ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

PSOE: DE LA PRESA DE PEL A L?AMENAÇA

General

El socialisme espanyol amb el seu president al capdavant, han intentat prendre el pel una vegada mes a Catalunya com han fet sempre, però vist que la resistència aquest cop seriosament o teatralment s’ha materialitzat, han arribat les amenaces.

Efectivament, les humiliants afirmacions aquests últims dies del ministre Solbes, la vicepresidenta De la Vega o el mateix president Zapatero sobre el finançament català, han passat a una espècie de pla B, què ha protagonitzat el vicesecretari general del PSOE Jose Blanco, amb una crida a la responsabilitat dels partits catalans en els Pressupostos Generals, i advertint que si no s’aproven aquests no hi haurà nou finançament, i acusant  CIU de radicalitat.

 

Aquest missatge pretén fer forat en el front comú català, i deixar clar al PSC que no pot desmarcar-se a Madrid com d’altra banda no ha fet mai, i es una espècie de xantatge als altres partits per aprovar els pressupostos, i desvincular-ho del nou finançament.

 

Els partits catalans han d’abandonar les seves paraules tèbies, i demostrar què estant preparats per arribar fins al final si cal per fer complir la llei què es del que es tracta, i donar una mica d’aire a l’economia catalana.  Prou de complexos sense sentit, si cal fer caure el govern del PSOE a Madrid, no es el nostre problema, tots sabem que amb el tema català els dos partits majoritaris a l’estat son iguals.

 

La responsabilitat mes gran es del PSC, i els seus 25 diputats que han de demostrar que volen deixar de ser el coixí  d’un  president mentider i fals amb Catalunya, per passar a ser un partit seriós que lluita per la població d’aquest territori com va recordar el President Montilla, ara no val fer-se enrere, nomes es guanyen les lluites que no s’abandonen, i cap xantatge de personatges com el Sr. Blanco han de fer tremolar les cames als partits catalans, ens al contrari ha de rebre una resposta contundent de ser conseqüent amb el que significa la democràcia, i complir les lleis sense dilació, i no intentant fer passar bou per bestia grossa.

 

La corda es va tensant, i esperem que la part catalana deixi de posar segones dates absurdes, i negociacions on no hi ha res que negociar, sinó complir amb el text aprovat.  Espanya ha trencat el pacte, i això dona legitimitat per emprar totes les armes de persuasió de que disposem, i per primer cop dir prou.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.