Pols d'estels

El que havia de ser el cometa del segle ha passat sense pena ni glòria pel comú dels mortals. Ni grans cues ocupant el cel, ni visibilitat al llarg de tota la nit. Només ha estat visible a ull nu en indret ben foscos i als altres indrets ha calgut l’ajuda òptica de prismàtics i telescopis. Per aquesta raó els que l’hem gaudit plenament hem estat els astrònoms que l’hem pogut veure a la posta de sol la setmana del 14 al 20 d’octubre mentre que aquesta setmana els núvols i la pluja n’han dificultat molt l’observació.

C/2023 A3 (Tsuchinshan–ATLAS) és un cometa que prové del núvol d’Oort descobert pel Purple Mountain Observatory a la Xina el 9 de gener de 2023 i trobat de manera independent pel sistema ATLAS a Sud-àfrica el 22 de febrer de 2023. El cometa va passar pel periheli a una distància de 0,39 ua (58 milions de km) el 27 de setembre de 2024, quan es va fer visible a ull nu. El Tsuchinshan-ATLAS va assolir la seua magnitud més brillant poc després de passar el Sol el 9 d’octubre, amb una magnitud de -4,9 quan començà a veure’s poc després de la posta de Sol des de l’hemisferi nord.

És un cometa de llarg període (> 200 anys) i l’observació durant més d’un any ha permés determinar-ne l’òrbita definitivament. Al contrari del que han dit de manera irreflexiva els mitjans de comunicació repetint sense contrastar que tenia un període de 80000 anys, realment no el tornarem a veure mai més ja que té una òrbita hiperbòlica, oberta i ara mateix amb prou energia per escapar de l’atracció gravitatòria del Sol.

Nosaltres el veiérem de manera molt clara el capvespre del dimarts 15 d’octubre des de la terrassa de l’Aula d’Astronomia. Una hora abans de la posta de Sol havia plogut intensament durant una breu tempesta que netejà l’atmosfera de pols i de fums de la crema de l’arròs. A més el cel ens regalà després un meravellós arc de Sant Martí doble que presagiava una nit especial.

Després de la posta de Sol, amb Javier Navarro i altres membres de l’Associació Astronòmica de la Universitat de València, esperarem que es fera més fosc per captar les subtils llums cometàries. Els prismàtics i càmeres de l’associació ja estaven preparades mirant cap a l’oest, cap a la zona de la Fira València, cap a la dreta de Venus que ja guaitava brillant prop de l’horitzó. Feia una hora tot estava cobert i ara només alguns núvols feien la guitza i potser ens taparien C/2023 A3 (Tsuchinshan-ATLAS). Passaven els minuts, ja eren les 20:00 h i allí no es veia res. La finestra d’observació era curta ja que cap a les 20:45 ja no seria visible ja que es pondria darrere dels edificis.

De sobte, a un pam de distància de Venus cap a la dreta, va aparèixer l’estel Arcturus, α Bootis. Ja ho teniem, just entre els dos ha d’estar el cometa. I efectivament Javi el va veure amb els prismàtics. Poca cosa, la veritat, un nucli quasi puntual blanquinós seguit per una llarga cua. Amb el mòbil vaig tractar de captar-lo. I ací el tinc. Recordeu que l’ull és un sensor poc adient per a la nit i qualsevol dispositiu té més sensibilitat, sobretot si pot fer imatges amb exposicions de 2 o 3 segons.

Situant el mòbil en un trípode vaig poder fer alguna foto més detallada del cometa, allargant l’exposició fins a 25 segons. En aquest cas la rotació de la Terra ja es fa visible i les estrelles ja ixen mogudes. M’havia de quedar, per tant, amb exposicions més curtes de fins a 10 segons. La llarga cua es va fer visible i transparent, a través de la qual s’hi podien veure estrelles.

Mentre observàvem el cometa, s’havia obert la cúpula i amb el telescopi principal de l’Aula la gent observava la Lluna plena i el planeta Saturn. La nit avançada ràpidament i el cometa cada vegada estava més prop dels edificis. En pocs minuts es pondria darrere dels edificis de la urbanització Valterna. Però encara vàrem tindre temps de fer unes fotos més amb el cometa fregant les finques. Demà tornaríem a intentar veure el cometa però aquesta vegada amb telescopi.

Dijous 10 d’octubre un flux de protons, electrons i ions solars, embolcallats per una bambolla magnètic tornà a impactar contra el camp magnètic i l’alta atmosfera terrestre. Unes hores abans, el 8 d’octubre, una enorme regió activa solar havia sofert diverses reestructuracions dels seus tubs de flux magnètic i com a resultat, milions de tones de plasma en forma d’ejecció de massa coronal eixiren llençats a l’espai.

Els científics del Centre de Predicció del Temps Espacial (SWPC) de l’Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (NOAA) dels EUA van destacar el potencial d’una nova tempesta geomagnètica severa per a dijous (10 d’octubre) i divendres (11 d’octubre) amb probabilitat que aquesta tempesta fora de classe G4.

