Cometes: de la por a la vida

L’estudi de la percepció que la humanitat ha tingut sobre que són els cometes és apassionant.

En temps antics l’aparició d’un cometa era un esdeveniment extraordinari que s’associava sempre a la mort d’un rei i a un grapat de desgràcies per al seu regne. En una concepció del cosmos geocèntric on tots els cossos celestes segueixen unes òrbites circulars inalterables, la sobtada presència d’un objecte brillant al cel removia consciències. No podia haver cap cos nou al sistema del món vigent.

Però com explicar la presència  dels cometes al cel d’Europa? Si no eren celestes havien de ser atmosfèrics, com propugnava Aristòtil. Tanmateix aquest argument saltà pels aires amb l’arribada del cometa de 1572 que va ser estudiat per Tycho Brahe des de Dinamarca i per molts altres astrònoms europeus, com ara el valencià Jeroni Muñoz. A partir de la posició relativa del cometa vista des de molts punts d’observació europeus, el gran astrònom danés va concloure que el cometa no era cap objecte terrestre, sinó que es trobava més enllà de l’esfera de la Lluna.

Després vingué Edmund Halley, que amb les equacions de la gravitació del seu amic Newton, demostrà que els cometes són senzillament objectes del Sistema Solar però amb una òrbita molt allargassada.

Ara en el segle XXI saben que els cometes provenen dels residus de roques i gels que quedaren en els moments finals de la formació del Sistema Solar. Els reservoris del cinturó de Kuiper i del núvol d’Oort que es troben més enllà de Neptú contenen milions de cossos gelats, que si són pertorbats en les seues òrbites, poden convertir-se en nous cometes.

Els cometes són, per tant, objectes fòssils que conserven en els seus interiors informació molt valuosa per conéixer com va ser la infantesa del Sistema Solar.

Per saber-ne més de tot això l’any 2014 arribà la sonda europea Rosetta al cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko per estudiar-ne la composició. Durant els dos anys de la missió s’hi ha descobert un munt de molècules orgàniques, moltes de les quals són essencials per a la vida com per exemple l’aminoàcid glicina.

De tot això vaig parlar fa uns dies davant d’unes 40 persones a una de les sales de Foment de Gandia, invitats pels company de l’Agrupació Astronòmica de la Safor. La xarrada acabà amb la fabricació d’un cometa en directe. Però això ho podeu veure a la foto que encapçala l’apunt.

Imatges:

1.- Després de construir un cometa, cal traure-li els dolls de gas. Paco Soriano.
2.- Cartell de la xarrada. AAS.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *