Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria: Coordinadora Bosques Túria

Malgrat els núvols, tornen al PN del Penyagolosa per defensar la nit

0
Presentació del acte a PN del Penyagolosa

L’estiu s’acaba i amb ella la ronda d’activitats en defensa de la nit en els parcs naturals valencians. La nostra darrera aturada ha estat, com l’any passat, el parc natural que envolta la muntanya màgica dels valencians, la Penyagolosa.

Convidats pel Parc Natural de Penyagolosa, dissabte 7 de setembre per al vesprada ens esperaven al centre d’interpretació del Parc per a preparar la xarrada i la posterior observació astronòmica.

No era el nostre primer intent de l’estiu de parlar-hi sobre el problema de la contaminació lumínica i d’admirar el cel nocturn del parc natural. La cita inicial de l’activitat era prevista per a la nit del 14 d’agost. A banda de la preceptiva xarrada es pretenia observar les estrelles i nebuloses en un cel ben fosc a l’ombra del Penyagolosa però també albirar part dels meteors de la pluja d’estels dels Perseids d’enguany. Malauradament res de tot això va ser possible ja que l’avís de tempestes generalitzades va obligar a suspendre la visita.

La nova cita amb el Parc es programà prop del nou quart creixent lunar, el dissabte 7 de setembre, amb l’esperança d’un cel més amigable amb l’observació astronòmica. Però les nostres esperances s’esvaniren com aigua en cistella, com explicaré més endavant.

Amb el cel mig ennuvolat per núvols alts, però encara útil per a l’observació de la Lluna i Saturn, arribarem una hora abans de l’hora fixada. Amb temps i encara de dia, era factible muntar el telescopi per estar preparats per veure el cel tan bon punt acabara la xarrada. Sense massa esforç, el telescopi es muntà i, fins i tot, un assistent a la xarrada muntà el seu prop del nostre. Si tot anava bé tindríem doble oferta d’observació celeste.

A la sala d’actes del Centre, amb l’assistència d’una vintena de persones, entre ells alguns xiquets, explicàrem els problemes de la contaminació lumínica i els seues efectes sobre el medi ambient i les persones.

Un fet fonamental que sempre remarquem és que cal que considerem la llum artificial nocturna com un agent contaminant. El seu ús en un medi natural pertorba el creixement de les plantes, altera els hàbitats, modifica els comportament de les aus i, sobretot afecta l’anomenat “plàncton” terrestre, els insectes nocturns, que queden atrapats per les lluminàries i provoca la separació de poblacions. En un indret tan sensible com el Parc, sense llums artificials nocturnes, la nit és natural i els animals no es troben tan exposats a les amenaces lumíniques.

Preparant el telescopi per a l’observació nocturna sota la vigilant mirada del Penyagolosa. Ángel Morales-Rubio.

La llum artificial nocturna també té efectes en la salut humana. La llum a la nit, sobretot amb molta presència de component blau, inhibeix la producció de melatonina. La falta d’aquesta hormona al nostre organisme durant les hores nocturnes causa diverses afeccions. L’insomni n’és la primera, però també s’hi pot parlar de depressió, ansietat, obesitat i augment de risc d’algunes malalties com càncer de mama o pròstata, entre d’altres. Fa pocs dies s’ha trobat, fins i tot, relacions amb un augment del risc de patir Alzheimer, especialment en gent més jove.

Finalment es presentà el còmic Il·lumina el teu rellotge, amb codi QR per poder-se’l baixar. Al còmic, una nena parla amb un gat setciències dels problemes causats per la contaminació lumínica d’una forma divertida i molt entenedora. Al final s’hi troben uns tests per veure com portes els teus ritmes biològics i unes recomanacions per dormir millor.

Una vegada acabada la xarrada el panorama celeste havia canviat totalment. Ja no hi havia espai al cel per observar ja que els núvols havien envaït tot el firmament i, a més a més, s’havien espessit. No res més es podia fer, ni esperar que escampara ja que la previsió de l’oratge era pèssima.

