Pols d'estels

Dijous passat, el 5 de juny de 2025, va ser el Dia Mundial del Medi Ambient. Aprofitant l’efemèride s’organitzà l’activitat De costa a costa, coordinada pel CSIC, amb 21 xerrades divulgatives simultànies a 19 ciutats de l’estat amb l’objectiu de conscienciar el públic sobre l’amenaça creixent de la contaminació lumínica.

Fins fa poc, la llum artificial nocturna es percebia exclusivament com un símbol de progrés i benestar. Tot i això, en els últims anys s’ha començat a reconèixer la seua altra cara: la contaminació lumínica, un tipus de contaminació ambiental silenciosa però cada vegada més preocupant. A diferència d’altres contaminants àmpliament coneguts, com els gasos d’efecte hivernacle o els residus tòxics, la llum artificial nocturna s’havia lliurat de l’escrutini públic pels beneficis aparents. Avui sabem que el seu ús excessiu i mal dirigit no només afecta greument l’observació astronòmica, sinó que també té un impacte directe a la salut humana, altera els ritmes biològics i desestabilitza els ecosistemes. La contaminació lumínica es perfila així com un dels desafiaments ambientals emergents del segle XXI.

Nosaltres participàrem en la iniciativa i impartirem a l’hora fixada una xarrada en un indret ben particular i interessant, la seu de la Fundación Movimiento Ciudadano de Manises, a la comarca de l’Horta Sud. Des de la Universitat de València i des de Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica, així com des de la Coordinadora en defensa de los bosques del Turia donàrem suport a aquesta iniciativa per tal que la societat prenga consciència dels problemes que causa la llum artificial nocturna.

En la nostra xarrada, després de definir el problema i de caracteritzar la llum artificial nocturna com un agent contaminant, passàrem a parlar com la llum no natural a la nit es dispersa per l’atmosfera, molt més si és blanca, i com aquesta arriba molt més lluny de la zona que vol enllumenar. Aquestes zones remotes, moltes vegades parcs naturals, reben una llum no desitjada que distorsiona la nit natural i afecta a la vida silvestre nocturna. El desplaçament, la reproducció, la pol·linització i la depredació queden greument alterats.

També queda alterada la salut humana en entorns urbans cada vegada més enllumenats, en ciutats amb llum contínua. La melatonina, hormona que incita al son, no s’arriba a produir en ambients amb llum i és quan es produeix un procés de cronodisrupció. La nit ja és tan brillant com el dia i la primera conseqüència és l’insomni. I més endavant, si la pertorbació lumínica continua, podem arribar a produir-se altres tipus de malalties com augment del risc de patir hipertensió, diabetis, o del nivell de colesterol en sang. També s’han comprovat riscs de malalties cardiovasculars, deteriorament cognitiu, trastorns afectius i envelliment prematur.

L’augment de la seguretat en zones molt il·luminades és un gran del grans mites de la societat moderna. Realment els estudis científics ben fets no avalen aquesta relació de llum-seguretat. L’exemple de Chicago i els estudis de 300000 apagades no va fer augmentar la delinqüència en aquests carrers. Amb la iniciativa francesa Villes et Villages etoilés s’apaguen els llums d’uns 12000 pobles de 23:00 a 6:00 h sense cap problema de seguretat.

Al final de la xarrada jugàrem amb la nostra caixa de llum per demostrar que els LEDs no són tots iguals. Els LEDs molts freds són més contaminants i molesten la visió mentre que els càlids són més agradables a la vista.

Acabarem amb l’usual ronda de preguntes.

“Confiem que aquesta iniciativa pionera haja arribat per quedar-se, perquè som conscients que la solució a aquest problema no depèn només de la tecnologia o del coneixement científic -que ja tenim-, sinó d’un canvi en la nostra percepció de la llum artificial. Només així podrem començar a demanar sistemes d’enllumenat molt més sostenibles“, conclou en la nota de premsa del CSIC, Alicia Pelegrina (IAA-CSIC) i una de les coordinadores del projecte.

Gràcies a la Fundación Movimiento Ciudadano de Manises per la invitació.

Els primers dies de Setmana Santa solen ser dies dedicats a celebrar la Setmana Cultural dels Instituts d’Ensenyament Secundari.  El passat 12 d’abril vàrem ser convidats en la Setmana Cultural de l’IES Ausiàs March de Manises (l’Horta), per introduir el tema del problema de la contaminació lumínica a una classe de 4t d’ESO.

La nostra ponència “Sostenibilitat i contaminació lumínica” tracta de situar l’enllumenat públic de les ciutats i el problema de la contaminació lumínica dins dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

Moltes de les actuacions de renovació de les lluminàries d’un poble o ciutat es fan, suposadament, amb criteris d’eficiència i de sostenibilitat. Tanmateix, si s’indaga una mica mirant realment que s’entén per sostenibilitat, es veu clarament que els municipis busquen realment l’estalvi econòmic, mentre que la sostenibilitat és un concepte molt més ample. Té una vessant econòmica, per suposat, però aquesta part no ha d’anar en contra del medi ambient i ni de la societat. Així que una actuació serà realment sostenible si compleix les tres vessants: econòmica, social i ambiental.

Per altra banda la contaminació lumínica causada per un enllumenat inadequat, ineficient i amb colors contaminants afecta clarament a diversos ODS i, per tant no reduir-la no ens permetrà transitar cap a una societat sostenible en els pròxims anys. En aquest aspecte és interessant saber que des de la Fundació Starlight s’està promovent la creació d’un ODS nou, el 18è, per reconèixer la defensa del cel fosc com un objectiu de sostenibilitat.

La contaminació lumínica és un malbaratament d’energia, té un efecte devastador per a les ciutats, per a la fauna marina i terrestre nocturna i, a més a més, afecta la salut humana a través de la inhibició de la secreció de melatonina durant la nit, amb augment de risc d’obesitat, diabetis, problemes cardiovasculars, depressió i alguns tipus de càncer, com de pròstata i de mama.

Des de fa anys s’ha tractat d’aturar aquesta llum nocturna excessiva i intrusiva mitjançant normatives i regulacions. Tanmateix la superfície il·luminada del planeta creix a un ritme d’un 2,2% anual, fomentat sobretot per la instal·lació sense control dels LEDs. Per tot això sembla que caldria considerar la llum artificial nocturna com un agent contaminant. I, per tant, com a qualsevol altre agent contaminant, caldria fixar un límit legal a la seua expansió en l’atmosfera. Quin límit seria bo? Caldria contestar abans la pregunta: Fins a quin nivell vull veure degradat el cel?

Mentres explicàvem tot això, férem demostracions amb la caixa de llum per fer palès als estudiants de Manises les grans diferències entre les làmpades incandescents, fluorescents i els diversos tipus de LED freds (Temperatura de color alta) i càlids (Temperatura color baixa).

Gràcies a la directiva de l’IES Ausiàs March de Manises per deixar-nos explicar el problema de la contaminació lumínica a l’alumnat.