De fet la previsió de les zones on seria possible observar aurores era molt semblant a la causada per la tempesta geomagnètica del passat 10 de maig. En aquell esdeveniment les aurores s’arribaren a veure en latituds tan baixes com les Canàries. Seria la tempesta del dijous 10 d’octubre similar?

Per això molts astrònoms del nostre país es prepararen per observar una nova onada d’aurores des de la posta de Sol del dijous 10 a llocs foscos amb l’horitzó nord sense obstacles. I feren bé ja que la meravella celeste tornà a enllumenar els cels d’Europa. Els companys d’AstroAras, Juanma Bullón, Catalina Pasat, Luís Farinós i Roger Mira, des de l’observatori forestal de La Travina al terme d’Ares de los Olmos, la Serrania, aconseguiren unes fantàstiques fotos al llarg de la nit.

A la imatge de Luís Farinós, a banda del característic color rogenc de l’aurora, causada per les transicions de l’oxigen atòmic excitat a uns 250 km d’alçada, s’hi veuen pilars i un arc (SAR) que ho envolta tot. La primera vegada que ho veiem a latituds tan baixes, prova que la tempesta geomagnètica va ser molt intensa.

A les imatges de JoanMa Bullón s’hi veure també els pilars de l’aurora i l’arc SAR. Ells van estar observant l’aurora i l’evolució tot al llarg de la nit fins l’eixida del Sol.

Des de Gandia també s’hi va veure l’aurora, encara que la serra del Mondúver amagava part de la llum de la tempesta geomagnètica. Miguel Díaz de l’Agrupació Astronòmica de la Safor també va fer-ne fotos.

Aquesta vegada tampoc vaig poder veure en directe l’espectacle del cel. Estava amb la família al festival de cine fantàstic de Sitges per veure la pel·lícula Una ballena, mescla de cine negre i misteri marí. En acabar el film cap a les 23:30 i tornar al pàrquing varem entreveure, entre alguns llums intensos, una lluminositat rogenca cap a l’horitzó nord, l’aurora boreal en el cel de Catalunya.

Aquest cicle solar s’està mostrant molt intens. Per això no descarte que puguem tornar a gaudir de l’espectacle de les llums del nord.

Imatges: Gràcies a Miguel Díaz, Joanma Bullón, Catalina Pasat i Luís Farinós.

Un any mes, juliol s’ha acomiadat amb la trobada d’astrònoms aficionats constructors de telescopis, el RETA 2023, que enguany s’ha celebrat a les instal·lacions de Galàctica a Arcos de las Salinas a la comarca aragonesa de Gúdar-Javalambre.

El RETA, ressuscitat l’any passat per AstroAras després d’uns anys d’apagada i especialment per l’espenta del seu president Joanma Bullón, ha reunit bona part dels amants del cel en un entorn privilegiat. La nit a Arcos impressiona, amb la Via Làctia pujant entre l’Escorpí i Sagitari, orgullosa de mostrar la seua bellesa, lluny de llums inútils i excessives de l’enllumenat urbà.

Entre el divendres 21 i diumenge 23 de juliol s’han fet un fum d’activitats, repartides entre les aules de Galàctica i en els telescopis del complex. Però el més important de tot ha estat la coneixença d’astrònoms que mostraven orgullosos l’exhibició dels telescopis, molts d’ells fets artesanalment, que es disposaren en el camp d’observació. Dobsons de grandàries diverses, telescopis més clàssics, prismàtics. Les galàxies, les nebuloses M4, M6 i M7 de l’Escorpí, la nebulosa de la Lira M57, eren objectes grandiosos en els oculars dels instruments.

La primera nit, la del divendres vàrem gaudir molt del cel que es mostrà seré fins que uns núvols impertinents embrutaren el cel a partir de les dues de la matinada. La majoria desmuntà els telescopis encara que d’altres esperaren inútilment unes hores més que els núvols abandonarem el cel.

Entre les activitats programades es varen fer visites a l’Observatori Astrofísic de Javalambre (OAJ), que alberga diversos telescopis de 2,5 m i 0,8 m amb la missió de fer un cartografiat de galàxies. Els observatoris Centre Astronòmic de l’Alt Túria d’AVA i l’Observatori d’Aras de los Olmos de la Universitat de València també programaren visites.

Després de la inauguració oficial de les jornades de dissabte de mati per José Luis Alvír, alcalde de Arcos de las Salinas, Joaquín Álvaro, president de la FAAE, Joan Manuel Bullón, president d’AstroARAs i jo mateix com a president de Cel Fosc, es desenvolupà el seguit de xarrades relacionades directament amb les tècniques d’observació astronòmica.