Quedàrem a sopar en les tauletes de davant del Centre d’Interpretació mentre parlàrem de tot un poc. De mitologia celeste amb les aventures libidinoses de Zeus/Júpiter, de la física dels forats negres o de com denunciar agressions lumíniques…

El cel del PN del Penyagolosa la nit del 7 de setembre de 2024.

I, poc a poc, havent sopat la gent anà marxant ja que poc més s’hi podia fer. Enguany l’oratge no ens ha acompanyat. L’any vinent esperem que serà millor.

Gràcies a la direcció del Parc Natural de Penyagolosa per convidar-nos, a Herme, tècnica del Parc, per fer-nos-ho tot ben fàcil i als visitants per vindre i per aguantar fins ben entrada la matinada, malgrat els núvols.

Imatges: Enric Marco i Ángel Morales-Rubio.

La nit és necessària al Camp de Túria

0

Fa uns dies, convidats per l’Associació de Veïns Camp de Túria a la Pobla de Vallbona, poguérem xarrar i reflexionar sobre la contaminació lumínica i els seus efectes perniciosos sobre la contemplació del cel, però també el seu impacte sobre els animals, els ecosistemes i la salut de les persones. Un bon grapat de veïns s’acostaren al Club Social per aprendre quin tipus d’il·luminació s’ha de tenir a les nostres llars i a qui hem de reclamar per les agressions lumíniques en les nostres àrees urbanes. Així com comprendre els perills de la llum blanca per als ritmes del son.

Per posar la cirereta al pastís vàrem poder gaudir també d’una meravellosa vetllada d’observació astronòmica malgrat la nuvolositat inicial. Al camp de tenis proper, amb tres telescopis portats per nosaltres i els veïns, hem admirat la bellesa de l’anell del planeta Saturn i les bandes acolorides del planeta Júpiter. La llàstima va ser que la nit començà amb núvols i no poguérem veure la fina tallada de llum de la Lluna. Ah! I els més atent van poder meravellar-se d’un bòlid que enllumenà durant uns segons el cel en direcció nord. Potser era un meteor de la pluja dels Leònids.

Fotos de l’Associació de Veïns Camp de Túria i d’Enric Marco.

La nit és necessària al PN de Penyagolosa

0
Publicat el 23 d'agost de 2023

Acabem la ronda d’estiu d’activitats en defensa de la nit en un indret nou, el parc natural que envolta la muntanya màgica dels valencians, la Penyagolosa.Convidats pel Parc Natural de Penyagolosa, dissabte 19 per al vesprada ens esperaven al centre d’interpretació per a preparar la xarrada i la posterior observació astronòmica. El centre s’hi troba just una mica més amunt del Santuari de Sant Joan de Penyagolosa, ara en obres després de l’adquisició per la Generalitat Valenciana. L’indret és espectacular: ben dins del bosc, sense cap lluny artificial a molts quilòmetres a la redona i, a més, en aquell moment, amb el cel impol·lut de núvols cosa que presagiava una nit ben aprofitada.

Cap al sud, guaita, el cim de Penyagolosa. En trobar-nos ja a prou altura la muntanya no sembla tan imponent. Tanmateix, des del cim la mirada s’escampa per totes les terres valencianes i fins i tot, més ella, al Pirineu. Però la seua alçada permet veure-la des de ben lluny, des del Benicadell, a la Vall d’Albaida, o des de la Serra de Tramuntana a Mallorca. El Gegant de Pedra és, en certa mesura, el protector petri dels valencians.

A la sala d’actes del Centre, amb l’assistència d’una vintena de persones, expliquem les problemes de la contaminació lumínica i els seues efectes sobre el medi ambient i les persones.

