BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

FORA COMARCA. EL SUI I EL PLA DE LA CALMA 15.04.2007

Per Joan Lladó

Com feia mesos que no s’esdevenia i apropant-nos al cap de setmana de la fira, si, aquell cap de setmana dels més de set mil metres de desnivell, decidírem de fer sortida llarga per anar fent boca. En Carles proposà d’anar al Montseny per fer el “Corriol” i posar a prova les suspensions. Res a dir, el que diu “el Maestro” va a missa.


Dit i fet, a les set a la plaça. En som onze que sortim però vuit els que anirem a la “muntanya d’ametistes”. 

Comencem per la riera d’Argentona i iniciem l’ascens fins a Can Ribot pel vell camí carreter que antigament comunicava Argentona amb Cardedeu iniciant-se a l’antic mas de Can Blanc. Pels interessats ens saber més sobre aquesta pairalia, consulteu el butlletí “Cap de Creus” no. 88 de l’abril d’enguany que edita l’Ajuntament d’Argentona. En la secció masies, el Sr. Lluis S. Morgan en fa una acurada referència.
Passat can Ribot, davallem fins el Coll, el travessem i a la clausurada pedrera, l’Andreu, en Marcel i en Martí, fan el seu camí cap a la Torrassa. La resta continuem per Sant Esteve i baixem fins el Mogent per travessar-lo en un bon gual que una amable parella autòctona ens indica. Travessem la població vallesenca de Cardedeu per emprendre la carretera de Cànovas. Esmorzem en aquest poble, que com els d’El Maresme, també és tacat d’urbanitzacions. Ho fem en una revolada per continuar tot seguit cap a Vallfornés.
En arribar a la cua del pantà, agafem la pista que ressegueix en forta pujada el torrent de la Baga d’en Cuc per menar-nos prop del Castanyer d’en Cuc. Al Sot del Malforat, deixem la pista que du al mas de Can Cuc per emprende-la amb una altre de molt costeruda i amb més pedra, que amb tretze intensos revolts ens menarà al Coll del Pou d’en Besa. Els darrers quatre-cents metres de recorregut fins el coll els hem de fer a peu i també el tram fins el Turó d’en Cuc.
A partir d’aquest punt, podem ciclar per la carena fins el Coll del Roure Gros. Els cent metres de desnivell que resten fins assolir el cim del Sui es fan amb la bici a coll. En arribar, ens hi espera la cridòria d’una gran colla d’excursionistes que s’hi estan retratant i les seves encuriosides preguntes sobre el nostre punt de partida. Ens feliciten i en restem agraïts. Deixem constància del nostre pas al llibre de visites.
Després de fer-nos les fotos de grup i d’acabar de fer el mos, en dirigim cap al Pla de la Calma. Fa unes ventades laterals que gairebé ens tomben. Encara no baixem durant cinc minuts, que el nostre estimat Joan V. torna a punxar. Ja li havia passat a Cànovas. Mentre adoba la roda amb l’ajuda de l’Adrià, ens arrecerem del fred i fort vent sota els arbusts. Normalitzada la situació, continuem pel bonic corriol que discorre fins els Plans de Vallfornés, travessem per la seva capçalera el Sot dels Avellaners que, després de les darreres pluges, baixa amb molta aigua com la resta de torrenteres i diferents cursos.
Ja a la Calma i per la gran pista, arribem fins El Parany, prop de Ca l’Agustí. Dubtem de l’entrada per agafar el “Corriol” però l’encertem de seguida. Gaudim de valent, com en les altres ocasions, d’aquest bonic i llarg senderó que per Les Carenes d’en Bosc, Roca Centella, El Serrat Llarg i La Servera en conduiran de nou a Cànovas. Hem pogut observar que gran part del recorregut ha estat netejat de vegetació per poder transitar-hi més folgadament i ho agraïm. És un bonic corriol, trencat per algun tram de pista, molt variat en quan a terreny i vegetació, raó per la qual, fa les delícies de tots plegats. A Cànovas fem un refresc i carreguem aigua. Desfem el camí per la carretera fins a Cardedeu i el Coll: hi ha horaris per acomplir i es va fent tard. Arribem a casa cap a quarts de quatre.

Fins la propera,
Joan Ll.

Els corriolaires de prop: L’Andreu C., en Marcel T. i en Martí M.
Els corriolaires de lluny: L’Adrià T., l’Anscari N., en Carles Ll., en Giovanni L., en Joan Ll., en Joan V., en Sergi C. i en Valentí T.

Distància recorreguda: 83 qms.
Desnivell+: 2.100 m.

Les fotos d’en Giovanni, cliqueu aquí.
Les fotos d’en Joan Ll., cliqueu aquí.

 


  1. Hola de nou valents!!! quants dies eh… bé la feina és la feina o el que és el mateix el primer és el primer. De cop ens trobem amb tres cròniques a la vegada, tres sortides corrioleres magnifiques les tres, però per la distància recorreguda i desnivell cal destacar la del Montseny. Renoi les cames ja no recordàven aquestes pistes pedregoses i costerudes que no s’acaben mai, ni el culet, culet tampoc, i així ens ho recondàren en l’ascens fins al Sui i ens refrescàren la memoria de les sensacions que ens trobarem en la sortida de tres dies que farem properament del "Camí del Nord". Per els corrriolers que no vareu poder venir tranquils nois ja ho repetirem un altre dia. Apa ànims a tots que tot plegat….. de ben segur no en tindrem ni per començar.

                                            Bona nit macus

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.