Pols d'estels

El dia de l’eclipsi s’acosta a passos agegantats i continue explicant allà on hi ha interés en explicar com els produeixen els eclipsis i quines són las característiques de l’eclipsi del 12 d’agost i com es podrà veure (o no) en cada indret de la banda de totalitat. El moment de l’encontre de la Lluna amb el Sol, ben prop de l’ocàs, fan que l’observació siga especialment delicada.

Amb la sala de la Casa de Cultura d’Alpuente ben plena, vaig ser presentat per Alícia Herrero, de família del poble, i organitzadora de l’esdeveniment.

Des de l’antiguitat els eclipsis s’han vist com a una distorsió de l’ordre natural de la natura. Si els moviments del Sol, de la Lluna i de les estrelles ha estat sempre tan perfecte, una obra divina, que, de sobte, el dia es convertesca en nit va estar sempre vist amb horror. Les elits, els savis i el poder ja sabien quin era el mecanisme real de l’ocultació solar per la Lluna i, fins i tot, en coneixien la periodicitat.

Més endavant, les lleis de Newton donaren llum a un coneixement precís dels fenòmens dels eclipsis i, la por del poble a la foscor sobtada s’anà convertint en admiració i joia. Ara els eclipsis mouen milions d’entusiastes arreu del mon per conèixer o rememorar l’experiència d’estar uns minuts sota l’ombra de la Lluna.

Alpuente és una població de la Serrania que estarà en la banda de totalitat i, per tant, gaudirà d’una ocultació d’1 min i 27 segons. Tanmateix la vila d’Alpont s’alça en el tossal que uneix les muntanyes de Sant Cristòfol i el Castillo, en terrenys rocosos, obert per complet als vents del nord. Cap a l’oest es troba el pic de la Veleta, amb el seu mirador. Des de el poble l’eclipsi és inobservable però sembla que des del mirador de la Veleta es podrà veure perfectament.

La xarrada acabà amb un torn de preguntes molt interessant en que s’advertí a la població d’observar l’eclipsi parcial sempre amb protecció ocular amb ulleres d’eclipsi. Els instruments com telescopis i prismàtics es poden usar per projectar sobre una pantalla (paper, paret, etc) però si es vola observar directament han de tindre posat els filtres solars. Protegiu els vostres ulls i no feu res d’arriscat sense consultar-ho abans.

Després de la xarrada es repartiren ulleres d’eclipsi per a tots els assistents.

La visita a Alpont continuà a un dinar i una visita cultural a la bella població, primeres ciutats conquerides per Jaume I. De fet el poble està de referències al rei.

Gràcies al poble d’Alpuente per la rebuda i per la visita cultural a la vila històrica.

Informació sobre l’eclipsi de 12 d’agost de 2026 a Alpuente.

Fullet informatiu eclipsi Alpuente

La ronda de les xarrades estiuenques als Parcs Naturals valencians ja han començat. Divendres passat, 3 de juliol,  a la Casa de Cultura de Pedralba, la Serrania, invitats pel Parc Natural del Túria i per l’ajuntament ens disposarem a parlar dels problemes de la llum artificial nocturna.

Enguany però, i a causa de l’esdeveniment extraordinari de l’eclipsi total de sol del 12 d’agost, la jornada va tenir dues xarrades diferenciades.

La tradicional xarrada de conscienciació sobre els efectes de la contaminació lumínica sobre la salut i el medi ambient i una xarrada sobre el  perquè ocorren els eclipsis i les mesures de precaució per a un observació segura, així com també explicarem detalladament les característiques locals de l’eclipsi que veurem a mitjan agost.

Quaranta assistents a les xarrades que, traslladats després al Mirador de la Muela, van gaudir després de l’observació de Venus, de nebuloses (nebulosa de la Lira, M57), cúmuls estel·lars (H i X Persei) i globulars (M4)  i finalment, quan passades les 12 de la nit, l’eixida de la Lluna ens permeté veure les muntanyes, cràters i mars lunars.

