Manzanera és un petit poble al bell mig de la comarca aragonesa de Gúdar Javalambre. Una comarca que té la màxima protecció del cel nocturn, ja que és Reserva Starlight i Destinació Turística Starlight. El que fa especial és l’espenta que la bibliotecària Pilar Alpuente fa de les activitats de foment de la lectura però també, aprofitant la meravella del cel nocturn, de les activitats relacionades amb l’astronomia.
I, enguany, juntament amb Raul Moreno d’AstroAras, tots dos han muntat un interessantíssim programa estival d’activitats amb xarrades, pel·lícules i observacions astronòmiques que us recomane molt. Entre les activitats caldria destacar la xarrada d’Astronomia inclusiva que impartirà Amelia Ortiz, de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València i les xarrades sobre ciència ficció, donat que la biblioteca té una notable col·lecció d’aquesta temàtica.
Jo vaig ser invitat en la primera sessió del cicle estival parlant de quina manera sabem de que estan fetes les estrelles. Després d’introduir les qüestions més bàsiques d’espectroscòpia, passarem a la part pràctica per veure en directe com diferents gasos calents deixen una marca única en forma de línies d’absorció o d’emissió en la llum que emeten. A partir d’aquestes línies podem determinar, no només la composició química del gas, sinó també la temperatura i la velocitat.
El públic amb xarxes de difracció endevinaven, a l’estil de CSI, quins eren els gasos que els presentava.
Després del sopar, Raul Moreno ens preparà una observació del cel al Mirador de las Estrellas, a les afores del poble. Allí amb una Via Làctia espectacular poguérem gaudir de les nebuloses, galàxies i de l’Estació Espacial que també ens va fer una visita.
Moltes gràcies a Pilar i Raul, així com a l’ajuntament de Manzanera per convidar-me.
Era aquella nau de l’Agència Espacial Europea que es llançà el 19 de desembre de 2013 amb l’objectiu de clarificar l’origen i evolució de la nostra galàxia. Per a aconseguir-ho, Gaia havia d’obtindre un mapa 3D molt precís d’uns mil milions d’estrelles, que per a que estiga més clar, equival al 1% d’estrelles que es calcula que té la Via Làctia. Gràcies a aquesta missió podrem per fi respondre a preguntes sobre com es va formar la galàxia, quina forma té, el paper de la matèria fosca a l’Univers, com evolucionen les estrelles i molts altres interrogants. Un equip de científics i enginyers de la Universitat de Barcelona i d’altres centres científics de Catalunya ha contribuït de manera important en aquesta missió. Tots ells són membres de l’Institut de Ciències del Cosmos de la UB (ICCUB) i de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC).
A més a més una amiga, la periodista Anna Boluda, va treballar en la missió al costat de l’equip de científics de la Universitat de Barcelona. A la web de la missió podeu veure els seus cinc vídeos magnífics que ha dirigit i que expliquen de manera ben didàctica els objectius, la tecnologia implicada, els científics responsables i les empreses que han superat els reptes tecnològics necessaris per aconseguir-ho.
Doncs bé, dos anys i mig després, la comunitat Gaia ja està llesta per donar a conéixer els primers resultats de la missió. I ho farà públicament, amb roda de premsa i accés directe dels periodistes als investigadors.
Això serà el pròxim dimecres 14 de setembre a l’Aula Magna Enric Casassas de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona. Us pose la nota de premsa per si hi algun periodista interessat en la bona ciència que fem a casa nostra.
Barcelona, 12 de setembre de 2016.
El dimecres 14 de setembre, l’Agència Espacial Europea (ESA) farà públiques les primeres dades de la missió Gaia, una missió astromètrica que té com a objectiu crear el mapa d’estrelles més precís de la nostra galàxia, la Via Làctia. La primera publicació conté dades de més de mil milions d’estrelles, i detalla la posició 3D per a dos milions d’estrelles. Aquest és un pas de gegant per construir el mapa de l’Univers.
