Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Construïm un cometa

Feia temps que els ho devíem. La darrera visita parlàrem de contaminació lumínica a l’IES el Quint de Riba-roja però l’observació prevista se suspengué per força major. Començà a ploure sense parar. Tenim una sort!Aquesta vegada, però, tot va eixir perfecte. Només va fallar que el cometa ISON no està, ara mateix, dominant els cels valencians. La xerrada estava prevista des de feia setmanes i parlaríem de cometes i observaríem el cel.

Però ISON s’ha desintegrat en l’escalfor del Sol i donat que l’exemple no el teníem a l’abast, nosaltres ho vam compensar amb la “construcció de cometes” en directe.

Primerament, amb una audiència mixta de professors, pares i mares i alumnes de l’institut, vaig estar parlant del que pensaven els antics dels cometes, del pas del cometa Halley l’any 1910 per acabar amb el seu origen, composició i estructura.

Les missions Deep Impact o la Stardust de la NASA han aportat proves que els cometes estan formats per una barreja inhomogènia de gel d’aigua (H2O), de gel de diòxid de carboni, també anomenat gel sec (CO2), de silicats i de compostos de carboni com metà CH4 o metanol CH3OH. Tot plegat ens porta al model que els científics anomenen “bola de neu bruta“.

Seguidament va vindre la part més espectacular. Amb els coneixements ja exposats en la primera part de la xerrada, el meu company barrejà aigua, terra i gel sec en les proporcions adeqüades i ens va construir uns quants nuclis de cometa per a gaudi de l’audiència.

El gel sec, diòxid de carboni, és el gas que expulsem en la respiració i el responsable de l’escalfament global per la crema de combustibles fòssils. Congela a uns 78 graus sota zero i a temperatura ambient passa directament de l’estat sòlid a gasós (sublima) amb un fum blanquinós molt vistós.

Això desconcertava els xiquets que obrien els ulls com a plats veient com eixia fum d’un cos ultracongelat. En el seu món quotidià el fum està associat a un cos calent que crema. Punxa ací per veure com fumeja el cometa: Construïm un cometa, el vídeo.

La veritat és que els nuclis dels cometes van eixir prou bé, amb els dolls de gas eixint entre les fissures que deixava el gel d’aigua i la terra compactada. Tot un exemple de com són els cometes en realitat, boles de neu bruta que comencen a soltar gas en aproximar-se al Sol i sublimant el gel de CO2 en dolls formats entre les esquerdes del cos cometari.

Tot seguit passàrem a la fase de l’observació del cel. La lluna en quart creixent a penes es veia entre la boira que s’havia instal·lat sobre el Parc del Túria. Però va ser sopar i aclarir-se el cel. Els mars i els cràters de la Lluna va ser a partir d’aquest moment visibles i els satèl·lits galileans de Júpiter van meravellar els presents que poc a poc anaven abandonant el lloc d’observació.

Finalment recollint el material, dels nostres cometes només en quedava la part terrosa tota plena de cràters causada pels dolls de gas. Una mena de bola de fang foradada que ens feia pensar en l’aspecte que tindran els cometes de veritat quan perden tot els seus gels.

Foto i vídeo: Nuclis de cometa construïts amb gel sec. Enric Marco.



  1. Igual ho has fet i a mi se me n’ha passat, però aquestes activitats, xerrades, observacions, etc., podries anunciar-les també a priori… a alguna que poguera anar, aniria 😉

    Bones festes!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sistema solar per Enric Marco | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent