BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

ESCAPADA DE DIUMENGE 25.03.2007

Per Joan Lladó

Havent perdut una hora de son i com cada diumenge, ens retrobem a la Plaça amb l’empenta habitual. En Giovanni du la càmera sur-tête. En principi en som vuit–amb l’aparició d’un autèntic mamalló: en Guillem que amb tant sols dotze anys vol saber què és això d’atraure esbarzers– i marxem direcció a Argentona per retrobar-nos a can Pins amb el novè corriolaire que ha baixat d’Òrrius: En Manel.

Quan reprenem la marxa davant de can Pins, en Valentí rep una trucada: és el despistat de l’Albert. No creiem pas que fos el canvi d’hora el motiu del seu retard, més aviat pensem en la seva nit de noces. Non parlare d’amore… Abans d’emprendre la marxa, ens trobem amb dos ciclistes amics i un seu company, els noms dels quals –dels amics– comencen per Jo. Fem plegats uns trams de camí fins acomiadar-nos al trencall del Pont de l’Espinal.

Nosaltres continuem cap a Can Ribot. En Guillem va pujant al seu ritme i arriba a Sant Carles prou fresc. Damunt del restaurant de la urbanització esperem que l’Albert arribi i, de fet, no ens fa esperar gaire. Acabem d’enfilar al mal anomenat, en alguns mapes, Turó de Castellans –aquest resta més avall, consulteu el mapa de l’Alpina “Argentona i els seu entorns”– i emprenem un petit descens emboscat cap a ponent per arribar al corriol que volta faldejant a nivell per ponent i nord i passant ben a prop del Turó de Ridemeia fins el Collet. El travessem i, per Can Dous, fem una de les ascensions més boniques per accedir a la Torrassa del Moro.
Tot just començar aquesta ascenció, se’ns afegeixen, venint de Corró d’Avall, en Lluís i un company. A la Torrassa filmem i ens fem quatre fotos per, tot seguit, encarar el GR i per la pista, dirigir-nos al descens dels troncs dels Misser. En Guillem gaudeix envoltat de la colla. Però per l’esforç fet fins aleshores en la seva primera sortida seriosa, ha agafat gana. Per la falda del Puig Pedrós, arribem a Dosrius on ens entaulem a peu de carretera. Abans d’entrar però, s’acomiaden els de Corró. Poques vegades el novell s’havia cruspit un entrepà d’aquelles dimensions. I ho fa en un tres-i-no-res. Bén peixats, sortim al carrer, uns per continuar, altres per tornar a casa. L’Anscari, en Sergi, en Guillem i jo tornem cap a casa. La resta continua i ja ens diran per on.
Fins ben aviat,
Joan

Els corriolaires: En Joan V., en Manel T., en Guillem Ll., en Lluís i company, en Giovanni L., en Joan Ll., en Valentí T., l’Albert G., en Marcel T. i en Carles Ll.

Distància recorreguda: 48 qms.

Desnivell acumulat: 1.330 m.

Les fotos, cliqueu aquí.

Publicat dins de Bici de muntanya i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

  1. De fet esperava aquesta crònica amb delit per felicitar al Guillem. Va pedalar d’una manera impressionant i admirable per la seva curta edat. Ell sí que és un mamalló de veritat!!!! Enhorabona valent, aviat ens fotaràs canya !!! espero que tornis a venir un altre dia a pedalar amb nosaltres. Per acabar, d’aquest dia recordo l’àpat on ens vàren obsequiar amb uns musclus que portàven una salsa de tomàquet, penso jo no molt adeqüats per l’esmorzar i molt menys per després seguir pedalant. Jo personalment no els vaig tastar però un altre corrioler, en Manel s’hi va posar les botes, el que no sabem és si a la tarda, ja a casa seva, van haver-hi corredisses amunt i avall….

                                                                 adèu fins la propera

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.