Cal que considerem la llum artificial nocturna com un agent contaminant. El seu ús en un medi natural pertorba el creixement de les plantes, altera els hàbitats, modifica els comportament de les aus i, sobretot afecta l’anomenat “plàncton” terrestre, els insectes nocturns, que queden atrapats per les lluminàries i provoca la separació de poblacions. En un indret tan sensible com el Parc, sense llums artificials nocturnes, la nit és natural i els animals no es troben tan exposats a les amenaces lumíniques.

La llum artificial nocturna també té efectes en la salut humana. La llum a la nit, sobretot amb molta presència de component blau, inhibeix la producció de melatonina. La falta d’aquesta hormona al nostre organisme durant les hores nocturnes causa diverses afeccions. L’insomni n’és la primera, però també s’hi pot parlar de depressió, ansietat, obesitat i augment de risc d’algunes malalties com càncer de mama o pròstata, entre d’altres.

Finalment es presentà el còmic Il·lumina el teu rellotge, amb codi QR per poder-se’l baixar. Al còmic, una nena parla amb un gat setciències dels problemes causats per la contaminació lumínica d’una forma divertida i molt entenedora. Al final s’hi troben uns tests per veure com portes els teus ritmes biològics i unes recomanacions per dormir millor.

En haver sopat ens traslladàrem a la plataforma de l’heliport. Encara no era fosca nit però la Lluna, com una fina tallada de meló, apareixia nítida en l’horitzó oest. Donat que ja estava massa prop de l’horitzó va ser el primer objecte que els visitants varen poder observar.

De mica en mica l’arribada de la nit es feia més evident. El Gegant de Pedra, cap al sud, competia en magnificència amb les constel·lacions de l’Escorpí i de Sagitari mentre la Via Làctia ja començava a dominar el cel. Uns llums intensos i intermitents mostraven que senderistes tractaven de veure la posta des del cim.

De sobte un tren de satèl·lits de Starlink travessà en silenci el cel del PN de Penyagolosa. Un tren infame d’objectes que també contribueixen a l’augment de la contaminació lumínica, ara des de l’espai. Si els plans segueixen, i s’acaben llançant totes les constel·lacions de satèl·lits previstes, el nombre de satèl·lits en òrbita pot arribar a 100 000 al final de la dècada. Calen limitacions urgents. Els astrònoms ja ha fet sonar l’alarma sobre la contaminació lumínica dels satèl·lits.

Aprofitant la bondat de la nit observàrem diversos tipus d’objectes celestes com cúmuls oberts estel·lars com M6 i M7 a l’Escorpí, cúmuls globulars com M13 a Hèrcules, o el sempre bell planeta Saturn, amb l’anell quasi perpendicular a la línia de visió, i que sembla una línia ratllant un cercle, com un conjunt buit celeste: ∅

Via Làctia sobre el Penyagolosa. 20 agost 2023.

Mentrestant s’entretenia el personal contant les històries mitològiques de la saga de Cassiopea, les aventures amoroses de Zeus i la vida desgraciada d’Asclepi, deu de la medicina, enviat al cel per Zeus per formar la constel·lació del Serpentari o Ofiüc, on representa un home portant una serp al voltant.

Gràcies a la direcció del Parc Natural de Penyagolosa per convidar-nos, a Alicia, tècnica del Parc per fer-nos-ho tot ben fàcil i als visitants per vindre i per aguantar fins ben entrada la matinada.

Imatges: La imatge inicial és una composició de 90 imatges mirant al nord celeste que ha permés captar el moviment de les estrelles.. L’estrella central és l’estrella polar. Totes les fotos són d’Ángel Morales-Rubio.

La nit és necessària a Chulilla, l’extrem nord del PN del Túria

0
Publicat el 22 d'agost de 2023

 
El Parc Natural del Túria té un interés espacial per a nosaltres. És un indret natural a tocar de la ciutat de València i, per tant, per proximitat a la feina, és on hi hem pogut treballar més fàcilment. Tanmateix, per aquest mateix motiu és un parc natural molt afectat per l’acció antròpica. Entre les afectacions més importants cal destacar la contaminació lumínica: llum de les urbanitzacions, de les infraestructures (Aigües de València, aeroport), rotondes, carrils-bici, pedreres, poliesportius, municipis, etc, que donat l’estretor de la zona protegida la llum artificial nocturna arriba a moltes zones sensibles.

