PER CANET, LA VALLALTA I EL MONTNEGRE 29.04.2007
Publicat el 5 de maig de 2007 per Bicicorriols
Per Joan Lladó
A la plaça Fiveller ens trobàrem matiners, set corriolaires. La vam emprendre cap al mig Maresme on feia setmanes que no hi apareixíem. Per la línia de mar vam arribar fins a Canet on començàrem l’ascens pel llevant del poble: per El Grau, Cal Curt, Les Pruneres i, per la riera dels Oms, que tothom trobà feixuga, fins arribar a les Canals on ens endinsàrem per bonics corriols fins el Turó d’en Vila.
En descens travessem la pista per baixar per l’Albó i en arribar al camí, que és GR, i abans de canviar de vessant, fem parada per comentar el tram tècnic que hem hagut de superar. N’estem orgullosos. Continuem faldejant i enfilem, aquest cop per ponent, fins la Creu. Carenegem en descens fins la Bandera, corriol com pocs n’hi ha, i amb quatre ziga-zagues un xic perilloses, som al Sot d’en Torrus que el travessem.
Passem tot seguit al Sot de la Mina i fent una ràpida i costeruda baixada per drecera, arribem al polígon de Sant Iscle. Esmorzem al tranquil poblet de la Vallalta. En acabar, enfilem cap a la Salut, Can Bosc i can Parera. Abans però de passar aquesta darrera casa, fem visita a una bonica i amagada font el nom de la qual ara mateix no recordo.
Continuem, passat can Parera, a un ritme de cursa fins a can Vives de la Cortada. Allí fem un descans i ens arrepleguem per continuar encara pel GR-5. Aquí comença el tram per deixar-hi la ronyonada fins el Coll de Basses. Als Embarrats deixem el GR per anar cap al Turó d’en Vives, Els Replans i Can Camps en molt predegós descens. Tot seguit i ja en pista llisa, passem per Cal Paraire, corriol del Pla del Serrat i coll Senís on hi fem una petita marrada per fer temps. Arribats a Collsacreu, ens abandonem en el descens fins a can Colomer que, com és habitual, el desfem en elogis. Travessem Arenys de Munt i per can Jalpí, tornem amunt fins can Fortuny. Abans però, i mentre comencem el sinuós ascens, ens distreiem amb la gentada que s’enfila com micos als arbres dels bosc de can Jalpí: han obert un altre parc d’aventura. Estan de moda. Pels boscos del Remei baixem al torrent de la Vall de Dois i riera avall fins a Caldetes. Arran de via arribem a Mataró.
Passem tot seguit al Sot de la Mina i fent una ràpida i costeruda baixada per drecera, arribem al polígon de Sant Iscle. Esmorzem al tranquil poblet de la Vallalta. En acabar, enfilem cap a la Salut, Can Bosc i can Parera. Abans però de passar aquesta darrera casa, fem visita a una bonica i amagada font el nom de la qual ara mateix no recordo.
Continuem, passat can Parera, a un ritme de cursa fins a can Vives de la Cortada. Allí fem un descans i ens arrepleguem per continuar encara pel GR-5. Aquí comença el tram per deixar-hi la ronyonada fins el Coll de Basses. Als Embarrats deixem el GR per anar cap al Turó d’en Vives, Els Replans i Can Camps en molt predegós descens. Tot seguit i ja en pista llisa, passem per Cal Paraire, corriol del Pla del Serrat i coll Senís on hi fem una petita marrada per fer temps. Arribats a Collsacreu, ens abandonem en el descens fins a can Colomer que, com és habitual, el desfem en elogis. Travessem Arenys de Munt i per can Jalpí, tornem amunt fins can Fortuny. Abans però, i mentre comencem el sinuós ascens, ens distreiem amb la gentada que s’enfila com micos als arbres dels bosc de can Jalpí: han obert un altre parc d’aventura. Estan de moda. Pels boscos del Remei baixem al torrent de la Vall de Dois i riera avall fins a Caldetes. Arran de via arribem a Mataró.
Fins la propera,
Joan Lladó.Els corriolaires: Andreu C., Albert G., Giovanni L., Joan Ll., Martí M., Valentí T. i Joan V.
Joan Lladó.Els corriolaires: Andreu C., Albert G., Giovanni L., Joan Ll., Martí M., Valentí T. i Joan V.
Distància recorreguda: 72 qms.
Desnivell+ acumulat: 2120 m.
Les fotos, cliqueu aquí.
Publicat dins de Bici de muntanya i etiquetada amb bicicorriols, Joan Lladó, Montnegre | Deixa un comentari
Cabroooooooooooons,un dia que no vinc i aneu a visitar el meu territori mira que fèia mesos que no hi anavem…,en sap greu però,s’haura de repetir…
Fins aviat