El mateix dia, l’equip de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB), adscrit a l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), que participa en aquesta missió, ha programat un acte obert al públic a la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona. En aquest acte s’explicarà quin és l’estat actual de la missió i quina participació hi té l’equip de l’ICCUB (UB-IEEC). Finalment, es connectarà en directe amb l’acte de presentació de les dades que tindrà lloc al Centre d’Astronomia Espacial Europeu (ESAC), a Villanueva de la Cañada (Madrid).
Missió Gaia
El satèl·lit Gaia, inaugurat el desembre del 2013, està destinat a crear el mapa més precís de la Via Làctia. Amb mesures exactes de les posicions i els moviments dels estels de la Via Làctia, respondrà a moltes de les preguntes sobre els orígens i l’evolució de la nostra galàxia.
En els primers dos anys d’operacions, Gaia ha obtingut 500.000 milions d’imatges individuals i 110.000 milions d’espectres, xifres que superen tot el que s’havia arribat a observar al llarg dels segles.
Les dades que es presenten el dia 14 contenen, entre d’altres, posicions tridimensionals i moviments bidimensionals d’estrelles, i mostren que les mesures de Gaia són tan precises com s’havia esperat, fet que facilita el camí per crear el mapa complet d’un milió d’estrelles de la galàxia, que es farà públic a finals del 2017.
Participació de l’equip de Barcelona
L’equip de l’ICCUB (UB-IEEC) ha participat en la missió Gaia des dels seus inicis, amb un paper molt destacat: va contribuir al disseny científic i tecnològic del projecte, així com al prototip de la base de dades, i ha liderat la producció de dades simulades durant la fase de preparació de la missió.
Pel que fa a les primeres dades que ara es presenten, l’equip de Barcelona lidera el grup que treballa en l’elaboració de l’arxiu de la missió. També s’encarrega d’executar el procés inicial de tractament de les dades que arriben diàriament del satèl·lit, primer pas per obtenir resultats d’ús científic com les que ara es fan públiques. El grup és responsable del procés d’emparellament de les diverses observacions d’una mateixa estrella i col·labora en el calibratge de les lluminositats de les estrelles.
També cal remarcar que Barcelona és la seu d’un dels centres de processament de dades de la missió, en el qual hi ha el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) i el Barcelona Supercomputing Center (BSC). Aquest centre proporciona els recursos per executar part de les operacions durant tota la missió i ja va ser imprescindible en les tasques preparatòries i de verificació, així com en les simulacions de dades que es van dur a terme.
L’equip Gaia-ICCUB/IEEC, format per una vintena de científics i enginyers, està integrat en el Consorci per al Processament i l’Anàlisi de Dades (DPAC, per les seves sigles en anglès), que integra més de 400 persones d’una vintena de països europeus.
Programa de l’acte:
11.45 Obertura de l’acte (Dra. Francesca Figueras)
11.50 Els dos primers anys de la missió Gaia (Dra. Mercè Romero Gómez)
12.00 Participació de l’equip Gaia-Barcelona a la missió (Dr. Jordi Portell)
12.10 L’arxiu de Gaia, contingut (Dr. Josep Manel Carrasco)
12.20 Connexió en directe amb ESAC (Dra. Carme Jordi)
12.30 Torn obert de preguntes
12.45 Clausura de l’acte, primeres imatges en 3D de l’entorn solar
Més informació en la web de Gaia en la Universitat de Barcelona. Gaia Data Release 1
A primers d’estiu vam organitzar, dins de les nostres Nits Temàtiques a Ca les Senyoretes d’Otos una vetlada astronòmica, amb tant d’èxit de públic que es van omplir totes les places ràpidament. Per això hi tornem el dissabte 5 de setembre amb el mateix programa. Oferirem una xarrada a càrrec del doctor Enric Marco i, després de sopar, un taller d’espectrocopia i una observació astronòmica amb telescopis. Les places cal reservar-les al telèfon 962358032 o al correu casa@ruralotos.com.