Presentació de l’acte per Ismael, tècnic del Parc i per Vicente G. Polo, alcalde de Chulilla.

 
Això és així, sobretot en la part baixa del parc. Ara, però, des del 6 d’agost de 2021,  pujant riu Túria amunt, s’hi han incorporat noves zones naturals dels municipis de Benaguasil, Llíria, Pedralba, Bugarra, Gestalgar i Chulilla ja a la comarca dels Serrans. Chulilla és conegut pels senderistes i alpinistes per les rutes com la dels ponts penjats o la del Charco Azul. També per les vies ferrates sobre els penya-segats al voltant del riu Túria.

Seguint les nostres activitats estiuenques, divendres 18 d’agost passat vàrem ser convidats pels tècnics del parc i per l’ajuntament de Chulilla per parlar de contaminació lumínica i de com donar valor a la nit estrellada en un entorn natural com aquest.


 
La xarrada de conscienciació es va fer al Saló de Plens de l’Ajuntament de Chulilla. Després de la presentació d’Ismael, el tècnic del parc, explicàrem la problemàtica de l’enllumenat nocturn. Encara que moltes vegades s’oblida, la contaminació lumínica també té incidència en el canvi climàtic. La International Dark-Sky Association calcula que, a nivell mundial, l’energia utilitzada per generar llum que s’escapa a l’espai és almenys l’1% de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle. L’aplicació per a mòbil Electricity Maps detalla país per país l’impacte de l’ús de diverses fonts de l’electricitat sobre el canvi climàtic. A l’estat espanyol la falta de producció d’energia fotovoltaica a la nit és substituïda per l’ús de gas en les centrals de cicle combinat. Per això, quan a la nit engeguem un llum superflu, enllumenem monuments, o hiperil·luminem camps d’esports contribuïm al canvi climàtic.

No és, però, només un problema d’estalvi energètic. És, sobretot un problema per a la fauna i flora nocturnes que viu sota la manta de la llum artificial nocturna. La llum creada pel humans que envaeix els territoris naturals, que haurien de ser foscos, causa problemes en l’orientació, depredació, reproducció, alimentació dels animals nocturns.


 
La llum artificial nocturna també té efectes en la salut humana. La llum a la nit, sobretot amb molta presència de component blau, inhibeix la producció de melatonina. La falta d’aquesta hormona al nostre organisme durant les hores nocturnes causa diverses afeccions. L’insomni n’és la primera, però també s’hi pot parlar de depressió, ansietat, obesitat i augment de risc d’algunes malalties com càncer de mama o pròstata, entre d’altres.

Finalment es presentà el còmic Il·lumina el teu rellotge, en diversos panells i codi QR per poder-se’ls baixar. Al còmic, una nena parla amb un gat setciències dels problemes causats per la contaminació lumínica d’una forma divertida i molt entenedora. Al final s’hi troben uns tests per veure com portes els teus ritmes biològics i unes recomanacions per dormir millor.


 
Després de la xarrada marxàrem a l’Àrea Recreativa de Pelma, un indret de fàcil accés i allunyat de la població prop de la CV395 en direcció a Vanacloig. Allí, mentre sopàvem, observàrem  el pas d’un tren de satèl·lits Starlink llençats un dies abans. Una nova mostra de la contaminació lumínica que ens espera en els pròxims anys.