El cel de Pedralba és meravellós. S’hi veien perfectament les constel·lacions, entre l’Escorpí i Sagitari s’hi veia eixir la Via Làctia i com cobria tot el cel fins a Cassiopea passant pel Cigne. Les comarques de l’interior valencià encara conserven el cel nocturn. El problema, com sempre, és la zona metropolitana de València, molta llum i molts de trànsit d’avions que omplien el cel de traces. També s’observà una gran quantitat de satèl·lits.

Gràcies al Parc del Túria, als tècnics del Parc, en especial a Isaac, i a l’ajuntament de Pedralba.

Jornada de conscienciació al voltant de la contaminació lumínica i observació astronòmica

Pot la llum contaminar el nostre medi natural? Possiblement mai t’has plantejat aquesta qüestió. No obstant això, la contaminació lumínica, a més de perjudicar a la nostra societat en l’àmbit econòmic i de seguretat, afecta moltes espècies de fauna i aus migratòries que volen a la nit. Per a elles és vital l’obscuritat i si les en privem, alterem greument el seu ecosistema.

El Parc Natural del Túria en col·laboració amb la Universitat de València, la Coordinadora en defensa dels boscos del Túria, Cel Fosc i l’Ajuntament de Pedralba, vos invitem a participar en una jornada de conscienciació per donar a conéixer un fenomen encara desconegut per part de la societat: “la contaminació lumínica”. La jornada consistirà en una ponència, a la Casa de la Cultura de Pedralba, impartida pel Dr. Àngel Morales Rubio, pertanyent al departament de Química Analítica i pel Dr. Enric del departament d’Astronomia i Astrofísica, tots dos de la Universitat de València.

Una part de l’activitat es dedicarà a parlar de l’eclipsi solar total del 12 d’agost, ja que Pedralba es troba en la banda de totalitat. Coneixerem les característiques principals de l’eclipsi i quines mesures són les adequades per observar-lo de manera segura.

Posteriorment es portara a terme, en el “Mirador de la Muela”, una observació astronòmica del cel mitjançant telescopis.

Dades de l’activitat:

• Dia: divendres 03 de juliol de 2026.
• Hora d’inici: 19: 30 h
• Lloc de trobada: Casa de la Cultura de Pedralba.(Carrer Rocheta, 2)
• Durada aproximada : 5 h
• Avisos : Activitat gratuïta. Places limitades. Inscripció prèvia necessària
• Inscripció: parque_turia@gva.es/ 96 271 87 15 – 660 127 250. Preferentment per email indicant les següents dades:
  • Nom complet de la persona responsable
  • Nombre de participants (edat dels xiquets si escau)
  • Telèfon mòbil
  • Població de procedència
• Recomanacions: Porteu llanterna amb filtre roig, aigua, sopar, roba i calçat apropiats per a la jornada.
• Important: Es pot inscriure un màxim de 4 places per correu-i o trucada, llevat que es tracte de menors d’una mateixa unitat familiar

  “ Recomanem la subscripció al llistat de distribució de activitats i notícies de la nostra web. És la manera més ràpida d’informar-se de les activitats del parc Natural per mitjà d’un correu-e automàtic en el moment de la publicació”- http://www.parquesnaturales.gva.es/web/pn-turia/suscripcion

Ha arribar l’estiu, els núvols han marxat i les activitats en defensa de la nit s’han reactivat en l’entorn dels parcs naturals valencians. I, enguany, el primer parc visitat ha estat el Parc Natural del Túria que tant malparat ha quedat pels efectes de la gota freda del 29 d’octubre passat.

Divendres passat, 27 de juny, fórem invitats a la població de Bugarra, la Serrania. Aquesta població castellanoparlant situada en la conca del riu Túria, en el vessant nord de la serra de Xiva, forma part del Parc Natural del Túria. Lluny de l’àrea metropolitana de València ja permet veure un cel nocturn d’una certa qualitat. En aquesta població no era la primera vegada que hi estàvem. A Bugarra ja hi vam estar fa uns anys, el 28 de juny de 2019, abans de la pandèmia, i, com ara, també hi férem una xarrada i una observació.

