ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

PRÉSTEC FAVORABLE O LÍNIA DE CRÈDIT

Sense categoria

El rescat ja ha arribat, i els ciutadans el pagarem car, si, he dit rescat amb totes les lletres, ja que l’espectacle dantesc del Govern espanyol amagant la paraula, i disfressant aquesta de préstec favorable, sense ni tant sols oferir dades dels interessos a tornar, o de línia de crèdit, quan tots sabem que aquests 100 mil milions per salvar la Banca espanyola, i els seus forats era imprescindible, i evidentment l’Estat en serà el responsable, apart de ser controlat per la Unió Europea, ja que aquests tenen el poder per fer-ho per sort, ja que l’experiència amb els catalans els deu haver alertat, i amb raó.

Finalment des de la Unió Europea es confirma el rescat financer amb un màxim de 100 mil milions d’euros, i s’atorga la responsabilitat plena a l’Estat espanyol, es vehicularà a traves del FROB, i servirà pel greu problema bancari, i el seu fort endeutament de grans corporacions a qui les entitats financeres van donar crèdits, i que ara amenacen en ser crèdits deixalla, i on sembla que la responsabilitat d’aquesta bombolla no sigui una qüestió important. El ministre De Guindos ha assegurat que el préstec ajudarà a recuperar la confiança en el sector financer, i reduirà la pressió. Còmicament ha evitat el terme rescat, i ens parla d’un préstec favorable, sense tant sols quantificar el retorn. El president espanyol Rajoy finalment ha comparegut, i qualifica d’èxit  el rescat, i nega la intervenció europea, tampoc ha esmentat la paraula, i ho ha qualificat de línia de crèdit com ja havien fet altres estats, sense esmentar que la quantitat es el 10% del PIB espanyol, i la incredulitat i mofa dels mitjans europeus per aquesta manera d’amagar la realitat.

Francament esperpèntic el recital del govern espanyol per justificar i amagar un rescat financer europeu, que ha deixat en evidencia l’estat de les finances espanyoles, totalment sota mínims, per la disbauxa bancària d’aquests últims anys, i la direcció equivocada econòmicament parlant que han portat, i on per exemple ha estat més important l’especulació, i perjudicar a Catalunya, que portar l’Estat pels paràmetres correctes. Recordo Zapatero que ens deia que posaria les mans al foc pel sistema bancari espanyol, segurament deu estar a la unitat de cremades intensives d’algun hospital. Pel que fa a De Guindos, es francament hilarant i cínic veure aquest personatge intentant donar el tomb, a un drama, com es un rescat financer europeu, i intentar convertir-lo en un préstec favorable, sense aportar dades sobre les condicions per retornar-lo, i dient que la població no s’ha de preocupar, quant ha quedat molt clar que el responsable es l’Estat, i que aquests diners hauran de sortir de la moneda pública, que segur afectarà a tots els seus ciutadans, en forma de retallades o pujada d’impostos. Dir altra cosa es mentir descaradament. Per altra banda fa quatre dies el director de Bankia se’n va anar amb més d’un milió d’euros a la butxaca com a premi per una nefasta gestió que ha deixat un gran forat, el mateix podríem dir de la destrucció del sistema de Caixes catalanes,  que semblaven i presentaven bons números, i que ara amb les fusions i adquisicions per bancs no sembla que cap vagi per bon camí, caldria exigir responsabilitats, i sembla que aquest no es el camí. El president espanyol encara va arribar a superar aquest patetisme, dient que es un èxit demanar un rescat europeu, se’ns dubte com a broma no es massa bona, i també ho qualifica de línia de crèdit, amb la rialla de tota la premsa internacional que veu com aquest estat de fireta,ha estat gestionat nefastament, i ha volgut fer veure el que no era, fins que la crisi ha posat les coses al seu lloc, i ha demostrat la inutilitat d’aquest sistema espanyol, que malauradament ens te atrapats en el seu interior, i de moment sense resposta. Que més ens fa falta per agafar la nostra via?.

 

 

 

 

  1. I per a quan el rescat dels catalans de la selecció espanyola.

    I quan rescatarem la selecció catalana de l’espanyola? 

    Així doncs mentres forza Italia, -da noi azzurri-.


    http://www.youtube.com/watch?v=Djt4DMyHZrM 

                      Cerco l’estate tutto l’anno
    e all’improvviso eccola qua. 
    Lei è partita per le spiagge 
    e sono solo quassù in città, 
    sento fischiare sopra
    i tetti un aeroplano che se ne va. 
    (RIPRESA) 
    Azzurro, il pomeriggio è troppo azzurro e lungo per me. 
    Mi accorgo di non avere più risorse, senza di te 
    E allora io quasi quasi prendo il treno e vengo, vengo da te, 
    Ma il treno dei desideri nei miei pensieri all’incontrario va. 
    Sembra quand’ero all’oratorio, 
    con tanto sole, tanti anni fa. 
    Quelle domeniche da solo in un cortile, 
    a passeggiar ora mi annoio più di allora, 
    neanche un prete per chiacchierar. 
    (RIPRESA) 
    Cerco un po’ d’Africa in giardino, 
    tra l’oleandro e il baobab, 
    come facevo da bambino, 
    ma qui c’è gente, non si può più, 
    stanno innaffiando le tue rose, 
    non c’è il leone, chissà dov’è. 
    (RIPRESA)



    Adriano Celentano

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.