La nit començarà demà dissabte 5 de setembre a les 21.00 h a la terrassa de Ca les Senyoretes amb una xerrada d’espectroscòpia bàsica a càrrec del doctor Enric Marco per explicar com els colors de les estreles descobreixen de quina matèria estan fetes. A les 22.00 h serà el sopar, i en acabant es farà el taller d’espectroscòpia, construcció d’espectroscopis casolans, i observació dels espectres amb làmpades d’hidrogen, heli, mercuri i altres elements. Després hi haurà observació astronòmica amb diversos telescopis.El text ha estat extret de la informació de la Nit temàtica a Vilaweb Ontinyent.
Fa uns dies vaig estar a Ca les Senyoretes per mostrar els secrets que amaga la llum i com és possible que els científics puguen saber de que estan fetes les estrelles sense haver-hi anat mai. La feina no m’ha permés fins ara dedicar-li el temps necessari a explicar el que va succeir aquella nit.
El passat dia 4 de juliol Joan Olivares em convidà a explicar el color de les estrelles a sa casa d’Otos. L’expectativa del públic era gran com ho demostra el que 60 persones volgueren escoltar una xerrada-taller de ciència bàsica. L’astronomia atreu i de vegades pense que la societat no és tan acientífica com sembla.
Segueix…
Gent de tot arreu s’hi va acostar, de la Safor, de l’Horta, de la Vall d’Albaida, per suposat, i fins i tot de llocs tan allunyats com Elx d’on vingué l’expedició Trotaserres.
Un poc abans de les 10 de la nit Joan em presentà i vaig començar la xerrada. Enganxat a un artilugi especial per amplificar la veu, vaig anar repassant la història del descobriment de la descomposició de la llum, passant del geni prepotent de Newton a l’orfe observador Franhofer. Finalment vaig donar una pinzellada sobre les bases de la ciència de l’espectroscòpia, eina que permet esbrinar les característiques de les estrelles.
Després vingué el suculent sopar d’Assumpció. Les taules a la fresca de la terrassa anaren omplint-se de les menjes delicades i suculentes de l’ama de la casa mentre anavem gaudint de les converses amicals dels companys de taula.
Faltava, però, la part més interessant de la nit. Cada persona va poder construir un artilugi per traure-li els secrets a la llum. Durant una bona estona van doblegar i pegar uns modelets que vaig portar. Tal com Sergi Carrasca ha dit al seu bloc, semblava un taller clandestí de treballadors il·legals treballant a destall, alguns amb la llengua fora i jo el capataç donant-los material. Però tot tenia sentit. Havíem promés que cadascú s’enduria un espectroscopi a casa per continuar mirant els colors de la llum i crec que ho vam complir.
El taller es completava amb l’observació d’una làmpada que s’il·luminava amb un gas desconegut. Concentrats al voltant de la llum, fent reverències al genial Newton, els assistents, com a bons alumnes que eren, van anar endevinant ràpidament el gas problema.
Però com tot no pot ser, la part final de la nit, l’observació amb els telescopis, va quedar un poc devaluada en presentar-se d’imprevist una boira humida que davallava des del cim del Benicadell. La Lluna, ja ben alta, es va veure perfectament. Tanmateix Saturn ja prop de l’horitzó no pogué veure’s, tapada pels núvols baixos. Els que esperaren un poc pugueren veure Júpiter i la seua cort de satèl·lits eixir de darrere de la serralada. Finalment per completar la vetllada, Sergi Carrasca ens recità poemes àrabs amb referències astronòmiques mentre contemplaven la bellesa de la volta celeste ja, a aquelles hores de la matinada, lliure de núvols.
Recordeu la 
Pel que fa a les primeres dades que ara es presenten, l’equip de Barcelona lidera el grup que treballa en l’elaboració de l’arxiu de la missió. També s’encarrega d’executar el procés inicial de tractament de les dades que arriben diàriament del satèl·lit, primer pas per obtenir resultats d’ús científic com les que ara es fan públiques. El grup és responsable del procés d’emparellament de les diverses observacions d’una mateixa estrella i col·labora en el calibratge de les lluminositats de les estrelles.
