campanya de conscienciació sobre la contaminació lumínica.

Entre els dies 7 a 9 de novembre lliuràrem per registre d’entrada a DEU municipis, nou d’ells amb territori en el Parc Natural, una proposta de moció sobre la “regulació de l’enllumenat exterior, l’eficiència energètica i la prevenció de la contaminació lumínica en l’entorn del Parc Natural del Túria” perquè els grups amb representació en els Ajuntaments la debaten i aproven en els plens respectius.

L’activitat que es presenta complementa la campanya de divulgació d’un problema del que no som conscients: La contaminació lumínica. Aquest tipus de contaminació no solament no deixa observar el firmament sinó que té conseqüències molt importants a nivell del comportament de la fauna nocturna.

Organitza:Parc Natural del Túria i Universitat de València.

Contacta: Parque_turia@gva.es

Foto: Cartell de l’activitat. L’aeroport de València des de la muntanyeta dels Carasols. Les línies són dels llums d’un avió aterrant. Ángel Morales.

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Nit astronòmica: Mites i estrelles

1

Mites-estrelles

El cel està ple d’animals, alguns exòtics, d’altres més normals. Hi ha amors impossibles i molta violència. Qui ha posat totes aquestes històries al firmament? D’això en  parlaré a la xerrada que faré demà a Ca les Senyoretes, invitat per Joan Olivares. També observarem el cel amb telescopis si l’oratge ho permet. Si veniu per allí, allà ens trobarem.

Us deixe la propaganda que ha fet la casa.

Divendres 22 de juliol
NIT ASTRONÒMICA
Ca les Senyoretes
Otos (La Vall d’Albaida)
amb el doctor
ENRIC MARCO

21:30 OBSERVACIÓ TELESCÒPICA DE SATURN

22:30 SOPAR

24:00 XARRADA: MITES I ESTRELES

OBSERVACIÓ A ULL NU: IDENTIFICACIÓ DE LES CONSTEL·LACIONS

Reserves
962358032
620588724

 

Figura: Taure per J. Hevelius (1690).

Això pareix l’any deu

0

Any deu

Joan Olivares narra en el bloc de Ca les Senyoretes la vetllada que ferem dissabte passat parlant del centenari de la primera fi del món anunciada.

Us deixe amb Joan que ho ha escrit amb molta gràcia…


Dissabte passat, Enric Marco delità els comensals de Ca les Senyoretes amb les seues explicacions sobre els efectes del Cometa Halley allà pel 1910. A la Vall d’Albaida gastem l’expressió “això pareix l’any deu” com a sinònim de catàstrofe. Sempre l’havíem atribuïda a l’arribada de la fil·loxera, que arrasà les vinyes valencianes per aquells temps. Tanmateix, també podria tenir el seu origen en les previsions catastròfiques per l’arribada del Cometa. Segons que ens explicà Enric, l’aproximació del Halley al sol faria que la Terra haguera de travessar la seua cua verinosa, i això acabaria amb tota la vida sobre el nostre planeta. Això provocà tota mena de reaccions. Els diaris valencians deixaren constància, per exemple, del suïcidi d’un ferroviari de l’estació Xurra de la capital. També s’ha conservat un romanç sobre el cometa “Llei”, que ens va llegir amb molt d’ofici Rosa Magraner, que té molts assos amagats en la mànega.

Segueix al bloc de Ca les Senyoretes…

Mare de Déu, el cometa ja està ací

0

Cometa Halley 1910

Mare de Déu, el cometa ja està ací. Això deia una dona de Torrent l’any 1910 en veure el cel ben roig. Encara que era un incendi que cremava al centre de la ciutat, les classes populars estaven ben preocupades per la vinguda del cometa.

D’aquestes coses, de com es va viure a la premsa de l’època el retorn del cometa Halley l’any 1910 i de la possibilitat de l’extermini de la vida a la Terra vaig parlar dissabte passat a Ca les Senyoretes. Això ja ho vaig anunciar a un apunt anterior. Un grup de selecte públic escoltava entre encuriosit i divertit les imatges i notícies recollides dels diaris de l’època que jo anava presentant. En aquell temps a les classes populars, ja ben cremades per les lleves per anar a la guerra d’Àfrica, o per la malaltia de la fil·loxera i després del míldiu, només els faltava escoltar que s’acabava el món. Potser de tot això ve l’expressió popular “Això és l’any deu”. Tanmateix les classes benestants i intel·lectuals, el màxim exponent dels quals era Stephan Zweig, estaven ben satisfetes i il·lusionades amb el canvi de segle. Podeu llegir com va anar la cosa a un apunt anterior.

