RESPECTE I CONSIDERACIÓ
Aquestes son les paraules que ha utilitzat le ministre Marlaska per parlar de temes religiosos. Tot com sabem prové del gag del programa Esta Passant de TV3 amb la parodia de la Virgen del Rocio i que ha aixecat polseguera.
Primer va ser el President d’Andalusia que ens deia que era una falta de respecte i calia demanar perdó als andalusos, també la seva portaveu Teresa Rodriguez o alcaldes com el de Granada que diu que jugar amb la religiositat es ofensiu independentment de la creença de cadascú. Ara afegim el Ministre del Govern espanyol,tots els mitjans de la caverna i a Catalunya partits com els Populars que ho volen portar en forma de denuncia al Parlament per posar uns quants exemples.
Evidentment, el mateix Toni Soler ja ha manifestat que no demanaran perdó a ningú per aquesta reacció cavernaria obtinguda. Ja sabem que Espanya no es una democràcia, ni plena ni buida, o ha demostrat amb escreix amb el procés català, i també sabem que el concepte laic a la seva Constitució es una simple broma, i ho demostra accions com les que explicava. De fet en un Estat on cantants poden ser empresonats per lletres de les seves cançons com succeix, ja es veu que la llibertat d’expressió es una simple broma. Ens parlen de respecte i consideració sobre un tema espiritual privat i lliure però que com a societat i agafant el terme laic no te o no hauria de ser tema. Per tant la parodia evidentment es pot fer, sinó entrariem amb casos com les caricatures de l’Alcora pels musulmans i que van provocar atemptats i morts sense fi. Suposo que els que ara han protestat i exigit ho devien trobar aberrant i ara van per la mateixa línia. Apart hauriem de veure com insultar i menysprear al poble de Catalunya un dia si un dia també dona vots i surt gratis totalment i llavors es veu que no s’aplica aquest respecte i consideració.
Parlen d’ofensa per una creença personal en una societat que no la te com oficial, i de fet i en la Constitució que tant esgrimeixen sempre no es qualifica de República Islàmica o en aquest cas de Monarquia Catòlica. Tampoc parla de que la catalanofobia es esport comú a l’Estat i això si que es oficial i en canvi l’humor sobre altres coses no ho és.
Malauradament i que com ja sabem que la dignitat ha desaparegut entre els nostres representants polítics, no descarto el Parlament demanant perdò per res.