 
El cel nocturn no es presentà amb el seu millor aspecte divendres a la nit. Una capa de núvols alts cobria la volta celeste que permetia de tant en tant observar les estrelles brillants. En avançar la nit ja s’aclarí una mica i les constel·lacions aparegueren. Ja poguérem contar les històries mitològiques associades als estels, Andròmeda i Perseu, Asclepi/Esculapi i Quiron,  Cigne i Leda, …. Ja prop de les 12 de la nit, Saturn ja lluïa amb tot l’esplendor i, amb el telescopi, mostrà l’anell, molt poc inclinat actualment i que sembla una línia ratllant un cercle, com un conjunt buit celeste: ∅

Gràcies al Parc Natural del Túria per convidar-nos, a Ismael, tècnic del Parc per fer-nos-ho tot ben fàcil i a l’alcalde Vicente G. Polo per acollir-nos.

Imatges: La imatge inicial és una composició de 60 imatges mirant al nord celeste que ha permés captar el moviment de les estrelles. En la part superior centre es veu un meteor de la pluja d’estels, potser, dels Perseids. L’estrella central és l’estrella polar i les taques marronoses  són núvols que passaven. Les fotos són d’Ángel Morales-Rubio i de Vicente Segarra de la Coordinadora en Defensa de los Bosques del Túria.

Parlant de contaminació lumínica al Parc Natural del Túria

0
Publicat el 20 d'agost de 2018

Els parcs naturals valencians, sobretot els pròxims a l’àrea metropolitana de València, sofreixen els excessos de l’enllumenat de les ciutats. Només el Parc Natural de l’Albufera, i  la part que correspon a la ciutat de València, es troba més o menys protegida per una ordenança municipal.

Tanmateix la contaminació lumínica no és un problema local sinó global i les ciutats sempre contaminen a gran distància.

Per conscienciar del problema, el passat 20 de juliol participàrem en una Jornada de Conscienciació en el Centre de Visitants del Parc Natural del Túria situat a la vora del riu a Vilamarxant.

Amb la sala plena, i amb llista d’espera segons ens van dir, vàrem explicar els problemes d’estalvi energètic primer, però també mediambientals i de salut que porta la deficient il·luminació dels nostres pobles i ciutats.

Com sempre les preguntes dels assistents foren la part més interessant de la Jornada, en les que l’ús de LED de llum excessivament blanca fou clarament desaconsellada per a l’enllumenat públic i també per a l’enllumenat de les cases.

Després de sopar a la vora del riu, l’observació del cel de finals de juliol va meravellar els assistents. Els planetes Venus, Júpiter, Saturn i Mart eren visibles, així com la Lluna.

En la Jornada col·laborà la Coordinadora en defensa dels Boscos del Túria, membre de Cel Fosc. El seu president Ángel Morales i jo mateix ens encarregàrem de la xarrada i de l’observació astronòmica posterior.

Més informació i fotos al bloc de la Coordinadora:

Jornada de concienciación sobre contaminación lumínica y observación astronómica programada en el Parque Natural del Turia en Vilamarxant

Imatges:
1-3. Alguns moments de la xarrada.

Tornem a Pedralba per parlar dels Leds

0
Publicat el 23 de juny de 2017

Fa uns dies vàrem estar a Pedralba (els Serrans), invitats pel  Parc Natural del Túria dins de les activitats de celebració dels 20 anys de la seua creació.

En la xarrada realitzada a la Casa de Cultura del poble, parlarem de la tecnologia Led i de la seua implantació en els carrers i en les nostres cases. De com els nostres pobles van canviant de color sota l’amenaça dels leds extremadament blancs, que amb un alt contingut en llum blava, són extremadament perjudicials per al medi natural i per a la salut humana. Vàrem posar exemples d’afectació de la contaminació lumínica sobre diverses especies i sobre els humans. I precisament Pedralba, va ser dels primers municipis valencians a canviar la il·luminació urbana amb leds massa blancs. I això que el Parc Natural del Túria inclou part del municipi de Pedralba. Vàrem explicar que els únics leds vàlids des del punt de vista ambiental són els Leds PC ambre, ja implantats a Aras de los Olmos, per exemple, amb gran acceptació de la població.

