A l’IES Ausiàs March de Manises
Els primers dies de Setmana Santa solen ser dies dedicats a celebrar la Setmana Cultural dels Instituts d’Ensenyament Secundari. El passat 12 d’abril vàrem ser convidats en la Setmana Cultural de l’IES Ausiàs March de Manises (l’Horta), per introduir el tema del problema de la contaminació lumínica a una classe de 4t d’ESO.
La nostra ponència “Sostenibilitat i contaminació lumínica” tracta de situar l’enllumenat públic de les ciutats i el problema de la contaminació lumínica dins dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
Moltes de les actuacions de renovació de les lluminàries d’un poble o ciutat es fan, suposadament, amb criteris d’eficiència i de sostenibilitat. Tanmateix, si s’indaga una mica mirant realment que s’entén per sostenibilitat, es veu clarament que els municipis busquen realment l’estalvi econòmic, mentre que la sostenibilitat és un concepte molt més ample. Té una vessant econòmica, per suposat, però aquesta part no ha d’anar en contra del medi ambient i ni de la societat. Així que una actuació serà realment sostenible si compleix les tres vessants: econòmica, social i ambiental.
Per altra banda la contaminació lumínica causada per un enllumenat inadequat, ineficient i amb colors contaminants afecta clarament a diversos ODS i, per tant no reduir-la no ens permetrà transitar cap a una societat sostenible en els pròxims anys. En aquest aspecte és interessant saber que des de la Fundació Starlight s’està promovent la creació d’un ODS nou, el 18è, per reconèixer la defensa del cel fosc com un objectiu de sostenibilitat.
La contaminació lumínica és un malbaratament d’energia, té un efecte devastador per a les ciutats, per a la fauna marina i terrestre nocturna i, a més a més, afecta la salut humana a través de la inhibició de la secreció de melatonina durant la nit, amb augment de risc d’obesitat, diabetis, problemes cardiovasculars, depressió i alguns tipus de càncer, com de pròstata i de mama.
Des de fa anys s’ha tractat d’aturar aquesta llum nocturna excessiva i intrusiva mitjançant normatives i regulacions. Tanmateix la superfície il·luminada del planeta creix a un ritme d’un 2,2% anual, fomentat sobretot per la instal·lació sense control dels LEDs. Per tot això sembla que caldria considerar la llum artificial nocturna com un agent contaminant. I, per tant, com a qualsevol altre agent contaminant, caldria fixar un límit legal a la seua expansió en l’atmosfera. Quin límit seria bo? Caldria contestar abans la pregunta: Fins a quin nivell vull veure degradat el cel?
Mentres explicàvem tot això, férem demostracions amb la caixa de llum per fer palès als estudiants de Manises les grans diferències entre les làmpades incandescents, fluorescents i els diversos tipus de LED freds (Temperatura de color alta) i càlids (Temperatura color baixa).
Gràcies a la directiva de l’IES Ausiàs March de Manises per deixar-nos explicar el problema de la contaminació lumínica a l’alumnat.