Amb moltíssima calor al carrer, ens situàrem a la sala de plens de l’ajuntament on de mica en mica s’hi acostava el personal interessat pel problema ambiental que produeix la llum artificial nocturna. Presentats pel tècnic del parc, parlàrem de la importància de la preservació del cel per qüestions de patrimoni cultural, de protecció del medi ambient i també de millora de la salut humana. La llum no natural en la nit és un agent contaminant que pertorba els ecosistemes. Férem referencia al treball publicat fa uns dies en que es demostra  com s’avança la primavera i es retarda l’hivern per a la vegetació de les àrees urbanes a causa de la contaminació lumínica.

Però també esmentarem el mite d’associar llum i seguretat, fent referència al darrer article de Paul Marchant (To Determine if Changing to White Light Street Lamps Reduces Crime: A Multilevel Longitudinal Analysis of Crime Occurrence during the Relighting of Leeds, a UK City) que detalla com la ciutat de Leeds canvià unes 80000 lluminàries a LED blancs amb l’argument que baixaria la delinqüència un 20% i, després d’uns anys, l’estudi demostrà que la davallada dels delictes ha estat pròxima a zero.  No, instal·lar més llum no implica estar més segurs al carrer.

Finalment la xarrada acabà explicant com la contaminació lumínica afecta al Parc Natural del Túria, sobretot a les àrees més pròximes a València. Un cas d’escàndol són els llums d’Aigües Potables de València amb llums blanques de 6000 K enmig del parc natural. Aigües amunt del riu el cel nocturn millora per la baixa densitat de població i per les fortes campanyes de conscienciació i les declaracions de zones Starlight.

Una vegada acabada la xarrada ens dirigirem a una pista forestal que voreja la muntanya que domina la població pel nord, l’Altico del Palomo. A l’est la població de Pedralba, a l’oest llunyà Gestalgar i el seu castell enllumenat i on estiguérem l’any passat.  Tanmateix, sota la muntanya on ens trobàvem una nau industrial envia llum a la muntanya, però un parc fotovoltaic amb tres reflectors de llum de seguretat intensíssims n’envia molta més. L’Altico del Palomo sempre resta enllumenat mentre desenes d’avions fan el gir sobre el poble quan s’enfilen cap a l’aeroport de Manises.

Mentre sopàvem tots plegats sota la llum de la Lluna, conversàrem sobre contaminació lumínica i astronomia. L’observació del nostre satèl·lit amb un tall il·luminat de només 2 dies agradà tothom. Després veiérem el cúmul globular M13 en Hèrcules i la nebulosa anular de la Lira. I com solem fer, mentre la gent mirava pel telescopi, vaig contar històries mitològiques de Zeus gravades en les constel·lacions del cel.

Assenyalant la posició de la nebulosa de la Lira amb un làser. Ángel Morales-Rubio

Ja cap a la una de la matinada la gent començà  a marxar. Però estàvem integrats per una llum potent cap a l’est, que vista pel telescopi era una creu flamejant (segurament causada per les turbulències). En tornar veiérem la creu enllumenada al cim d’una muntanyeta prop de Vilamarxant.

Les fotos són d’Ángel Morales-Rubio i d’Enric Marco.

Aquesta comarca me l’he visitada molt, sobretot per qüestions professionals, en busca dels cels foscos, per observar o fer mesures. Crec que la conec bastant bé però encara hi ha racons per descobrir.

I no hi ha millor guia de la comarca que l’amic Joanma Bullón, agent mediambiental i expert astrofotògraf. Combina de manera perfecta les seues dues passions: la protecció de la natura i la preservació del cel fosc de la comarca. Al programa tot queda ben reflectit.

http://www.apuntmedia.es/va/entreteniment/programes/vist-en-tv/bambant-per-casa/10-07-2018-els-serrans

Ja fa uns mesos que la comarca aragonesa de Gúdar-Javalambre ha estat declarada reserva Starlight, juntament amb la part nord de la comarca valenciana dels Serrans. Un passeig nocturn et retorna a la natura, al cel estrellat dels avis, i a la visió de la Via Làctia que hem perdut els que vivim a la ciutat. El cel nocturn d’aquelles contrades és realment espectacular.

