BONA VETLLADA PRENADALENCA 23.12.2012
Per Pep Famadas
Qui sap si és l’ambient nadalenc que s’encomana o potser són els 16 punts; la qüestió és que som una molt bona colla. Més o menys els de sempre i en Sergi (el gendre de la Garçon, ara ja ho sé!) i en Gustavo, un col•lega seu. Molta cridòria i xerrameca a la plaça, sobretot per enlluernament que provoca als dèbils d’esperit la nena que el Màster porta per provar. Una 29, doble, de només 10,5 kg, unes corbes… Em fa l’efecte que aquestes nines no estan fetes per les nostres mans. Però com que és una màquina de test l’hem de posar a prova i fixem el recorregut vers al descens de la Balena i esmorzar a Llinars.
Pugem per Can MisserPrats, Can Ribot, Sant Carles, i cap a la Torrassa, voltant l’antiga pedrera de Can Dous. Malauradament l’Àngel ens ha de deixar ja que només iniciar la volta se n’ha adonat que l’espatlla encara està tocada de la parcel•la que va comprar al Trull d’Òrrius la setmana passada. De la Torrassa cap al Castell on iniciem el descens.
Ara sóc jo el que m’encapritxo de les vistes i compro una bonica i extensa parcel•la a l’inici del tram. Els companys m’atenen de seguida i tot resta en un ensurt i les mans força endolorides de la recepció. Per sort no hi ha més danys.
A Llinars encara no hem trobat el lloc que ens ofereixi un bon raser per esmorzar. Després d’un moments de dubte proposo arribar-nos fins a Sant Julià del Fou, un racó que, segons confessen els màsters, no coneixien. De camí els companys admiren el mas de Can Suari del Fou i els camps on s’hi esdevingué un episodi de la guerra del Francès, la batalla de Llinars (o de Cardedeu) (http://ca.wikipedia.org/wiki/Batalla_de_Llinars) el 16 de desembre de 1808, entre dos exèrcits, dels que els catalans no érem precisament amics.
A Can Llança, el mas del costat de l’església, esmorzem d’allò més bé. Sense voler-ho ens trobem tots davant d’un plat de mongetes del ganxet petit coronades amb uns crostonets de cansalada que ens fan xiflar. Escurem morters d’allioli, ens cruspim les torrades i els porrons de vi corren amunt i avall. I l’ampolla d’anís del Mono damunt la taula per coronar l’àpat. De tant en tant també convé un bon esmorzar, què coi. El preu acaba de fer la vetllada més agradable.
La tornada l’engaltem pel pujador de Can Suari de Mogent cap a la Torrassa i ens adonem que el mas ja no hi és. El vell casal estava en estat ruïnós i la proximitat de la línia de l’AVE ha estat una estocada definitiva per enrunar-lo abans hom hi prengués mal. L’ascens serveix per marejar-nos una mica mentre els llegums volten per l’estómac, tot i que hem preferit la variant més ciclable. Just abans de la Torrassa l’Uri ens alliçona de nou amb els seus saltirons, fent fàcil el que és impossible.
Descens per l’anomenat Dragon Can o dels Misser i retorn des de Dosrius per la riera o bé pel corriol dels avis.
Tot plegat ha composat una bona vetllada d’amics i bici, que aixeca els ànims per encarar les festes de Nadal amb optimisme.
Corriolaires: Joan Pistons, Uri Saltirons, Manel Tronxo, Martí l’Afortunat, Manel 3unces, Joan Algues, Anscari Extrem, Valentí +16, Adrià Galàctic, Carles Xerramecu, Angel lesionat, Sergi de Cabrera i Gustavo, i un servidor, Pep Promotor.
Ostres !!!!
Bona sortida , gran esmorzar i millor crònica ……
Que per molts anys !!!!!!