REPÚBLICA O REPÚBLICA
En diuen el dia de la marmota, i com la famosa pel·licula tornem a girar per arribar a un lloc on ja haviem estat fent veure que avancem.
Primera petició del President Torra, el diàleg, paraula que a base de repetir-la s’ha buidat de contingut i més si el teòric interlocutor fa 7 anys que es cridat a la taula i la seva manera d’actuar es repressió, imposició i humiliació per acabar el conflicte, avisant un cop i un altra que del dret a l’autodeterminació res de res. Tot sota la llei sagrada espanyola i per si fos poc amb la campanya típica contra el presidenciable català de torn amb mil i un insults abans d’obrir la boca, i amb la compra del relat per part nostra i les disculpes vergonyants del President Torra.
Un estat de confusió, que desprès de l’engany del dia 10 i 27 d’octubre es podria repetir amb paraules com República, que com diàleg, s’han repetit tant que estan perdent el seu significat real, i hores d’ara ningú pot assegurar del cert el que exactament volen dir com ens diu en Francesc Marc Alvaro. Calen respostes i respecte a la ciutadania.
Fer República o fer república?
El discurs d’investidura que va pronunciar Quim Torra dissabte conté més de vint vegades la paraula “república” o les seves derivades. L’expressió “farem República” ha adquirit valor oficial en boca del nou president de la Generalitat i, per tant, formarà part de la nova etapa. Què vol dir? Ningú no ho sap ben bé. És una marca, un eslògan. A preguntes de Mònica Terribas, Torra ha dit que l’estratègia d’aquest nou tram “l’hem d’anar construint entre tots”. Però, en la mateixa entrevista, ha fet saber que, ara mateix, hi ha l’estratègia “de no cedir posicions, de lluitar pels presos polítics, perquè tornin els exiliats, perquè el dret d’autodeterminació no es criminalitzi…” Hi ha o no hi ha estratègia? Sembla que únicament n’hi ha pel que fa a l’agenda anti-repressiva. Per a la resta, ja ho veurem. I tornem al punt de partida: què vol dir fer República?
El procés sobiranista ha produït un llenguatge tan sofisticat de sobreentesos que, a l’hora de designar la realitat, genera problemes importants. La distància entre la retòrica i els fets ha emparat un relat que, quan calia fer política de debò, ha resultat una nosa i una trampa relliscosa. Recordeu “les estructures d’Estat”? Recordeu el primer “procés constituent”? Recordeu allò de “passar de la llei a la llei”? És difícil prendre decisions eficients quan el llenguatge emprat fabrica una mena de bombolla, que impedeix analitzar res fora del camp de les certeses pròpies. Els malentesos porten a l’error de diagnòstic. Sense bons diagnòstics, les accions acaben sent cops de cec. La forta repressió policial i judicial de l’independentisme ha tapat aquest fenomen, però no podem fer veure que no existeix.
Ara toca fer República, diuen. Em demano si és el mateix fer República que fer república. Escrita amb majúscula, designa un nou Estat i és, per tant, sinònim de fer independència. Escrita amb minúscula, en canvi, fa referència al republicanisme, una teoria política sobre la llibertat i la democràcia. La República és l’Estat independent que neix de la secessió mentre la república és la comunitat de ciutadans basada en uns determinats valors i regles. Quan el president Torra anuncia el que es farà, de quin concepte parla? De tots dos? D’un, més que de l’altre?
El politòleg irlandès Philip Pettit ha escrit molt sobre el republicanisme, que basteix una alternativa als plantejaments del liberalisme polític clàssic, basat en l’ideal de la llibertat com a no-dominació; això vol dir que ningú ha d’estar exposat a la possibilitat d’interferències arbitràries, estatals o privades. Segons Pettit, “la fe republicana” dependrà, en essència, del funcionament fiable de les institucions, igual com funcionen -per exemple- els serveis ordinaris de subministrament de l’aigua i del gas en les societats desenvolupades: amb regularitat i sense sorpreses. En aquest sentit, fer república voldria dir fer una democràcia millor. Per entendre’ns, i sempre sobre el paper: si fem República, és obvi que també caldrà fer república, és el mateix que “fer un país nou”; en canvi, per fer república -en aquest sentit de millora i aprofundiment del sistema democràtic- no caldria fer necessàriament la independència.
La causa independentista s’ha convertit en la causa republicana. És una manera -es diu- més inclusiva de vendre el projecte. Hi estic d’acord, és un forma d’intentar arribar a molta més gent. Però aquest gir també pot contribuir a multiplicar les ambigüitats i els malentesos, perquè la majoria de persones, com és comprensible, interpreta República només com a sinònim d’Estat independent. En aquesta hora de nou Govern, és imprescindible que els fets i les paraules vagin conjuntats, i que els nostres governants facin un esforç per parlar clar, assumint el risc de provocar potser algunes decepcions, sobretot entre els que van interpretar de manera literal “el tenim pressa” i altres consignes d’èxit. Sense renunciar a l’objectiu final i sense perdre de vista el camí fet des del 2010, fer República o fer república no haurien de ser frases fetes per mantenir el personal mobilitzat. No gastem el sentit de les paraules per por a confrontar-les amb la realitat.
Francec-Marc Álvaro