En acabant la xerrada, Rosa Magraner va llegir un romanç valencià de l’època sobre el cometa. Aquest romanç sarcàstic conta el que els passà a una parella de nuvis que volien morir juntets. El recitat va ser molt aplaudit.

I després de tot acò va vindre el plat fort. Vaig construir el nucli d’un cometa. La finalitat era doble. Per una banda mostrar clarament de que està fet un cometa i l’altre, no gens negligible, divertir al personal, que passada la una de la matinada es mereixia alguna cosa espectacular.

Amb terra recollida d’un hort de la Valldigna que simulava la part mineral del cometa, un poc de mel, per simular la part orgànica, un raig d’amoníac, aigua i el component més fonamental: el gel carbònic o gel sec. Tot ben barrejat ens donà uns nuclis cometaris ben durs i foscos que presentaven dolls de gas blanc (CO2).

Els nuclis aconseguits s’assemblaven molt a les fotos obtingudes del nucli del cometa Halley l’any 1986 per la sonda Giotto o del Tempel 1 l’any 2005 per la sonda Deep Impact. Eren foscos, no homogenis, com agregats que s’anaven evaporant a la llum d’una làmpada. En passar el temps el diòxid de carboni es sublima i deixa una matriu de gel bruta plena de cràters.

Bé, crec que el públic va aprendre que els cometes estan fet de diversos tipus de gels, que van fent-se cada vegada més menuts en cada pas pel periheli i que es poden trencar en diversos trossos com s’ha observat sovint en els cometes reals.

La sessió es complementà amb l’observació dels planetes Venus i Saturn i la Lluna abans de sopar i l’observació de Júpiter i  l’explicació de les constel·lacions per acabar la sessió ja a les 3 passades.

 

 

La crònica feta per Joan Olivares. Molt més interessant, per suposat.

100 ANYS DESPRÉS DE LA FI DEL MÓN

 

Fotos d’Enric Marco.
1. Enric Marco fent el cometa. Es veuen dolls de diòxid de carboni.
2. Públic assistent
3. Nuclis cometaris.

El Halley a la fresca, a Ca les Senyoretes

3

Halley a la fresca

Dissabte 17 de juliol faré una xerrada-taller-observació a Ca les Senyoretes d’Otos commemorant el centenari del pas del Halley.Començaré a les 21 h. amb l’observació dels planetes. Després de sopar vindrà la  xerrada sobre com es va viure la vinguda del cometa, ara fa 100 anys, als mitjans de comunicació, després faré un poc de cuina i jo mateix construiré el nucli d’un cometa ben fresquet. Finalment observarem el cel amb els meus telescopis i el de l’amfitrió de la casa, Joan Olivares. I per suposat cal destacar que gaudirem també del menjar de l’ama de la casa, l’Assumpció. Us deixe la informació que ha enviat la casa. A veure si s’animeu…


Ara fa 100 anys molts pensaven que havia arribat la seua última hora. La Terra anava a submergir-se dins de la cua verinosa del cometa Halley i el món seria destruït. Però, un segle després encara estem ací. El pas del Halley l’any 1910 no va ser, per sort, el final de la humanitat.

El doctor Enric Marco, del departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València, vindrà a Ca les Senyoretes per parlar-nos del que passà l’any deu, de la que es pot considerar la primera amenaça global del món contemporani, del que són els cometes i del que podem aprendre d’ells.A més a més ens construirà ell mateix un cometa amb els mateixos materials que constitueixen els cometes reals.

Cal afegir que, abans de sopar, observarem els planetes Venus, Mart i Saturn i la Lluna amb els telescopis.

Després de la xerrada explicarem les constel·lacions i observarem alguns cúmuls estel·lars i galàxies.

Programa:

21:00-22:00 Observació de Venus, Saturn, Mart i la Lluna

22:00-00:00 Sopar

00:00-01:00 Xerrada del doctor Enric Marco i construcció del cometa

1:00-…. Observació de constel·lacions, cúmuls i galàxies

preus, menus i reserves al telèfon 962358032 (Ca les Senyoretes)


Imatge: No sigues tan tímid. No et faré mal. 1910.

