TARDÀ I EL SEU OBJECTIU
La piulada de Joan Tardà desprès de conèixer la decisió de Junts de no donar suport a l’acord per reformar la Llei de Política Lingüística, ha estat de dir als Republicans que han de continuar donant suport a aquesta entesa amb PSC i Comuns.
Res de nou amb aquest personatge, amb els seus objectiu republicans, però de República espanyola. Per sort ja els coneixem i amb el temps s’han anat desemmascarant ells solets i fent caure mascares d’independentista de país per davant del partit que en podiem tenir. Per evitar confusions i per aclarir als hooligans de partit, no soc militant de Junts ni d’Esquerra i per tant puc opinar amb total llibertat de pensament.
Crec que la decisió de Junts de no donar suport es basa en certeses, com es que no hi ha consens amb qui hauria d’haver com son linguistes, entitats defensores de la llengua i el sector educatiu que serien els referents per qualsevol canvi amb aquest àmbit, quants cops hem escoltat que no hem de polititzar la llengua i ara aquest consens que defensa Tardà nomes es polític, una gran contradicció. En segon lloc el Tribunal ja diu clarament amb la seva ordre del 25% que la reforma de la llei que es preten no influeix en res, ni canviarà la mateixa, per tant a la pràctica no tindrà cap conseqüència per modificar la mateixa i en tercer lloc una cosa molt greu com es que la reforma per arribar al consens amb PSC sobretot introdueix per primer cop el castellà com a llengua vehicular, un pas enrere que mai hem donat.
Per tant, li diria al Joan Tardà que malgrat els seus desitjos, no ens podem tirar un tret al peu, hem d’escoltar el sector i els experts, no als polítics i buscar consensos diferents, aquest no es inamovible encara que ens ho vulgui vendre així, de fet l’alternativa a pactar amb els del 155, cosa que veig que li sembla perfecte, si mirem el món independentista en aquest moment, qüestions partidistes a banda, tant la CUP com Junts van per un costa i Esquerra per un altre amb minoria de diputats en aquest cas dins aquest bloc.
La contradicció a Junts es que primer hi donava suporta i finalment escoltant les reaccions va canviar de parer, però encara que sigui per partidisme parlem de la supervivència de la nostra llengua, i benvingut sigui. Aquesta passa molt per davant de les questions partidistes d’en Tardà i les seves ganes de fer nous blocs conjuntament amb els del 155 que tant li agraden.