Així Alejandro Vera va fer un detallat inventari dels Recursos astronòmics de l’anomenat territori Javalturia (Gúdar-Javalambre i Alt Túria). A banda dels observatoris coneguts a la comarca vaig descobrir l’existència del petit punt d’observació al municipi de la Yesa, El Alto Negro.

Seguidament arribà l’esperat Taller de construcció de telescopi de Joan López Vila i de Luís Mora, d’AstroÁndalus.

Joan López Vila, continuant el taller de polit d’espills que va fer en el RETA 2022, ens mostrà una de les etapes d’afinat de les òptiques Newton amb les seues diferents eines i pólvores abrasives. Així mateix ens explicà quins materials utilitza per a continuar amb l’acabat de l’espill una vegada totalment afinat. (poliment i figura final) a més de comprovar finalment la qualitat del vidres acabats amb el test de Foucault.

Posteriorment, Luís Mora, d’AstroÁndalus, completà les òptiques amb una estructura Dobson artesanal de fabricació pròpia. Al final del taller s’obtingué un equip quasi acabat.

Després del dinar, diversos conferenciant explicaren els motius, vivencies i trucs per obtenir una millor experiència observacional, tant instrumental com visual, sense telescopi. Moisés Portillo amb la seua interessant xarrada Planetaria Amateur: Dinamismo y ciencia ens mostrà les millors tècniques per captar les subtils tonalitats i detalls dels planetes mentre que Ángel Huelmo, ens animà a millorar les nostres Técnicas de Observación visual.

Finalment Joanma Bullón, president d’AstroAras, ens contà, des de la seua llarga experiència observacional, l’Evolución histórica de la instrumentación astronómica.

Però tot no ha estat perfecte i no per culpa dels organitzadors. A la nit, la del dissabte 22, un vent de llevant ens dugué núvols abundants que taparen el cel. Llàstima ja que Galáctica havia preparat una gran nit d’observació per al públic general. La gentada que s’havia acostat al camp d’observació per observar els objectes celestes a través de les millores ulleres del món amateur no pogueren ni veure la fina lluna que s’amagava ben prop de Mercuri darrere de les muntanyes.

Aquestes jornades no només ens permeten compartir experiències amb diferents equipaments astronòmics, molt fets per astrònoms experts, sinó també, sobre tot, conèixer persones apassionades pel cel nocturn com tu mateix. Així, per exemple, he conegut a Satur Garcia, de la Société d’Astronomie Populaire de la Côte Basque (SAPCB) que organitza, juntament amb AstroNavarra, los Encuentros Transfronterizos de Astronomos Aficionados. En el RETA ens dugué una immensa esfera armil·lar i ens contà el seu funcionament. Els antics astrònoms la feien servir molt bé per preveure les posicions dels planetes i d’altres esdeveniments astronòmics.

Gràcies a l’organització d’AstroAras, en especial a Joanma Bullón, Luís Farinós i Maria Jesús Garrido, a Galáctica i AstroÁndalus i a l’ajuntament d’Arcos de las Salinas.

Imatges: Totes les fotos són de l’organització (Luís Farinós) i dels participants, llevat de les que estan al meu nom.

Manzanera és un petit poble al bell mig de la comarca aragonesa de Gúdar Javalambre. Una comarca que té la màxima protecció del cel nocturn, ja que és Reserva Starlight i Destinació Turística Starlight. El que fa especial és l’espenta que la bibliotecària Pilar Alpuente fa de les activitats de foment de la lectura però també, aprofitant la meravella del cel nocturn, de les activitats relacionades amb l’astronomia.

I, enguany, juntament amb Raul Moreno d’AstroAras, tots dos han muntat un interessantíssim programa estival d’activitats amb xarrades, pel·lícules i observacions astronòmiques que us recomane molt. Entre les activitats caldria destacar la xarrada d’Astronomia inclusiva que impartirà Amelia Ortiz, de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València i les xarrades sobre ciència ficció, donat que la biblioteca té una notable col·lecció d’aquesta temàtica.

Jo vaig ser invitat en la primera sessió del cicle estival parlant de quina manera sabem de que estan fetes les estrelles. Després d’introduir les qüestions més bàsiques d’espectroscòpia, passarem a la part pràctica per veure en directe com diferents gasos calents deixen una marca única en forma de línies d’absorció o d’emissió en la llum que emeten. A partir d’aquestes línies podem determinar, no només la composició química del gas, sinó també la temperatura i la velocitat.

El públic amb xarxes de difracció endevinaven, a l’estil de CSI, quins eren els gasos que els presentava.

Després del sopar, Raul Moreno ens preparà una observació del cel al Mirador de las Estrellas, a les afores del poble. Allí amb una Via Làctia espectacular poguérem gaudir de les nebuloses, galàxies i de l’Estació Espacial que també ens va fer una visita.

Moltes gràcies a Pilar i Raul, així com a l’ajuntament de Manzanera per convidar-me.

Fotos de Rosa Magraner i Raul Moreno.