Nit astronòmica al Corral de Rafel

2
Publicat el 30 d'agost de 2009

Alcudia 01

La descoberta d’un lloc desconegut ben a prop de casa teua, on a més trobes amics que s’estimen el territori ha estat una sorpresa. El Corral de Rafel és un centre educativo-ambiental situat a les afores de l’Alcúdia (La Ribera Alta), que patrocinat pel seu ajuntament pretén fer conéixer l’entorn natural a tots els roscans (gentilici amable dels alcudiencs).

El passat dia 27 d’agost vaig ser convidat, juntament amb diversos membres de l’Agrupació Astronòmica de la Safor, per parlar de les mitologies del cel i observar després els objectes del firmament.

La llàstima va ser que les núvols feren acte de presència de manera intermitent.

Segueix…

Acompanyat de diversos membres de l’Agrupació Astronòmica de la Safor, vaig arribar cap a les 9 de la nit al Corral de Rafel, al mateix temps que s’anaven aplegant dotzenes de persones per gaudir d’una nit astronòmica després de sopar.

En fer les presentacions, al regidor de Medi Ambient, Paulí, i al president de l’associació d’amics del Corral de Rafel, Vicent Boix, tot van ser atencions. M’ensenyaren l’indret, un antic corral on guardaven animals reconvertit en centre cultural. Em van ensenyar la seua biblioteca de publicacions referides al lloc. Em cridà l’atenció un article a la mítica revista Nat on ja es parlava de l’indret escrit per Vicent. Tant que la vaig seguir quan eixia…
A Vicent se li notava el seu entusiasme per l’indret i per la fotografia d’animals i plantes. Acabava de “caçar” una papallona nocturna, que tancava convents quan apareixa: la  Papallona Calavera (Acherontia atropos).

Alcudia 02

Mentre la gent començava a seure amb les seues amistats i davant d’uns bons entrepans i beguda de la terra, muntàrem els telescopis per observar la Lluna, Júpiter i les nebuloses visibles. Però la natura segueix el seu curs impertorbable als humans i ens tenia preparats uns quants núvols. Si tot l’estiu ha estat ras avui tocava tapat….

Després d’un sopar ben bo sobretot per la companyia i la conversa agradable amb Àngel Canet i amb amics de l’Alcúdia, van treure de postres unes fantàstiques peres herculines i uns melons de tot l’any ben sucosos, donació d’empreses del poble.

Vicent Boix feu un parlament contant, per als nous vinguts com nosaltres, les bondats de l’entorn natural malgrat l’incendi de 20 fanecades que es produí el passat 16 d’agost. Es va prometre restaurar el paratge amb espècies més resistents. També parlà de la l’activitat desenvolupada a totes les escoles de l’Alcúdia sobre la biodiversitat del terme.

Finalment l’alcalde Robert Martínez va lloar les activitats del centre i, després de fer-me un regal no merescut, em va donar pas a la xerrada que duia preparada.

Un passeig pel cel estrellat, per conéixer les constel·lacions, com es van crear i com les utilitzen avui dia els astronònoms va ser la primera part del meu discurs. Seguidament vaig comentar les profundes arrels culturals dels personatges representats a les constel·lacions, com les aventures amoroses de Zeus i la presumida Cassiopea, històries que eren ben conegudes a l’antiguitat i que han inspirat multitud d’obres artístiques.

Alcudia 03

La darrera part de la nit astronòmica es va dedicar a observar el cel amb la bateria de telescopis que havíem dut des de la Safor. Tanmateix el firmament estava ben cobert per una capa de núvols intermitents que deixaren visible, i encara sort, el planeta Júpiter i els satèl·lits, el temps suficient per a que els assistents a la vetlada ho veiérem. De la Lluna no en sabérem res, amagada darrere de gruixuts núvols.

I com sempre passa, cap a les 2 de la matinada i quan ja desmuntavem els telescopis, els núvols finalment marxaren i el cel se’n presentà amb tota la seua magnificiència, amb el Cigne-Zeus presidint l’esfera celeste.

Finalment només em cal expressar el meu agraïment, i el de tota l’Agrupació Astronòmica de la Safor, a l’alcalde, Robert, al regidor de Medi Ambient, Paulí, a Vicent Boix i a Antoni Montes per totes les seues atencions.