La nota simpàtica de la xarrada va vindre d’una nena d’uns 10 anys. Després d’unes preguntes del públic sobre la instal·lació de leds a casa, dels problemes d’insomni a causa de la intrusió lumínica, una nena asseguda a la primera fila preguntà com s’aconseguia que una bombeta fes llum. Una pregunta interessant i difícil d’explicar al seu nivell. La resposta va vindre del símil d’un flux d’electrons (boletes) que es mouen per un tub (cable) i en arribar a un tub molt més fi (el filament) s’han de pegar colzades i escalfar-se (resistència)  per poder passar per un indret molt més estret. Espere haver-me fet entendre.

Després de la xarrada ens desplaçarem al Mirador, dalt del poble on muntarem el telescopi per veure la Lluna, Júpiter i ja al final de la nit Saturn. I malgrat trobar-se València a 34 km de distància en línia recta, la seua presència cap al Sud-Est estava ben clara a l’horitzó.

Les activitats de conscienciació front de l’amenaça de la contaminació lumínica van ser un èxit. Un grup d’unes vint persones participaren activament, tant en la xarrada introductòria com en l’observació astronòmica. Ens va alegrar molt retornar a Pedralba, la primera població des d’on, un llunyà novembre de 2011, començarem a vagar pels pobles, instituts i parcs naturals explicant el problema de l’excés de llum.

Imatges. Diversos moments de les activitats. Enric Marco.

Un estudi alerta de l’elevada contaminació lumínica del Parc Natural del Túria

0

Parc-Natural-Turia

La Universitat de València adverteix de l’elevada contaminació lumínica al Parc Natural del Túria, alhora que al seu entorn, i proposa mesures de control. Els investigadors Enric Marco i Ángel Morales han realitzat un complet estudi sobre aquest espai protegit i la seua rodalia i han conclós que la pol·lució per excés de llum és molt més alta del nivell aconsellable, és a dir, dels llindars per a la protecció de la biodiversitat i l’observació del cel nocturn.

Els resultats de l’estudi es van presentar la setmana pasada al IV Simposi Internacional de Parcs amb Cel Fosc celebrat al Parc Astronòmic del Montsec, a Catalunya, el qual va tractar aquest problema tant d’Europa com d’Amèrica del Nord.

Enric Marco, del departament d’Astronomia i Astrofísica, i Ángel Morales, del de Química Analítica, a més de representant de les universitats públiques de València en la Junta Rectora del Parc Natural del Túria, i president de la Coordinadora en defensa dels Boscos del Túria, destaquen que els punts de màxima contaminació lumínica són els poliesportius públics (Paterna, Manises, Riba-roja) i privats (urbanització Lliri Groc); els centres educatius (C.P. Camp del Túria de Riba-roja, institut pròxim al riu a Manises); monuments (pont de Vilamarxant, pont de Riba-roja i, sobretot, l’església de Riba-roja); infraestructures com ara l’aeroport de Manises, la planta potabilitzadora d’aigües, les centrals elèctriques de l’Eliana i Vilamarxant i les zones industrials i serveis de l’autovia A3 i de la pista d’Ademús; i les rotondes com és el cas de la d’entrada a Riba-roja des de Loriguilla.

La zona més pròxima d’aquest espai protegit a la ciutat de València pateix especialment una il·luminació excessiva, mentre que hi ha altres llocs crítics dins del parc, com són l’Assut de la Séquia de Montcada, la depuradora d’aigües residuals Camp de Túria 2, els ponts que travessen el riu a Riba-roja i Manises/Paterna i la part d’un camí agrícola en Masia de Traver. “Tots aquests punts brillants es poden veure, fins i tot, en una fotografia obtinguda des de l’Estació Espacial Internacional el febrer passat per l’astronauta italià Nespoli”, explica Marco.

Per la seua banda, el fons del cel al bosc de la Vallesa és 22 vegades més lluminós que la muntanya del Montsec on es va dur a terme el congrés, una de les zones més fosques de Catalunya. De la mateixa manera, l’espai més fosc del Parc Natural del Túria, el bosc de la Pea, a Vilamarxant, és 3,8 vegades més brillant que el Montsec.

