A Gestalgar per parlar de la defensa de la nit
El municipi de Xestalgar (en castellà i oficialment, Gestalgar) es troba a la comarca de la Serrania, abans els Serrans. El riu Túria travessa el terme encanonat ben prop del poble arreplegat a la vessant de la muntanya on es troba el Castell de Los Murones. D’origen islàmic, conserva originals una torre i part de la muralla oest i est, així com restes de dues torres.
Des del 2021 Xestalgar està inclòs en el Parc Natural del Túria, juntament amb Xulilla i Bugarra.
Ja fa un muntó d’anys que en arribar l’estiu realitzem una activitat de conscienciació ambiental al voltant de la contaminació lumínica. El divendres passat, 21 de juny, tornàrem a ser invitats pel Parc Natural per parlar de la plaga de l’enllumenat irresponsable, de l’intent de la nostra societat de fer de la nit dia, tant siga en el centre de les ciutats com en l’entorn dels parcs naturals.
Una vintena de veïns del poble s’aplegaren a la Casa de la Cultura del poble per escoltar-nos. Parlàrem dels mites de l’enllumenat LED, que ni és sostenible ni eficient i de com l’excés de llum, sobretot de llum blanca amb un alt component de blau, té un efecte catastròfic en el medi ambient. Els insectes són els més perjudicats ja que queden atrapats per les lluminàries que assimilen a un cel brillant. Allí, moren girant sense parar o devorats per rats penats que saben aprofitar les oportunitats que la societat moderna els ofereix. Però, clar, els insectes nocturns també pol·linitzen les flors i la minva d’aquestes espècies és una de les causes de la falta de pol·linització.
Vivim en un planeta que està girant i que ha proporcionat la cadència dia i nit des de fa milers de milions d’anys. La vida s’ha adaptat a aquest ritme de llum i foscor i ha engegat diversos mecanismes metabòlics en tots els animals i plantes per a, en el cas dels animals diürns, estar actius durant el dia i descansar durant la nit. Tanmateix l’enllumenat nocturn, massa vegades excessiu, tant al carrer com a l’interior dels habitatges, ha trencat aquest ordre natural. Ara la nit té llum i el cervell no sap si cal estar en alerta o en repòs. Es produeix l’anomenada cronodisrupció, o desajust circadiari. Les conseqüències poden ser insomni, depressió, obesitat, dificultat per l’aprenentatge o augment d’alguns tipus de càncer com de mama en dones i pròstata en homes.
I com està la situació en el Parc Natural del Túria? Doncs, malament en les zones pròximes a l’àrea metropolitana de València amb aberracions lumíniques com les instal·lacions d’Aigües Potables però amb indrets reeixits com el terme de Riba-roja de Túria que ha fet un gran esforç per instal·lar LED de 2200 K, una llum molt càlida i molt sostenible. En les zones altes del riu la baixa densitat de població és la causa d’un cel nocturn de qualitat que permet observar la Via Làctia. Tot això ho poguérem veure a partir del primer mapa de contaminació lumínica calibrat d’alta resolució de la Península Ibèrica gràcies a l’ús de dades proporcionades pel satèl·lit xinés SDGSAT-1.
Amb aquest mapa hem pogut saber que el Castell del poble està enllumenat tota la nit, segurament amb projectors. Aquest intrusió lumínica en l’entorn del Parc Natural s’hauria de corregir.
Les preguntes es dirigiren en com denunciar les agressions lumíniques en la ciutat i com saber quins són els nostres drets ambientals relacionats amb la contaminació lumínica i la intrusió de llum als habitatges.
La segona part de l’activitat es realitzà en una zona apartada del poble, ben prop del km 9 en direcció a Bugarra. Allí muntàrem un telescopi i càmeres per observar el cel nocturn. Veiérem com eixia la primera lluna plena de l’estiu, ben gran i bonica però també ben brillant que arribà a eclipsar els altres astres. Així i tot observàrem la nebulosa anular de la Lira (M57) i férem un repàs a les constel·lacions visibles: Cigne, Lira, Àguila, Escorpí, Ossa major i menor, Cassiopea i el Boier.
Les fotos són d’Ángel Morales-Rubio i d’Enric Marco.