I moltes gràcies pel llibre L’Alcúdia: Paratge natural del riu Magre, de Vicent Boix i Ximo Martínez i editat per l’Ajuntament de l’Alcúdia. Té unes imatges magnifiques i és imprescindible per conéixer la comarca.

Fotos de Vicent Boix.

Publicat dins de IYA2009 i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

Jornada astronòmica a Ares

0

Aras 01

El nord del País Valencià ha estat sempre desconegut per a mi. Llevat de Morella, les comarques del nord no han estat explorades, passejades ni viscudes, cosa que sempre m’ha resultat dolorós. La forma allargassada del País i les tres hores de viatge des de la Safor segurament hi han influït.

Les activitats realitzades als pobles al voltant de l’Any Internacional de l’Astronomia m’han permés redimir-me en part d’aquest pecat.

El passat dia de Sant Jaume un grup de la Universitat de València arribàrem al bonic poble d’Ares per una Jornada Astronòmica. Sessió de planetari, jocs per a xiquets, conferència i observació astronòmica eren les activitats previstes.

Segueix…

Fa uns mesos, des de l’Ajuntament d’Ares del Maestrat, contactaren amb el nostre departament per tal d’organitzar una Jornada Astronòmica durant l’estiu. Amb Sandra, a poc a poc anàrem buscant la data, els continguts i els participants.

Una vegada elegit el dia, el 25 de juliol, anàrem omplint-lo de diverses activitats: planetari portàtil i tallers per als xiquets durant el matí, conferència per la vesprada i observació popular  per la nit.

I així ens trobem el dia de Sant Jaume a la plaça d’Ares a les 10:45 del matí una comitiva de 4 cotxes plens de material i personal del departament, juntament amb joves becaris de l’Associació Astronòmica de la Universitat de València (AAUV).

Ares 02
Una vegada muntats tot els aparells del matí, els altaveus de l’ajuntament conviden els xiquets del poble a participar en els tallers. Mentre acabem de muntar el planetari, alguns s’encarreguen que els xiquets realitzen unes senzilles manualitats tot i explicant-los algunes nocions bàsiques d’astronomia.

El planetari que ens ha deixat l’Observatori Astronòmic de la Universitat és realment bonic i ben fàcil de muntar. La bambolla on s’hi projectarà el cel s’unfla i permet encabir-hi unes desenes de nens. Els xiquets d’Ares hi entren encuriosits i un poc recelosos pel túnel d’accés. Algun d’ells pregunta si se’n pot anar si s’avorreix. Les mares i pares presents també hi accedeixen a gatamèu. I la sessió comença. A dins la cúpula, a poc a poc es fa de nit i comencen a veure’s les estrelles. Són tantes que les constel·lacions són difícils de trobar però el cel d’Ares ja veurem que també és així. De l’explicació dels moviments dels estels en el cel,  passem ràpidament a les constel·lacions de l’estiu per a passar finalment a les històries mitològiques escrites al cel. I és que les històries d’intrigues, d’amors secrets de Zeus, de monstres i d’aventures amb herois estan ben representades al cel. I aquell que volia anar-se’n s’hi queda fins al final.

Per acabar el matí els becaris escampen a terra el seu divertit twister astronòmic on els nens s’emboliquen amb els peus i les mans fent veritables garberes humanes, a cavall entre els diversos astres del sistema solar i de l’univers.

És estiu i les hores més caloroses del dia són inhàbils. Descansem, per tornar a l’activitat a les 19:00 hores. És quan s’inaugura al Saló de Plens de l’Ajuntament l’exposició de fotografia astronòmica que fa unes setmanes enviàrem. En ella es fa un passeig per l’univers amb les imatges més espectaculars obtingudes per diverses sondes i telescopis: Hubble, Messenger, Soho, Spirit, Galileo,…

I a les 19:30 comença la conferència. Parle a una audiència variada sobre el nou sistema solar, després de l’expulsió de Plutó del club dels planetes; de l’exploració de Mart i de la descoberta d’altres planetes al voltant d’altres estrelles. Acabe amb la missió Kepler, llençada el passat mes de març, que pretén estudiar 100.000 estrelles entre les constel·lacions de Lira i Cigne per trobar-hi planetes habitables. La xerrada provoca, com desitjava, innumerables preguntes.