La contaminació lumínica és un fenomen causat per l’enllumenat que envia llum cap al cel. La pols atmosfèrica i els núvols retornen part d’aquesta llum excessiva cap a terra i, en conseqüència, el cel es fa brillant i les estrelles queden invisibles. Des de fa més d’un any, la Universitat de València està estudiant el Parc Natural del Túria, declarat en 2007 per la Generalitat Valenciana, i el seu entorn per a identificar les fonts de contaminació lumínica però, a més, des de fa uns mesos s’han desenvolupat diverses campanyes de mesura de la brillantor del cel. Per a aquest propòsit s’utilitza un instrument portàtil estàndar de mesura de contaminació lumínica (SQM-L) que permet obtenir dades ràpides i homologables. “Per a la realització de les mesures nocturnes de la lluminositat dins del Parc hem comptat amb l’ajut i col·laboració de l’Oficina Tècnica del Parc Natural del Túria, de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, alhora que hem d’agrair el permís de l’Ajuntament de Paterna per a la utilització de la torre de vigilància del bosc de la Vallesa”, comenta Morales.

CONTROL DE L’ENLLUMENAT PÚBLIC

Els experts de la Universitat de València recomanen a les autoritats la incorporació d’enllumenats que no llancen llum amb un angle major de 0º, és a dir, per damunt de la línia de l’horitzó, com també el control de la llum excessiva, i també el consum energètic, de vies urbanes i interurbanes, monuments, centres esportius i escolars, infraestructures, etc. De fet, “els científics reunits al Montsec van instar als governs a apagar els llums monumentals entre la mitjanit i l’eixida del Sol. En alguns països les tanquen a les deu de la nit.”, apunta Morales.

D’altra banda, els especialistes consideren que, en cap cas, s’ha d’utilitzar llum blanca o blava. Segons Ángel Morales: “És un gran atraient d’insectes i modifica el comportament de tota la cadena tròfica. A més, aquests llums suprimeixen la producció de melatonina, hormona que es troba en tots els organismes vius, la concentració de la qual varia amb el cicle dia/nit. La seua síntesi a la glàndula pineal és molt sensible a canvis en la il·luminació ambiental nocturna i el seu dèficit pot produir efectes psíquics com ara insomni i depressió”.

Quant al tipus de llum, els científics aposten per aquella més càlida (groga o taronja) front a la blanca i blava, més freda. Per aquest motiu, van mostrar la seua preocupació davant la proliferació d’il·luminació per LEDs, la qual és habitualment blanca i blava. El departament d’Astronomia i Astrofísica ja va alertar sobre la degradació del Parc del Túria, amb 4.692 hectàrees repartides entre les comarques de l’Horta, el Camp de Túria i els Serrans, la passada tardor en un informe presentat a la Junta Rectora de l’espai protegit sobre les causes i els efectes de la contaminació lumínica del cel nocturn del parc natural. Ara, l’estudi es troba reforçat per la identificació de tots els punts de llum principals de contaminació, amb un gran nombre de mesures i avança les possibles solucions al gran problema ambiental. La Facultat de Ciències Biològiques de la Universitat de València va presentar també un altre informe on especificava els efectes d’una il·luminació excesiva sobre la fauna i flora del parc natural.

Més informació:

www.darkskyparks.org/index.php/symposium-2011.html

www.uv.es/cdciencia

Foto: Església de Riba-roja. La llum monumental que il·lumina la cúpula s’escapa per totes bandes i incideix en el cel del Parc, situat just al costat. Enric Marco.

