RES DE NOU
Una exposició sobre la Guerra Civil a Lleó a càrrec de la Guàrdia Civil torna a deixar clar, si es que calia com aquest cos franquista posa noms i cognoms al bandol bo i al bandol a combatre. Una vergonya per l’Europa occidental minimament democràtica.
En la mostra els sublevats no van ser els militars colpistes del 36, sinó els guerrillers antifranquistes que van fugir de la repressió i lluitaven contra el règim de la dictadura. Per cert una exposició visitada fins hi tot pel ministre Grande Marlaska, que ara fa escarafalls per una canço en un acte de VOX i que es veu aquesta historia si que es validada per ell, cosa gens estranya amb el seu historial de consentiment de les tortures.
Aquesta mostra es titula “La Guardia Civil al servicio de la ciudadania”. Descriu els maquis com una amenaça que es va eliminar al 1942 i amb elements del cos infiltrats entre ells per provocar rebuig de la població entre els mateixos. Cal dir que eren esmentats com a sublevats, cosa que realment eren ells.
Naturalment, cap referència al Cop d’Estat contra el Govern de la República i si s’esmenten els termes aixecament o sublevació mai porten el militar al darrera, i es destaca el cos de la Guàrdia Civil per la seva disciplina i abnegació per ser un factor decisiu en el triomf o fracàs de la la sublevació de 1936.
Una nova vergonya en un Estat pre-democràtic que no ha superat mai la Dictadura franquista, ja que els seus hereus van organitzar la farsa de la Transició i els mateixos van continuar a dalt del sistema començant per la monarquia borbònica i seguint per totes les estructures fonamentals de l’Estat, inclosos els principals partits ja organitzats des de llavors i amb la missió de continuar tot igual sense vergonya. De fet en un país normal aquest exposició no existiria i menys encara el Ministre del ram l’hagués visitada com el més normal, cosa que ja denota el seu pensament. El conte dels dos bàndols, una fantasia per amagar un cop d’Estat militar on el Govern legitim es va defensar del feixisme sublevat i va perdre finalment, deixant el relat a les mans dels guanyadors com sol passar sempre i que continua fins el dia d’avui.
Res de nou.