BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Pep Famadas

Som dissabte i només som dos: el Màster i qui us escriu la crònica. El mestre, com no, decideix la ruta. Malauradament hem hagut de deixar l’objectiu que fa temps que té entre cella i cella, el Comabona, per una altra ocasió degut a la coincidència amb la Cavalls del Vents. Finalment ens mourem sota la Serra d’Ensija, per resseguir (més…)

Dues aportacions més dels companys Magret i Forniga. Que tingueu bona lectura! I fotos!

Per Jordi Torres

No és la primera vegada que dic en aquest blog que les sortides dels bicicorriols, malgrat que terrenals, quelcom tenen de celestial. I aquest llarg cap de setmana n’ha estat una nova mostra. Però no només la ruta ha estat celestial, també la colla, que durant tota la sortida m’ha ajudat a disfrutar-la de valent malgrat que el meu nivell físic era clarament inferior al de la colla.

Per Pep Famadas

Després d’un intent fallit d’apuntar-me a una cursa de flaca (inscripcions tancades) i tenint tot el matí disponible, en Joan, sabedor de la meva llibertat, s’hi afegeix i em proposa la ruta a la que m’hi avinc, com no. Després d’una convocatòria molt a última hora per wa, només s’afegirà una estona l’Anscarius.

Per Pep Famadas

Som diumenge i no pedalo amb els companys, toca família. Som al Mas Corbella, una casa de turisme rural molt recomanable, ben situada, en un racó de les muntanyes de Prades, al municipi d’Alcover. És mig matí i no he portat ni btt, ni flaca, ni tals sols roba d’esport per trotar una mica. La Glòria sí que n’ha dut i ja fa estona que trisca per aquests verals. Només em queda caminar, mentre la resta de família ja es distreu.

Per Pep Famadas

Em diu l’Enric tot baixant en el cotxe que aquest vessant del Montseny era tot sovint visitat pels Màsters en l’època dels Rai Verds cercant el desnivell de les seves pistes. En aquella època hom no podia imaginar com evolucionarien màquines i maquinistes permetent-nos encara més contacte amb la natura feréstega. Quin paradís, encara per descobrir per alguns de nosaltres, apte només per canalla que es resisteix a fer-se gran.

Per Pep Famadas

Seguint voltant per l’asfalt andorrà amb flaca aquest any decideixo baixar des dels Plans de Ransol fins a Sant Julià de Lòria amb l’objectiu de tatxar la famosa Collada de la Gallina, on l’any passat vaig veure pujar la Vuelta espanyola. Fa pal rodar en mig del trànsit andorrà però no hi ha més remei. Al menys de baixada serà més passador.

Per Pep Famadas

Vinga, va, com si de la mateixa cursa es tractés, m’enfronto a una pantalla blanca d’ordinador amb l’objectiu d’omplir-la dels records, ara ja llunyans, de l’estada a Irati, paradís de verdor i patiment. La fita és clara: revifar el bloc, animar a la colla i, com sempre passa, fer perdre manies als pocs propensos a prodigar-se escrivint.

(més…)

Per Pep Famadas

Vista l’activitat del bloc, sembla que la colla ens hem emmandrit aquest estiu. Potser són les gerres de cervesa del Jala-Jala que entabanen l’enteniment? Segur que alguna cosa fan. Pel que sigui el balanç a banda de les sortides, a 23 de juliol, és:

(més…)

Per Pep Famadas

Han passat uns quants dies d’ençà la matinal objecte de la crònica però com que em vaig comprometre a quatre ratlles, aquí les teniu. Em disculpareu els afegits per no recordar els vostres noms.

(més…)

Per Pep Famadas

Tocava celebrar ni més ni menys que el 62è aniversari d’en Gio amb una bona sortida fora del nostre entorn habitual però el personal té compromisos i hem de ser d’hora a casa o sigui que postposem la sortida i ens hem de conformar amb el pati de cada setmana. Tot i ser pocs, som 10 de colla. Els pastors no tenen ganes de tibar del ramat, tot plegat fa mandra i tenim xarrera….. Finalment decidim esmorzar a Cal Víctor. Proposo enfilar-nos per les Cosidores. El cap d’en Pistons ja barrina: en lloc d’anar-hi de dret passarem pel turó de Sant Jaume de Treià que, de tan a prop, el tenim ben oblidat.

Per Pep Famadas

Qui sap si és l’ambient nadalenc que s’encomana o potser són els 16 punts; la qüestió és que som una molt bona colla. Més o menys els de sempre i en Sergi (el gendre de la Garçon, ara ja ho sé!) i en Gustavo, un col•lega seu. Molta cridòria i xerrameca a la plaça, sobretot per enlluernament que provoca als dèbils d’esperit la nena que el Màster porta per provar. Una 29, doble, de només 10,5 kg, unes corbes… Em fa l’efecte que aquestes nines no estan fetes per les nostres mans. Però com que és una màquina de test l’hem de posar a prova i fixem el recorregut vers al descens de la Balena i esmorzar a Llinars.