Dissabte 15 de juliol, convidats per l’ajuntament de Manzanera, parlàrem d’aquest cel estrellat i de les seues amenaces.  L’enllumenat excessiu, que emet més enllà del necessari i amb colors inadequats és la principal causa de la pèrdua del cel fosc. La llum artificial a la nit no ha estat fins fa poc percebuda com un contaminant, com una amenaça, no només per a l’astronomia, sinó per a tots els éssers vius, incloent-hi l’ésser humà.
A la Casa de la Cultura,  i davant d’una quarantena de persones, després de la presentació per la bibliotecària Pilar, explicàrem detalladament perquè la llum artificial nocturna pot esdevindre un contaminant, com la il·luminació inadequada d’una ciutat com València afecta al cel de les poblacions d’interior situades a més de 100 km, i com l’obtenció de la qualificació Starlight ha d’ésser un incentiu per a la comarca ja que atraurà més turisme de qualitat amant de la natura, diürna i també nocturna.

Joanma Bullón, agent medioambiental, relatà les seues experiències per defensar el cel fosc de la comarca. Ens conta la seua lluita contra els llums blancs i intermitents dels aerogeneradors instal·lats a la Muela de Santa Catalina l’any 2010, al costat d’Aras de los Olmos i dels observatoris de l’Associació Valenciana d’Astronomia i de la Universitat de València. Una lluita que aconseguí canviar els llums contaminants per llums rojos fixos menys nocius per a l’astronomia i el medi ambient.

Després de sopar a l’hotel Duque de Calabria (un personatge singular, antic senyor de l’indret al segle XVI i marit de Germana de Foix, virreina del Regne de València) tocava la segona part de les activitats. Desplaçats al Mirador d’estels de la població muntarem els nostres telescopis per explorar al Via Làctia i els planetes visibles. Tots els pobles aragonesos de la Reserva disposen d’un indret similar situat prop i amb prou foscor per admirar el cel estrellat.

La visió del cel era espectacular encara que quan es canvie la llum blanca de Manzanera per un enllumenat més amigable ho serà encara molt més. La Via Làctia travessava tot el cel des de Cassiopea fins a Sagitari passant pel Cigne. La gent es meravellà observant Júpiter i Saturn, la galàxia d’Andròmeda, el doble cúmul de Perseu, Albireo, etc. Cap a les 1:30, la Lluna en quart minvant aparegué per l’est i la visió dels cràters amb llum rasant solar deixà una empremta, espere que duradora, en els majors i menuts que encara aguantaven.

A les 3:00 ja érem a l’hotel per descansar. Diumenge visitaríem Galàctica, el complex divulgatiu de l’astronomia, relacionat amb l’Observatorio de Javalambre.

A les 10:30 amb els nous amics de Manzanera marxarem cap a Arcos de las Salinas, situat a uns 20 km. De camí pararem en Las Pozas del Gavilán, un bonic paratge natural amb cascades i senders per fer-hi bones caminades.

A les 12:00 h ja erem a Arcos. En el seu terme es troba el nou Observatori Astronòmic de Javalambre i el complex divulgatiu astronòmic de Galàctica que anàvem a visitar de la mà de l’alcalde de la població José Luis Alvir. L’enllumenat públic del poble es troba en procés de canvi a llum Led ambre ja que ens trobem en el nucli de la Reserva Starlight de Gúdar Javalambre. De fet trobarem algunes làmpades de prova ja instal·lades.

Uns onze quilòmetres de pista forestal ens van dur al cim del Pico del Buitre on es troba l’Observatori de Javalambre, l’equipament científic del Centro de Estudios de Física del Cosmos de Aragón (CEFCA). Allí se situa el projecte J-PAS que consta d’un telescopi de 80 cm (T80) d’obertura i un altre de 2,5 m (T250) per dur a terme una cartografia extensa del cel.  El T250 observarà el cel en 56 colors amb una gran càmera de 1.2 Giga-píxels, constituïda per una sèrie de 14 CCD. J-PAS observarà més de 8000 graus quadrats (aproximadament 1/5 de tot el cel) durant uns 6 anys.

