ALBERT CORTES MONSERRAT

El rescat ja ha arribat, i els ciutadans el pagarem car, si, he dit rescat amb totes les lletres, ja que l’espectacle dantesc del Govern espanyol amagant la paraula, i disfressant aquesta de préstec favorable, sense ni tant sols oferir dades dels interessos a tornar, o de línia de crèdit, quan tots sabem que aquests 100 mil milions per salvar la Banca espanyola, i els seus forats era imprescindible, i evidentment l’Estat en serà el responsable, apart de ser controlat per la Unió Europea, ja que aquests tenen el poder per fer-ho per sort, ja que l’experiència amb els catalans els deu haver alertat, i amb raó.

Finalment des de la Unió Europea es confirma el rescat financer amb un màxim de 100 mil milions d’euros, i s’atorga la responsabilitat plena a l’Estat espanyol, es vehicularà a traves del FROB, i servirà pel greu problema bancari, i el seu fort endeutament de grans corporacions a qui les entitats financeres van donar crèdits, i que ara amenacen en ser crèdits deixalla, i on sembla que la responsabilitat d’aquesta bombolla no sigui una qüestió important. El ministre De Guindos ha assegurat que el préstec ajudarà a recuperar la confiança en el sector financer, i reduirà la pressió. Còmicament ha evitat el terme rescat, i ens parla d’un préstec favorable, sense tant sols quantificar el retorn. El president espanyol Rajoy finalment ha comparegut, i qualifica d’èxit  el rescat, i nega la intervenció europea, tampoc ha esmentat la paraula, i ho ha qualificat de línia de crèdit com ja havien fet altres estats, sense esmentar que la quantitat es el 10% del PIB espanyol, i la incredulitat i mofa dels mitjans europeus per aquesta manera d’amagar la realitat.

Francament esperpèntic el recital del govern espanyol per justificar i amagar un rescat financer europeu, que ha deixat en evidencia l’estat de les finances espanyoles, totalment sota mínims, per la disbauxa bancària d’aquests últims anys, i la direcció equivocada econòmicament parlant que han portat, i on per exemple ha estat més important l’especulació, i perjudicar a Catalunya, que portar l’Estat pels paràmetres correctes. Recordo Zapatero que ens deia que posaria les mans al foc pel sistema bancari espanyol, segurament deu estar a la unitat de cremades intensives d’algun hospital. Pel que fa a De Guindos, es francament hilarant i cínic veure aquest personatge intentant donar el tomb, a un drama, com es un rescat financer europeu, i intentar convertir-lo en un préstec favorable, sense aportar dades sobre les condicions per retornar-lo, i dient que la població no s’ha de preocupar, quant ha quedat molt clar que el responsable es l’Estat, i que aquests diners hauran de sortir de la moneda pública, que segur afectarà a tots els seus ciutadans, en forma de retallades o pujada d’impostos. Dir altra cosa es mentir descaradament. Per altra banda fa quatre dies el director de Bankia se’n va anar amb més d’un milió d’euros a la butxaca com a premi per una nefasta gestió que ha deixat un gran forat, el mateix podríem dir de la destrucció del sistema de Caixes catalanes,  que semblaven i presentaven bons números, i que ara amb les fusions i adquisicions per bancs no sembla que cap vagi per bon camí, caldria exigir responsabilitats, i sembla que aquest no es el camí. El president espanyol encara va arribar a superar aquest patetisme, dient que es un èxit demanar un rescat europeu, se’ns dubte com a broma no es massa bona, i també ho qualifica de línia de crèdit, amb la rialla de tota la premsa internacional que veu com aquest estat de fireta,ha estat gestionat nefastament, i ha volgut fer veure el que no era, fins que la crisi ha posat les coses al seu lloc, i ha demostrat la inutilitat d’aquest sistema espanyol, que malauradament ens te atrapats en el seu interior, i de moment sense resposta. Que més ens fa falta per agafar la nostra via?.