Després d’un saborós sopar popular interromput agradablement per la visualització de l’Estació Espacial Internacional, que fa acte de presència mostrant una brillantor desmesurada a causa dels seus nous pannells solars, marxem al Coll de Santa Bàrbara per muntar els telescopis. Allí s’hi aplega mig poble que no para de preguntar mentre jo em quede sorprés per la bellesa de la Via Làctia que creua el cel passant pel Cigne. El planeta Júpiter destaca en el cel sobre la bella vila d’Ares il·luminada amb llums tènues. Tanmateix, com tot no podria ser perfecte, una hora després el vent comença a bufar i la fresca que havia començat per la vesprada es fa més i més intensa. La gent comença a marxar mentre els núvols baixos fan acte de presència cobrint finalment el cel.

Ares 02

Ares, amb només 50 habitants en hivern i uns pocs més en estiu ha programat tot un seguit d’activitats culturals ben interessants per als mesos de juliol i agost que ja el voldrien alguns pobles costaners. Es dedica a l’agricultura i a la ramaderia, però la presència d’un parc eòlic a l’oest del terme ha donat un nou impuls a l’economia local. Però tot no és fantàstic ja que alguns dels membres de la colònia de voltors que volteja constantment el poble cauen de tant en tant en les aspes d’algun molí.

El poble és ben agradable de passejar. Ara estan fen obres al camí d’accés al castell situat a la mola que ha fet tan característic Ares. És també terra de fòssils. Passejant trobem al mig del camí un eriçó de mar, un exemplar en forma de cor, el nom científic del qual és un toxaster o un heteraster, que va viure per aquelles terres durant el període cretàcic fa entre 145 i 65 milions d’anys (gràcies Anna).

Respecte al nom d’Ares ens conten que significa altar (ara en llatí) i que ve de les ofrenes que feien a Mercuri al passos de muntanya. Encara ara hi sol haver ermites en aquests llocs. Així tenim al port de la Bonaigua, l’ermita de Santa Maria de les Ares.

I què podem dir del tracte rebut? Tot han estat atencions i amabilitat, mostrant-nos el poble, presentant-nos la gent i acompanyant-nos a tot arreu. Gràcies a tots els arencs, a l’alcalde i especialment a Sandra per l’acollida.

Fotos d’Enric Marco.

Publicat dins de IYA2009 i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Els secrets de la llum a Ca les Senyoretes

0

Mars-Comet-NASAFa uns dies vaig estar a Ca les Senyoretes per mostrar els secrets que amaga la llum i com és possible que els científics puguen saber de que estan fetes les estrelles sense haver-hi anat mai. La feina no m’ha permés fins ara dedicar-li el temps necessari a explicar el que va succeir aquella nit.

El passat dia 4 de juliol Joan Olivares em convidà a explicar el color de les estrelles a sa casa d’Otos. L’expectativa del públic era gran com ho demostra el que 60 persones volgueren escoltar una xerrada-taller de ciència bàsica. L’astronomia atreu i de vegades pense que la societat no és tan acientífica com sembla.

Segueix…

Gent de tot arreu s’hi va acostar, de la Safor, de l’Horta, de la Vall d’Albaida, per suposat, i fins i tot de llocs tan allunyats com Elx d’on vingué l’expedició Trotaserres.

Un poc abans de les 10 de la nit Joan em presentà i vaig començar la xerrada. Enganxat a un artilugi especial per amplificar la veu, vaig anar repassant la història del descobriment de la descomposició de la llum, passant del geni prepotent de Newton a l’orfe observador Franhofer. Finalment vaig donar una pinzellada sobre les bases de la ciència de l’espectroscòpia, eina que permet esbrinar les característiques de les estrelles.

Després vingué el suculent sopar d’Assumpció. Les taules a la fresca de la terrassa anaren omplint-se de les menjes delicades i suculentes de l’ama de la casa mentre anavem gaudint de les converses amicals dels companys de taula.

Secrets-llum02

Faltava, però, la part més interessant de la nit. Cada persona va poder construir un artilugi per traure-li els secrets a la llum. Durant una bona estona van doblegar i pegar uns modelets que vaig portar. Tal com Sergi Carrasca ha dit al seu bloc, semblava un taller clandestí de treballadors il·legals treballant a destall, alguns amb la llengua fora i jo el capataç donant-los material. Però tot tenia sentit. Havíem promés que cadascú s’enduria un espectroscopi a casa per continuar mirant els colors de la llum i crec que ho vam complir.

El taller es completava amb l’observació d’una làmpada que s’il·luminava amb un gas desconegut. Concentrats al voltant de la llum, fent reverències al genial Newton, els assistents, com a bons alumnes que eren, van anar endevinant ràpidament el gas problema.

Secrets-llum02

Però com tot no pot ser, la part final de la nit, l’observació amb els telescopis,  va quedar un poc devaluada en presentar-se d’imprevist una boira humida que davallava des del cim del Benicadell. La Lluna, ja ben alta, es va veure perfectament. Tanmateix Saturn ja prop de l’horitzó no pogué veure’s, tapada pels núvols baixos. Els que esperaren un poc pugueren veure Júpiter i la seua cort de satèl·lits eixir de darrere de la serralada. Finalment per completar la vetllada, Sergi Carrasca ens recità poemes àrabs amb referències astronòmiques mentre contemplaven la bellesa de la volta celeste ja, a aquelles hores de la matinada, lliure de núvols.

L’escola cooperativa valenciana Les Carolines presenta una setmana dedicada a l’astronomia

0
Publicat el 19 de maig de 2006

Aquesta setmana l’escola ha dedicat la seua Setmana de la Primavera a fer activitats per fer conéixer el firmament i els objectes celestes als seus alumnes.

A finals del franquisme i principis de la transició un grup de professionals de l’ensenyament conscienciats va anar creant en el País Valencià, i sobre tot en la comarca de l’Horta de València, un conjunt d’escoles on la innovació pedagògica i l’ensenyament en valencià eren les eines fonamentals.

Aquestes escoles estan agrupades actualment a l’associació de cooperatives AKOE.

Un d’aquests centres és l’Escola Les Carolines, situada a l’horta de Picassent. És una cooperativa de professionals de l’ensenyament i personal no docent, que treballem amb programes innovadors d’educació, per tal de donar a l’alumnat el suport, els coneixements, la formació i la confiança necessaris per a desenvolupar la seua personalitat i aconseguir una integració en la societat, respectant valors com la solidaritat, la tolerància, la igualtat i el diàleg.

Les Carolines dedica cada any una setmana a un tema determinat. Aquesta setmana la seua tradicional Setmana de la Primavera s’ha ocupat de l’astronomia. Des del dilluns 15 fins al divendres 19 de maig tots els cicles educatius han estat treballant fent activitats per conéixer el cel. Els més menuts han pintat tot de planetes per les parets, s’han fet exposicions de temes espacials i un immens planetari ha fet submergir els nens i nenes en una nit estrellada malgrat estar a ple dia i amb un calor asfixiant. I la poesia del cel. Els nens han buscat les apreciacions dels poetes sobre els cossos celestes. En l’àrea de llengua han fet enginyosos cal·ligrames celestes que s’enfilen i s’enrosquen per ací i per enllà.

Entre aquestes activitats s’ha programat una conferència relacionada amb el tema de treball. He tingut l’honor d’estar convidat a fer una xerrada als estudiants del primer i segon cicle d’ESO.

El nou sistema solar, amb els cossos fa poc descoberts més enllà de Plutó, ha estat el tema de la meua xerrada. I l’existència de nous planetes al voltant d’altres estrelles i les dificultats de descobrir-los. Els xiquets no han parat de fer preguntes, com havia de ser. I després les preguntes s’han desviat, com sovint passa, cap als temes cridaners de l’astronomia: el Big Bang i la possibilitat d’éssers extraterrestres.

Només vaig estar 3 hores al centre però vaig gaudir de l’escola, dels seus efluvis benignes i del seu personal amable.

La setmana acabarà, com no podia ser d’altra manera, amb una gran festa el dissabte a la nit.

Començarà amb l’actuació del President de l’Associació de Mags del País Valencià, Luis Lafont. Continuarà amb tallers astronòmics i una observació popular del cel. Els planetes Saturn i Júpiter estan impressionants ara, Jeroni.

Com diuen en el seu diari electrònic El correu del dijous: Mirar el cel i tractar d’entendre’l, mirar-lo i tractar d’endinsar-se, mirar-lo per pintar-lo, mirar-lo. D’això es tracta.

Publicat dins de Societat i etiquetada amb , | Deixa un comentari