El complex es impressionant i la vista abasta totes les serralades fins a València. Però hem de davallar la muntanya per aturarnos a Galáctica, el Centre de Difusió i Pràctica de l’Astronomia promogut pel CEFCA que naix amb l’afany d’apropar l’Astronomia als ciutadans, posant al seu abast unes instal·lacions semiprofessionals destinades a usos de caràcter científic, divulgatiu i d’educació cultural i ambiental. L’edifici, impressionant, ja està acabat i quan es pose en marxa de segur que mourà tants amants del cel estrellat com amants dels dinosaures mou Dinópolis en Terol.

Finalment la ronda de visites a Gúdar-Javalambre acabà a l’hora de dinar en el Balneari de Manzanera, el Paraíso, un bell indret enclavat enmig de la natura, que també ha estat declarat Destinació Turística Starlight.

En conjunt un cap de setmana molt interessant en el que hem fet nous amics i conegut uns paisatges encisadors d’una comarca aragonesa ben pròxima a casa. Tornarem.

Imatges:

1- 4.- Diversos moments de la xarrada. Enric Marco.
5.- Observació astronòmica al Mirador de estrellas de Manzanera. Enric Marco.
6.- Pozas del Gavilán. Manzanera. Enric Marco.
7.- Led filtrat en ambre. Il·luminació sostenible. Arcos de las Salinas. Enric Marco.
8.- Observatorio de Javalambre. CEFCA. Enric Marco.
9.- Vista de Torrijas amb la serralada de Javalambre al fons. Es veu el telescopi de 2,5 m. Enric Marco.

Tornem a anar d’exposicions. Aquesta vegada els Serrans i el Racó d’Ademús són les comarques castellanoparlants valencianes en que la Universitat de València mostra la feina que hi fan els seus investigadors en tots les branques del coneixement, descobrint al món la seua fauna i flora, la seua història, la seua parla xurra, les seues fonts i rius, els seus paisatges, la seua economia…

L’exposició La Universitat de València i els entorns comarcals: L’Alt Túria Valencià  s’inaugurà el passat dijous 13 de març a la Sala de Exposiciones Pintor Rafael Calduch de Villar del Arzobispo amb la presència del vicerector de Participació i Projecció Territorial, Jorge Hermosilla i l’alcaldessa de Villar, Carmen Porter. El comissari de l’exposició Ángel Morales explicà el treball de síntesi que representa resumir en 28 panels tota l’activitat de la Universitat en aquestes comarques.

Nosaltres col·laborem en l’exposició amb un panel en que s’explica l’estudi que estem fet des de fa uns anys sobre els problemes de la contaminació lumínica en aquestes comarques. Ací hem pogut constatar la foscor del cel nocturn que el fa molt apte per a l’observació astronòmica però que permet sobretot preservar els ecosistemes naturals nocturns. Tanmateix l’implacable avanç de la plaga dels leds de llum blanca pot fer malbé en poc de temps un valor que pot donar una gran rendibilitat econòmica a través del turisme astronòmic, per exemple.

Quan ja marxàrem ens adonarem que l’enllumenat del poble és bastant respectuós amb el medi ambient. I va ser llavors quan recordàrem que Villar és justament on primerament es va qüestionar el programa dels leds de la Diputació de València. Sembla que no estem totalment sols en la nostra lluita per un cel fosc.

Informació de l’exposició:

Període de l’esdeveniment: De 13 de març de 2014 a 10 d’abril de 2014. Dimecres, divendres, dissabte i diumenge de 18:00 a 20:00.

Lloc de realització: Sala de Exposiciones Pintor Rafael Calduch. Villar del Arzobispo, els Serrans.

Descripció:

Amb aquesta exposició, la Universitat de València, per mediació del Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial, pretén donar a conèixer al gran públic els atractius que alberguen les comarques dels Serrans i el Racó d’Ademús, encara uns territoris desconeguts per a molts valencians.

L’arrelada personalitat de les terres drenades pel curs del Túria es manifesta de diferents formes, des de una natura curulla d’agreste bellesa fins a un parlar molt peculiar que hui es considera un autèntic tresor lingüístic.

Organitza: