ALBERT CORTES MONSERRAT

Aquest moviment aparegut recentment, i capitanejat per en Joan Laporta, Alfons Lopez Tena i Uriel Beltran, segueix insistint amb el sistema de llistes obertes com a principal entrebanc per arribar acords amb l’associació Reagrupament, ja consolidada i amb molta feina feta. Realment el programa es una fotocopia de l’original com diu el mateix Carretero, i sembla que l’entrebanc per la llista unitària es el sistema, que no es tant clar com ens volen vendre.

En una entrevista concedida en el dia d’avui, diuen que no poden esperar la resposta de Carretero, i que han de seguir endavant, i no volen que la direcció trií els candidats i desprès els ratifiquin, ells ho volen fer exactament a l’inrevés. Volen ser importants en el Parlament, i creuen que poden fer molta feina en solitari.  Volen respondre a la manca de reacció dels partits, i si depèn d’ells no hi haurà tercer tripartit, estan disposat a pactar amb qui sigui que vulgui declarar la independència. Diuen que son un moviment ciutadà que escull les seves llistes de forma directa. Ens confessen que els seus plantejaments corresponen exactament amb d’altres forces, i  per això els demanen incorporar-se al projecte. Creuen que tenen poc temps, però suficient, i que la campanya la finançaran els adherits i donacions particulars.

Caldria fer unes constatacions, aquest sistema tant purificat que ens volen regalar, te la seva trampa, ja que com també han confessat i estan estudiant, els caps de llista seran escollits prèviament, i presentaran un bloc de 7 a 5 persones que formen un pack que es presenta per votar als associats, d’aquesta manera pràcticament asseguren que els que la direcció voldrà estaran als primers llocs i amb possibilitats, i que evidentment tothom votarà, i desprès els associats votaran lliurement la resta, que lògicament ja poques possibilitats poden tenir. Ells en diuen democràcia de dalt a baix. No vull criticar el sistema, que pot ser tant bo o dolent com qualsevol altra, ara be no s’hi val voler donar gat per llebre. Asseguren les seves places i les de la gent que volen al capdamunt, i desprès donen llibertat. Francament prefereixo el sistema de Reagrupament, on cada comarcal va poder proposar candidats, i en un procés de discussió constructiva, finalment i amb les correccions de paritat i territori necessàries, unir-se amb el total de 135 diputats i votar-se en assemblea.  Llistes totalment obertes amb un projecte tant ambiciós com crear un estat propi, i sense ànim de gestió, crec es una errada que podria dinamitar el projecte fàcilment des de dins.

 Pel que fa a l’oferta a Reagrupament amb el suport als caps de llista a Girona i Lleida, es una contradicció amb el sistema que van predicant, i a més aquesta pretesa incorporació al projecte, quan acabes d’arribar, i ja hi ha una oferta original amb el mateix programa, per pur sentit comú hauria de ser a la inversa.

Crec que si els objectius son els mateixos, i l’aposta reagrupada ja ha dit per activa i per passiva que les seves llistes son totalment modificables, no hi hauria d’haver cap problema per incorporar les persones que donessin encara més possibilitats al projecte. Si vertaderament els personalismes no son problema, s’haurà de veure en els propers dies si aquesta famosa llista unitària es fa realitat, amb generositat i sense cap afany de protagonisme, que no sigui la idea de fer una coalició amb el major suport possible.  Les rancúnies son males conselleres, i finalment posen cadascú allà on li corresponen, ho dic clarament per la gent que ha marxat d’una opció a l’altra per intentar treure el cap en aquestes llistes, un cop no aconseguit en l’opció anterior. Ens estem jugant el futur del país i el benestar de les properes generacions, i  no se’n pot anar tot a rodar per les mesquines ambicions personals de ningú.  No crec que sigui tant difícil d’entendre.

.