 

Contaminació lumínica al Parc Natural del Túria

0

CL Túria

L’excés de llum que emana de les ciutats de l’àrea metropolitana i que l’atmosfera projecta sobre el Parc Natural del Túria ha arribat a una situació “preocupant” per als experts en la matèria de la Universitat de València. Els  efectes nocius per a la fauna, els recursos energètics que es balafien i la pèrdua del paisatge del cel nocturn s’han posat de manifest en dos informes elaborats per diferents departaments de la Universitat, segons ha donat a conèixer la Coordinadora en Defensa dels Boscos del Turia. El president d’aquest grup ecologista, Ángel Morales, va presentar ambdós documents en l’última sessió del Consell Rector del parc i va reclamar l’adopció de mesures per part de les administracions.

El primer dels informes ha estat elaborat pel departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat, que manifesta la seua “preocupació per la degradació ambiental” del parc natural “pràcticament en tot el seu recorregut” per la contaminació lumínica, és a dir, l’emissió de llum directa o indirecta a l’atmosfera d’origen artificial. Aquesta llum interactua amb les partícules en suspensió en l’aire o es reflecteix en els núvols, amb el que es forma un fons lluminós que impedeix la necessària foscor nocturna.

Aquest excés de lluminositat incideix sobre els animals “que poden ser depredats més fàcilment” i sobre les plantes, que sofreixen menor presència d’insectes pol·linitzadores. La conseqüència és “un desequilibri natural“.

Els astrònoms també alerten sobre la pèrdua del cel estrellat en l’àrea metropolitana, on només es poden veure alguns planetes i la Lluna, encara que fa temps s’apreciaven les constel·lacions i la Via Làctia mateix. La situació es considera una “pèrdua intel·lectual” perquè allunya a l’individu del contacte amb l’univers, el que és especialment negatiu en un parc natural.

El segon informe ha estat elaborat per la Facultat de Biologia. El document defineix el parc natural com un espai d’alt valor florístic i faunístic que necessita “ser preservats de qualsevol tipus d’ingerència o contaminació“. Molts dels animals vertebrats o invertebrats són “habitants de nit” i necessiten foscor mentre que la resta necessita el descans nocturn. Aquests animals poden veure “alterats i amenaçats” els seus ritmes per l’excés de llum. “La potència, la capacitat d’emissió lumínica de moltes instal·lacions és molt superior al que la naturalesa pot suportar“, diu l’informe, el que pot dur al “trencament de la cadena tròfica, canvis en el comportament territorial i de nidificació de les aus, desorientació d’aus migratòries” i altres.

Ambdós informes alerten del “balafiament energètic” que suposa la contaminació lumínica i apunten un paquet de mesures com l’ús racional de la il·luminació pública i privada, la substitució de l’enllumenat convencional per llums de sodi de baixa pressió, la supressió dels fanals de bola en l’entorn del parc, així com l’apagat d’edificis públics o rètols, l’ús de llum vermella en lloc de blanca o la creació de pantalles vegetals. També demanen que es preste especial atenció a urbanitzacions com Masia de Traver o Lliri Groc.

Els ecologistes demanen als ajuntaments i al Consell que adopten mesures correctores.

El líder ecologista Ángel Morales va remarcar en la Junta Rectora que la contaminació lumínica sobre el Parc Natural del Túria és “un atemptat contra el paisatge nocturn i la biodiversitat“. Ángel Morales forma acudeix a aquest organisme com representant de les Universitats valencianes. En la sessió va cridar l’atenció tant a la Conselleria de Medi ambient com els ajuntaments, perquè “s’esforcen a eliminar o minimitzar aquest tipus de contaminació” i va reclamar que s’adopten les recomanacions que recullen els informes. Per la seua banda, els representants de la Coordinadora es van queixar que en tres anys no s’ha avançat en molts aspectes en el parc ja que no està ni senyalitzat. A més, existeixen queixes de furts en els camps, especialment des de la major afluència de visitants al parc fluvial, pel que es van demanar que se senyalitzen com propietat privada.

La Universitat alerta de la contaminación lumínica en el Parc Natural del Túria. Article a Levante EMV Diumenge 7 de novembre 2010.

Foto:
Enlluernament causat per una lluminària situada en la proximitat del Parc. Coordinadora en Defensa dels Boscs del Túria.