VEURE PER CREURE
Llegeixo una notícia on diu que estudiants d’ESO es rebel·len contra el Català i no el volen parlar ni amb la professora de llengua catalana, i això a Girona, tot un simptoma de com van les coses en aquest apartat.
Sembla un broma, però no ho es. Una professora de català de secundària de Girona té cinc classess de 3r d’ESO en peu de guerra ja que diuen els obliga a adreçar-se-li en català a la classe de llengua catalana. Explica que si no ho fan els hi abaixa la nota de català del trimestre, i la reacció dels alumnes ha estat amb frases com “Pero esto es injusto”, “Nadie habla en catalan”, “No lo puedes ordenar, tenemos libertat para hablar en castellano” com alguns exemples.
La professora no dona crèdit al que escolta i alerta que no sap de que serveix explicar la història de Catalunya o la Dictadura franquista de 40 anys de durada si quan acabem la classe el catalanoparlant li diu a l’immigrant de torn “¿Me dejas tu boli?”, i això no es bilinguisme, es acceptar que amb el castellà en tenen prou. Això ho amplifica a altres àmbits de la societat on com deia la filologa Carme Junyent “El que mata el català és la indiferència. Ja pot tenir molt de prestigi que, si no s’usa, malament”.
Realment, aquest es el monstre que hem creat, bàsicament per culpa nostre, tant de les nostres institucions i la seva defensa de la llengua de fireta i de bona part de la societat que actua com avalador de que la nostra llengua es de segona categòria i no fa falta. El cas de Girona evidentment ja és marcat d’origen, ja que parlar en català a la classe de llengua catalana no es una opció, seria la normalitat, igual que la de llengua castellana, ningú se li acudeix fer-la en un altra llengua diferent. En canvi en el cas del català la percepció canvia, fruit del que abans deia. Es barreja la llibertat per parlar en castellà que res te a veure amb una classe de llengua catalana, i per cert una llibertat que es veu el català no la té. De fet aquesta paranoia és fruit per exemple de quan en un Restaurant no hi ha carta en català o no ens atenen amb la nostra llengua com marcaria la llei i no ens queixem ni ho denunciem. També quan esborrem el català amb un immigrant i li donem la idea que no li farà falta mai.
Una societat amb poca autoestima i uns governs que simplement es neguen a aplicar la llei. Veure per creure.